Com no ho he vist abans?!

Anava corrent pels passadissos, era estupida...estupida, estupida...Com no havia pensat en la pedra abans! Aaaaargh!

- LIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIILS!

Anava cridant els seu nom, s'havia que no devia de dir-li que la tenia, li ho havia promes, però necesitava parlar amb ell...necesitava saber-ho. Ja li borraria la memoria després i la destruiria...la destruiria, ho faria...ho faria? Necesitava la Lils, havia de dir-li que obriguera la bolseta, que me deixara la pedra...que me donara la pedra. Havia d'esbrinar qui era el fill de puta que ho havia fet.

- LIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIILS!

Aleshores la vaig vore, vaig derrapar i la vaig agafar del braç, fent que entrara amb mi a una aula buida.

- Necesite que em fases un favor, ja se que et vaig prometre que no ho faria però necesite que me fases un favor.

-Sam?- vaig dir, girant-me. La sentia, però no escoltava.- Sam??

Llavors va apareixer em va agafar el braç i em va fer entrar a una aula buida.

-Hey Sam!- vaig dir-li, amb un somriure.- Saps? He trobat la manera de... Sam?

Vaig alçar una cella.

-Què em vas dir? De que em parles?

- La manera de que?- vaig preguntar.- Bé, ara després m’ho dius.

Vaig apuntar a la porta amb la vareta i la vaig tancar amb magia, vaig fer el mateix amb les finestres i l’altra porta, vaig fer també un exsurdo.

- Ho vares dir tu, i jo sols vaig acceptar, però clar no ho recordes, aixi que....

Vaig agafar la bosseta i la despenjar del coll, mostrant-li-la.

- Necesite que l’obrigues, per favor.

Vaig obrir molt els ulls en veure la bosseta.

-Te la vaig donar a tu?

Vaig alçar una cella. Sabia amb qui volia parlar, ho entenia.

-D'acord... però després torna-la a amagar.

Vaig agafar la bossa i la vaig obrir, després vaig agafar la pedra i li vaig donar a la Sam.

-Em... em puc quedar, però?

- Si, a qui creus si no?- vaig dir somrient, però el somriure es va apagar de seguida.

Vaig agafar la pedra, va preguntar si es podia quedar, vaig assentir. Vaig mirar-me la pedra i abans que poguera dir res, varen apareixer, dic varen perquè no sols estava el meu avi, també estava el meu oncle... menys mal que la tenia agafada amb força, que si no haguera caigut a terra.

- Avi...oncle...

Me varen mirar, i varen somriure. Vaig mirar-los sense poder-ho creure, era cert...els podia vore, i ells a mi...

- Esteu aqui...Oncle...ho sent moltissim, la teua mort fou culpa meua.

- Ni ho penses Sammus, ni ho penses, esta clar? – va dir...era la seua veu, la mateixa que va dir que m’amagara abans de...- La culpa és d’ells...estic molt orgullos de tu, com has crescut.

- Sam, te dit mil cops que tu no havies fet res...- va dir el meu avi.- La culpa fou meua, pel que va passar...

- Pare, tu tampoc..

- Que va passar? Que passa? Per què...per què ens varen anar a buscar? Tu ja no treballaves...

Vaig vore que es miraven, no comprenia res, es podia saber que passava?

- Avi?

- Un any o dos abans vaig lluitar contra cert cavaller de la Mort, molt radical, molt contrari als muggles, va armar una bona i varen cridar-me perquè ajudarà. Lluitarem prou temps, puc dir que era bo, li vaig dir que es rendira, aniria a Azkaban, però no perdria la vida... no va fer cas, li ho vaig dir...però continuava lluitant, fins que al final no me va quedar una altra opció...


_ El vares matar?- espera el meu avi...- Qui era? Pot ser un familiar seu és el que...el que...

- Per això varen vindre per nosaltres quan estavem d’acampada, a per mi, per venjança. I quan varen tornar uns anys més tard i varen atacar l’Edgar i a tu..


- Però qui? Qui vares matar?

L’avi va mirar l’oncle que va assentir.

- Ho ha de saber...ho esbrinaria per un altre lloc, i podria ser pitjor..

- Es deia...es deia Charles Dorian Fortin

Vaig mirar-me l’avi i l’oncle, no feia falta que diguera res més, no feia falta que parlaren sabia perfectament qui havia sigut, sabia qui s’havia atrevit a tocar la meua familia...qui l’havia matat. Vaig notar la vareta a la butxaca...que havia dit? Que no tocara els meus amics..que no tocara la meua familia...que havia fet matar el meu avi...

