Bojos... [Lovegood i qui la vulgui trobar]

Anava passejant sense rumb, cabrejada amb el món. Era un dia d’aquells que et lleves amb el peu esquerre i no hi pots fer res. I a sobre reps males noticies de la família. Vaig xutar una pedra, que va caure dins el llac amb un “plof” sonor. Vaig seure a la vora de l’aigua, i vaig enterrar el cap entre les mans.
La tieta Jacqueline havia mort. Per culpa d’una explosió. A New Castle. A casa d’aquells excèntrics, aquells bojos que es feien dir gent intel•ligent i que en realitat no tenien ni idea de màgia ni de res. I creien que tenien una banya de nosequin animal.

Havia sortit del castell, alegre. El ball havia estat feia poc, ja era dia set, i jo estava contenta, malgrat la notícia dels meus tiets. Vaig veure a la vora del llac algú fet una pilota. Vaig acostar-me-li per darrere, i vaig dir, amb inseguretat:

- Estàs bé?

Vaig aixecar el cap, i vaig fulminar amb la mirada a la Lovegood, que em mirava com si fos un subjecte en estudi. Un cadáver a l’oficina forense.

- Sí, Lovegood, jo em dedico a això en les meves estones lliures, saps? Vinc al llac i penso en la merda de món en què vivim, i en com m’odia la gent del meu voltant. És això el que volies sentir? Bé, doncs ara marxa.

Només em faltava ella. La familiar dels assassins. Perquè eren això, assassins. Havien matat la meva tieta, que es dedicava a fer inspeccions pel ministeri francès, i comparar dades de la vida màgica dels anglesos.

Vaig arrufar el nas. Normalment hauria muntat un merder dels bons allà, però em sentia massa bé.

- Saps, Possesseur? No tothom t’odia.

Vaig alçar una cella, observant-la, mentre em repetia interiorment que no pagava la pena enfadar-se amb ella.

Vaig fer un esbufec sarcàstic.

- Tens raó, no tothom... Tu m’estimes tant, i les teves amiguetes Black i Williams també...

Vaig mirar-la amb aires de superioritat.

- Que anéssis al ball amb el Jack Fox no vol dir que tots siguem un tros de pa amb qui es pot confiar, Lovegood.

Vaig tancar els ulls, amb força. Realment, no sabia el que havia passat, la nena idiota?

Vaig seure al seu costat.

- Doncs la teva amiga Ursula Black no creu el mateix. Pel Guy Fawkes Day va estar amb nosaltres, i s’ho va passar molt bé...

Vaig mirar-la, expectant.

Vaig aixecar-me, de pressa, quan va seure al meu costat.

- Saps, Lovegood? De tota la gent que em cau malament, la que més odio és aquella que creu que pot solucionar els problemes dels altres sense ni tan sols conèixer la seva vida! Què en saps tu, de la vida? Eh? NO SAPS EL QUE HA FET LA TEVA FOTUDA FAMILIA, POTSER?

- De què em parles? – vaig dir, amb veu tremolosa, aixecant-me lentament.

Però ja ho sabia. Perquè m’havien enviat una carta els meus pares, dient que els tiets eren a l’hospital. Que hi havia hagut un accident al taller. La banya. Una banya com la que havia fet saltar la casa del tiet avi Xenofilius. La que havia fet saltar el taller dels tiets.

- Saps molt bé de què et parlo, Joder! Dels fillsdeputa dels teus parents que han matat la meva tieta! SOU BOJOS, PERÒ NO ESCAMPEU EL VOSTRE DEGRADAT ESTAT MENTAL PEL MON! – vaig cridar, bullint de ràbia.

- PERDONA? A LA MEVA FAMILIA NO LA INSULTIS NI EN BROMA, POSSESSEUR!

Vaig mirar-la, amb odi.

- Mira, noia, no tenia ni idea de que fos la teva tieta, i ho sento molt, però s’ho va buscar! Els meus tiets li van dir que no toqués res! I ELLA VA HAVER DE TOCAR LA BANYA! I SI HO VA FER, ÉS PERQUÈ DEVIA SER COM TU! UNA EGOISTA QUE NO PENSA MÉS QUE EN ELLA MATEIXA! I QUE NO ES PARA A PENSAR EN ELS ALTRES!

Amb un moviment ràpid vaig ajupir-me i vaig agafar una pedra de la riba. La hi vaig tirar amb força al cap, amb ràbia. La vaig encertar de ple. La noia es va dur la mà al cap, desconcertada.

- Sí, Lovegood. T'he tirat una pedra al cap. Perquè has d'aprendre qui son els teus superiors. I a respectar-los.

Vaig acostar-me cap a ella, que feia cara de marejada, i li vaig clavar una empenta, fent que caigués a terra.

- Petrificus Totalus! I saps què més faré? Deixar-te inconscient. I saps com? Amb un verí molt maco. Els meus pares tenen contactes, saps, llunàtica de merda? I m'han enviat això - vaig treure un pot petit amb un líquid transparent -. M'han dit que no dubti a utilitzar-lo contra tu. Els Possesseur som tots un, i no dubtem en castigar aquells que gosen torbar la pau familiar.

Vaig treure la vareta, i vaig apuntar-la.

- El millor de tot és que no recordaràs res d'això. Però et despertaras d'aquí un temps, qui sap, potser a Sant Mungo. Amb una mossegada terriblement infectada. Quina pena, oi?

