No vull pillar una Hipotèrima, només em vull relaxar! [Karl]

El llac era el lloc perfecte per relaxar-se. Vaig acostar-me a la vora del llac, i vaig ficar un dit dins l'aigua. Estava freda, molt freda. Allà era fàcil enganxar una hipotèrmia, però no m'importava. L'únic que volia en aquells moments era relaxar-me. I si era a dins d'una aigua a cinc graus, doncs era a dins una aigua a cinc graus. I punt. M'era totalment igual.
Vaig treure'm la túnica i la roba, quedant-me en biquini. Era un biquini verd molt maco, el meu preferit. Vaig ficar els peus dins l'aigua, i em vaig estremir. Estava congelada! I precisament per això vaig seguir avançant, a poc a poc, fins a quedar submergida fins a la cintura.

- Aaah! Quin gust! - em vaig dir a mi mateixa.

I realment s'estava bé. Vaig seguir entrant, i quan l'aigua m'arribava a l'altura del melic em vaig submergir per complet. Sentia com l'aigua freda m'entrava a les orelles, s'escampava per tots els racons del meu cos. Vaig sortir a la superfície, i em vaig girar sobresaltada, en veure algú a la riba del llac.

Habia anat al llac per que era un lloc magnífic i em relaxava molt i a més feia poc que habia descobert que la nostra sala comuna era just a sota. Quan vaig arribar em vaig fixar en que hi habia una noia a dins del llac nedant tan tranquilament si no fos pel fet de que l'aigua debia estar gelada jo també m'hi hagués posat.
Llavors la meva ment va conectar, les paraules noia, nedant, llac negre, i hibern en una sola frase i els meus ulls es van obrir de terror.

-Que fas?.- vaig cridar a ple pulmó.- que vols morir d'hipotèrmia, o només vols enganxar la galipàndria del segle?.- estava seriosament perocupat no volia haber-me de posar a l'aigua quan els sentits li fallesin.- per que si es aixi vas per bon camí.

Vaig girar-me cap al Karl amb un somriure a la cara.

- Soc francesa - vaig dir, com si allò ho expliqués tot -. Quan era petita em banyava a la piscina en ple gener apartant trossets de gel de la superfície de l'aigua - vaig afegir, per aclarar-ho.

Vaig fer un parell de braçades cap a la riba i em vaig aturar. Vaig quedar-me flotant, i vaig dir:

- I no, no vull posar-me malalta. Vull relaxar-me.

- Mira.- vaig dir-li seriós.- a temperatures molt baixes els sentits arriben a un límit i sobrepasat aquest deixen de funcionar i et mors de congelació. Així que surt ja de l'aigua o entrare a buscar-te jo.- la vaig mirar als ulls amb els meus ulls hipnòtics.

No solia ser tan borde però estava preocupat per aquella noia, era la unica que m'habia defensat devant de les vívores de SLytherin i no volia que li passes res.

-Va, surt per l'amor de déu.- vaig dir encara seriós però somrient.

- No, ben mirat no em ve de gust morir-me - vaig dir, fent broma -. Està bé, surto.
Quan anava cap a la riba, però, em vaig adonar que començava a tenir fred, i no em venia de gust sortir de l'aigua i congelar-me amb el vent.

- T'importaria passar-me la túnica, Karl? És que vaig amb biquini, i començo a agafar fred.

Vaig somriure, mossegant-me el llavi inferior, i aguantant la mirada als seus ulls profunds. Vaig acostar-me a la vora fent braçades llargues.

Vaig buscar la túnica amb els ulls i la vaig agafar. Em vaig apropar a la riba i li vaig passar.

- Va surt.- vaig fer-li, fent el gest de treure'm la samarreta per anar-la a buscar.- O vinc a per tu ja ho saps.

- Ja surto, ja surto... - vaig fer, sortint a petits passos del llac.
Vaig agafar la túnica que em donava, i me la vaig posar. Vaig escòrrer-me els cabells, i vaig dir:
- Merci.
Vaig encaminar-me cap al tronc on havia deixat la roba, i em vaig posar les faldilles, els mitjons i les sabates. Després em vaig girar cap al Karl, i li vaig dir:
- Karl... Sento el que va passar l'altre dia a la Sala Comuna. No se que els va passar, normalment son simpàtics. Encara no entenc a què va venir aquella discussió. Però prefereixo no saber-ho, i simplement demanar-te perdó, i oferir-te de nou la plaça de suplent de l'equip.

-Moltes gràcies.- vaig dir mirant-li el cos, era realment molt guapa i tenia un cos molt bonic, em va fer pena que es poses la roba.- Gràcies per la plaça, crec que l'acceptaré.- vaig fer i em vaig apropar una pasos a ella.

-Tens fred petita?.- vaig fer-li carinyosament, mentre li passava un brac per la cintura.