- Sam...- el meu oncle va mirar-me.- No fases cap estupidesa.

- Si m’ha matat a mi, vol dir que és fort, que te poder, no t’enfrontes a ell.


Els vaig mirar.

- No no ho fare…- vaig mirar el terra.

- No et creiem...però no podem fer res per evitar-ho. I enhorabona per trobar la pedra.- va dir senyalant-la.- Almenys un dels nostres la trobada.


- Vos estime...no hi ha cap manera de que...

- I nosaltres a tu. La vida ha de seguir el seu curs...


Varen somriure, i es varen esvair, la pedra va caure a terra i les llagrimes amenaçaven en sortir dels meus ulls. Tenia una idea clara en la meua ment, matar el Fortin i a la merda la meua vida.

Oh merda.

Com no se m'havia acudit allò? Ara sabria que el Fortin havia assassinat el seu avi! Em vaig quedar callada, mirant a la Sam parlant amb el no res, però que sabia perfectament que estava sentint.

"No ho faré..." va dir. I una merda!

Espantada en veure la seva cara, vaig actuar ràpidament. Vaig llevar-li la pedra i abans de que pogués agafar la seva vareta jo vaig apuntar-la amb la meva.

-Obliterar No recordaràs aquesta conversa, ni aquesta conversa ni que la pedra la tenies tu. Sempre l'he tingut jo. Estem aqui perquè estem planejant un nou duel.

Em vaig sentir malament. No volia fer-li allò, però no podia veure-la anar cap a una mort segura. No podria soportar veure-la a la paret de l'EM al costat de la Lizzie.

-Sam estàs bé?- vaig mentir, com si li hagués vingut un petit mareig, mentre amagava la bossa a la butxaca.

Vaig mirar la Lils, que feia jo ahi? I perquè estava plorant...

- Que passa? Per què plore...perquè...- me sentia rara...estava com molt furiosa, i molt trista.- Que passa? No...no per què estic molt furiosa? Per què vuic donar-li un cop de puny a la pared?

Que feia jo ahi? Recordava que anava corrent pels passadissos buscant la Lils i aleshores res.

- Que feiem? No recorde res...

-He endevinat que el Fortin té la vareta d'Àlber, Sam. Això es el que ha passat. Que pot fer el que vulgui a partir d'ara, que tot el que jo he sofert no ha servit per a res.- vaig començar a deixar anar les llàgrimes que havia guardat.

Vaig abraçar-la, perque davant de l'Allie no havia pogut plorar, perquè allò em superava i perque atacar així a la Sam em feia mal, encara que fos per protegir-la, em feia molt de mal.

-Per això estàs furiosa. Crec que ara tothom estem en perill. Cualsevol cosa pot fer que algú mori. No vull que ningú mori, Sam...

- Ah...

Vaig donar el cop de puny, havia de descarregar-ho. I després vaig abraçar la Lils.

- No plores...no matara ningú...saps? Pense que puc esbrinar qui ha matat el meu avi, però me costarà...- vaig pensar...la vareta...- No podem perdre l'esperança, te una vareta, i que? La vareta tots diuen que és poderosa, però el veritable poder resideix en cadascun de nosaltres. No tenim perquè tindre-li por, és pensa que és poderos, però nosaltres també podem ser-ho, i el vencerem.

Ho morire en l'intent... però això no ho vaig dir en veu alta.

Vaig abraçar-la, i després vaig sospirar.

-Tinc por de que em torni a agafar, Sam. Tinc por de que em vulgui tornar a torturar...

Vaig sentir el movil a la butxaca. Si, potser si que era el moment de parlar amb l'Erion. Potser si..

-Tot això es una costa massa gran...

- No ho vaig a permetre, no et tocara.- vaig dir furiosa.- Morira.

Havia dit això últim molt enserio, si no hi havia manera de parar-lo, que no crec que hi haguera, sols hi havia una posibilitat.

- Si pensem això...no podem pensar això, recordes l'ED? El que va organitzar el Harry Potter i els seus amics, si ells podien, qui diu que nosaltres no?

-El Voldemort no tenia la vareta d'Àlber, Sam...

Vaig pensar en el diari del Neville Longbottom.

-Saps? crec que hem de tornar a agafar el diari del Neville, i llegir-lo un parell de pics... potser... es que crec que el Fortin es transformarà en alguna cosa semblant, i que els Slytherins seran els seus cavallers de la mort...

Vaig quedar-me pensant.

