Gelat a Hogsmeade... O alguna cosa així.

Em vaig guardar les mans a les butxaques, sospirant. M'havia acostat a Hogsmeade aprofitant que feia bon dia per veure si trobava alguna cosa interessant per fer, però l'únic que havia fet havia sigut passejar mirant tendes.

Em vaig quedar un moment parat davant d'una, pensant què fer. A Hogwarts només tenia una redacció de pocions per fer, que tampoc és que em fes molta ilusió, però per altre banda Hogsmeade tampoc era massa interessant.

M'avorria, m'avorria moltiiiiiiiissim, ja havia acabat els deures, almenys aquells que recordava, si hi havien altres i no els recordava ja no era culpa meua, per què? Perquè no.
I que volia? Un gelat, podria haver anat a les cuines, però jo volia un gelat en concret, i estava a Hogsmeade.
I donant botets veig al Percy mirant una tenda, te cara d'avorrit.

- Hola Peeeeeeeercy!- li dic somrient.- Vaig a per un gelat, veeeeens?

Em pare al seu costat.

- No sabia que era t'agradaven les faldes escoceses, a mi m'agradaria vore't amb alguna posada ^^- dic aguantant-me el riure, eh, doncs seria graciós.

Sempre em trobo a la Cass. No sé com ho faig però sempre me l'acano trobant a tot arreu. El destí és cruel.

- M'encanten, Cass.- Contesto, fent rodar els ulls. - Quan me'n compri una t'aviso.

Em miro la gelateria que m'assenyala la Cass, a l'altre banda del carrer. M'avorreixo, però no se si tant com per anar a menjar un gelat amb la Cass.

- No m'agrada el gelat.- Dic, encongint-me d'espatlles. Val, potser és una mica mentira. El gelat de xocolata sí m'agrada.

Em mire el Percy.

- Si que t'agraden els gelats, m'ho vares dir un cop. El que passa es que no vols vindre amb mi ^^ dic somrient.

Pot ser si li convenç...i pose careta de pena...pot ser....bah, si no vol vindre, pot ser si no li dic que vinga ve....o pot ser no, és igual que vinga o no, jo vuic un gelat, li ho he oferit, no? Si no ve és cosa seua.

- Doncs val és igual, ens veiem al castell.- dic somrient

Vaig cap la tenda.

- Que em podria posar...l'especial de la casa? Aquell de dos boles de xocolata, dos llet merengada i lacasitos per damunt per favor?

La dona assenteix somrient i entra a preparar-me el gelat, espere al mostrador balancejant-me, que fam.

Li havia dit que m'agradaven els gelats? Potser sí, ara no ho recordo. Bé, no importa. Miro com marxa cap a la gelateria. Ha passat de mi? Sí, ha passat de la meva cara.

Torno a sospirar i em decideixo a seguir-la. Al cap i a la fi tot és millor que una redacció de pocions... No?

- Si et menjes tot això explotaràs.- Dic, mirant-me l'enorme gelat que ha demanat la Cass. En serio, bomba de colesterol. Em miro els gelats, encara que ja se quin demanaré.- Un de xocolata, siusplau.

Em gire mirant el Percy.

- No cregues, tampoc es tant, tinc pendent amb la meua germana menjar-me un gelat de set boles, algun cop ho farem.

La dona m'allarga el gelat i jo li done els diners, començe a menjar-me'l mentres espere el Percy.

- Tenia pensat anar a donar una volta per les afores, cap la muntanya, o pel parc vens o prefereixes tornar al castell?

Havia vingut fins aci, pot ser es que s'avorria, o perquè li abellia un gelat. Agafe un lacasito, aquest és morat.

- Gràcies.- Dic, agafant el gelat a la noia que me'l porto. Rebusco a la butxaca uns segons i trec un parell de monedes que deixo sobre el taulell.

- Mm- Faig, sense saber molt bé que dir, menjant-me el gelat. El gelat de xocolata és el millor, ho sap tothom- No, al castell no.

Ja passo prou temps al castell, en realitat. I si tornava em tocaria fer la redacció de pocions que portava dos dies evitant. I probablement la Katherine voldría tirar-me les cartes. Un altre cop. Així que res.

- A les afores? - Pregunto, sense estar molt segur.- Hi ha algo interessant per fer?

- Doncs…passejar pel cami aquell que mai se on acaba perquè mai no he arribat lo suficientment lluny…també hi ha un que va cap la montanya d’allà.- dic senyalant enrere.- I el parc…ens podem gronxar, els gronxadors molen.

Continue menjant-me el gelat.

- I si no proposa tu alguna cosa.- dic mentres menge.

