Quan el menjar no només es degusta.

Me havia alçat tard, per aquest motiu me havia perdut el desdejuni, i com tenia prou fam, vaig decidir anar a la cuina.

- BOOOOON DIAAAA!- vaig dir al entrar.- Que serieu tan amables de dur-me un café i algo de xocolata, cereals... bé algo per a desdejunar?

- De seguida senyoreta.- va dir un elf.

Al cap d'una estona em va dur el desdejuni i me el va servir en una tauleta.

- Aci el té senyoreta, espere que li agrade.- i va marxar.

Em vaig posar a menjar quan vaig sentir que algú entrava.

Aquell matí havia decidit quedar-me més estona al llit perquè durant la nit no havia pogut dormir bé, i ho necessitava. Vaig entrar a la cuina, però no estava sola, allà ja hi havia algú.

-Vaja, sembla ser que em sentarà malament l'esmorzar, aquest matí... - Vaig dir, amb desdeny, al veure que la Samanta Williams ja estava asseguda en una taula esmorzant.

Vaig passar pel seu costat, i mentre ella bebia el café fumejant, vaig xocar "accidentalment" amb ella fent que es vessés tot el café per sobre seu.

-Ups! Vaja, si que em sap greu...- vaig dir, sense ni tan sols mirar-la i dirigint-me cap a un dels elfs domèstics.

-Tu! - Vaig dir-li, quan el vaig tenir davant - Vull un suc de taronja natural i unes torrades amb mermelada. I depressa! - Vaig dir.

- I tant senyoreta, de seguida.- Va dir l'elf, amb la seva veueta d'espinguet.

Vaig asseure'm en una de les taules que quedaven més allunyades de la Raven, i em vaig posar a fullejar la meva revista de sabates preferida, mentre esperava l'esmorzar.

No em vaig alterar, era fàcil llevar el café i ho vaig fer amb un simple moviment de vareta.

- Doncs si tan greu et sap, marxa.- vaig senyalar la porta.- Ahi tens la porta.

No em va fer cas i es va possar a llegir una revista de sabates....sabates....aleshores vaig recordar una cosa.

- Sabates...- em vaig recordar de algo.. no se que era però tenia que vore en sabates i amb ella, o no era ella?Em vaig exprimir el cervell, però no recordava res. Tenia que averiguar-lo.

Em vaig apropar a ella i quan el elf domestic li estava servint el suc vaig agafar-lo abans que ella i li el vaig tirar per el cap, fent que tota ella incluint la seua revista i les seues sabates quedaren brutes.

- Llastima....el suc esta bo.

Com ella, amb un simple moviment de vareta vaig netejar tot el suc que tenia per sobre. No em vaig ni immutar. Després, però, vaig veure que la taca que havia quedat a les sabates no havia marxat. Vaig aguantar el tipus com vaig poder. No soportava que ningú em toqués les sabates. Però tampoc no podia mostrar tant fàcilment el meu punt dèbil.

Em vaig girar cap a l'elf que encara era allà, que s'havia quedat palplantat amb l'escena del suc.

-TU! - Vaig dir-li, amb veu autoritària - Porta'm més suc, i intenta que aquesta d'aquí - Vaig dir, amb despreci, mirant a la Sam- No et torni a agafar el suc. Ho pagaràs car si ho fa.

- I tant, senyoreta, ara mateix- Va tornar a dir l'elf.

Em vaig mirar la Sam de dalt a baix, amb cara de fàstig.

-Que no deies que anaves a buscar al porta?

- Jo? No, la porta era per a tu.- vaig dir sentant-me en la meua taula.- I deuries de saber que eixa no és forma de tractar a els altres.

No es va inmutar al vore que tenia una taca en la sabata, aleshores...era ella? Deuria de ser-ho.
Vaig agafar la cafetera i em vaig posar més café.

- No se com pots desdejunar aci, rodejada, de "indesitjables".- encara que l'unica indesitjable era ella.

Vaig continuar desdejunant com si no estiguera.

Vaig bufar, molesta amb tanta xerrameca. Vaig aixecar la mirada, cap a la Raven. Una mirada d'odi.

-I a tu ningú t'ha ensenyat a mantenir la boca tancada mentre menjes i no dir a la gent com pot tractar a qui li doni la gana? - Vaig dir, malhumorada. No suportava que la gent em digués el que havia de fer i menys una personeta com aquella.

Vaig sospesar la possibilitat de llançar-li un malefici, però volia tenir l'esmorzar tranquil.

