No vull oblidar-ho mai.

Vaig baixar amb el James, agafat de la mà, cap als jardins. Vaig treure el cap per la porta, esperant que el Filch no li hagués agafat un amor cap a la naturalesa i esitgués voltant pels jardins. El vent fred va donar-me a la cara, i vaig embolicar-me encara més dintre el jersei. "Val, potser no feia només una mica de fred" Vaig pensar, mentre sortia per la gran porta i la vaig tancar just quan el James va sortir.

-Joder...- Vaig queixar-me- Doncs sí que fa fred. - Vaig fregar-me els braços, intentant donar-me calor.

No va deixar-me anar de la mà en tota l'estona, fins que vam arribar a baix. Tampoc ho hauria volgut, però, que em deixés anar. M'estava bé, allò.

Vaig tremolar, de fred, quan va obrir la porta. Havia estat nevant, i tot era blanc. Al cel brillavent milers de milions d'estrelles. No bufava vent. Feia molt i molt fred.

- Uf... Doncs sí. - vaig dir mentre em pujava la cremallera del jersei.

Vaig posar-me al seu costat, sense saber ben bé on anàvem. De fet, jo la seguia a ella... Mentrestant, vaig dedicar-me a pensar en moltes coses d'abans d'aquella nit: una vegada, una Slytherin ens havia titllat de "parelleta". La reacció de l'Eileen no m'havia semblat massa peculiar. Potser una mica exagerada, tot i que en cap moment ho havia atribuit a una mala actuació, com si sobreactués.
Tot i així, les constants reaccions caòtiques de la seva ment, cada vegada que ens trobàvem, no donaven per a dubtes.

Vaig mirar-me els jardins plens de neu, sense saber què fer o què dir-li al James. A la Sala de la Ncessitat tot havia passat molt de pressa i de forma natural, però ara... Semblava com si el temps s'hagués parat, i tampoc pensava deixar anar una d'aquelles cursilades que la gent diu. Abans morta.

Així que vaig tirar-me sobre la neu que s'havia acumulat sobre la gespa.-Merda, m'ha entrar pel jersei!- Vaig cridar, somrient, mentre feia un àngel sobre la neu.

Va tirar-se a la neu i, queixant-se de que li havia entrat neu al jersei, es va posar a fer un àngel sobre la neu. Dissimuladament, vaig ajupir-me cap a terra i vaig agafar una mica de neu. I, quan menys s'ho esperava... PAF!

La bola de neu va impactar, sense massa força, a prop del seu coll, ficant-se una part de la neu per dins el seu jersei i fent-li agafar més fred encara.

- Ha, tocada! - i, rient, vaig agafar una altra bola i li vaig tornar a tirar.

Quan la bola va impactar contra el meu coll vaig aixecar-me rapidament - Eh!- Vaig fer, mentre intentava treure'm la neu de dintre el jersei- Això ha sigut molt cruel, que ho sàpigues, un atac per l'esquena!- Vaig contestar-li, mentre m'ajupia i agafava una mica de neu del terra per fer una bola.

Vaig acabar de crear una circumferència perfecte i vaig tirar-li just a la cara- Fred, eh?- Vaig dir, mentre em reia i tornava a ajupir-me per agafar més meu- Això és una guerra! ^^

Vaig notar el cop de la bola de neu que em va llançar. Just a la cara. UF, QUE FREDA!!!

Vaig eixugar-me la cara amb les mans, com vaig poder, i vaig acostar-me a ella quasi corrent, tapant-me la cara amb els braços i protegint-me de les boles de neu que em llançava.
Quan per fi vaig arribar a ella, vaig llançar-me a sobre seu i els dos vam caure a terra, a la neu. Vaig ignorar completament la neu que se'ns va escolar per les escletxes de la roba, i vaig fer-li un petó.

- Si totes les guerres fossin així... - vaig dir: m'ho estava passant molt bé.

-Eh!- Vaig queixar-me, quan se'm va tirar a sobre i vaig caure al terra, amb ell al damunt- Que no peses precisament poc...- Vaig dir, somrient, mentre l'abraçava i li tornava el petó.

Aprofitant que es distreia, amb una mà vaig agafar una mica de la neu que cobria el terra i vaig posar-li per dintre el jersei- La guerra no acaba- Vaig dir-li, somrient, mentre li treia la llengua i li donava un altre petó.

Vaig estremir-me quan em va posar neu per dins el jersei. Vaig riure, mig cridant, a causa del fred que tenia gràcies a la neu que tenia dins el jersei.

