Posats a oblidar, acabem de treure tota la merda... U.U'

Vaig entrar amb el Fortin a la cuina, decidida. Sabia que l'endemà no recordaria res del que passés aquella nit, però m'havia quedat un malestar enorme, i preferia acabar de descobrir tota la veritat ara que la meitat ja havia sortit a la llum.

Els elfs domèstics ja no hi eren, perquè era de matinada i devien ser tots dormint.

Vaig passejar-me nerviosament amunt i avall, sense saber com começar.

- Bàsicament m'agradaria saber dues coses - vaig dir finalment, posant-me vermella-. I suposo que ja et deus imaginar per on van...

Vaig agafar l'ampolla de veritasèrumi me la vaig mirar de prop.

- Saps? - vaig dir, distreta, embadal·lida amb el líquid transparent, que semblava aigua, possiblement per semblar innocent-. Hi ha un motiu pel qual no m'agrada que em llegeixin la ment, ni tan sols els meus amics. També penso que aquesta substància hauria d'estar prohibida. El motiu pel qual penso això és que opino que tothom té dret a la intimitat, i perquè hi hagi intimitat hi ha d'haver mentides. Un ha de poder protegir la seva intimitat, ha de tenir el dret a dir una mentida, igual que tens dret a escollir si vols tirar per un camí o per un altre. Una substància que t'obligui a dir el que no vols dir, fa que reneguis de tu mateix, que facis una cosa que d'una altra manera no faries...

Se me n'estava anant l'olla verbalitzant tot allò, però tenia molt clar el que volia dir. Li havia donat moltes voltes al tema des de feia temps.

- Haver de dir sempre la veritat anul·la la teva personalitat, i per tant si dius la veritat quan tu no ho faries... no pots estar sent sincer.

Vaig anar fins a una pica de la cuina, vaig obrir l'ampolla i la vaig abocar tota a dins.

- Em sembla que això que acabo de fer acaba de costar molts diners a la persona que ha comprat l'ampolla... - vaig murmurar després, quan me'n vaig adonar-. En fi, gairebé mig litre menys de veritasèrum al món; ha estat una bona causa.

Em vaig girar i vaig tornar fins a ell.

- Ara no puc estar segura de si em diràs la veritat o no, però prefereixo donar-te un vot de confiança. Potser aquesta pressió fa el mateix efecte que el veritasèrum - vaig somriure, una mica avergonyida-. Començaré jo. Ja ho he dit abans, però estava sota els efectes d'allò, o sigui que ho tornaré a fer.

Vaig agafar aire, notant que el cor se m'accelerava i que la sang em pujava tota a la cara.

- T'estimo. T'estimo Fortin, estic completament enamorada de tu, per molt que he intentat convèncer-me a mi mateixa que és una bestiesa. No hi puc fer res. M'encantes, trobo que encaixes amb mi, i dubto que pugui arribar a sentir res semblant per ningú més.

Vaig agafar aire i el vaig deixar anar, clavant la vista al terra, perquè no estava segura de si volia veure la seva expressió.

No he arribat ─ni arribaré mai─ a entendre per què va entrar a la cuina, i no em va portar a la Torre, o una aula. Senzillament, va creure oportú ficar-se allà dins. Estava desèrtic, òbviament, perquè eren altes hores de la matinada i els elfs també necessitaven dormir.

Se'm va quedar mirant, fixament, mentre em deia que jo ja sabia per què m'havia portat allà. Bé, sabia perquè se m'havia endut de la festa, sabia de què volia parlar. Encara que em fes una por terrible, que em tremolessin les cames (no sé si de temor o d'emoció) i que el cor m'anés a mil per hora...
Vaig escoltar atentament el sermó sobre el veritasèrum, la legeremància i la intimitat, i aleshores em vaig adonar que no pretenia fer servir el veritasèrum. Vaig posar cara d'incredulitat i de desesperació alhora, sabent com de fàcil hauria estat fer un glop de veritasèrum i dir-li tota la veritat.

Però és que, encara que el veritasèrum fos més fàcil, amb aquelles paraules em va fer impossible dir una sola mentida. Vaig dubtar quan em va dir que m'estimava, però no vaig dubtar sobre ella ni sobre mi. Només vaig dubtar si llançar-me sobre seu i besar-la, o reprimir-me i sincerar-me amb ella.
Estava clar, mirant en retrospectiva, que si m'hagués llançat sobre seu no m'ho hauria tolerat. No era allà per passar una estona privada, sinó per saber la veritat.