- Saps, els indesitjables només ho són quan s'ho diuen a ells mateixos. Vés per on, t'ho acabes de dir tu...Quina casualitat, hi estic totalment d'acord - Vaig fer un somriure burleta, en direcció seva i poc després vaig alçar el suc de taronja que m'havien tornat a portar i vaig fer-ne un glop. Després em vaig posar la torrada a la boca, saborejant la mermelada de prèssec.

Li vaig dedicar una mirada i una ganyota sarcàstica i vaig retornar a la meva revista de sabates, admirant l'última col·lecció de tacons.

- Clar, clar el que tu digues.- vaig dir ignorant-la.

Em vaig acabar el café i em vaig posar a passejar per la cuina, admirant cada moble.. cada....tot.

- Doncs no, perque he de callar?- vaig dir trencant el silenci.- Bé, encara que pot ser no estas acostumada a parlar a persones, si, deu ser això, sols parles amb les teues coses.- vaig dir agafant-li una tostada.- Mm...massa melmelada per al meu gust.- vaig somriure per dins i em vaig apartar d'ella amb la tostada en la mà.

Mentre em parlava, me la mirava amb una cella aixecada i amb la cara de, Tot El Que M'estàs Dient M'importa Una Merda.

Després la vaig veure que m'agafava una torrada, i això si que no li ho permetria. Em vaig aixecar, mentre ella em donava l'esquena i em vaig apropar cap a ella.

-Hi ha una manera molt senzilla per a treure la mermelada, mira, te l'ensenyaré... - I dit això, li vaig treure la torrada de la mà i li vaig refregar per tota la cara, fent que la mermelada que hi havia a la torrada quedés escampada per la seva cara - Ho veus, era molt senzill- I li vaig tornar a deixar la torrada a la mà que li havia quedat estesa, de la impresió- Ara ja te la pots menjar al teu gust...

I em vaig tornar a asseure a disfrutar, si era possible, del meu esmorzar.

Em va plenar la cara de mermelada, aixi que eixes teniem...Em vaig apropar a ella i abans que ho poguera impedir em vaig netejar en la seua túnica.
Despres li vaig tirar la tostada a la cara.

- Tin, tota teua.- em vaig netejar la bruticia que em quedava en la cara.

Despres em vaig sentar en una de les cadires.

- Ja no es pot ni esmorzar tranquil·lament en aquest castell- Vaig dir, despectivament. Vaig treure la meva vareta i em vaig netejar la túnica amb un simple moviment de vareta - Aix, el rencor...- Vaig exclamar.

Vaig recollir la torrada del terra i, al fer-ho, vaig veure que se m'havia tornat a tacar la sabata. La MEVA SABATA NOVA! "Va, Ursula, respira, calma't...ningú pot saber que la teva debilitat són les sabates..." Vaig dir-me a mi mateixa. Vaig trigar ben bé 2 minuts a aixecar-me i quan ho vaig fer, li vaig dedicar una mirada d'odi directe als seus ulls.

-Tu! - Vaig cridar a un elf que hi havia a prop nostre qui es va apropar corrent- Porta'm xocolata calenta. I ràpid! No vull haver d'esperar gaire.

-De seguida, senyoreta. Com vosté mani - Va dir l'elf, que va marxar a corre cuita després.

Vaig tornar a desplegar la revista, ignorant a la Raven.

Vaig sentir que demanava xocolata calenta...vaig donar un cop d'ull i vaig vore que encara no se havia acabat el suc...val, creia tindre una certa idea de per a que era la xocolata calenta. Per si de cas, no vaig dir res i em vaig posar a rebuscar en un armari. Vaig sentir un soroll raere meua i vaig vore que se li havia trencant la cadira ( ) No vaig poder evitar riure.

Estava tant tranquil·la llegint la revista, quan de sobte...

PAM!!

Havia caigut de cul a terra, suc inclós. Vaig dedicar una mirada a la Raven, i vaig veure que les seves espatlles es movien al ritme del seu riure silenciós. Em vaig aixecar com vaig poder del terra, la revista havia quedat, ja, inservible. Vaig veure com l'elf tornava amb la meva xocolata fumejant. Sense dir res, vaig agafar la tassa, amb compte de no cremar-me i vaig anar directe a la Samanta. Vaig abocar-li tota la tassa de xocolata per sobre el cap.

-Mira, ja tinc pastís pel meu aniversari... ¬¬' Llàstima que la xocolata tingui més bona pinta que el farcit...