- On tens el diari? Espera estava a la bolseta aquella no? El dus damunt? El diari podria arribar a ser important. El llegirem de nou.- els cavallers de la mort, el meu avi sempre havia lluitat tota la vida en la seua contra. Jo tenia clar que faria el mateix.- Lluitarem, pense lluitar fins la mort, Lils, ho saps. No pot vindre un imbècil i pensar-se que és el centre del món i que les seues idees són les millors. No ho pense permetre. L'EM continuara, i atacarem, oh i tant que atacarem.

-No el duc al damunt, està al meu bagul... Hem de tornar a llegir-lo.

Vaig somriure debilment quan va dir allò de l'EM.

-Els ho hem de dir tot. Tot el que sabem. Hem d'avisar-los, ara el Fortin es molt fort, i... hem de fer-nos forts nosaltres. Tota l'EM, sense excepcions.

Vaig sospirar.

-Això torna a començar, Sam, això torna a començar...

- I si va començar l'altre i va acabar, aquest també acabara.

Acabaria, el bé sempre triunfa i nosaltres erem el bé, triufariem, i pobre d'el que deia el contrari.

- Contarem tot el que sabem a l'Em, però espere que la gent no comence a acusar-se, es a dir, ets un espia i coses per l'estil, hi haura que calmar nervis, pense que algu deuria de parlar davant l'escola....Hi ha moltes coses per fer.

Vagi possar els ulls en blanc.

-L'espia a més seria jo... jo ho vaig dir tot.

Vale, moltes coses per fer...

-Saps, Sam? parlant de coses per fer... sempre he volgut ser animàgica. He pensat que potser m'ho faig ja.

- Que te calles, que no ets cap espia, que et vaig dir del veritaserum, si? Doncs qui s'atrevisca a dir-te espia se les vora amb mi.- va dir que volia ser animagica.- Animagica? Mola molt l'animagia, però és molt complicat de fer, hi ha que prepara la poció i esperar uns mesos perquè estiga preparada, després...puff, però és guay, si vols et puc ajudar.

Vaig alçar una cella, mirant-la.

-I tu com saps tot això, Sam?

Vaig pensar en fer-me animaga. Una gata, seria, i canviaria de pelatge. El Fortin era animag, un ocell, un falcó. Potser sent animals també podiem guanyar alguna cosa.

És veritat, que a Lils no ho havia dit.

- Ah, cert, no, es que jo soc animagica...et penses que soc tan rapida sense un motiu?- vaig dir rient

Se me va quedar mirant.

- Ja, es que pensava que t'ho havia dit, però veig que no...vaig fer-me ja fa temps, quan anava a tercer. Però sshh, que soc il·legal.

-Que vas fer què? Que ets què??

Vaig mirar al meu voltant, espantada.

-Diguem que has fet un exsurdo Sam que no vull que et fiquin ara a Azkaban...

- Si, si, tranquil·la.- vaig dir rient.- Ningú ens pot escoltar.

Vaig mirar-la somrient, mira una altra que ja ho sap.

- Continue sense entedre perquè tots reaccioneu igual, que soc animagica, tampoc es que hagi cremat..jo que se, el parlament!- vaig dir rient.- I quin animal creus que soc?

-Mmmmmm...- vaig dir, més tranquil·la, amb un somriure alss llavis.- Una serp segur que no... ocells no et peguen... un... una gossa o alguna cosa així? o un felí?- vaig demanar, rient.

Vaig sospirar i vaig tancar els ulls, pensant. La Sam... la Sam...

-Arg, no ho sé! Una lloba? Un peiix? nah, peix no... - vaig riure.

Me la vaig mirar somrient.

- Clar, clar una serp. Si, no me veus? Soc una slytherin reprimida. Un peix, clar.

Vaig començar a riure.

- Ara voras...ara

I abans que poguera dir res vaig transformar-me en pocs segons, ja ho feia ràpid, per fi.

Vaig mirar-me la Lils i vaig somriure.

Em vaig quedar de pedra, mirant la transformació de la meva amiga, fins que vaig veure aquella lloba de pelatge blanc.

-Uoo... Em vaig apropar a ella poc a poc i vaig acaronar-li el cap.- Es... Es genial... Emmm... m'entens?- vaig demanar de cop. No sabia si ella lloba pensava igual que ella humana, potser fins i tot em podia atacar, però de moment semblava amistosa.- M'entens, Sam?

Vaig assentir. Vaig transformar-me de nou.

- A que mole?- vaig dir rient.- I no et preocupes, supose que estaras pensnat si soc perillosa...no ataque a la gent, a no ser que siguen hostils. Me controle. El primer cop amb el meu avi si que fou perillos, però ara ja no. Se controlar-me.