Observant les estrelles [James]

Em va explicar el somni. Era realment molt bonic...

- Hmm... Quins somnis tan bonics... Jo que la majoria ni els recordo... - vaig fer-li un petó.

Estava cansat. Cansat d'haver estat sol, sense la Lils, durant tot aquell temps. Molt cansat...

- Escolta, Lils... Estic cansat. Què vols fer?

Vaig pensar que fer. La veritat es que jo estava una mica cansada per el viatge y tendria que tornar a la habitació aviat... Els professors començarien a fer guardia i si ens trobaven per els passadissos ens cauria una bona... guay.

Vaig alçar la mà i li vaig acariciar la cara.

-Ahir et vares quedar estudiant fins molt tard.- no era cap pregunta. Ho sabia, es veia.- ¿No pots passar-te una sola nit dormint?

Em va acariciar la cara i em va preguntar (o més aviat va afirmar) si havia estat estudiant fins tard aquells dies. Sí, òbviament que sí...

- Lils... Sisplau, ho has d'entendre... Necessitava alguna cosa en què pensar, o tot em feia pensar en tu, i et trobava massa a faltar. Patia, però si alguna cosa m'ajudava a patir menys, era estar-me a la biblioteca, estudiant o fent treballs, o al dormitori, llegint.

Vaig abraçar-la.

- I no, no puc passar-me ni una sola nit dormint. Sempre hi ha alguna cosa millor que fer, millor que dormir...

-I per no patir estudiaves?- vaig seguir acariciar-li la cara.- Sento haver-te fet patir...

Vaig deixar que m'abracés, sentint la seva calidesa, la seva pell...

-Ah sí?- vaig fer-li un petó curt.- Com quines?

- Doncs... hi ha visites furtives a la cuina... passeigs llarguíssims pel jardí, sota les estrelles... I visites a habitacions que no són la teva... - vaig dir allò últim en un to especialment insinuador, mentre l'estrenyia contra mi.

Li vaig fer un petó, llarguíssim i molt apassionat, encara que em va costar de trobar els seus llavis en la foscor. Bah, la dificultat valia la pena.

Vaig somriure en sentir les seves propostes.

-Qui ets tu i que has fet amb el meu James que segueix totes les normes al peu de la lletra?

Vaig tornar-li el petó, amb dificultat, pero li vaig tornar.

-No tinc son. ¿A quina habitació anem?- vaig demanar-li, trapella.

- Hmm... El teu James té prioritats, i la seva prioritat ara ets tu... - vaig fer-li un petó al coll, seductor.

Vaig agafar-la de la mà, portant-la cap a les escales. Anéssim on anéssim, era obvi que allà a la Torre no ens hi podíem quedar.

- A les residències ho tenim xungo per entrar, o sigui que... - vaig quedar-me callat, pensatiu -. Què me'n dius de la Sala de la Necessitat?

Vaig fer-li un petó, sense deixar-la respondre, i vaig seguir cap a les escales, començant a baixar el primer graó sense deixar-la anar.

[Tema tancat]