Pareixia que tot el que diguera li pareguera dolent, no se perquè tot li ha de pareixer dolent.

- Bé, no?- dic al veure que no diu res.- Doncs jo crec que tirare cap la muntanya, vuic pujar al turó aquell.

Em gire i començe a caminar cap el camí que et duu al turó, pot ser veia algun unicorn...tot i que crec que de dia no hi havien...o llops! Pot ser veia llops! Però llops-llops no homens llops.

M'encongeixo d'espatlles quan diu que vol anar cap el turó i la segueixo, menjant-me encara el gelat. En realitat no m'importa on anar, hi vaig per no avorrir-me.

Encara que tampoc es que això sigui massa emocionant però millor així, la Cass sempre es passa d'emoció i acabo rodejat d'acromàntules i a punt de morir. Em puc acostumar a la vida tranquila, crec.

- Cass, no fa una olor estranya per aquí? - Pregunto, mirant al meu voltant. - Serà un animal mort?

Ecs.

Vaig caminant quant em diu lo de l'olor.

- Jo també l'havia olorat però pensava que pot ser venia de més lluny. Fa olor a podrit si.

Continue menjant el gelat i em quede mirant el paisatge.

- És bonic veritat?- dic posant-me d'esquenes al camí i mirant el que s'esten davant.- Allò és el camp, oi? I allò que ix per dalt...és alguna de les torres?

Mola molt, si tinguera la camera...però l'havia deixat amb la motxilla a l'habitació, però tornaria algun altre dia.

- Des d'aci es voria bé la posta de sol, no creus?

- No havia estat mai aquí.- Comento, mirant tot el que m'assenyala.- No és la torre de Gryffindor, aquella que surt per allà? Sí, no?

La veritat és que és un lloc maco, encara que probablement no ho reconeixi mai. Dono una volta sobre mi mateix, per veure el que hi ha darrere quan veig algun cosa que es mou.

- Cass, allò és...? - Pregunto, donant-li uns copets a l'espatlla perquè es giri. - No sembla... Vaja, que no crec que ens agradi.

Està bastant lluny, però... Per què sembla tant gran? No, no m'agrada gens.

- Mm... Què tal si marxem?

- Oh, si, pot ser tens raó, pareix la torre de Gryffindor, si.- dic somrient.

Ataque la última bola de gelat, la de xocolate, agafe un lacasito girant-me.

- El que? Marxar ja? Però si acabem d'arribaaaaar.

Mire els arbres intentant veure alguna cosa però no veig res.

- Percy crec que tens alucinacions jo no veig res.

Em senyala un punt entre dos arbres.

- Veig...arbres? On?- si diu que hi havia algo...però jo no veia res! Aleshores escolte un soroll...eixe soroll no m'agradat gens, és com...no, no pot ser...- Eixe algo que has vist és el que ha fet eixe soroll? perquè si ha sigut eixe algo crec que et fare cas i acceptare la proposta de marxar.- eh que jo soc valenta eh, però eixe soroll...fa por i em recorda a algo però....no crec que eixe algo estiga aci, el voria.

- Sí, ha sigut el que ha fet el soroll.- Dic, posant cara de circumstàncies.- I sí, marxem d'aquí.

Estic donant-me la volta per marxar quan veig que la cosa s'aixeca. I si abans era gran ara és enorme. Joder si és enorme. Tant que és un troll. Un. Puto. Troll.

I Hogwarts és l'escola més segura del món? Sí, ja ho veig.

- Cass... És un troll.- Dic, remarcant el que és obvi. Segur que ja ha vist el que és.- Val. Sortim d'aquí. Ja.

Ho sabia. Ho sabia! Sempre que em trobava amb la Cass havia d'acabar fugint d'alguna cosa. Està gafada. Segur.

Vale, si, millor marxar, ahà.

- Però...però...però que fa un troll aci? Si...dien que havien marxat al nord! O siga més al nord d'on estem.

M'acabe el gelat i començe a correr darrere el Percy que ha desaparegut, on esta? Espera...aquest és el camí per on haviem vingut? Vale, perfecte he agafat el cami que no era.
Intente retrocedir per agafar l'altre cami, quant veig que el tinc darrere, per què a mi?

- Hola senyor Troll, jo no vuic fer-li res.- dic reculant mirant-lo.- Com que jo no vuic fer-li res vosté tampoc em farà res eh? I eixirem d'aci tranquil·lament.

Fa un soroll estrany, però m'ho prendre com un no, val, perfecte, em gire per començar a correr, quant note que ja no estic al terra si no que el troll em te agafada de la capa, ara d'una cama i estic penjant, vale, Cass respira, respira, un dos, respira.

- Ara senyor Troll em baixarà, a que si?- a que no?