Vaig deixar la vareta a terra, juntament amb el potet, i em vaig transformar en anaconda. Vaig reptar fins a ella, podent veure la por en els seus petrificats ulls. Vaig acostar la cara fins al seu coll, i vaig mossegar-la. No una mossegada profunda, però aconseguint un lloc per on passar el verí a la sang. Vaig transformar-me de nou en noia, i vaig agafar l’ampolleta.

- En aquests moments voldria matar-te, però em sembla que una tortura psicològica tindrà millor efecte...

Vaig arrancar-li un cabell,i vaig guardar-lo a una ampolleta.

- A la teva amiga Erin li farà molta il•lusió tot això...

Vaig abocar cinc gotes del verí a la ferida del coll de la Lovegood, mirant-la als ulls, i amb un moviment de vareta vaig despetrificar-la.

- Viu el dolor, Lovegood... Oblieterar

I vaig disposar-me a marxar, observant com es convulsionava fins a quedar immòbil al terra. En coma. Amb un somriure de satisfacció vaig esborrar tot el que pogués incriminar-me i vaig marxar, en busca de la petita River. A la llunàtica ja la trobaria algú altre. I s'esgarrifaria de la ferida misteriosa que tenia al coll.


[Surto del tema]

-Here comes the suuun!

Anava cantant pels jardins cançons dels escarabats, mentre anava cap al llac a visitar al calamar gegant. M'agradava, aquell bitxo. Vaig veure algú al terra. Em va semblar estrany que algú estigués al terra prenent el sol al llac al desembre, per això m'hi vaig apropar, fent saltets, com sempre. Quan la vaig reconeixer vaig cridar, anant cap a ella.

-Aaaaaaallieeeeeeeee allie alliiiiiiiiiiiiiiiiiieee! - mentre encara cantava una mica. Després vaig veure que no responia. Vaig tenir por i vaig començar a córrer. Quan vaig veure la ferida del coll, sagnant, vaig cridar i vaig moure-la.

-Allie... Allie!!! Allie em sents?! Allie!!!

Vaig mirar-me les mans, plenes de la seva sang, i vaig començar a plorar.

-ALLIIIIIIIIIIIIIIIIEEEEEE!!!!

Vaig tornar-la a moure, agobiada. Vaig agafar la vareta. Que s'havia de fer? Què? No podia pensar amb claretat.

-Vaig a buscar ajuda Allie!!

Vaig correr una mica, i vaig veure a l'Edgar, el germà de la Bam-Bam.

-EEEEEEEEEEEDGAAAAAAAAAAR! L'ALLIEEEEEEEEE! L'ALLIIIIIIIIIIIIIIIIIIE!!!- vaig cridar, mentre plorava. Odiava plorar, però no ho podia aguantar.

Pasejava pels jardins en direcció al castell quan aleshores vaig vore algu que corria cap a mi, la Wen.

- Wen...Que?- no, no podía ser, l’Allie no....- On esta l’Allie Wen?- però plorava molt.- Wen, on esta l’Alli i que ha passat?

Va senyalar davant el llac i vaig correr cap allí. I aleshores em vaig quedar parat, no no podia ser...vaig llevar-me la tunica i vaig trencar un tros de la camisa, per tapar la ferida del coll, però no servia de res hi havia que dur-la a la infermeria, o a snt Mungo.

- Wen, mira’m, la durem a la infermeria, val? Allí la curaran, però necesites que et tranquilitzes si? Em dus la capa? I jo dure a l’Allie, val?- vaig agafar l’Allie amb compte, es posarà bé, es va a posar bé, has de creure-ho, has de donar valor a la Wen.

No podia pensar amb claredat. Volia que l'Allie es possés bé. Ho volia. Plorava i em mirava les mans, tacades de sang.

-Allie...- no parava de fer sanglots.- Per què l'Allie Edgar? Què li han fet? Per què?

Vaig intentar tranquil·litzar-me.

-ALLIEEE!

Vaig agafar aire i vaig assentir al que va dir l'Edgar. Tranquil·lització. Vaig agafar la sea capa.

-Corre, corre porta-la a la infermeria si us plau! corre! >.<

Vaig mirar el que li havia posta al coll, estava ple de sang, al igual que la meua camisa i les meues mans.

- No ho se Wen, no ho se, però siga qui siga ho pagara com jo me dic Edgar, val?

Aleshores em vaig donar compte, que fariem a la infermeria, anar alli seria perdre temps, no...haviem d'anar a snt mungo, però com...aleshores me'n vaig recordar.
- Hume!- i el fénix va apareixer.- Si, se que sols fas cas a Sam, però hi ha que anar urgentment a snt mungo, i tu ens vas a dur. Wen, anirem a snt mungo, aparetrem alli directament, val?

El Hume es va posar sobre el meu muscle.

- Agafat del meu braç i no et soltes pase el que pase i tanca els ulls.

Vaig tancar els ulls i vaig esperar.

-Apa... apaqué???- vaig demanar, estranyada.

Vaig alçar una cella, però em vaig agafar amb força al braç de l'Ed. Feia teps que, al mon de la màgia, havia deixat de preguntar, només feia cas.

-Quan vulguis... compte amb l'Allie >.<

i varem aparetre de cop a St. Mungo.

[Tema tancat]