Quan el menjar no només es degusta.

OFF: Les sabates! O.O

ON:

- No em facis riure! - vaig dir, burlant-me del comentari que havia fet respecte les seves notes.

Abans que pogués aturar-la va agafar les sabates que estaben mig bullides i hi va calar foc. Van quedar en no més que un piló de cendres. Vaig respirar profundament. ''Controla't'' Em vaig dir a mi mateixa.

- I, si es pot saber, perquè me la devies? Que jo recordi no t'he trencat ni destruït res, però estaria encantada de poder-ho fer.

I la vaig mirar desafiant, convidant-la a que m'ataqués, i quan ho fes, estaria preparada.

Off: sabates? que sabates? xD


- No?- vaig dir.- Segur? Doncs per adelantant.


Me la vaig quedar mirant fixament, explotaria d'un moment a un altre, estava preparada, però no pensava donar el primer pas.

Encara tenia fam i vaig anar a uns dels armariets en busca d'algo dolç. Aleshores em vaig donar compte de que li havia donat l'esquena, cosa que no hi ha que fer mai, però quan em vaig girar ja era massa tard.

OFF: ¬¬' com que quines sabates? xD

ON:

La seva resposta ja va ser la gota que va vessar el got. Vaig respirar profundament ,intentant calmar-me, però ja era massa tard. La ira em va començar a invaïr per tot el cos.

- T'ho diré només una sola vegada. NINGÚ em toca les meves sabates. I menys una mala puta com TU.

Però ella no m'estava escoltant. De fet, se n'havia anat cap a un armariet a buscar alguna cosa de menjar... I m'havia donat l'esquena. Error fatal.

Amb tota la ràbia que corria pel meu cos, vaig arreplegar la vareta i vaig apuntar cap a la seva esquena.

- Diffindo! - vaig cridar, i un tall es va obrir al llarg de la seva esquena, un tall profund i sagnant.

Després, quan ella es va girar, em vaig abraonar contra seu i amb l'empenta vaig fer que piqués amb el cap contra una de les estanteries on hi havia els dolços. Amb una mà la vaig agafar pel coll i la vaig començar a escanyar i amb la que sostenia la vareta, vaig fer un moviment i vaig murmurar:

- Religo - I unes cordes van sortir de la meva vareta i la van immovilitzar, per a què no es pogués moure.

Com que encara l'estava escanyant, me la vaig mirar desafiant i li vaig comentar.

- Això és una de les coses que et pot tornar a passar si goses tornar a tocar-me les sabates. Tot i que també podria fer molt més... què et sembla si cremem el cabell?




OFF: Sam, si et sembla que m'he passat, diga'm-ho i ho canvio, ok?

Off: nah...batalla campal!!


- Tocam el cabell i estas morta.- vaig notar com començava a a fer-me molt de mal, perfecte...una cicatriu més per a la col·lecció.- Encara que si ho fas, tindre una altra excusa per trencar-te sabates.

Vaig intentar mourem, però me era totalment impossible, sobretot per culpa de les cordes.
Val, Sam, respira i pensa que fer... Una de les eixides més estupides seria transformar-me alli mateix, però estava clar que no anava a fer-ho, aixi que havia de buscar una altra eixida. Vaig notar la vareta, la tenia dins la butxaca podia perfectament agafar-la, com tenia les mans prop de la butxaca, vaig estirar un poc els dits per a agafar-la...perfecte, l'unic que no la podia traure perque estava lligada. u.u

- Doncs ara que ho se, et tocare les sabates sempre que em vinga en gana.- vaig dir mentres rodejava amb força el manec de la vareta. Si se apartava de damunt meua em podia deslliurar.

