Fent "tràmits" a Hogsmeade [Sam, Ursula]

Vaig arribar a Hogsmeade a mig matí. Havia quedat amb el propietari d'un local que hi havia a la plaça, pretenent comprar-lo per muntar-hi una botiga Carraway's. No seria difícil manejar les dues botigues: muntaria una porta que passés d'un lloc a l'altre, com una mena de pols migratòria en una porta i sense pols.

Però havia quedat al vespre, i tenia temps. I també volia veure la nova model, que segons en Sam era una noia perfecta pel lloc. Sincerament, m'interessava poc com fos físicament, sempre i quan no fos una foca de dos-cents quilos que fes malbé les sabates i els vestits; ni fos una nyicris de trenta-cinc quilos a qui li balla tot. Volia una mica de curves, perquè el vestit les ressaltés, i una pell ni molt clara ni molt fosca. Els extrems sempre eren dolents.

En Sam, el meu cosí, ja ho sabia, allò. Sabia quin tipus de model volia; i sobretot, sabia que volia gent que no treballés només per la fama i els diners, sinó que es mirés al mirall amb el vestit posat i no pogués retenir una llàgrima. Això, als vestidors, abans de sortir per la passareŀla.

O sigui que vaig enviar-li un patronus al Sam, i vaig esperar a les Tres Escombres prenent un vas d'aigua de foc.

Tan bon punt vaig rebre el patronus del John, vaig posar-me en marxa cap a Hogsmeade. Al cap d'una estona vaig arribar a les tres escombres, somrient d'orella a orella. Feia bastant que no veia el meu cosí.

El vaig trobar allà, amb una aigua de foc i el seu posat habitual.

- Eh, John!

Vaig acostar-me a ell, i li vaig allargar la mà.

- Ei, paio! Què tal tot? Quant de temps que no ens veiem, des de la trobada familiar del juny...

Havia vist entrar a un Linx platejat per la porta de la meva habitació. El patronus d'en Sam m'havia comunicat poca estona abans, que el seu cosí ens esperava als dos a Les Tres Escombres. Així que vaig obrir l'armari, vaig recuperar les sabates de Carraway's i me les vaig posar. Després vaig treure un vestit beige, que convinés amb les sabates. Me'l vaig posar, també. Vaig mirar el resultat al mirall i, somrient, vaig sortir cap a Hogsmeade.

Havia arribat a Hogsmeade, amb presses. I vaig dirigir-me cap a Les Tres Escombres. Vaig empènyer la porta que va sonar amb un "Clink" quan es va obrir. I em vaig quedar allà, mirant a banda i banda, buscant en Sam. I al seu cosí.

Aleshores va arribar el meu cosí, alegre com sempre.

- Sam! - vaig aixecar-me per rebre'l, amb una abraçada efusiva -. Què tal, nen, com va tot?

Vaig convidar-lo a seure i vaig demanar una altra aigua de foc per ell.

- Ei, gràcies per trobar-me aquesta noia... Estic segur que és perfecta pel lloc, confio totalment en el teu criteri.

Aleshores va entrar una noia a la taverna. Vaig reconèixer-la immediatament: duia les meves sabates. I un vestit beige que combinava a la perfecció amb les sabates. I un somriure als llavis.

- Suposo que aquesta és la nostra noia, Sam... - vaig dir, indicant-li amb el cap.

Vaig tornar-li l'abraçada, content.

- De conya tot, noi!

Vaig seure amb ell, i al cap d'un moment em van portar una aigua de foc. Vaig fer-ne un glop.

- Suposo que aquesta és la nostra noia, Sam...

- Suposes bé - vaig alçar un braç, per cridar l'atenció de la noia -. Ei, Ur! Ur, aquí!

Vaig sentir el meu nom i vaig girar el cap cap allà. Vaig somriure més àmpliament i em vaig dirigir cap a la taula on hi havia en Sam i el seu cosí.

Vaig arribar allà a la taula. Em vaig ajupir cap a en Sam i li vaig plantar un petò a la galta.

- Hola Sam! ^^

Després em vaig girar cap al seu cosí.

- Hola! Sóc l'Úrsula Black. Suposo que tu deus ser en John Carraway.

I li vagi estendre la mà per saludar-lo.

Vaig correspondre al petó passant-li un braç per les espatlles, estrenyent-la una mica.
Després la vaig deixar, i vaig dir:

- John, aquesta és l'Ursula Black. Ur, el John Carraway.

Vaig mirar al meu cosí amb ulls de "Què et sembla?", i vaig tornar a seure.

Vaig encaixar la mà amb la noia, que es deia Ursula, i vaig mirar-la de cap a peus. Fent allò que en termes col·loquials se'n diria "fer-li una bona repassada" i que, en la meva feina, era "comparar mides".

- Encantat, Ursula... - vaig somriure en veure la combinació de roba, sabates i complements -. M'agrada, la combinació... Tens bon gust, sens dubte. I un cos més que envejable per part de la majoria de models.