- Black... - vaig fer una passa cap a ella -. T'estimo. T'estimo i et necessito. Et necessito amb mi... Però no és just...

Vaig recolzar-me a la taula que hi havia més propera, d'esquena a ella. M'estaven agafant ganes de plorar, però no podia fer-ho. I menys davant seu...

- Hi ha una cosa que has de saber, Black. Una cosa que et farà canviar de parer... - vaig agafar aire -. Estava embolicat en aquell pla del cavall troià-napoleònic de la Gisèlle, la Rapunzel i companyia.

Vaig clavar una puntada de peu a la paret. La por, ràbia i culpabilitat es convertien en una mateixa força, d'ira, que no podia controlar si no era canalitzant-la.

- Es suposava que jo m'havia de fer amic teu, i allunyar-te dels teus amics. Però quan vaig haver-ho de fer, i abans de ser capaç de dir una sola paraula que et pogués dur cap mal... - vaig riure, sorneguer -. Vaig enamorar-me. Bojament. Perdudament. Sense remei...

Vaig fer un sospir, desencantada. Em vaig recolzar al marbre de la pica amb els braços creuats. I em vaig posar a riure, sense poder-ho evitar. Era un riure greu, sense gens d'humor.

- Saps què? És el primer que vaig pensar quan vaig veure que t'interessaves per mi. "Me l'està jugant, tot és un complot". No es pot confiar en els Slytherin, per un costat o per un altre tot acaba petant...

Em vaig adonar que estava plorant quan em va caure una llàgrima a la sabata, i em vaig apressar a fregar-me els ulls.

- La part bona és que JO TENIA RAÓ - vaig dir amb un somriure sarcàstic-. Alguns em prenien per xalada, per radical, em deien que tenien prejudicis, però en realitat estava sent ben racional. Almenys n'he tret alguna cosa positiva.

Vaig fer una passa cap a ell, perquè estava molt nerviós i patia per si en feia alguna.

- Però em cabreja, la veritat. Em cabreja haver-hi caigut de quatre grapes, amb tu. Em cabreja saber no hi ha cap esperança. Em cabreja saber la veritat, que tot va començar perquè tu ho vas provocar. Però saps què és el que més em cabreja? - vaig posar-li una mà al braç, i me'l vaig mirar fixament-. Que no se m'acudís a mi primer.

Em vaig quedar uns moments en silenci.

- Si els de Gryffindor m'haguéssin proposat a mi el mateix, hauria acceptat de bon grat. M'haurien faltat cames per venir a jugar amb tu, perquè, total, quina finalitat li deus a una persona que odies? No sé si puc enfadar-me per això. En tot cas, crec que més aviat em sento alleugerida per haver acabat posant seny i dexar-te.

Vaig fer un sospir, mirant cap a un altre costat.

- I això que m'estimes... no ho sé. M'ho he de creure, després del que m'acabes de dir? És com molt típic enamorar-te de la persona amb qui estàs jugant, no? Queda molt bé de dir, així com per alliberar-te una mica de culpa, oi?

Em vaig quedar, astorat, mirant com em recriminava (sense cap mena de pressa) el que havia fet. No era una bronca d'aquelles en què es crida, es reboten coses contra el terra, els plats volen... Nah, tot això és només contingut de película nord-americana. I de les dolentes, val a dir.

Senzillament, havia abaixat la mirada i feia una mena de riure greu, com sarcàstic, cada vegada que acabava una frase o conjunt de frases. Allò, sincerament, em va doldre molt. Em pensava, mentre li ho deia, que reaccionaria amb acidesa, violentament, potser, cridant i enfadant-se. I ho hauria preferit.

Sabia, per altra banda, que no tenia dret a queixar-me. L'havia feta bona... I és cert que, quan havíem acordat el pla aquell, m'havia semblat genial i m'havia encantat la idea d'encarregar-me jo de la Black. Però ara... ara que havia passat la frontera...

...

