Posats a oblidar, acabem de treure tota la merda... U.U'

Vaig entrar amb el Fortin a la cuina, decidida. Sabia que l'endemà no recordaria res del que passés aquella nit, però m'havia quedat un malestar enorme, i preferia acabar de descobrir tota la veritat ara que la meitat ja havia sortit a la llum.

Els elfs domèstics ja no hi eren, perquè era de matinada i devien ser tots dormint.

Vaig passejar-me nerviosament amunt i avall, sense saber com começar.

- Bàsicament m'agradaria saber dues coses - vaig dir finalment, posant-me vermella-. I suposo que ja et deus imaginar per on van...

Vaig agafar l'ampolla de veritasèrumi me la vaig mirar de prop.

- Saps? - vaig dir, distreta, embadal·lida amb el líquid transparent, que semblava aigua, possiblement per semblar innocent-. Hi ha un motiu pel qual no m'agrada que em llegeixin la ment, ni tan sols els meus amics. També penso que aquesta substància hauria d'estar prohibida. El motiu pel qual penso això és que opino que tothom té dret a la intimitat, i perquè hi hagi intimitat hi ha d'haver mentides. Un ha de poder protegir la seva intimitat, ha de tenir el dret a dir una mentida, igual que tens dret a escollir si vols tirar per un camí o per un altre. Una substància que t'obligui a dir el que no vols dir, fa que reneguis de tu mateix, que facis una cosa que d'una altra manera no faries...

Se me n'estava anant l'olla verbalitzant tot allò, però tenia molt clar el que volia dir. Li havia donat moltes voltes al tema des de feia temps.

- Haver de dir sempre la veritat anul·la la teva personalitat, i per tant si dius la veritat quan tu no ho faries... no pots estar sent sincer.

Vaig anar fins a una pica de la cuina, vaig obrir l'ampolla i la vaig abocar tota a dins.

- Em sembla que això que acabo de fer acaba de costar molts diners a la persona que ha comprat l'ampolla... - vaig murmurar després, quan me'n vaig adonar-. En fi, gairebé mig litre menys de veritasèrum al món; ha estat una bona causa.

Em vaig girar i vaig tornar fins a ell.

- Ara no puc estar segura de si em diràs la veritat o no, però prefereixo donar-te un vot de confiança. Potser aquesta pressió fa el mateix efecte que el veritasèrum - vaig somriure, una mica avergonyida-. Començaré jo. Ja ho he dit abans, però estava sota els efectes d'allò, o sigui que ho tornaré a fer.

Vaig agafar aire, notant que el cor se m'accelerava i que la sang em pujava tota a la cara.

- T'estimo. T'estimo Fortin, estic completament enamorada de tu, per molt que he intentat convèncer-me a mi mateixa que és una bestiesa. No hi puc fer res. M'encantes, trobo que encaixes amb mi, i dubto que pugui arribar a sentir res semblant per ningú més.

Vaig agafar aire i el vaig deixar anar, clavant la vista al terra, perquè no estava segura de si volia veure la seva expressió.