- Que no vols que et toqui els cabells, dius? - Vaig fer, amb un somriure malèfic. Encara amb la mà a la seva gola, apretant, vaig alçar l'altre mà, la de la vareta i, sense dir res, vaig fer aparèixer una petita flama a la punta de la vareta. La vaig apropar cap al seu cabell. Un petit floc de cabells es van incendiar, però vaig bufar abans que arrivés al cuir cabellut, no podia ser tant dolenta... (xD)

- Aix! Mira que en sóc de patosa! - Vaig fer, teatralment. Vaig tornar a apropar la vareta cap al seu cabell i un altre floc va incendiar-se. Aquest cop, però, vaig deixar que li cremés el cap - Uix...se m'ha escapat.

Vaig acabar cremant-li mig cap, i l'altre mig li vaig deixar amb cabell.

-Així sembles la Cruella de Vill. Potser, amb una mica de sort i amb el seu pentinat, podràs assemblar-te una mica més a una persona normal.

Vaig mirar-la. No feia gaire bona pinta. Lligada, mig ofegada, amb un tall a l'esquena i amb mig cabell cremat. Vaig somriure amb suficiència.

- O potser vols assemblar-te al calvo de la Família Adams... Si vols, continuo - Vaig dir, apropant de nou la vareta cap a l'altre costat del cap i apretant una mica més la mà que l'ofegava.

S'havia passat i molt...massa. Ningú em tocava el cabell i menys aquella puta.
Vaig traure la mà de la butxaca i vaig intentar donar-li una patada en la panxa, però no podia a causa de les maleïdes cordes. Aixi que vaig dona-li una patada en el turmell, cosa que va fer que es doblegues un poc i es llevara de damunt meua. Amb un moviment ràpid vaig agafar la vareta i em vaig llevar les cordes.

- TORNAM A TOCAR EL CABELL I ET JURE QUE ESTAS MORTA!- i sense fer cas al meu pobre cabell i a la ferida de l'esquena em vaig tirar damunt seua i vaig començar a donar-li cops de puny a la cara. Estava fora de si, era impossible parar-me.

- Vaja, veig que ja hem trobat el punt débil de la Samanta Williams...- Vaig dir, contenta.

Després, però, i sense ni tan sols adonar-me'n em va clavar una patada al turmell. Em va fer molt de mal. No vaig saber ni com ho havia fet, ja que estava lligada fins les cames, però suposo que la ira, en aquests casos, també ajuda. De cop i volta, em vaig trobar estirada al terra, amb la mala pècora aquella damunt meu i clavant-me cops de puny a la cara.

En un moment que vaig poder veure-hi clar, vaig apartar el cap fent que el seu puny i tota la ràbia s'estampéssin al terra. Va sonar un creck molt lleig, i vaig suposar que ella mateixa s'havia trencat la mà.

Amb el petit moment de distracció que em va donar aquell cop, la vaig emputxar amb força amb les cames fent que sortís de sobre meu. Amb l'impuls, va anar a petar contra la columna, picant-se al cap. Com que estava al terra, em vaig aixecar corrent. Pel camí vaig arreplegar el ganivet del meu esmorzar. Vaig arreplegar la resta de cabells que li quedaven i, amb un moviment ràpid, els hi vaig tallar amb el ganivet.

Sense donar-li temps a ni respirar, vaig clavar-li un cop de genoll al nas, amb tota la força de la que vaig estar capaç i, com ella, vaig començar a pegar-la, una darrera l'altre, sense deixar-la respirar.

Va començar a donar-me cops de puny a la cara, i em va tallar el cabell. Vaig intentar llevar-me-la de damunt però em feia prou de mal la mà, perque sempre acabava jo pitjor? Al no poder llevar-la de damunt la vaig espentar i les dos varem començar a rodar. Ignorant el dolor del la mà li vaig donar un cop de puny trencant-li el nas i un altre a la panxa, que va fer que es doblegues i es quedara en terra.
Em vaig arrastrar cap a la taula i em vaig alçar com vaig poder, tenia una pinta horrible. Per el dolor de la mà i del nas, pot ser els tenia trencat, però ara no tenia temps per a preocupar-me per això.

- - Et penses que el cabell és el meu punt débil? Estas molt equivocada.

