Disfrutant del passeig [Thomas]

-Bé, doncs si vols podem anar a la cuina... Abans que t'adormis, es clar. Així també aprofitaré i agafaré quatre coses que em falten per l'habitació..

-Però la xocolata no et provocava efectes estranys, a tu? -vaig demanar-li, caient-hi de cop i volta. - Bé, mirarem si en ténen sense sucre, eh... -vaig dir-li somrient, esperant una resposta de les seves.

- Si, clar la xocolata té sucre, però sense sucre no seria xocolata.- vaig dir alçant-me. - Aleshores anem a per xocolata?- vaig dir somrient.- Si no vols puc menjar una altra cosa... pastis de llima o de formatge... oooh! o millor..un pastis de fruits del bosc..- vaig dir imaginant el menjar.- Em dona igual, et deixare elegir.

-Oh, no no, si ets tu la que has de menjar.. No et vull pas triar el menú, ara jo! -vaig dir-li, aixecant-me darrere seu. - I aviam... Què et sembla una mica de tot? Trossets petits però de molts tipus. Segur que en ténen mil i un per triar...

- Val.- vaig dir agafant-lo de la mà.

Ens varem dirigir cap a la cuina i varem arribar davant.

- Mmm....crec que hui en el sopar han servit pudding.- vaig dir olorant.

-Si, que ho sembla... -vaig dir olorant el flaire que aribava de dins.- Bé, entrem, no?

Varem entrar, i sense perdre més temps un elf domèstic se'ns va acostar, d'allò més servicial. Seguidament es va tancar la porta, just després d'haver-hi acabat de passar.

- Bon dia.- vaig dir saludant.- O millor hauria de dir bona nit. Que seria voste tan amable de dur-nos uns pastissets, dos tasses de café i.....- em vaig mirar el Thomas.- Algo més?

-Mmm... si, li faria res portar una ampolles d'aigua, de les de litre o així, i alguns fruits secs?

-Ara mateix senyorets els hi porto!

-Més val ser previsor... que llavors arribes tard a classes o et queda un raconet buit i ho passes malament fins al seguent àpat..

- Perfecte.- vaig dir somrient.

Al cap d'una estona ens varen donar tot el menjar repartit en dos bosses.

- Aci teniu, passeu un bon dia.- i l'elf va continuar amb la seua feina.

Varem eixir de la cuina.

- On vols que anem?- vaig preguntar.- Menjem en algun d'aquestos bancs?

Vaig agafar aproximadament la meitat de les coses que ens va portar, i ens vam acostar a un banc de no gaire lluny de la cuina.

-Val, si. -vaig dir-li, assentant-me en un que ens quedava bastant a prop. Vaig obrir la bossa que havia agafat, mirant què hi havia dins. Hi havia l'aigua i els fruits secs. -Té, si en vols agafen, eh. -vaig dir-li somrient, acostant-li.

Vaig agafar alguns fruits secs i despres vaig beure un poc d’aigua.

- Crec que preferisc algo dolç.- vaig dir obrint la meua bossa. Vaig vore que hi havien pastissets de crema, de xocolata, de nata....- Crec que agafare algún de crema, tenen una pinta.- vaig dir oferint-li la bossa.

Vaig olorar el café....

- M’encanta..

-Va, jo n'agafaré un de... aviam què hi ha... jo un de llimona.

Vaig agafar-lo, fent-li una queixalada. -Mmm.. està prou bo..! -Vaig veure que n'havia agafat un pèl massa de cop, i vaig agafar una mica de cafè per fer-ho baixar tot avall. Vaig fer-li una altre queixalada.

-Ara que se que són tan bons serà estrany i tot, que no se'm trobi per aqui la cuina més sovint..

Vaig agafar el café i vaig beure un glop.

- Doncs ja se que regalar-te algún dia, una caixa gegant de pastissos.- vaig dir rient.- O millor un pase VIP per a la cuina- vaig agafar un de xocolate i nata.

-Doncs.. si, estaria molt però que molt bé..- vaig dir-li, somrient, fent una altre mossegada al pastisset, que ja s'estava acabant. "Última mossegada...mmm", vaig pensar, empassant-me el ja últim tros.

-Aviam què queda.. Aquest, si. -Vaig dir, agafant-ne un de xocolata i taronja. -Bé, era més bo l'altre, però aquest no estaria pas suspès, tampoc...- vaig dir-li, rient.

- Doncs val, parlare amb els elfs i els demanare un passe VIP.- vaig dir rient.- Podriem cuinar algun dia, segur que els nostres pastissos estarien més bons.- vaig dir donant un glop al café.- Ho probem o cremarem la cuina?- vaig dir rient.

-Mmm.. home, ho podriem probar, algun dia. No crec que cremem gaire res a part dels pastíssos- vaig dir-li rient. -Bé, almenys crec que en saps tu més que jo, per tant llavors no hi hauria cap accident. I... ammmm... vols dir que li passaria gaire res, a la cuina? Potser quatre coses més brutes del normal i com a molt una mica d'olor a fum.. però bé, és una peccata minuta, no, per uns principians?

- Jo saber de cuina?- vaig dir rient.- L’ultima vegada que vaig cuinar vaig cremar la carn, soc molt pesima per a aquestes coses, se fer alguns plats, sobretot la macedonia.- vaig dir rient.- Però per alguna banda es comença aixi que podriem intentar lo del pastissos, i si es crema doncs res, els següents.- vaig agafar un de nata.

-Bé, i si se'ns cremen hi posem sucre ..glaç? Si, d'aquell que queda tot blanc, però molt, que no es pugui veure el color de sota, i també una mic de xocolata en pols o qualsevol altre cosa perquè tapi una mica el gust i apa, el posem amb els que s'han de menjar per esmorzar, sopar o dinar o qualsevol cosa del lloc dels Slytherins.. i tu, baixaran igual.!

Em vaig quedar mirant el Thomas.

- Estava pensant el mateix.- vaig dir rient.- Segur que el menjen, són serps traguen tot.- vaig dir somrient.- vaig vore que en quedava un pastisset.- Per a tu.- vaig dir acabant-me el café.- Jo ja he menjat massa sucre.

-No, no, jo ja estic tip.. -vaig mirar la Sam - Va, té, així ni un ni l'altre. Meitat i meitat. -Vaig dir-li, partint-lo per la meitat.-I bé, vols dir que per aquesta mica de sucre que porta aquest trosset et farà res..?

- Doncs no ho se.- vaig dir menjant-me el mig pastisset.- Ja ho comprovaras.- vaig dir beguent un poc d’aigua. Vaig vore que ja era tard, per a una persona normal que es gitara prompte.- Que fem? O anem ja a la residencia?- vaig preguntar.- Entendre si estas cansat, despres de patinar i nadar...

-Doncs començo a estar cansat, però per anar a dormir tampoc tant. Però potser si que aném tirant cap a la residencia. -vaig dir-li, comprovant l'hora al rellotge. -Si ens veuen voltant a aquestes hores per aqui fora.. Bé, tot i que... vols dir que ens dirien alguna cosa, ara?

- El conserge ens tiraria la bronca inclus per respirar..- vaig dir somrient.- Aleshores anem a la residencia, ja farem algo allí.- vaig dir agafant la bossa.- Anem?

-Va, si, comencem a tirar.

La Sam va agafar la bossa amb el que havia sobrat, i jo vaig agafar les deixalles de tot el que ja ens haviem acabat, llençant-ho a les primeres escombraries que vagi trobar.

La veritat és que aquell havia sigut un dia bastant cansat.

[tema tancat]