Certament, no sabia què dir, ni què fer. Vaig voler dir-li que l'estimava, que la necessitava. Però ja ho havia fet, i servia de poc. De molt poc. També vaig desitjar abraçar-la, i demostrar-li el que sentia fent el que fos necessari, però només aconseguiria fer-li pensar que ella tenia raó.
Què punyetes...?, vaig pensar quan em va posar la mà al braç. Vaig agafar-li la mà, estirant-la cap a mi. No recordo si va oposar gaire resistència, però aviat la vaig tenir entre els meus braços, a pocs centímetres dels meus llavis.

- Ara et toca decidir si vols córrer el risc... - vaig dir-li a cau d'orella -. Però creu-me si et dic que no n'hi ha.

I vaig besar-la. Va ser un petó estrany, com trist. Com un comiat, però sense dir adéu...

No vaig saber com vaig acabar als seus braços, fords i càlids, com sempre. Feia temps que no els sentia al meu voltant i em va agradar. Llavors em va fer un petó, com trist. Tot i així em va agradar, perquè era seu, i feia massa que trobava a faltar els seus petons. Li vaig passar els raços pel coll impedint que separé de mi durant una estona.

- Saps que no puc resistir-me als riscos - vaig dir-. Correré el risc. Seria estúpid no fer-ho per una nit. Tinc ganes de tu, moltes, no t'imagines quantes. I per una nit m'és igual qui siguis, com siguis i el que hagis fet.

Vaig fer un sospir i vaig afegir amb veu trista, mirant a terra:

- Demà tot tornarà a estar en ordre.

No m'agradava ser-se consient, feia mal, però sabia que era el correcte.

- No saps per què t'he portat aquí, oi? - li vaig preguntar de sobte, amb un somriure, mirant de canviar de tema-. A la cuina, vull dir. Tu potser no te'n recordes, però jo sí. Aquí va ser on ens vam conèixer per primer cop, fa uns cursos. Ja llavors ens vam barallar de valent. Tu em vas dir que no era digne del meu cognom i vas estar-me xinxant fins que vaig estar fora de mi i jo... et vaig llançar un ganivet.

El vaig apropar a mi, fent que fóssim a uns mil·límetres l'un de l'altre.

- Com canvien les coses, oi? Si algú m'ho hagués dit aquell dia...

Vaig quedar-me amb la boca oberta mentre m'explicava allò del nostre primer encontre... No hi havia pensat abans, perquè ja feia molt, i la meva mala memòria s'havia ocupat d'apartar, a un racó, els records previs a aquella nit al Bosc.

- No estarà en ordre, Black. - vaig dir, fent al·lusió a un comentari que havia fet uns moments abans -. L'ordre és aquest, tu i jo junts... Però cada mica d'ordre comporta el doble de desordre, i quan em desperti demà al matí tornarem a fer com si l'altre no ens importés, a dissimular...

Vaig acostar-la a mi, i li vaig fer un petó. Més llarg, més intens. Vaig quedar-me en silenci quan ens vam separar, perquè no sabia què dir.

No era cert. Allo no era com se suposava que havia de ser; des que ens haviem embolicat per primera vegada haviem capgirat l'ordre natural de les coses: els gryffindor per un cantó i els slytherin per un altre. Pero no ho vaig dir. No tenia ganes de discutir, nomes d'estar amb ell, perque aquella probablement seria l'ultima vegada que estariem junts, aquelles poques hores de regal que ens havien estat concedides. No havia volgut desaprofitar-les, pero sentia que cada vegada el perdia mes i mes. Unes hores abans, abans del drinking game, havia pogut sentir la tensio sexual que hi havia entre els dos. Ara, en canvi, ens haviem dit el que sentiem l'un per l'altre i tot el que abans era foc ara semblava com gel, i no tenia ni idea de com desfer-lo.

- Em sembla que no ha estat una bona idea reconeixe't el que sento per tu... -vaig dir- M'has dit que tu tambe m'estimes, pero sento que aixo nomes ha fet que ens allunyem l'un de l'altre... Aixo no hauria hagut de ser aixi... No hagues hagut de dir res, i tornar-ho a reprendre el tema des d'om ens haviem quedat a les campanades.

Els vaig acostar cap a mi per fer-li un altre peto, esperant que reacciones com sempre. Jo anava mes provocativa impossible, i ho sabia, pero tot i aixi vaih començar a passarli la ma per sota la camisa, esperant que tot allo no acabes en plors ni crits, sino en alguna cosa mes... Agradable.

