Tot sembla millor vist desde Hogsmeade

En un moment d'inspiració, havia decidit emportar-me a l'Ursula d'excursió a Hogsmeade, d'amagades, per a que fos més divertit i emocionant.

L'estava esperant amb dues escombres, desde que ens habien deixat sense pasadissos secrets no hi haia cap altra manera de sortir de Hogwarts.

Era una nit freda, però el fred a mi, un norueg convicte m'agradava, sonava egolatra però m'agradava el color que agafava quan tenia fred, em feia més atractiu.

Vaig veure una silueta sortir per les portes del castell d'amagat i jo, de metres em vaig amagar darrera un arbre, per donar-li un petit ensurt.

Vaig sortir coberta amb una capa de la Sala comuna, aquells dies de Febrer estava fent molt fred, i la veritat, no m'acabava d'acostumar mai.

Vaig obrir la gran portalada de Hogwarts, intentant no fer soroll i tremolant sota la capa quan vaig notar el fred. Vaig mirar a un costat i a l'altre, coprovant que no hi hagués ningú i vaig posar un peu fora el castell, amb compte.

Vaig arribar-me fins a la vora d'uns arbres i uns matolls, escodrinyant la foscor intentant endevinar alguna silueta.

-Karl...?- vaig xiuxiuejar a la nit de Hogwarts. No vaig obtenir cap resposta. Me'n vaig anar uns metres més enllà, i vaig tornar a provar - Karl...? - Vaig dir, encara més baixet que l'altre vegada. Res.

Tenia ganes de veure'l, entre examens i festes de Nadal, no haviem tingut temps l'un per l'altre.

Vaig sentir com em cridava i vaig somriure ampliament.
Vaig sortir del meu amagatall sense fer soroll i em vaig posar darrera seu, vaig posar els llavis sobre la seva orella i vaig xiuxiuejar:

-Bu.- just abans de fer-li un petó suau al col i notar com s'estremia.- Que t'he espantat princesa?- li vaig preguntar suaument.

Vaig sentir una petita fressa darrera meu, però després vaig pensar que només havien sigut imaginacions meves.

El cor em va fer un salt al notar un freg a la meva orella i sentir després l'ensurt d'en Karl, però vaig somriure sincera al reconeixer la seva veu.

Em vaig girar lentament i li vaig passar les mans pel coll, abraçant-lo contra mi.

-Només una miqueta... Però crec que hi ha una manera de fer baixar l'ensurt... - Vaig dir, coqueta.

-Ah si ?.- li vaig fer amb veu suau i dolça.- Il·lumina'm doncs.- veig dir per fer-li al cap d'un moment un peto suau als llavis.- té alguna cosa a veure amb això? .- i em vaig mosegar una mica el llavi mentre li preguntava.

La vaig mirar d'aprop, era maca, molt maca i li vaig somriure ampliament.

-Que vols fer, ens quedem aqui i et faig passar l'ensurt o volem a hogsmeade i et faig passar l'ensurt?- i vaig somriure convençut.

Vaig gaudir del petó fugaç que em va fer i vaig somriure.

-SÍ, alguna cosa sí que hi té a veure... - Vaig dir-li, amb un somriure als llavis. Em vaig posar de puntetes i li vaig fer un petó als llavis, curt però intens.

Em vaig escoltar la proposició que em feia, sospesant les possibilitats.

-Mmm...-Vaig fer- Les dues? - Vaig dir-li, abans de fondre'm en un petó apassionat amb ell.

Li vaig tornar el peto que m'estava fent, i em vaig deixar portar, la vaig abraçar mentre li acariçiava l'esquena per sobre del abric que duia i quan ens vem separar vaig tornar-li a somriure, em sentia tonto, entre tan somriure, no estav acostumat a allò.

-Així que vols les dues coses.- vaig dir rient, en tó de broma.- demanes molt tu eh, per ser una coseta tan mona.- li vaig somriure perque veies que estava fent broma i li vaig fer un peto suau.

La vaig mirar als ulls i sense adonarme'n vaig perdre el món de vista, em va ig perdre en ells, i li vaig fer un peto apassionat i despres li vaig besar el coll deixan-hi una petita marca vermella que significava "territori d'en Karl" després vaig tornar als seus llavis.

-En el pot petit està la bona confitura -Vaig contestar davant el seu comentari.

Vaig contestar a totes i cada una de les seves carícies i a tots i cadascun dels seus petons i em vaig estremir quan es va entretenir amb el meu coll. Vaig tenir la certesa que hi havia deixat una marca. Vaig somriure per dins, mig atontada.

-Karl...- Vaig sospirar- Crec que si hem de continuar amb això millor que entrem al castell i anem a una de les dues habitacions...- Vaig dir, coqueta - Però crec que m'havies dut fins aquí per portar-me a Hogsmeade...-Vaig somriure, perdent-me en el seu rostre- Però que sàpigues que l'ensurt no se m'ha passat del tot, eh! - I dit això el vaig tornar a besar, aquest cop amb necessitat i urgència, saborejant-lo.

- No és culpa meva.- vaig dir aixecant les mans al·legant innocència- No és culpa meva que siguis aixi d'irresistible, i amés ets tu qui ha dit que volia les dues coses.- vaig dir fen-li l'ullet.- Li agrairia a la senyoreta que s'aclarés.- Vaig somriure alegrement i la vaig tornar a abraçar.

Vaig considerar les meves opcions, una era anar a Hogsmeade i dibertir-nos una mica, es clar que el fet d'amagarnos en un de les habitacions del castell per fer coses nostres també era interessant.

-Que prefereixes princesa?- vaig preguntar.- Hogsmeade o Castell?

- Hmmm...- Vaig fer, divertida. M'encantava passar petites estones amb ell- Què et sembla si ens escapem a Hogsmeade i em portes a on volies...i si ens avorrim molt...ens en tornem al castell?

Abans de deixar-lo respondre, però, em vaig llançar als seus brasços per besar-lo amb passió.

-Li sembla bé al marqués la idea?- Vaig fer, encara abraçada a ell.