No juguis amb el que no pots...

Ens endinsem en una petita casa abandonada que jo coneixia i començo a baixar escales a poc a poc, quan miro cap avall m’adono de que es molt profund així que decideixo deixar a la Sam al terra i fer-la baixar a petades.

-Ai Williams, com t’ho has buscat tu sola tot això…

Li dic a la Sam tot I que no em sent… Finalment arribem a vaig de tot, on nomes hi ha dos cadires I algun alter estri antic, faig que el cos d’ella es segui en una cadira I amb un encanteri li lligo amb cordes les mans, els turmells… en resum tot.

Espero a que es desperti, no tardaria gaire mes…

Em fa mal el cap, em fa mal el braç i em fa mal el pit....ha sigut real? Estava amb la Cass a la Ronda i de repent...ha aparegut el Johnson, que cony...per què? I algo al braç....
Obric els ulls. No ha sigut un somni, ha sigut real, intente moure'm però estic lligada a una cadira...

- Que...- em quede mirant-lo.- SOLTAM! ES POT SABER QUE CONY FAS? - dic mentres intente moure'm, però esta massa fort, massa fort...noo...es pot saber.. que.- Que vols?- em quede mirant-lo...- He dit que em soltes!

Tinc un punyal a la ma, no l’anava a utilitzar, nomes a espantar-la un rato, el moc entre les meves mans i el deixo sobre una tauleta que hi ha a prop.

-Que et passa Williams, que no et pots moure, saps que, tu mateixa tu has buscat, que et soli no, ni ho pensis això, de cop faig un petit bot, saps que!! Vols un petit adelant del que et passarà avui?-

No la deixo respondre, aixeco la vareta i la poso a l’altura de la seva vista.

-Crucio!!- dic amb tota la meva ràbia

L’encanteri toca a la noia i la veig patir, però no plora ni crida ni res…

Em quede mirant el punyal, com juga amb ell...com el passa per davant meua, es pensa que...espera...com que jo m'ho he buscat? Però si jo a ell no li he fet res!
I aleshores em llança un crucio...no crides...no crides...em mossegue la galta per dintre...per què?
Al cap d'uns minuts para.

- Que...que...que te fet jo?

Que jo recorde, no l'havia fet res malament...bé, si més no a ell no.

-Que has fet? perque no vas i li prguntes a la teva amigueta, aquella noieta estupida la.. Bell!-

Li torno a pasar el punyal per davant de la cara, ara li aparto els cabells amb ell i el torno a deixar a la taula.Somric.

-Crucio!, aguanto el encanteri pocs segons, m'apropo lentament a ella i li faig un petó als llabis, podriem haver estat bé tu i jo, com a amics o alguna cosa mes, si tu no haguessis tocat els ous d'aquesta manera...

Marxo de la sala, m'en vaig uns minuts a fora a veure si hi ha algu escoltant alguna cosa, no tardaria massa en baixar, no em fiava d'aquella noia.

La Lils...no, ella no...

- No tornes a insultar la Lils! Esta clar?! Ni la nomenes...-però abans que puga continuar cridant-lo el dolor torna i aleshores s'apropa a mi i em besa...que...? QUE?!- Es pot saber que fas!- m'intente apartar d'ell, però clar estic lligada i com que és complicat.- No em toques, ho tens clar! Mai, mai haguerem arribat a ser res! MAI!

Ja ha marxat, estic sola, veig el punyal a la taula...si poguera...si poguera apropar-me, si poguera agafar-lo, si poguera agafar-lo tindria una oportunitat. Pot ser si bote cap a la taula...pot ser si bote cap a la taula puc agafar-lo...però tindre suficients forces...podras, no et desanimes...podras...ho intentare....

Sento alguna paraula per allà baix, que ja s’ha tornat boja o que li passa? Començo a baixar les escales i em planto davant d’ella.

-Williams, estigues quieta i callada d’acord, o vols patir mes? M’apropo altre cop a ella, les meves mans s’agafen el seu coll i comencen a baixar lentament per el contorn del seu cos m’entres la besso, m’aparto, en fi que ho has entès oi? Torno cap a munt, i estigues quieteta! Abans de marxar li llenço un altre crucio perquè no se li oblidi el que es el dolor.

I aleshores note com em toca...no..no, ell no pot...ell no pot.

- Que no! Que soltes! Fare el que em don...- no crides...no crides...note sang a la boca...- Que em deixes!

Es gira abans de marxar i em mira somrient. El que deia no et pots fiar mai de ningú, em recorde de quan estavem al parc...es portava bé...que...que ha passat perquè em tracte aixi ara. És un capullo...a nomenat la Lils...no, la Lils no...la Lils no te res que vore...ella esta bé, ella esta a Hogwarts... i la Cass...LA CASS!
La Cass segueix a Londres...he de tornar, he d'anar a buscar-la! Siga com siga he d'aconseguir aquell punyal...