Pose la mà a la butxaca quant veig que la meua vareta es a terra, perfecte.

- PEEEEEEEEEEEEEEEEEERCY!

Pot ser ell em pot ajudar, el troll em mira i m'agafa d'un braç, m'olora.

Ecs, ecs, ecs.

Em giro de cop al sentir la Cass. Jo em pensava que venia darrere meu, però pel que es veu no. Perfecte.

Tiro enrere fins que la veig. Penjada cap per avall, agafada del turmell pel troll. Merdamerdamerdamerda. Què se suposa que he de fer jo ara?

- Què faig? - Pregunto, totalment perdut, traient la vareta de la butxaca. A mi no em va això de salvar-li la vida a la gent, de veritat que no. Joder, que la meva assignatura preferida és historia! Val, pensa, pensa.

- Desmaius! - Crido, apuntant-lo. No serveix de res. Per què no funciona? Quina merda és aquesta? - Cass, alguna idea?

Veig el Percy que arriba i apunta al troll, però un desmaius no li fa res.

- No....no no se....

El troll em balanceja i m'agafa el cabell, es mira el Percy, però torna a mi i prova de donar-me contra l'arbre, pose les mans, però ni tan sols roçe l'arbre, ara entenc això de la intel·ligència del trolls, em dona la risa però em controle, es suposa que és una situació seriosa, i si és seriosa no puc començar a riure.
Veig un dels arbres...i si...

- Prova a donar...a donar...a donar-li amb una rama al cap! O el que siga abans que li done per menjar-me o estampar-me contra l'arbre!

Sóc jo o la Cass s'està rient? Et prometo que està pirada.

- Amb una branca?- Pregunto, sense estar-ne giare segur. Apunto amb la vareta a una branca que veig caiguda al terra, just al costat de l'arbre. És bastant grossa, deu haver caigut pel vent o alguna cosa així. Veig com s'eleva per sobre el cap del troll i quan ja està a una altura considerable faig un moviment de vareta i la barnca cau amb força.

Entretanco els ulls quan la branca dona just al mig del cap del troll. Sembla que funciona, perquè cau mig estabornit. Encara que, clar, la Cass cau amb ell. Al menys no s'ha caigut sobre ella, que ja és alguna cosa.

- Cass?- Pregunto, apropant-me a poc a poc. Sembla que la cosa aquesta no s'aixecarà però ves tu a saber.- Eh, estàs bé?

- No se, és una idea.- dic tapant-me quant li done per intentar donar-me contra l'arbre de nou.

El Percy alça una rama i li dona al troll just al cap, fent que aquest caiga i fent que també caiga jo, intente caure de peu però recolçe mal aquest i acabe tombada al terra.

- Di...diria que si, tot i que crec que me doblat el peu, però res greu, es passarà.- agafe la vareta ja que he caigut damunt d'ella i la guarde. Crec que no tinc res trencat, me doblat el peu però bah, no és el primer cop que em doble el peu.- Que....que podries ajudar-me a alçar-me?- dic allargant-li la meua mà.

Poso els ulls en blanc i allargo el braç per donar-li la mà i ajudar-la a aixecar-se.

- T'has plantejat mai la possibilitat d'estar gafada? - Pregunto, un cop la Cass ja està de peu.- Sempre que em trobo amb tu acabo envoltat d'acromàntules o em trobo un troll... No n'havia vist mai cap.

Me'l miro, encara estabornit a terra. Ecs, i no en vull tornar a veure un en la meva vida, ho prometo.

- No vull estar aquí quan es desperti. Millor si marxem, no?

- Gràcies, per vindre a buscar-me.- dic somrient.

Gafada? A que ve això?

- Gafada? Jo?

Borre el somriure i el mire.

- I et creus que jo he vist alguna vegada algun troll? Per la teua informació, no. Pot ser no soc jo la que està gafada. I les acromàntules hi són sempre que vages al bosc, si vas tot i que no estiga jo, les veuras.

Assentisc quant diu que és millor marxar, si, jo tampoc vuic estar aci quant desperte. Començe a caminar ignorant el peu i fent que camine amb total normalitat, ja passarà.
Doncs...havia sigut interessant, si. Però continue sense entendre la mania del Percy de tirar-me a mi la culpa de tot, per què jo? Que havia fet jo malament?

Primer em dona les gràcies i desprès s'enfada. Es pot saber què li passa ara a aquesta? Rodo els ulls i em guardo les mans a les butxaques, començant a caminar.

- I ara per què t'enfades? - Pregunto, sense acabar-ho d'entendre.- Què he dit?

Crec que mai acabaré d'entendre a la Cass. En serio. És rara.