Va comentar que no m'hauria d'haver dit res, i va voler alliberar la tensió insinuant-se'm i provocant-me. Però no podia, estava sulfurat i frustrat. Al cap només hi tenia que la noia que m'estava besant i acariciant m'estimava, i jo a ella, i no podíem estar junts per un tòpic. Un maleït tòpic que, com sempre, acabaria fent-me semblar el dolent de la película...

- No, espera... Escolta, no puc... - vaig dir, molest -. Així no ho soluciones... Només ho empitjores.

I, havent-ho dit, vaig separar-me una mica d'ella. Vaig mirar cap a la porta, i la vaig mirar a ella. Les dues coses eren tan fàcils i, tanmateix, tan incompatibles...
"No, no tan incompatibles. No tant..." vaig pensar. Vaig fer una passa cap a ella, ràpid, i vaig fer-li un petó, apassionat i provocador. Vaig desitjar quedar-me amb ella, però em seguia fent massa mal estar amb una noia que no confiava en mi. I més, sabent que aquell bri de desconfiança em separaria d'ella per sempre...

- Adéu, Black... - vaig murmurar-li a cau d'orella, suaument, abans de separar-me'n definitivament i caminar cap a la porta.

Era com anar a batzegades... primer em va apartar, després va tornar, em va besar apassionadament, i quan creia que ja estava... em va dir adéu i es va tornar a separar de mi.

- Què? - vaig fer, descol·locada-. De... de què vas? M'acabes de confessar que et vas acostar a mi per aprofitar-te'n, et dic que no m'enfado i ara ets tu, l'ofès? Es pot saber què et passa? Vinc aquí per estar amb tu, em declaro, i em mires amb mala cara? És que no puc creure...!

Vaig engrapar-lo pel braç i el vaig posar de cara a mi.

- Només intento fer el correcte, d'acord? - li vaig cridar-. Et penses que és fàcil, per mi? Et creus que no em fa miques dir-te que no podem estar junts? Doncs sí que em fa miques! Però resulta que hi ha coses més importants que tu i jo, saps? Allà dalt hi tinc una cosina a la que no li arriba el reg sanguini al cap, que seria capaç de matar tots els meus amics i que possiblement ara mateix estigui enviant informació a l'assassí dels collons, informació sobre mi i l'Exèrcit que vam crear. I jo, en comptes d'estar vigilant-la o fent alguna cosa per protegir l'EM estic aquí amb tu, perquè considerava que et mereixies una explicació... i jo també la veritat. Però tot són retrets.

Me'l vaig quedar mirant, vermella de ràbia, i vaig agafar aire abans de seguir.

- No es tracta del fet que no em refii de tu. Si no em refiés hauries tragat mig litre de veritasèrum per la força. Es tracta que comparteixes casa amb una colla de degenerats que el que no és Cavaller de la mort, és imbècil del cul, perquè estic convençuda que l'Ursula no és l'única Camisa Negra del grup. I sé que tu també ho sospites. Aquesta gent amb qui vas podria fer-te cantar el que vulguessin. Et penses que no et farien servir, si sapiguessin que estàs amb mi? De manera que perdona, PERDONA si considero que la vida dels meus amics val més que mantenir una relació amb tu.

El vaig deixar anar i vaig repirar fons, mirant de tranquil·litzar-me.

- Crec que ja no tinc res més a dir.

Semblava entendre que li'n donava les culpes a ella. I s'equivocava de mig a mig, perquè jo ja sabia que el problema era jo. Bé, més que jo, el meu ambient.
D'altra banda, el raonament que em va fer em va deixar descol·locat. No havia pensat en allò... L'Ursula no devia ser la única Cavallera de la Mort, i possiblement si sortís amb un membre de la organització que els planta cara, i ho sabessin, em voldrien treure informació.

- Però jo t'estimo... - vaig dir-li, tornant cap a ella -. I em destrossa per dins saber que no puc estar amb tu...

Realment, em costava d'admetre. Em feia mal, ara que sabia la veritat. Era trist que la veritat hagués hagut de sortir arran d'un joc de beure veritasèrum... però era així. I desprendre'm de la veritat encara em feia més mal, perquè sabia que viuria enganyat fins a saber quan.

Vaig acostar-me a ella. La situació era diferent. Em feia mal, però no estava dolgut. Vaig somriure-li.