I vaig girar cua, tornant a la taula i asseient-me en una cadira nova.

Va fer just el que pensava, però no pensava que la xocolata cremara tant. Em vaig mosegar la galta per a no cridar i vaig agafar la vareta per a llevar-me-la de damunt.
Em vaig girar... vaig mirar per la cuina alguna cosa que em poguera servir per tirar-li-la a la cara, vaig vore un pastisset.
Abans que poguera dir res li va anar a parar a tota la cara.

- Llastima que el pastisset estiguera més bo sense tu.- vaig agafar la seua revista de terra i vaig començar a fullejar-la.

- Torna a sortir el rencor, eh...? - Vaig dir, amb malícia, traient-me el pastisset de la cara i saborejant-ne el gust. Amb un moviment de vareta faig acabar de netejar el pastisset que em quedava i em vaig aixecar de la cadira.

- Pots quedar-te la revista, però no t'enamoris de les sabates, que no te'n podràs comprar ni el tacó... De fet, amb els diners que tens, no podries ni comprar-te una pàgina d'aquesta revista. Considera-ho una donació a les persones més necessitades - Vaig dir, amb un somriure mordaç als llavis.

I dit això vaig fer voleiar la vareta. La seva roba es va convertir tota en pedaços, com si fos una persona que viu al carrer i no tingues res amb què vestir-se.

- Veus que passa si compres coses de tercera mà...hauries de dir als teus pares que començessin a invertir en alguna cosa més... profitosa... com menjar.

I dit això vaig agafar una olla que estava al foc (llàstima que encara no bullís), amb brou, i li vaig encaixar al cap, fent que tota ella quedés xopa.

-Envia als teus pares un potet amb una mica de brou... potser el podran dosificar i tenir menjar per un mes.

Em vaig llevar la olla bullint del meu cap, cremava... cremava molt. Abans que poguera impedir-ho li vaig donar un cop de puny en tot el nas.
Que es posara amb mi...val, que es posara amb la meua roba, em donava igual, però que es posara amb la meua familia...

-Qui et diu que no tinc diners? Has anat a Gringotts a...a no que vosaltres no podeu xafar aquell terra.- vaig dir mentres veia com li ixa sang del nas. Em vaig llevar la merda de damunt i em vaig posar la roba com abans.

Me la vaig mirar amenaçadorament, si volia més en tindria.

No la vaig ni veure venir, en un tres i no res es va alçar, em va clavar un cop de puny, vaig sentir un Creck! i seguidament vaig notar la calor de la sang sortint del meu nas. Vaig veure com petites gotes queien cap al terra. Una d'elles queia molt a prop de les meves sabates. Em vaig tornar a posar el nas bé amb un moviment de vareta. Em vaig ajupir i em vaig treure les sabates. Les vaig deixar en un racó, no tenia ganes de que es taquéssin.

- Saps que passa, que ens han de fer bancs per a nosaltres sols perquè hi poguem deixar els diners. No necessitem res de Gringotts... Segur que tu comparteixes cambra amb deu families més...

I tot seguit la vaig emputxar fent que caigués de cul a terra, i en la posició en que estava, li vaig clavar un cop de genoll a les costelles.

Em va donar una genollada en les costelles, feia uns dies que no em feien mal però el dolor va tornar, i pitjor que abans, però no vaig mostrar cap signe de debilitat.
Em vaig alçar, em vaig llevar la capa i la vaig deixar damunt d'una cadira.

- Et penses que em fas molt de mal?

Em vaig apropar a ella alçant el braç, fent com si li donara un cop de puny però en l'ultim moment li vaig donar un patada en la cama.

Vaig rebre una patada a la cama, però no em vaig ni esperar a que esperés el meu cop, que em vaig moure ràpid cap a la seva esquena, col·locant-me darrera seu.

Li vaig agafar els cabells amb força, estirant-los, i li vaig passar l'altre braç pel coll, escanyant-la.

- No. No crec que t'hagi fet gaire mal, però puc fer-te'n de veritat...

Vaig apretar molt més el braç amb el que l'estava escanyant i vaig estirar-li més fort dels cabells.

Les varetes i la màgia havien passat a segon terme.

Em vaig intentar menejar, però em tenia be agafada del coll. Vaig començar a donar patades i un li va anar a parar al genoll, cosa que va fer que em soltara.
Em vaig apartar d'ella i em vaig sentar en un banc, mentres em feia masatges en el coll.