- T'han dit mai que estàs una mica boja?- Pregunto, girant-me de cop per mirar-la.

I em pregunta que ha dit, anava a passar d'això quant em diu que estic una mica boja.
Això em deixa parada, el mire jo també, i em pregunta...m'ho pregunta?

- M'han dit que estic boja gent que no conec, professors de l'Acadèmia, companys d'alli, algun cop algú de Hogwarts inclús la meua mare o la meua germana...però mai havia escoltat això d'un amic, en eixe to. Gràcies.

El continue mirant i note com em vaig a posar a plorar, per què he de posar-me a plorar? No vuic...i molt menys davant d'ell.
El mire i quant note que ja no puc, em gire i isc corrent, no se on estic anant però arribare a algún lloc.
Ni tan sols se perquè m'ha afectat tant, bé si, m'ho ha dit molta gent... però mai un amic, cap amic m'havia dit mai que estava boja amb eixe to i això fa mal.

Mire on he anat a parar, pareix un dels camins que va a Hogsmeade, si, deixe de correr i començe a caminar.

- Però... Cass!

Realment tinc una espècie d'habilitat especial per fer sortir corrents a la Cass. És la segona vegada, ja? Em quedo mirant com marxa corrents cap el camí que va cap a Hogsmeade. Però... Però què he fet jo ara?

- Cass, espera!- Crido, sortint darrere seu.- Però que no corris, joder!

Arribo esbufegant fins el camí i la veig, ara ja no corre, al menys. M'apropo, esperant que no estigui plorant. Si hi ha alguna cosa que no puc controlar és la gent plorant, què se suposa que he de fer? Donar-los uns copets a l'espatlla i dir "ea, ea"? Mai he sigut bo en relacionar-me amb la gent, què vols que hi fagi.

-Eh… Cass.- Faig, sense saber molt bé què dir.- Eh, d’això… Perdona?

No sé molt bé què és el que he fet malament, però m’imagino que demanar perdó és el més sensat ara. Encara que no entenc encara per què li ha afectat tant, hi han coses pitjors per dir, no?

- No volia dir això… Vull dir que… Vaja, que no estàs boja. – Dic, al final, arrufant les celles.- O sí. Però no és res dolent. És… No sé, diferent? Però ser diferent no ha de significar per força alguna cosa dolenta, no?

I ja no sé què és el que em dic, així que millor em callo. Espero que funcioni, perquè em negó a tornar a demanar perdó.

Note que algú em para, i per la veu se que és ell, em gire, no em gire?
Em gire i el mire.
Ha dit perdona? Espera, crec que és la primera vegada que el sent escoltar aquella paraula, el mire als ulls, per saber si diu la veritat, ho pareix, si pareix que diu la veritat, ha dit perdona, el Percy Luckgarden ha dit perdona, i és real.
Em diu que no estic boja, després em diu que si però que no, que el soc és diferent, però que això és bo, que ser diferent és bo, que no estic boja si no que soc diferent. Diferent, però que està bé. Bueno.
Continue mirant-ho.

- Diferent...-repetisc.- Diferent...i que siga Diferent no et molesta?

Bé si ho veus des d'un altre punt pot significar el mateix, calla veu ¬¬

- D'acord, d'acord està bé, disculpes acceptades.- i somric. Li donaria un abraç però...bah, li done un abraç, però m'aparte de seguida, se que no li agraden els abraços.- Doncs, bé...grà...gràcies per vindre.

M'aparte el cabell de la cara i disimuladament em torque l'ull, ja està, ja està, tot i que t'ha dit boja, s'ha disculpat, però t'ho ha dit, ja però s'ha disculpat i és el que importa, podria haver marxat a la seua sala comuna i no dir-me res, no? S'ha disculpat, punt.

- Eh... No, suposo.- Contesto, encongint-me d'espatlles, quan em pregunta si em molesta que sigui diferent. Segons els meus pares tampoc és que jo sigui molt normal. Com em van definir un cop? Nen amb unes habilitats socials bastant pobres?

I, per variar, se'm torna a llançar a sobre. Això hauria de ser considerat acos sexual o alguna cosa així, en serio. Rodo els ulls i l'aparto amb un sorollet semblant a 'tsk'.

- No al contacte humà, gràcies.- Dic, tornant a posar els ulls en blanc. Em fixo com es passa la mà per la cara. Oh, no, que no plori siusplau. He tingut suficientment socialització per avui, gràcies, no més.

Faig veure que no he vist res i em guardo les mans a les butxaques, sense saber què dir. Barallar-se amb la Cass és cansat, de veritat que sí. Al menys aquest cop no hem hagut d'anar al Bosc Prohibit.