- Mira, sé que demà ho haurem oblidat. Sé que demà seguiré lluny de tu. Sé que demà no podrem estar junts... Però tot això és demà. I el demà encara ha d'arribar - vaig acostar-m'hi i vaig agafar-la per la cintura, suaument -. Disfrutem de l'avui...

I li vaig fer un petó, més apassionat que tots els altres. Més bonic, més intens. Més nostre.

Quan per fi va tornar cap a mi vaig sentir que em desfeia per dintre. El vaig abraçar fort, feliç que per fi hagués entès per què feia tot allò. Estava convençuda que era el millor. Potser m'equivocava, però era la decisió que havia pres i no em faria enrere.

Em vaig deser del seu jersei. Jo només duia un vestidet i tindríem molta més feina amb ell. Em va agafar la pressa de sobte i vaig començar a desabotonar-li la camisa amb les mans tremoloses, mentre l'omplia de petons pel coll l'espatlla i el pit. Li vaig acabar de treure i li vaig passar les mans al voltant del coll, fent-li un altre petó dels que deixaven sense respiració, mentre el cor em bategava amb força i sentia tota la sang a la cara, com quan m'havia enfadat feia un moment.

- M'encanten les reconciliacions... apunta't en algun lloc que a partir d'ara hem de deixar de barallar-nos urgentment... - li vaig dir a cau d'orella-. Tot i que encara sort... ja em pensava que m'havia passat tota la nit sense roba interior per a res... - li vaig dir amb una mirada entremaliada.

Va abraçar-me amb força, emocionada, i va treure'm el jersei d'una revolada, en un tancar i obrir d'ulls. Com si tingués pressa, com si fos urgent, va començar a descordar-me la camisa mentre les meves mans li recorrien els malucs, les cuixes, el cul i la cintura.

- Sense roba interior? - vaig riure -. Però que no ho saps, que per cap d'any s'ha de portar roba interior de color vermell? Tindràs mala sort!

Vaig buscar la cremallera del vestit, fent-li un petó darrere l'altre a la boca i el coll, mentre ella es va acabar de desfer de la meva camisa. De seguida vaig trobar-la i vaig intentar copsar-la, per començar a descordar-li el vestit, lentament.

Vaig riure pel seu comentari.

- Sí, com pots comprovar, estic començant l'any amb molt mal peu...

Vaig notar que començava a descordar-me el vestit, i vaig parar, enganxant-me a ell per fer-li un petó dolç però provocatiu mentre ell m'anava abaixant la cremallera.

Després me'l vaig quedar mirant als ulls, somrient.

- T'estimo...

Em vaig alegrar de poder dir-li, per una vegada, sense haver de patir per a res, sense haver de reprimir-me el que em passava pel cap en aquell moment.

Va aturar-se, mentre li baixava la cremallera, tot i que no vam parar de fer-nos petons. Vaig acabar de descordar-li la cremallera i li vaig treure-li les sabates de taló, i després el vestit, deixant-la totalment despullada.
Vaig tornar-la a abraçar, llavors, encara més excitat i amb més ganes d'ella, i vaig fer-li un petó apassionat, que ens va deixar als dos sense respiració.

- I jo a tu... - vaig dir, agafant-la en braços i pujant-la sobre la taula de la cuina, sense deixar de mimar-la, besar-la i acariciar-la.

Em va acabar de treure el vestit i em va pujar a sobre la taula. Hi havia algunes coses preparades per l'esmorzar de l'endemà. No tenien gaire futur.

- No li dóno a aquests bols ni deu minuts... - vaig murmurar, mentre creuar les cames al voltant de la cintura d'ell per acostar-lo cap a mi, i vaig descordar-li el cinturó ràpidament per treure-li els pantalons.

Vaig apartar un bol de xocolata desfeta per col·locar-me millor. Ens enguarraríem un munt...

"Ben pensat... no és mala idea..."

Vaig tornar a agafar el bol de xocolata i vaig posar-hi la mà a dins, i el vaig esquitxar.

- Ups...- vaig fer, amb una rialla juganera, i vaig apartar el bol del seu abast, abocant-me també xocolata a sobre "accidentalment a propòsit"-. Mira què m'has fet fer! Ara vaig tota bruta...

Em va esquitxar el pit, el coll i la cara amb xocolata desfeta. Vaig riure i m'hi vaig intentar tornar, prenent-li el bol. No es va deixar, però de tota manera va fer el que jo hauria fet: es va abocar part de la xocolata per sobre, des de les cuixes fins al coll, juganera.

