Observant éssers inanimats sense cap gràcia

Estava allà a l'hivernacle, aburrida, observant aquelles cose verdes sense gràcia, que no es movien a no ser del vent.
M'hauria agrada veure mandràgores, però no em venia de gust... No en aquells moments.

Em vaig passejar amunt i avall per entre les files de plantes aburrides, buscant algun insecte o una cosa una mica més divertida. I, vés per on, si que em vaig trobar un animaló... Una serp. ¬¬'

- Hola - vaig dir, secament.

- Ei, Lovegood - vaig dir -. Es pot saber què fas, aquí a l'hivernacle?

Estava molt content; suposo que perquè encara tenia en ment el que havia passat el dia anterior, a la Sala de Trofeus. Ni tan sols la Lovegood seria capaç d'espatllar-ho... O això creia.

- A part d'obstaculitzar, vaja...

- Que què faig? Doncs estic entrenant per al partit de quidditch, no et fot?

Llavors va dir no se què d'obstaculitzar.

- Oh! Perdoni el senyor! Que potser volia passar a algun lloc i jo l'estic obstaculitzant? Ah, clar... No recordava que el que obstaculitza aqui ets tu!

- No, t'equivoques. La que destorba sempre ets tu, nena - vaig dir, avorrit -. I a sobre vas de guai.

Vaig agafar-la del coll de la camisa i la vaig portar a fora, aixecant-la de terra.

- Hi ha gent que intenta treballar, aquí. Fot el camp...

OO! El molt cafre em va agafar pel coll de l'uniforme i em va aixecar pel coll, apartant-me.

- Seràs...!

El Fortin em va deixar al terra. El vaig mirar, fulminant-lo.

- Fortin... Així que treballant, eh? Saps què és molt interessant?

Vaig agafar un grapat de fertilitzant per a les plantes

- Doncs és molt interessant saber per a què serveix el fertilitzant.

I amb un moviment ràpid li vaig estampar el grapat pudent a la camisa.

- Ai, perdó, m'ha caigut... - vaig fer, posant cara de bona nena

Vaig treure la vareta. M'estava començant a enfadar. I la Lovegood hauria de saber més bé que ningú, a part de l'Agatha, que no era bona idea fer-me enfadar.

- Purgo - la camisa va quedar com nova -. Tu, nena estúpida i insolent... Més et val no ficar-te pel meu camí.

Vaig posar-me els protectors auditius (per les mandràgores) i li vaig fer una mirada d'advertència a la nena, senyalant la mandràgora que em disposava a fer servir. "No li hauries de dir res; que els plors de la mandràgora la deixin inconscient unes quantes hores...", vaig pensar per un instant.

Vaig mirar les protectors que es posava.

- Et creus que soc imbècil o què? Soc Ravenclaw i faig quart. Les mandràgores les treballem a segon, noi. I no tinc mala memòria...

Vaig mirar per tot l'hivernacle, buscant uns altres protectors, però no n'hi havia. Merda, merda, merda!

- Kikus Fortin, no toquis la mandràgora... No... La... Toquis...

Llavors vaig pensar... Si ell no tenia protectors, no tocaria la mandràgora...

- Accio protectors!

Van venir volant cap a mi, i els vaig llançar lluny i alt, a una prestatgeria on cap dels dos arribavem.

- Igualtat de condicions, Fortin...

"Tu ho has volgut", vaig pensar. Vaig apuntar-me a mi mateix amb la vareta, fent un moviment ràpid.

- Exsurdo - en aquell moment no sentia res; no m'afectaria el plor de la mandràgora.

La planta era jove, encara, o sigui que no seria perillosa. Només la deixaria inconscient uns minuts...
Vaig arrencar la planta del test. Immediatament vaig veure com el bebè-planta començava a cridar, desconsolada; ho vaig veure, però no ho vaig sentir. La noia es va posar pàl·lida.

No! No, no, no, no, no!!!

- Cabron! Cabron de merda!

Em trobava malament, el cap em feia voltes... Vaig acostar-me amb les mans a les orelles cap a on era el Fortin, intentant evitar, en va, sentir a la planta.

- Ets... Ets...

Llavors vaig decidir no recorrer a la màgia... Amb totes les meves forçes li vaig clavar una patada als collons, d'aquelles que dius: "Cony, no soc un home, però segur que deu fer mal". El vaig mirar, amb odi, encara que estava molt marejada.

- No sempre... fa... falta... màgia... per... vèncer...

I vaig caure a terra, marejada, incapaç de mantenir-me, però mirant satisfeta la cara del Fortin... Dolor.

Vaig veure com, repentinament i abans de desmaiar-se, venia cap a mi i em va clavar una patada als ous. Vaig notar una intensa fiblada i vaig caure a terra, de genolls.

La noia va perdre el coneixement, amb un somriure forçat a la cara. Un somriure que semblava una ganyota com la que tenia jo a la cara. Vaig respirar profundament i, al cap d'alguns minuts, vaig ser capaç d'aixecar-me. Ja em trobava millor. Vaig recollir les coses i vaig sortir, adolorit, deixant la noia allà terra.

I el pitjor era que no havia aconseguit els ingredients que necessitava per pocions...

[Surto del tema]

Estava observant de lluny tot el que havia passat amb l'Allie i el Kikus, i quant ella va caure al terra no vaig poder evitar anar a recollir-la.

-Allie!!! Estas bé?? respon!!!-

L'Allie no responia, vaig decidir quedar-me allà uns minuts aveure si tornava al mont real!!

Estava buscant la Georgia, que feia un munt que no la veia i vaig provar sort als hivernacles, perquè a la biblioteca no hi podia entrar. En entrar vaig veure la Sally arraulida a terra, aguantant algú que duia una bufanda de Ravenclaw.

- Sally, què ha passat?

Em vaig acostar corrent i vaig veure que era l'Allie. La primera reacció va ser que m'entrés el panic. No... l'Allie no... Esverada, m'hi vaig llançar i li vaig posar la mà al coll.

"Ufffffff"

- Ostres, per un moment he pensat que... - vaig empassar saliva-. És igual. Prefereixo oblidar-ho.

Vaig treure'm la vareta de la túnica i la vaig apuntar a l'Allie.

- Animo restituo!

L'ALlie va anar obrint els ulls mica en mica. Només vaig preguntar una cosa.

- Qui?

Algú me les pagaria per allò...

Vaig obrir els ulls de mica en mica, encara una mica marejada. Estava confusa i el cap em feia voltes. Em vaig intentar aixecar, però vaig sentir un dolor punxant al peu dret. Devia ser un esguinç per caure malament, ja m’havia passat altres vegades. Però aquell cop feia més mal. Mirant-me l'Agatha vaig deduir que si li deia en aquells moments que havia estat el Fortin marxaria corrents a carregar-se’l, deixant-me sola amb la Sally, així que li vaig dir:

- Agatha, t'importa acompanyar-me a la infermeria i allà parlem? Crec que tinc alguna cosa lletja al peu...

- Vull el nom a canvi, per això - li vaig dir, ajudant-la a aixecar-se-. No podràs anar caminant, oi? Espera... Accio Raigdefoc!

Va aparèixer en cosa d'un minut.

- Au, puja darrere meu - li vaig dir, ajudant-la a passar la cama a l'altre cantó, i vam marxar a infermeria.

[sortim del tema]

OFF: sally, si vols pots venir a infermeria.