Quidditch per oblidar...

Cistella.

Vaig volar fins a la bomba i la vaig recollir al vol, vaig tornar a pasar per els cercles i vaig tornar a tirar. aquest cop vaig fallar.

Vaig bufar, frustrada. Vaig tornar a baixar i vaig deixar la bomba per més tard. Ara provaria més la velocitat.

Vaig anar d'una punta del camp fins a l'altra fent zig-zags amb l'escombra. No anava molt lenta, pero tot es podía millorar. Vaig fer un esforç i vaig aconseguir més velocitat. Vaig frenar al mig del camp i em vaig quedar aseguda d'amunt de l'escombra, descansant una mica.

Portava... 2 o 3 hores fent el mateix. No duia el compte. tampoc m'importava molt. Només volia centrar-me en el Quidditch i oblidar la vida real, al menys per aquella tarda.

Oblidar-ho tot...

Venia de la biblioteca d'estudiar una mica (qui diu "estudiar" diu "passar pàgines amb avorriment mirant els sants i fent'se'm tot una muntanya amunt"), i vaig pensar que em mereixia una mica d'aire fresc.

Vaig veure que alcamp ja hi havia la Lils. Em vaig enfilar a la meva vella Raigdefoc i em vaig apropar a ella.

- Si no descanses una mica t'acabarà baixant la pressió i et pots desmaiar. No és gaire recomanable a 15 metres del terra -li vaig dir-. Té -vaig afegir donant-li una petita cantimplora-. És beguda energètica, no sigui que et deshidratis o algo! ^^

-No m'importa.

No, la veritat era que no m'importava. Ja no m'importava res... Vaig agafar l'ampolla de plastic i vaig anar a beure-la quan em vaig enrecordar de l'ultima cosa que m''havia fet l'Agatha. Vaig baixar la cantimplora i vaig alçar una cella.

-No te cap poció ni res per l'estil, no?

Ja no em podia refiar del que em donava l'Agatha, se que ho havia fet amb bona intenció, pero ara si que no me n'aniria a dormir. No, ara només volia descarregar rabia. Ja havia passat l'etapa de la tristesa, ara estava entre la indiferència i la rabia.

- No, en realitat això ho porto per mi no sabia que vindries - vaig dir, vaig agafar l'ampolla i en vaig fer un glop abans de tornar-l'hi-. Però vas dormir bé o no, eh?

Li vaig agafar la bomba quan li vaig passar l'ampolla i vaig anar a fer una cistella. A dins!

Ara si, segura, vaig beure una mica de la beguda i vaig volar cap a la bomba quan l'Agatha la va llançar. La vaig agafar i vaig tornar a pujar, aquesta vegada amb ella i vaig volar cap a ella.

-Vaig dormir massa bé.- vaig contestar, mirant-la amb un somriure.- Gràcies.

Vaig mirar la bomba i després les cistelles.

-Necessitava centrar-me en altres temes- vaig tornar a somriure.

-Bon fet -vaig assentir-. Jo ahir vaig començar a posar-me amb pocions, i aquest matí hi he tornat -li vaig explicar mentre sobrevolàvem el camp passant-nos la bomba-. No és que estigui fent massa progressos, però vaja, almenys no tinc remordiments per no estar fent res...

Li vaig passar una bomba perquè encistellés.

- També vaig parlar ahir amb el James -vaig dir, insegura que volgués sentir-ne a parlar.

Bé, simplement ho vaig deixar caure i vaig esperar a veure si em preguntava alguna cosa o no en volia saber res.

-Almenys ho intentes.

Vaig agafar la bomba i la vaig llançar amb tota la força que podia cap a la cistella. Va entrar. i vaig girar-me al sentir unes paraules que m'havien deixat una mica de pedra.

-¿Vas fer que?

Vaig agafar aire, ja que, per alguna estranya raó ara em faltava. Pot ser per l'exercici. Va anar de poc que quasi em caic de l'escombra. Vaig intentar no fer cas al mareig que havia agafat de cop i vaig centrar la vista a l'Agatha.