- Hmm... La Black i la xocolata, dues de les coses que més m'agraden, juntes... - vaig començar a besar-la, netejant-la de xocolata a la part del coll i les espatlles. I després li vaig fer un petó, un petó "molt dolç".

Vaig ajudar-la a treure'm els pantalons, que ja m'havia descordat, i els calçotets, fins que em vaig quedar també del tot despullat. No vaig tardar gaire, i quan vaig acabar vaig dedicar-me, a plaer, a netejar els seus pits de la xocolata que s'hi havia abocat. Vaig fer-ho lentament, sense presses, fent-la disfrutar, i entretenint-me en els mugrons.

Jo també vaig posar-me a netejar-li la xocolata del coll, però ell s'havia tacat molt menys que jo i lamentablement vaig acabar ràpidament, però per sort ell encara tenia feina per estona amb mi. I menys mal, perquè m'encantava el que estava fent.

Amb la respiració entretallada, i com que no podia besar-lo perquè ell estava molt entretingut amb els meus pits (no que em queixés) vaig baixar-li les mans pels costats, amb les ungles però suaument, provocant-li un pessigolleig, fins arribar al seu membre, que vaig començar a acariciar.

- Saps que no ens hem molestat ni a tancar la porta i que pot entrar qualsevol? - vaig murmurar-li a cau d'orella-. Que guai ^^

I vaig seguir gaudint i fent-lo gaudir, sense preocupar-me el més mínim de res.

Vaig seguir entretenint-me amb els seus pits, deleitant-me amb cada gota de xocolata que hi havia sobre la seva pell. Sense que jo ni me n'adonés, va buscar el meu membre amb les mans i em va començar a masturbar. Vaig deixar anar un gemec de plaer, fluixet, sense parar de fer el que estava fent.

- Hmm... Doncs que entri qui vulgui, escolta. Mentre no ens talli el rotllo... - vaig tornar a la meva tasca, buscant els seus mugrons, llepant-los, xuclant-los, besant-los.

Vaig moure'm una mica, facilitant-li a ella la meravella que m'estava fent sentir, mentre jo seguia amb la meva llengua recorrent el seu cos, els seus pits, disfrutant de cada segon, de cada gota de xocolata, de cada bri de plaer.

- Mmm- hmmm... - vaig assenitir, gaudint del seu tacte, que m'embolcallava per tot arreu, igual que la seva olor, i em vaig preguntar si encara persistiria l'endemà. Què passaria si l'endemà em despertava i notava la seva olor? Ho recordaria? No, segur que no. Em posaria histìrica? Sí, segur que sí... ja me'n preocuparia l'endemà, ara m'ho estava passant massa bé com per menjar-me el cap.

Ja s'estava acabant la xocolata de sobre meu, de manera que vaig mirar al meu voltant, buscant alguna cosa amb la que seguir jugant... allò era farina, sucre, xocolata...

"Espera, això vol dir que demà fan pastissos... la nata no ha de ser lluny"

Vaig visulitzar un altre bol immens ple de nata muntada. Perfecte.

- Espera un segon... - vaig dir, i sense desplaçar-me em vaig estirar sobre la taula per arribar a la nata- Nois, ho sento, però molt em temo que demà no hi haurà pastissos... - vaig murmurar, com disculpant-me amb tot l'alumnat de Hogwarts per aquella marranada.

Em vaig tornar a dreçar li vaig posar una miqueta de nata al nas.

- Que maco... - vaig riure, i vaig agafar una cullera per posar-me una bona cullerada de nata a la boca abans de fer-li un petó i tornar al que estava fent-. La melmelada i la crema no poden ser lluny... crec que ens engreixarem molt aquesta nit...

Vaig acabar de llepar tota la xocolata que tenia per la panxa, i com que ja no en quedava, a la Black se li'n va anar la olla i va buscar alguna altra cosa. I sí, sense haver-se de moure de sota meu, mentre jo seguia acariciant-la i besant-li tot el cos, va agafar un bol amb nata muntada.

- Mm... tens unes idees que no tenen preu... - vaig dir-li, quan em va haver fet aquell petó -. I m'és igual, engreixar-me més o menys... Hi ha maneres de rebaixar-ho.