Pujo cap amun i em quedo un rato allà a dalt, de cop hi penso, m'ha demanat una raò aquella inutil!!Com s’atreveix!
La ràbia s’apodera de mi. Abans d’arribar a dalt de tot dono mitja volta i torno a baixar, arribo a Vaig i la veig, pensativa, aquest cop la cadira s’havia mogut uns 5 centímetres. Agafo el punyal de la taula i veig com els seus ulls el segueixen, l’apropo a la seva cara de manera que la punta li toca a la galta.

-Saps que Williams? En realitat em fas pena… Em fa pena lo patètica que ets, li dic m’entres ric, aleshores la punta del punyal comença a girar sobre la punta de manera que s’acaba clavant, fa mal?, no , no saps que es el dolor! Li començo a fer un tall profund a la galta amb tota la meva ràbia.

Em clava el punyal a la galta...la sang comença a regalimar galta abaix...

- Pena? Doncs jo no em faig cap. Llastima...- seguisc mirant el punyal, no te’l endugues, deixa’l on estava...-Saps? Si vas a estar tota l’estona baixant i pujant seria millor que posares una barra d’eixes...com la que tenen els bombers...arribaries més ràpid...o posar-me a un altre lloc, amb tant de cop que baixes i pujes acabaras perdent pes...- me’l quede mirant i somric.- Bé, et fa falta aixi que...perdre pes, dic.

-Ara vas de graciosa? Aixì que he de perdre pes? Dons baixare i pujare moltes vegades, aixì acabare ven fibrat no creus? Però be, no vull suar res aixì que no t’importa que em tregui la samarreta no?
Em trec la samarreta, la miro i per molt que ella no vol desvia uns segons la vista cap mi.

-T’agrada?? Segur que passo molta calor aixì que no et fa res que també em tregui els pantalons no?-

Em trec els pantalons rapidament, els deixo per allà i m’apropo a ella, li dono un petó, m’aixeco lentamente sense separar el meu cos dels seus llabis.

- Jo sempre soc graciosa. -li dic amb sorna.

Aleshores es lleva la samarreta i els pantalons i es torna apropar a mi...joder! jodeer! Es pot saber que cony fa?! Que no! I em besa, se me queda mirant somrient... l’escupisc la sang que tenia a la boca.

- No intentes res més si no vols acabar malament!- el mire amb rabia.- No-em-toques, imbècil! Mai hi haguera hagut res i mai ho hi haurà!

-Si que hagues hagut alguna cosa, llavorens la torno a besar, i que no hi haura res mes... sincerament estic d'acord, amb sort surtiras d'aqui viva!-

Em posu a riure.

-I si vull et faig el que vulgui, en tot cas qui acabarà malament seràs tu, creume, no soc jo qui esta lligat a una cadira no?-

La torno a besar, m'assec a sobre seu i li aparto els cabells de la cara altre cop amb el punyal.

Aleshores es senta damunt meua, que no...que t’apartes...que t’apartes!
Torna apropar-se cap a mi, però aprete els llavis amb força, que em clave el punyal, però no em tornarà a besar, no deixare que em faça...que...faça...

- Mai em subesestimis!- i abans que que puga fer res li mossego amb força, amb tota la força que puc, el braç.

Noto el dolor de les seves dents enfonsat-se en el meu braç, que es estupida o que, que no veu que la tinc lligada??

-PERÒ TU ETS INVECIL O QUE ET PASSA? -

Agafo el punyal amb força i li faig un tall molt profunt que li va desde dalt de la cama fins al turmell.

-Crucio,CRUCIO,CRUCIO!!!!!- Les paraules resonen per tota la cambra, això li ha agut de fer molt mal, de moment estic satisfet.

Aleshores em clava el punyal a la cama, just on em vaig fer mal feia uns mesos, i la sang comença a regalimar, format un bassall i abans que puga preocupar-me per la cama, note un dolor profund...molt profund, tres crucios seguits que fan que caiga a terra, però no cride, no li pense donar eixa satisfacció, em mosegue la galta per dins, tremole, però clave amb força les ungles a la cadira...fa mal, molt de mal, que pare...o que em mate, però que acabe amb el dolor, ja!
Respire amb dificultat, em fa mal tot, el dolor...no... Però no vuic donar-li cap tipus de plaer, agafe aire abans de parlar.

- Que....que m’has fet alguna cosa? Perquè jo sols he notat pesigolles...- hiperventile, al haver caigut de costat, puc escupir la sang de la boca....he de marxar d’aquí...he de marxar...però com?

Es fa la forta, com si no li hagues fet res.

-No fa mal? gens? provem un altre cop? venga! CRUCIO!!!! Aquest va durar molt, mes que els altres però faria que em supliques, que plores, el que fes falta!

Em vaig apropar i la vaig donar una patada a l'estomac.

I un altre......joder...jodeeer...Jodeeer! Tot i que intente no cridar, no puc deixar escapar un esbufec quant em dona la patada a la panxa...però em faria la forta, no suplicaria, no ploraria, tremolava, tenia la sensació de que m’ofegava, però tot i aixi, tenia el meu orgull i no pensava cridar, ja podía fer el que volguera.