Aixi que eixes teniem... vaig mirar alguna cosa amb la qual venjar-me, vaig vore les seues sabates en un racó.

- Accio!- i abans que poguera donar-se compte del que anava a fer, les vaig tirar dins de la olla que bullia al meu costat.

Em vaig guardar la vareta de nou i em vaig apartar... si anava a passar el que pensava, explotaria en qualsevol moment.

Es va estar removent una mica, donant patades a tort i a dret, fins que una em va tocar, fent que la deixés anar. Abans de que pogues impedir-ho, va fer anar les meves sabates cap a ella i les va llançar en una olla que bullia a foc lent.

O.O

Llavors em vaig donar compte del que havia fet.

- LES MEVES SABATES! - vaig bramar. La rabia que m'invadia era tanta que en dos segons em vaig llençar contra seva, placant-la, fent que caiguera a terra. Un cop ella estirada, em vaig posar sobre seu i la vaig tornar a escanyar, aquest cop amb més rabia. Com que jo estava sobre seu, poc podia fer per moure's.

Només tenia ganes de fer-les-hi pagar.

-NINGÚ TOCA LES MEVES SABATES - La vaig avisar.

Em vaig començar a ofegar...no podia respirar.

Vaig començar a menejar-me i a intentar llevar-me la de damunt però feia molta força i no podia. Vaig colocar les meues cames, com vaig poder i em vaig impulsar per a llevar-la de damunt. Va anar a parar contra la taula.
Em vaig arrastrar i em vaig apropar a una de les parets, em vaig recolçar i em vaig esperar uns segons, respirant poc a poc.
Al cap d'una estona , despre de haver-me recuperat, em vaig alçar i em vaig donar compte de que el seu punt debil si que eren les sabates.

Em vaig apropar a l'olla i vaig traure les sabates o el que quedava.

- Ahi tens les teues sabates.. o el que queda d'elles.- li les vaig tirar. La vaig mirar amenaçadorament...no seria jo la que pararia, si ella continuava, jo també.

Va començar a bellugar-se sota meu, i finalment, sense saber com, em vaig veure impulsada cap enrere i vaig anar a xocar contra una taula. Aquell cop em va deixar sense respiració.

Mentre intentava recuperar el rítme de respiració normal, vaig veure com ella feia el mateix, arrepenjada a la paret. Quan es va posar dreta, va anar directe cap a l'olla on havia llençat les sabates, les va treure i me les va llençar al damunt. No quedava res, la sola i un parell de tires que subjectaven el peu.

"Perquè sempre has d'acabar amb les sabates trencades o fetes malbé?" Em vaig renyar a mi mateixa.

- Te les regalo - Vaig dir, desdenyosament - Potser és el més semblant a unes sabates que has portat en la teva vida.

I abans de que pogués dir res, em vaig abraonar contra ella, fent que xoqués contra la paret.

- No tens res més a fer que no deixar esmorzar tranquil·la a la gent? O és que simplement l'esmorzar és un dels àpats del dia que els teus pares no es poden permetre? ¬¬'

- No necesite caritat.- vaig dir alçant-me, tranquil·lament, abans, però li vaig donar una espenta fent que caiguera a terra.- Et penses que soc pobre?- donava igual el que diguera...aixi que.- Bé i crec que has sigut tu qui ha vingut a fotre, jo estava desdejunant molt tranquil·la abans que tu vingueres.

- Realment vols que et contesti a aquesta pregunta? - Vaig dir amb una ganyota de fàstig des del terra, ja que la caiguda havia fet que caiés de cul.

Me la vaig mirar de baix a dalt i abans de que pogués dir res, vaig entortolligar les meves cames amb les seves i vaig fer que caigués ella també.

-Intenta no estar mai per sobre d'algú que et pot passar la mà per la cara, estúpida.

I dit això li vaig clavar un cop de puny al pómul dret i de tornada una bofetada.

Em va tornar a llançar a terra, el cop de puny me el venia vindre però la bufetada no. Em quedaria marca segur.

- Estupida? No se però trec unes notes que tu no trauries ni estudiant desde principi de curs.- vaig dir llevant-la de damunt i alçant-me. Vaig observar que els elfs domestics havien desaparegut de la cuina, millor, no volia que em caigues cap càstig. Les seues sabates continuaven alli, en terra.- No les vols, no?- vaig dir senyalant-les i abans que poguera dir res, els vaig calar foc. ( Off: no em mates...almenys no molt xd)- Te la devia.- me la vaig mirar desafiant.