De cop vaig sentir una espenta i un cop a la panxa, em vaig quedar sense respiració. Recolzada amb una mà a terra i amb l'altre agafant-me la panxa per veure si el dolor aminorava, vaig alçar el cap i me la vaig mirar.

- Doncs si no ès el teu punt dèbil el cabell, potser hauria d'anar a parlar amb en Tomas... Amb una mica de tortura m'explicarà tot el que li demani - Vaig dir, desafiant.

Vaig mirar al meu voltant, cercant la vareta. Amb la baralla no sabia on havia anat a parar. Després em vaig fer una ullada a mi mateixa. Tenia la roba rebregada, els cabells esbutllats, notava el llavi partit i inflamat i al nats hi notava una pulsació vibrant.

Vaig tornar a mirar, buscant la vareta amb neguit. Necessitava donar-li a aquella mala bèstia el seu merescut.

-Toca a Thomas i estas morta.- vaig dir mirant-la fixament.- Procura tocar-li un simple pel del cabell i et quedaras sense sabates i sense cabell.- vaig dir amenaçant-la.

Vaig vore que mirava el terra, pot ser buscant la vareta, jo encara tenia la meua en la butxaca.
Aleshores vaig vore la seua vareta en terra, a uns metres dels meus peus.

- Que pot ser busques aço?- vaig dir agafant-la.- Seria una llastima que es trencara.

OFF: Sorry si trigo una mica, es que estic a classe i estic contestant pel mobil, perquè m'estic avorrint moltissim! U.U'

ON:

- Que no saps amenaçar d'una altra manera que no sigui la mort, puta? - vaig dir, burleta.

Llavors, vaig veure que em seguia la mirada i, al mateix temps que ella, vaig veure la meva vareta, però ella la tenia més a la vora. Es va ajupir i la va recollir.

''Seria una pena que es trenqués'' Em va dir.

Vaig obrir els ulls. Espantadissima.

- No t'atreviràs... - Vaig dir, amenaçadorament.

- Soc capaç, però no et pense trencar la vareta.- vaig dir.

Vaig apuntar la seua vareta amb la meua i la seua va desapareixer.

- Te estarà esperant en la teua habitació.- vaig dir. Em va mirar desconfiadament.- No te ho creus? Bé, jo tampoc em fiaria, és lo més logic, si vols anar a comprovar-ho.- vaig dir senyalant la porta i guardant-me de nou la meua vareta en la butxaca.- No te ho impedire.

Vaig veure, amb horror, com feia desaparèixer la meva vareta i es guardava la seva a la butxaca.

- Ni somiis que em rendiré... - Vaig dir, amb convenciment.

Em vaig aixecar amb dificultats. El cop a la panxa encara em feia mal. Quan vaig ser de peu, me la vaig mirar desafiant.

- No et creguis que podràs guanyar-me o fer que em rendeixi tant fàcilment...- vaig dir, i vaig cloure els ulls, amenaçadorament.

Me la vaig quedar mirant.

- No et penses rendir?- vaig dir.- Estas desarmada i sense forces.- vaig dir mirant el seu aspecte, val que jo estava pitjor, però tenia la vareta.- Encara estas a temps.- jo no em pensava rendir, però estava feta pols i em feia prou de mal l'esquena.- Bé, esta bé.- vaig dir alçant els punys.

Vaig veure com alçava els punys.

- Ja ho sé que tens la vareta, però no tens el que s'ha de tenir per atacar-me mentre jo estic desarmada - Vaig dir, desdenyosament - Si ho fessis, hauries de venir a formar part d'Slytherin... Però no crec que t'acceptessin... La púrria com tu, no la volen enlloc.

Llavors vaig recordar que li havia fet el tall a l'esquena, i que ella no havia ni tingut temps per curar-lo una mica. Si tan sols la pogues agafar per sorpresa, llavors podria deixar-la fora de combat...

I també jo vaig aixecar els punys, llesa per atacar o per defensar-me.