Vaig fer-li un somriure, cordial.

- I tens estil. Art - vaig fer un glop d'aigua de foc -. Saps moure't amb elegància, gràcia... Sense perdre mai el punt de seductora ni el punt d'innocent.

Vaig fer un gest al cambrer perquè vingués.

- Sisplau, ens portaràs una ampolla de champagne i tres copes? - vaig girar-me cap als dos joves quan va marxar cap a la recambra -. Crec que hem de celebrar el recent fitxatge de la senyoreta Ursula Black per la marca Carraway's...!

Vaig somriure, agraïda quan en John em va dir totes aquelles coses. També em vaig posar una mica vermella.

- M'encantarà treballar per vosté, senyor Carraway! - Vaig dir, efusiva. Vaig deixar el bolso de mà beige que duia a la cadira del meu costat i em vaig asseure.

Vaig escoltar com en John demanava champagne i tres copes al cambrer i després somreia. Semblava satisfet.

- Accepto brindar però amb la condició que només me'n posis un culet... - Vaig dir, contenta - És que jo no bec quasibé mai alcohol... - Vaig explicar.

Em vaig mirar en Sam, contenta de que m'hagués brindat aquella oportunitat.

- Oh, per favor... Tracta'm de tu, Ursula - vaig somriure-li mentre arribava el xampany -. Som una empresa petita, de tres persones i un elf. Hi ha confiança.

Vaig servir les tres copes, posant-ne menys a la de la noia per petició expressa d'aquesta.

- Per la nova model de Carraway's i per la sort dels Lukeson! - vaig alçar la copa -. Perquè, estimat Sam, no es pot negar que també ets un jove afortunat... - vaig dir, mirant a la noia i al noi alternadament.

- D'acord, d'acord, John.

Vaig esperar que l'escuma del Champagne marxés i vaig alçar jo la copa, somrient contenta.

Llavors, però, en John va fer un comentari una mica...fora de lloc.

- Per la nova model de Carraway's i per la sort dels Lukeson! Perquè, estimat Sam, no es pot negar que també ets un jove afortunat...

Val. Aquell comentari no me l'esperava. Tant se'm notava? O.O

En Sam i jo ens vam mirar i vam dirigir la mirada al mateix temps cap a en John.

- No, no, si nosaltres... - Vaig dir jo. Però a la meva veu se li va afegir la d'en Sam, que també va dir el mateix que jo.

Exactament el matex.

- Per la nova model de Carraway's i per la sort dels Lukeson! Perquè, estimat Sam, no es pot negar que també ets un jove afortunat...

Havia estat mig ausent, aixecant la copa de champagne una mica d'esma, quan aquelles paraules em van fer aixecar el cap de cop.

- No, no, si nosaltres...

Vaig girar-me cap a l'Ur. Les seves paraules havien sortit de la seva boca al mateix temps que les meves.
Vaig mirar al John i vaig dir:

- Som amics.

I el meu to de veu li donava a entendre al meu cosí que allà feia falta un canvi de tema immediat.

Oh... "Bravo, John, ets un metepatas de cuidado..."

- Bé, Ursula... I si et sembla bé, parlem dels honoraris - vaig treure un paper, disposat a apuntar-li una xifra.

Aviam, tenint en compte que a l'any teníem aquell benefici, menys la part corresponent a la inversió per la temporada següent... comptant un marge d'error per si no hi hagués tant èxit...

50 galions

Després me la vaig mirar, esperant una reacció. No li semblaria poc... no?

Va canviar de tema radicalment.

- I si et sembla bé, parlem dels honoraris - Em va dir, traient una ploma i un tros de pergamí de la bossa. Vaig beure com pensava mentre es mirava el full en blanc.

Em vaig acabar la copa de champagne d'un sol glop.

Després em vaig mirar el paperet que m'havia allargat.

50 Galions, hi posava.

Vaig obrir uns ulls com unes taronjes.


- Ostres, John... està...està molt bé - Vaig dir, sincera. Creia que 50 galions al mes era més del que m'havia imaginat guanyar, i més començant des de zero.

- Sí, perquè vegis com confio en tu i en el meu cosí... - vaig somriure.

Vaig fer un parell de càlculs al dors del paperet, que em va tornar amb un somriure i els pòmuls vermells de la sorpresa. La veritat és que era un bon sou mensual.

- Si no m'equivoco... això vol dir més o menys 600 galions - vaig dir, quan vaig acabar -. Descomptant els dos mesos de vacances, i sumant la paga doble de Nadal... et surten 550 galions anuals.

- Si no m'equivoco... això vol dir més o menys 600 galions. Descomptant els dos mesos de vacances, i sumant la paga doble de Nadal... et surten 550 galions anuals.

"Com? O sigui, com? 550 galions anuals? O.O He is kidding me..." Vaig pensar, mentre obria més els ulls i se m'obria la boca també.