Vaig tornar-li el petó, apassionat, i vaig tornar a la seva panxa, acariciant-li les cuixes. Després vaig somriure maliciosament i em vaig posar a fer-li petons a les cuixes, acostant-me perillosament al seu clítoris. Cada vegada més, inexorablement...

Em vaig tornar a deixar caure sobre la taula amb un gemec de plaer, mossegant-me el llavi.

- Foooortin, on vas? - vaig somriure, sabent perfectament on anava i amb unes ganes boges que hi arribés. Anava tan calenta que ja m'era igual el que em fes... però i ell què? -. Espera, Fortin, tinc una idea millor...

Em vaig estirar completament sobre la taula, tirant a terra un o dos plats d'ingredients, poc m'importava.

- Perquè no et poses a sobre meu... de l'inrevés? - vaig dir alçant una cella-. Així jo també puc col·laborar...

Hola? Estava dient jo allò? O.O

Vaig quedar-me una mica sorprès, però no era precisament una "mala idea". Vaig enfilar-me a la taula del tot, sobre seu, i em vaig posar en el sentit contrari que ella. Em quedava el clítoris de la Black, que semblava cridar-me, just a davant, i el meu membre quedava davant dels seus llavis.
Vaig pensar un moment. No m'havien fet mai una fel·lació... I l'oblidaria. Bah, és igual. Encara millor, així hi haurà dues "primeres vegades".

Vaig acabar de posar-m'hi bé i vaig separar els llavis majors de la seva vulva amb els dits, buscant el clítoris. Vaig trobar-lo de seguida i, per instint, vaig moure els llavis cap allà i vaig començar a xuclar i a llepar. Només vaig sentir un gemec de plaer, bastant fort, que venia de la noia.

Vaig deixar anar un gemec en tota regla quan va començar. Havia oblidat com de genial era allò.

- Així que dius que jo et vaig deixar...?

Vaig acostar-me els seu penis a la boca i vaig resseguir-lo amb els llavos abans de començar, entretenent-m'hi. Després m'hi vaig posar a jugar amb la llengua, llepant-lo bé pel prepuci, abans d'introduir-me'l finalment a la boca. No acabava d'estar pensdent del que feia, perquè estava al setè cel notant la llengua d'ell, però seguia de manera gairebé instintiva, succionant i movent el cap amunt i avall, esperant estar-li causant tant plaer com ell a mi.

Vaig notar com, primer, s'entretenia amb la punta del gland. Després va ficar-se tot el meu penis dins la boca i va començar a moure el cap amunt i avall. Vaig deixar anar un gemec de plaer, sense parar de moure la llengua, satisfent-la jo a ella, també.

- Eugh... Doncs... - hi havia una pausa cada dos per tres, quasi entre cada paraula, perquè entre el que m'estava fent sentir ella, i el que li estava fent sentir jo a ella, era inevitable que hi haguessin interrupcions -. Vas dir-me que... ho volies deixar...

Vaig aixecar el cap, mirant-la a ella. Ella no ho va fer, va seguir com si res.

- I llavors et vaig preguntar perquè, i em vas dir que n'hi havia un altre... - vaig tornar a abaixar el cap, a ficar-lo entre les seves cames. Un dit trapella va moure's cap a ella i es va posar a rondar l'entrada a les seves entranyes, excitant-la i fent-la gemegar, però sense acabar de definir.

Vaig parar un moment per dir:

- Potser no vaig considerar prou detingudament aquests moments...

Vaig fer una rialla de plaer i vaig tornar al que estava fent, mentre recorria amb les mans el seu cul i la seva esqueda, respirant entretalladament pel que sentia que feia ell.

Vaig sentir, però, una petita punxada de saber-me consient que tot allò quedaria en no res. No era pel fet d'oblidar-ho, allò era el del menys. Era pel fet de tornar-ho a repetir mai més després d'aquella nit. Era injust que no poguéssim estar junts. Però la vida no és justa, i hem de fer tots el que podem amb el que ens és donat.

Tot i així en aquell moment tot era perfecte. Era amb el noi que estimava, i ell m'estimava a mi, i estàvem fent el que més ens agradava fer l'un amb l'altre.

Em va fer arribar al primer orgasme de la nit i vaig fer un gemec en un volum considerable, mentre li clavava inconscientment les ungles al baix de l'esquena, no gaire fort, per això. Després vaig seguir fent-li la fel·lacó, esperant fer-li sentir el mateix que ell a mi.