- Si te ataque no tinc per que ser slytherin.- vaig dir posant-me en posició defensiva.- I abans de parlar, mirat al espill es a tu a qui no volen en cap lloc.


Em devia de curar l'esquena si no volia desangrar-me, però no tenia temps, ja que em podia atacar en qualsevol moment, l'esquena tindria que esperar.
Vaig vore un ganivet damunt la taula, el vaig agafar i el vaig fer un poc més gran, tipus espasa i més comoda. [Off: esgrima! Si, ho se estic fatal xd]

- Vine si tens collons.- vaig dir. Havia fet esgrima quant era menuda i se em donava prou bé.- O es que no saps lluitar?

OFF: vale, aviam com me n'ensurto jo d'aquesta...

ON:

Vaig veure com agafava un ganivet de sobre la taula i el feia gran, fins a tenir la mida d'una espasa. Vaig engrandir els ulls, aterrida.

"Va Ursula, pensa... I pensa ràpid" Em vaig dir.

Vaig mirar al meu voltant i vaig veure, amb alegría, que estava al costat de la llar de foc. Vaig agafar un d'aquells pals que fas servir per punxar la fusta i el vaig apropar una mica al foc, perquè quedés rogent. El vaig alçar i vaig apuntar a la Sam.

- Vols comprovar si sé lluitar? - Vaig dir-li, desafiant. No era una espasa, però tenia dues punxes i em podria defensar amb ell si feia falta.

- Vols provar com et clave l'espassa?- vaig dir mirant com el posava al foc, val, primer pas, no deixar que em cremara.

Vaig agafar bé l'espasa i em vaig quedar mirant la Black, que continuava sense atacar.

- Que pot ser tens por?- vaig dir apuntant-la amb l'espassa.

- Jo, por? No em facis riure - Vaig dir, sarcasticament.

'' Simplement estic esperant el moment oportú per acabar amb tu'' Vaig apuntar mentalment.

I amb un moviment ràpid, vaig fer que el pal rogent li toqués el braç, deixant-li una cremada llarga.

- Encara creus que tinc por? - Vaig dir, aclucant els ulls i desafiant-la, però sense perdre la concentració.

Em vaig quedar mirant la cremada.

- Si, pense que per les nits tens malsons.- vaig dir fent un somriure sarcastic.

Abans de que poguera fer res vaig apropar l'espassa a ella i li vaig tallar un bon tros de cabell.

- Llastima... deuries de cuidar-te millor el cabell.

Em va atacar amb el pal i vaig parar el cop amb l'espassa. Em donava la sensació que no ens podiem estar aixi tot el dia.

OFF: vale, Sam, faré que la Ursula tingui un descuit, així podrem acabar amb aixó que si no, ens estarem una eternitat.

ON:

No vaig veure venir l'espasa que em va anar directe als cabells i me'n va tallar un bon floc. Just després, i amb tota la rabia que m'invadia, vaig escometre contra ella.

Ens vam estar una bona estona llançant-nos estocades l'una contra l'altra. No ens arribavem a tocar, però les dues anavem a fer mal.

Llavors, una cosa va passar. La Sam em va atacar molt més fort que les altres vegades, i com que no m'ho esperava, el pal rogent em va caure al terra, amb estrèpid.

Vaig alçar els ulls cap a ella, desafiant. Esperant a veure què feia.


OFF: Que et sembla, Sam?

OFF: val, perque si no ens posarem a omplir pàgines i pàgines xd i no acabarem mai.

La vaig apuntar amb l'espassa.

- Si haguera sigut al reves estaria morta.- vaig dir.- Però com que jo no soc tu, et deixare anar.- vaig abaixar l'espassa.

Em vaig girar i em vaig posar la capa, tenia una pinta horrible.

- Però que conste que aço no ha acabat.

Vaig agafar l'espassa i després de posar-me bé la capa, tapant les ferides, vaig eixir de la cuina.
Algo havia guanyat, una espassa.



[Isc del tema]