Em va passar un braç per la cintura, i em va fer estremir. Vaig mirar-lo als ulls, provocadorament, però de seguida la meva expressió es va tornar burleta.
- Ah, no. Això no. Jo no soc una noia fácil, Karl. Que et protegís a la Sala Comuna i que t’ofereixi una plaça a l’equip no vol dir res més que oferir-te la meva amistat. Encara no et conec gaire. Per ara no em caus malament, però t’agrairia que no et prenguessis certes confiances amb... Almenys fins que no et conegui millor. Ho sento, Karl, però totes les noies que han caigu a la primera han acabat sent considerades com putes... I a mi no em ve de gust, saps? M’estimo massa la meva reputació.
Vaig agafar-li la ma amb suavitat, i la vaig apartar de la meva cintura.
- I no, gràcies, però no tinc fred.
Vaig adonar-me que havia sigut una mica brusca amb ell, i me’n vaig penedir.
- Karl, ho sento – vaig posar-li una ma a la espatlla -. Només és que no vam començar amb gaire bon peu.

-Gisèlle.- vaig dir seriosament.- crec que t'estas equivocant amb mi, no vull aprofitar-me de tu, no vull que caiguis a la primera, ara per ara només et vull cuidar, perquè ets la unica amiga que tinc aqui saps?

La vaig abraçar cuidadosament i li vaig fer un petó a la front suaument, estava xopa i gelada.

-Gis, estas gelada.- tenia els llavis morats.- entrem a dintre i canviat, abans de que t'agafi algun refredat greu i ens quedem sense capitana.- li vaig somriure profundament.

- Karl... - vaig dir, sorpresa.

Sorpresa pel petó al front, sorpresa per la imminent declaració, sorpresa per la seva preocupació per mi. Sorpresa per la sinceritat que semblava transmetre en aquells moments. No sabia si fiar-me d'ell, però em vaig sentir molt bé quan em va dir allò de que era la seva amiga. Sempre m'havia estat difícil que algú em considerés amic a la primera (Excepte la Ur i la Ra, és clar). En general sempre m'havia costat bastant cultivar amistats.
Vaig somriure-li amb sinceritat, i vaig dir-li:

- M'alegro de que em consideris amiga, Karl.

- Jo espero que també et fiis de mi.- vaig dir-li amb el meu somriure seductor.- i que sapiguis que no sóc com em vaig comportar l'altre dia a la sala comú, només és que el Jake és capaç de treure'm de mare. Ho sento.- vaig dir sincer.- però a partir d'ara seré millor.

La vaig mirar als ulls, tenia un color preciós.

- Vull que sapiguis que aqui tens el Karl per el que sigui.- vaig dir-li carinyosament, com que parla amb el seu germà petit.

Vaig riure, amb el seu comentari. Aguantant-li la mirada, vaig dir:
- I la Gis estarà aquí si mai... A... A... A... Atxís! – vaig fer, estornudant
Vaig tapar-me la boca amb la mà quan vaig estornudar, i em vaig posar vermella. Mirant al Karl, vaig dir, sospirant:
- Em sembla que tenies raó... Atxís! – vaig dir, abans d’estornudar de nou.

- El Karl- vaig dir senyalan-me.- sempre té raó. Van anem cap al castell abans de que t'agafi alguna cosa més greu.

Me la vaig mirar, anava tota xopa i semblava un pollastre amb tota la carn de gallina i els cabells mullats. La vaig agafar amb braços com si no peses res.
-I no protestis que ens coneixem.- vaig dir-li seriós.- et porto a la infermeria, i un cop allà li faràs cap a Madame Pomfrey.

Vaig començar a caminar cap a la infermeria amb ella als braços.

- No! Nooo... A la infermeria no, Karl... Atxís! Si us plau! No puc soportar a la Pomfrey... És una vella meuca que creu que sempre té raó. Siusplau! Anem a la Sala Comuna, que em pugui posar roba seca, i ja estaré... Atxís!... Millor.
Fins llavors havia estat una petició. El vaig mirar fixament als ulls, i vaig dir:
- Karl. No vull anar a la Infermeria. - allà el to va passar a ser d'ordre.

-Si vols primer et porto a la Sala Comú a que et posis roba seca i et dutxis amb aigua calenta.- vaig dir-la amb veu tranquila.- Però després t'acompanyaré a l'imfermeria a que la Pomfrey, com la dius tu, et dongui alguna cosa per refredat.- la vaig mirar seriament als ulls, era una batalla de mirades.- et prometo que no deixaré que et segresti tota la nit.

Li vaig fer l'ullet i em vaig seguir dirigint cap al castell.

- M'ho promets? - vaig fer, aguantant-li la mirada -. Està bé, però et reclamo una cosa a canvi: Que t'apropiis del lloc de suplent JA.
Vaig fer un somriure torçat, perdent-me en la seva mirada. No, aquell cop no seria jo la que apartés els ulls. Seria ell, si no volia que anessim tots dos pel terra.

Vaig haber d'apartar la mirada perque encara que volia que acabesim ls dos per terra, no creia que a ella li fes gràcia.

-Esta bé, accepto el lloc de suplent- vaig dir-li.- però només per que vagis a la infermeria i no et moris eh?

Li vaig fer l'ullet i vaig trabessar les portes del castell.

[TEMA ACABAT]