-¿Què et va dir?

- Bueno, bàsicament li vaig fotre la bronca i ell, així com per variar em va tractar de nena tonta que no entén les coses del seu voltant...

No li vaig dir el que m'havia explicat perquè vaig pensar que m'ho havia dit en confidència.

- Jo no el veig fi. Està com... apàtic. -vaig explicar-li-. I es dedica a llegir Nietzche. Jo no vull dir res, però si Nietzche hagués estat bruixot, hagués anat a Slytherin, no ho dubtis.

Vaig anar a recollir la bomba abans que caigués a terra.

-Bha, ja no en vull saber res d'ell, es un imbécil.

Vaig veure com l'Agatha anava a buscar la bomba, i ara ja si. vaig tancar els ulls. No em trobava bé...

"Si no et trobes bé, vine de nou, poden ser efectes secundaris del tractament o... o alguna cosa pitjor"

Merda.

Vaig baixar rapidament pero quan nomes quedava un metre vaig caure de l'escombra.

Bé, no ens posem nerviosos... St Mungo et torna a esperar, Lily...

- ja, bé, ho entenc perfectament, no et facis mala sa...

Quan em vaig tornar a alçar per tornar cap al cel, la Lily ja no hi era. WTF?

Vaig sentir un PAF, i vaig veure la Lily a terra.

- HÒSTIES! LILY!- vaig volar cap allà i vaig treure la vareta... no era que en sabés molt de sanació, però la Georgia no hi era, ara...-. Eh... Animo restituo! - vaig cridar, per`què va ser el primer que se'm va acudir.

A veure.... la cantimplora.

- Té, beu d'aquí que porta sucre... - li vaig dir, acostant-li l'ampolleta als llavis-. No t'aixequis! Vaig a cridar algú... Expecto Patronum! Madam Pomfrey, vingui al Camp de Quidditch, hi ha una aluma malalta!

La pantera platejada va marxar corrent.

- Què, cap a Sant mUngo un altre cop? -li vaig preguntar.

"Vaya setmaneta... vaya setmaneta..."

Vaig obrir els ulls una mica mmm... atontada, es podria dir. l'Agatha em va a tornar a donar la cantimplora vaig beure, més que res per que si no s'em cauría al damunt. Em feia mal el cap. Vaig intentar incorporar-me pero el crit de l'Agatha em va fer evitar-ho.

-No vull anar-hi, pero crec que em toca de nou...

quin mal rotllo de nou a St. Mungo...

-Bé... explica-li tot a tots, vale? als amics, dic. Slytherins i enemics no...

Vaig tossir una mica i vaig mirar a l'Agatha.

-Una visita, ja em començaran a donar una habitació per a mi sola a aquest ritme- vaig bromejar com vaig poder.

- No passa res, tu tranquil·la -estava hiperpreocupada, però vaig fer el que vaig poder per semblar tranquil·la-. Tu descansa allà un temps i ja veuràs que tornaràs amb les forces recuperades. No em fallis que a partir de setembre et necessito a l'equip

Mada Pomfrey va arrbar de seguida.

- Senyoreta... em sembla que St Mungo la podran atendre millor que aquí...

-Seguré per aqui, ja veuràs, tornaré.

Madame Pomfrey va arribar. Van cridar a St Mungo i van arribar més metges. només se m'havien de endur fins a les afores de Hogwarts, llavors ja podriem aparetre a St Mungo.

- Ens veiem en uns dies, Lily -li vaig dir amb un somriure confiat- i li vaig posar d'esquitllades una bossa de llaminadures a la mà.

Deien que el menjar de St Mungo era un fàstic.

Vaig observar com se l'enduien. No em venia de gust seguir volant, o sigui que vaig agafar l'escombre i vaig marxar cap al castell, amb el cap cot.

[TEMA ACABAT]