- Si bus...si....si...si busques un crit, no en trobaras cap.

Somric.

-No en trobare?, tu creus que a la teva amiga li agradarà saber que per no cridar t'has tornat boja, que et passaras la vida amb malsons o que moriras per no cridar...

Li faig un altre crucio per acabar de fer-li mal, aixeco la cadira del terra i veig que tremola, no te forces, aixì que li faig allò que li fa mes mal que res, li faig un altre petó i m'aparto.

-Amor meu, li dic acariciant-li la barbeta, vaig a baixar pes, vaig cap amun a mira com va tot per allà dalt- em vesteixo altre cop i començo a pujar les escales.

- Ja en tinc de malsons...-li conteste.- No...no soc...soc res teu.

Espere que puje i tanque la porta, intente plorar pero no puc, continue hiperventilant amb un mal de cap horrible, amb a la panxa...soportare més crucios? Quants pots soportar abans de tornar-te boja? Estic ja boja?
Abans de contestar-me a la pregunta la veig, entrant per la porta, somrient.

- Lils?- pero no esta sola, el Thomas va amb ella...- No...no podeu estar aqui! Fora!- pero ells continuen vinguent cap a mi, somrient.

Estic a dalt, observant que no vingui ningú quan sento que la Sam comença a parlar amb algú, els hi diu que marxin que no haurien de ser allà, baixo corrents les escales, m'entres les estic baixant em ve a la ment la imatge d'una noia, la Bell.

-WILLIAMS! QUI HI HA ALLÀ! MES VAL QUE T'ESTIGUIS TORNANT BOJA O ET JURO QUE VEURÀS MORIR A TOTS ALS QUE ESTIMES!-

Li crido m'entres baixo les escales corrents, quan arribo a baix observo al meu voltant, no hi ha ningú tot es buit, m'apropo a ella quasi corrents amb la vareta a la ma i li clavo al coll.

-ASQUEROSA NENA! DIGAM ON COLLONS ESTÀ! AMB QUI PARLAVES! DIGAM-HO O ET MATO A QUI MATEIX!-

Aleshores entra a l'habitació, em toca repetir-me uns quants cops mentalment que no hi ha ningú, que no estaven aqui.

- Jo?- dic.- Amb ningú, cantava...Però si vols matar-me, endavant, no m'és cap problema.- li dic mirant-lo desafiadament. Va, vinga a vore si tens collons, imbècil.- Another one bites the dust- cante en veu baixa, ignorant-lo, com si no estiguera aixi.- And another one gone and another one gone....Are you happy are you satisfied?

Mata'm, fes-ho i tot acabarà molt prompte, però sabia que no ho faria, em podia torturar, però no em mataria, no el creia capaç.

Off: no puc posar color ni res, estic al mobil xd.

On:

-T'haviso Williams, si trobo algu per aqui, murira i tu no sortiras d'aqui mai mes!

Que la mati diu... Que no tinc collons, no ho anava a fer, seria una mort massa rapida, no sufriria.

-No, no et matare, no et mereixes morir sense sofriment, seria massa generos per part meva, dic mentres ric, pero collons i tan que en tin!

Agafo el punyal i li clavo al braç.

-Que tal, fa mal? Crucio!-aquest cop ric amb mes ganes, esta sufrint de veritat

Em quede mirant la ferida del braç, igonore totalment el crucio, esta ahí, fa mal, però com si... i em fixe en la ferida del braç, com va caient gotes de sang, poc a poc, cap al terra, com una petita font, que ompli el meu braç de sang roja. La sang, curiosa...com un petit tall pot de vegades fer tant de mal, o com un de gran deixar caure tant sang, com el de la cama, entre tots dos fan un bon bassal, pot ser acabe morint desagnada, ves a saber.
Em ve una canço al cap i tot i estar on estic començe a cantar-la, en veu baixa, tancant el ulls.

- Deep in the meadow, under the willow
A bed of grass, a soft green pillow
Lay down your head, and close your eyes
And when they open, the sun will rise

Em deixe portar per la canço, estic al prat…estic al jardi de Hogwarts, rient, el sol està al cel, és un dia radiant.

- Here it's safe, and here it's warm
Here the daisies guard you from every harm
Here your dreams are sweet-
-and tomorrow brings them true
…Forget your woes and let your troubles lay
And when again it's morning, they'll wash away…

La Cass esta al meu costat, riu també, esta fent una corona de flors amb flors grogues i blanques, el prat és verd.

- Deep in the meadow, under the willow...

La noia es queda mirant la farida del braç, cas ignora el crucio, i es posa a cantar una canço, desideixo fer-la sofrir.

-mm... Si una cosa mes... Pensa, ara la Bell estara matant-se buscan-te per tot arreu, pensant que es culpa seva i saps que... Te rao! I la nooieta aquella amb la que estaves.. Don, no ha pogut fer res per ajudar-te... En esum per culpa teva molta gent esta pantin, Dic mentres ric, i ara.. Quedat aqui pensant un rato que jo m'en torno cap amunt.

Faig un somriure i marxo cap amunt.