- Eh, això ha estat un cop baix! - vaig dir, agafant neu i ficant-li per sota la túnica, per la panxa -. És freda, eh?

Vaig girar-me i vaig quedar de panxa enlaire, mirant al cel. Les estrelles brillaven amb força i la lluna il·luminava el seu regne...

Vaig estirar-me al terra al seu costat, sobre la neu, que em va entrar pel jersei altre cop. Vaig mirar-me les estrelles, que semblava que brillessin més que mai- Ha començat bé l'any- Vaig comentar, mentre somreia- No creus?

-Escolta, James- Vaig dir-li, mentre girava el cap per mirar-lo- Tu saps on és l'estrella polar?- Vaig preguntar, senyalant cap al cel amb una mà.

Vaig riure quan va dir que l'any començava bé. No ho pensava, però vaja.

- L'estrella polar...? - vaig tancar els ulls, intentant recordar com distingir-la -. Sí, és... aquella d'allà. Just al nord. Sabies que és la única estrella del cel que no es mou?

Vaig mirar-la a ella, després.

- I això de que ha començat bé... Sí, en part sí, però jo oblidaré tot això.

-Ja...- Vaig contestar-li. Aquella era, molt probablament, la pitjor part de l'historia. Vaig sospirar- I, bé, ja que ho oblidaràs, no sé, per què no fem alguna cosa divertida? Ets massa bon nen. Cremar taules és divertit, tot i que ho consideris un acte de vandalisme- Vaig dir, arrontsant-me d'espatlles.- Cremar la de Slytherin no ho és, al menys.- Vaig fer un petit somriure, intentant animar-lo.

Potser a cremar taules no, però a fer alguna cosa divertida, qui sap.

Vaig seguir mirant el cel, finxant-me en l'estrella que el James m'havia dit que era la estrella polar. Sí que brillava, sí.

- Cremar taules, dius? - vaig riure, inevitablement -. D'acord, fem alguna cosa divertida, però que no sigui cremar taules. Que no sigui cremar res.

Vaig aixecar-me i em vaig espolsar la neu del damunt; vaig allargar-li la mà, per ajudar-la a aixecar-se.

- Au, vinga! La nit és molt llarga, però no crec que tingui gaire estona abans de caure rodó, i oblidar tot això.

-Vaja, doncs jo tenia unes grans opcions amb la paraula cremar- Vaig fer, encongint-me d'espatlles- Cremar taules, cremar residències (De Slytherin, preferentment), cremar persones... (Altre cop, de Slytherin, preferentment)- Vaig aixecar-me del terra amb la seva ajuda i vaig començar a tirar cap al castell, mentre el meu cervell maquinava en coses per fer- Es que si em treus el cremar coses m'ho treus tot, James! - Vaig queixar-me, posant careta de pena.

-Va, mostre'm les idees malignes que el teu gran cervell, creat per l'estudi i els llibres, pot arribar a maquinar- Vaig demanar-li, mentre somreia i feia saltets perquè la neu sortís de la meva jaqueta.

Vaig començar a caminar cap al castell. La veritat és que sí, tenia ganes de fer algun disbarat, però... quin?

- Què et semblaria... i si fem desaparèixer la taula de Slytherin? - vaig dir, pensatiu -. No cal ni fer-la desaparèixer, però la podem fer invisible i que es passin una estona buscant-la.

Era un veritable disbarat. Molt digne d'ella, em sembla. I jo, de tota manera, ho oblidaria.

Vaig somriure, mentre li agafava la mà- Veig que per fi se t'ha encomanat alguna cosa de mi- Vaig començar a caminar cap al castell i vaig pensar en la festa. A saber com havia acabat.

-Molt bé, pequeño saltamontes, tenim una taula a la que hem de tornar invisible!- Vaig seguir caminant cap a la porta del Castell- No crec que hi hagi ningú al Gran Saló, a més, deuen estar tots encara a la Sala de la Necessitat... ^^

Inevitablement, vaig posar-me a riure quan va dir allò de "pequeño saltamontes".

- Dubto que hi hagi algú, a les quatre o les cinc de la matinada un dia de cap d'any. Els que no siguin a la festa, seran al llit... - vaig pensar en la festa, com ella -. I sí, millor no saber com ha acabat la festa. Tu seràs, de tota manera, la única que en recordarà alguna cosa...

Vaig empènyer la porta amb la mà lliure (l'altra me l'havia agafat ella) i vaig entrar, estirant-la cap al Gran Saló i deixant enrere els jardins nevats.

[Tema tancat]