Prats de Hogsmeade.

Vaig arribar al prat on sempre anava quant em sentia malament o estava feliç. Estava cobert per uns arbres i si no coneixies el cami no sabies que existia. Vaig deixar la motxilla al costat d'un arbe i em vaig llevar la tunica i la corbata. Recordava que havia posat uns pantalons curts a al motxilla, em vaig llevar els de l'uniforme i em vaig posar a aquells.
Em sentia molt malamet, tenia que cansar-me, tenia que olvidar-me de tot, per això vaig començar a correr amb totes les meues forces. Encara que ser animàgica i a més una lloba, no feia que em cansara tan ràpidament.

Vaig seguir-la fins allà (El que feia l'amistat uu'), i quan estava a punt de cridar-la per anar amb ella, es va posar a córrer. No podia seguir-la. Però com podia ser que corregués tan ràpid?

Així que simplement vaig esperar a que fes la volta (a més ja anava bé si volia estar una mica sola) i que em veiés.

Em va veure.

- Hola, Sammy- vaig dir, mentre ella em mirava, sorpresa.

Quant estava tornant em vaig donar compte de que hi havia algu parat al principi del camp, anava a traure la vareta, quant em vaig donar compte de que era ERIN!

- ERIN!- vaig dir al arribar al seu costat- Me has seguit?- vaig dir sorpresa- Has eixit de Hogwarts? Perque?

Vaig decidir anar al gra aquest cop.

- Perquè he vist la teva mirada, Sam- vaig dir- he vist la teva mirada i m'he adonat que alguna cosa no anava bé. I vull que sàpigues queestic aquí per ajudar-te, sigui el que sigui.

"I encara més si és el que crec que és" vaig pensar.

Aquest cop si que vaig mirar a Erin als ulls i no vaig poder contenir-me més.

- Ho sent! Sent haver-te cridat al passadis, jo...jo... soc pitjor que la Possesseure- vaig dir intentant contenir les llagrimes- M'he rebaixat al seu nivell, te cridat i ningu es mereix cridar-te, he fet el ridicul.- vaig dir mentres mirava , aquest cop si, als ulls de Erin.

O sigui que havia acertat. Vaig anar cap a la sam i la vaig abraçar, amb força. Quan ens vam separar, vaig dir:

- A veure, que quedi clar: No ets pitjor que la Possesseure, ets mil vegades millor. Sam, tothom té dret a cridar i tu també si és el que sents que has de fer. No has fet el ridícul, m'has defensat i això val com deu mil somriures de la Possesseure. O sigui que, siusplau, treu-te aquestes idees del cap.

La vaig fer seure perquè en poguéssim parlar amb més calma.

- Per cert, Sam. Pots plorar sempre que vulguis, no tens per què contenir-te; recorda que jo ja he plorat davant teu...

El que havia dit Erin me havia emocionat, crec que ningu m'havia dit mai aixo.

- Aleshores no soc mala persona? Ningú ho pensa?- vaig dir i en aquell moment vaig trencar a plorar. Per molt que intentava parar, no podia, quant començava no parava fins que ho treia tot i ja feia temps que no plorava, prou de temps.

La vaig abraçar una altra vegada, consolant-la.

- No, Sammy. Ningú pensa que ets una mala persona. És més, tothom té clar que ets una persona excepcional, una persona que jo mai podré arribar a ser per més que m'esforci. Sé que sempre t'estic renyant, però ho faig simplement perquè em preocupo per tu; no vull que et passi res. Però que siguis entremeliada no vol dir que no em caiguis bé, Sam. I si em caus bé a mi, la nena amargada, a qui vols caure malament?

- No ets una xica amargada- vaig dir mentres feia un somriure i em torcava les llagrimes- Gràcies, sempre estas quant et necesite, ets... nose expresar-ho amb paraules, però supose que tu me entens- vaig dir ara ja un poc més calmada- Sempre em lleves tots els meus estupits dubtes, nose que faria sense tu. - vaig dir mentres li tornava la abraçada.

Ara ja em sentia un poc millor, parlar amb Erin sempre ajudava, rectifique, Erin sempre ajudava. Nose que faria sense ella. Esperava que ella entenguera lo important que era per a mi.

- Ho sé...- vaig dir- crec . Sense mi ara mateix ja estaries morta, i el mateix et dic pels dubtes; és la meva feina, sóc la teva consciència

- Gràcies- vaig dir agraida- Espere no perdret mai- vaig dir- Dius que ho has vist a la meua mirada? -vaig dir- Menys mal que has vingut perque sino estaria matant-me a correr- vaig dir mentres em tocava la cicatriu.

- Sí- vaig dir- No sé, és que de cop es va tornar una mica fosca i vaig pensar que potser t'havia molestat per alguna cosa, i... bé, venia a arreglar-ho. I pobre de tu que corris més, quese t'obre la cicatriu i hauràs d'anar un altre cop a la infermeria...

vaig parar una estona.

- Bé. què et sembla si anem tirant ja?- vaig preguntar- És que representa que no podem estar aquí...

- Se me va posar la mirada fosca, aixo me ho has d'explicar, però abans una volta més, val?- vaig dir mentres m'alçava- Ho necesite.

Abans que Erin em diguera res em vaig a posar a correr tot lo ràpid que podia. No vaig tardar molt en arribar a l'altra banda del camp. Pot ser alguna vegada em deuria de conometrar.

- Sam!- vaig dir en quant es va posar a córrer, però la vaig deixar fer. Tenia raó, ho necessitava.

Quan va arribar, vaig dir:

- Vinga, ja has fet la teva volta. Anem?- vaig preguntar- Per cert, com t'ho fas per anar tan ràpid? Algun dia et faràs mal de veritat...

Vaig agafar la motxilla, vaig guardar la corbata i em vaig posar la túnica.

- Lo de corre be de familia, és normal en nosaltres- tenia confiança amb Erin, però no sabia si estava preparada per a dir-li que era animàgica, no en aquest moment, potser un altre dia.- Val, anem.- vaig dir mentres em dirigia a l'eixida dels arbres.

- Si vols la pròxima vegada hi venim juntes en un dia en que estigui permès fer-ho. L'allie també podria venir, i entre les dues em convenceu per fer coses que no vull fer. Serà divertit! - Vaig dir, riallera.

totes dues vam començar a tirar cap al castell, més animades.

[TEMA TANCAT]