- Val, on està la càmera oculta? - Vaig dir, mig en broma mig en sèrio.- De veritat que em pagaràs 550 galions, John?

Em vaig mirar en Sam, somrient.

- És molt de la broma, el teu cosí, oi?

- Sí, sóc molt de la broma... - vaig dir, fent un glop de xampany després -. Però ara estic parlant seriosament. Els beneficis anuals de Carraway's, sense comptar la part dels ingressos que s'utilitzen per la temporada següent, són d'uns 3000 galions. Una sisena part, aproximadament, anirà directament a la teva cambra de Gringotts.

Vaig somriure i vaig guardar el paperet, mirant la noia. Tenia la boca oberta, encara.

- Això sí... Vull dedicació, Ursula. - vaig picar-li l'ullet -. Res de venir de tant en tant només quan t'ho digui, emprovar-te els vestits, fer quatre fotos i marxar sense dir res. Vull participació: que discuteixis tot allò que no t'agrada, allò que t'és incòmode i allò que creus que podria ser millor. Que m'ajudis a fer millor la meva feina.

- Val, amb aquest sou em podrè comprar unes sabates al mes, mínim! - vaig dir, eufòrica.

Després em va dir que volia que m'hi dediqués seriosament. Volia que m'emprovés, que em treies i que critiqués tot el que m'agradava i el que no. Que hi posés ganes, en definitiva.

- Per descomptat que ho faré, John! Aquesta és la oportunitat de la meva vida! I no la tindria si en Sam no hagués tingut els nassos d'avisar-te! Si fa falta estaré a la botiga emprovant-me de tot cada dia, fins que em fotis fora! - vaig dir.

Encara no m'ho podia creure, però allò era real. No era un somni.

Bé, era el MEU somni.

- Perfecte... - vaig somriure.

Vaig aixecar-me; volia passar pel local, a veure'l.

- Així doncs, Ursula, ens veiem divendres. Suposo que ja ho tindré tot enllestit, de cara al divendres, o sigui que t'estaré esperant.

Els dos es van aixecar, per acomiadar-se. Vaig fer una abraçada, efusiva, al Sam, i una mirada d'aquelles en plan "Tu i jo hem de parlar". Després vaig fer-li dos petons a l'Ursula, vaig pagar el compte i vaig encarar la sortida, acomiadant-me amb la mà.

Vaig assentir al John, i, dient-li adéu amb la mà, vaig dir:

- Ja ens veurem!

Quan va haver marxat, vaig mirar a l'Ur, somrient d'orella a orella, i vaig dir:

- Felicitats, Ur. Sabia que li agradaries.

Vaig picar-li l'ullet, i vaig dir:

- No ha dubtat en agafar-te. Li he vist als ulls. Quan has entrat per la porta, estic segur que ha estat llavors quan ha començat a fer càlculs de sous i a plantejar horaris.

Vaig tornar-li els dos petons a en John quan me'ls fa fer i vaig assentir quan em va dir que m'esperava divendres. Esperava que m'enviés una carta amb els horaris o alguna cosa per l'estil.

Després en Sam em va fer un somriure d'orella a orella.

- Tu creus? - Vaig dir, insegura.- Bé, si tu ho dius - Em vaig encongir d'espatlles - Tu el coneixes més que jo, és el teu cosí!

I, sense saber ben bé perquè, em vaig posar a riure descontroladament.

- No ho crec, Ur, ho sé.

Vaig observar-la mentre reia, feliç. Vaig sentir l'agradable sensació de saber que havia... Complert un somni? I per a ella... Bé, se la veia tan contenta, que a mi no em feia falta res més. Vaig aixecar-me, vaig anar fins al seu costat, i la vaig abraçar.

- Me n'alegro moltíssim per tu.

I la vaig deixar anar, somrient.

- Moltissimes gràcies per tot, Sam. De veritat. - Vaig dir, sincerament quan em va abraçar, tancant els ulls i gaudint d'aquell moment.

Quan es va separar de mi, me'l vaig mirar directament als ulls. I vaig fer un somriure, trapella.

- Brindem un altre cop?

Vaig seure al seu costat, rient. Agafant-les amb una sola mà, cual camarero profesional, vaig reomplir les dues copes amb el champagne, i vaig dir, passant-li la seva:

- Per què no? Per l'Ursula Black!

I vaig alçar la meva copa, per fer-la xocar contra la seva.

- Pel seu talent, la seva bellesa i el seu estil, que han aconseguit fins i tot encisar al mateix John Carraway!

Vaig veure com omplia de nou les copes amb el champagne i vaig agafar jo la meva quan me la va passar.

Em vaig posar una mica vermella quan va dir allò d'encisar al John, però ho vaig canviar per un àmpli somriure.

- I per les noves amistats, que espero no marxin mai.

Vaig xocar la meva copa contra la seva, i em vaig endur aquell líquid daurat als llavis.

"Úrsula Black, hauries d'anar parant amb l'alcohol, reina..." Em va dir, la meva consciència.

"Au, calla...!"