Vetllant el resultat d'una injusticia...[Professors només. ENTESOS? ¬¬ xD]

"Acabo de trobar el cadàver de la zenyorta Speckhart al jardí. Ara éz a la infermeria. Pujaré quan m'hagi encarregat de la noia que l'ha trobada."

Speckhart. Elizabeth Speckhart. Bona bateadora. La coneixia, era una noia una mica estrafolària, però bona noia... i la paraula cadàver no parava de resonar al meu cap. Era de la meva residència. Era responsabilitat meva, i estava morta.

Vaig baixar corrents les escales i vaig corer per els passadissos fins arribar a la infermeria. Allà, a sobre de un llit, hi havia un cos tapat amb una tela blanca. Vaig agafar aire, em vaig acostar i vaig llevar-li la tela delicadament. Allà, el rostre de la pel-roja, pàlid, més pàlid que mai...

Vaig tancar-li els ulls i em vaig asseure al seu costat. Responsabilitat meva,, morta. Perquè? Com? L'havien matat, no tenia cap marca de res...

-Però per què?- vaig demanar, sense entendre-ho.- Per què?...

I vaig començar a plorar, sense poder-ho evitar.

Tan bon punt vaig rebre el linx del Saïd vaig aixecar-me de la butaca del meu despatx d’un salt, tombant tots els exàmens que estava corregint, que es van escampar per terra. No en vaig fer cas, i vaig sortir del despatx, dirigint-me a la infermeria. Quan vaig entrar vaig poder veure, davant el llit on es trobava la noia, la Nicole. Vaig anar cap a ella i, sense dir res, la vaig abraçar. Plorava, ella, i jo no sabia què fer, així que em vaig limitar a estrènyer-la entre els meus braços. Quan em vaig separar d’ella, li vaig assecar les llàgrimes d’una galta i vaig dir, amb veu suau:

- Trobarem el que ha comès aquesta atrocitat, Nicole... No et torturis, no és culpa teva, ni de ningú, només d’aquell que ha tingut els collons suficients com per fer un crim d’aquest tipus.

Vaig tornar-la a abraçar, per consolar-la una mica, ni que fos, per demostrar-li que em tenia allà al seu costat pel que fes falta.

Vaig entrar a l'infermeria amb un pas ràpid. No en sabia res, però depenent de com hagués sigut, el rumor estaria ja estès per l'escola, i s'havia de fer alguna cosa abans d'evitar depèn quines reaccions.

-Què ha passat? -vaig demanar al veure al Harry i la Nicole ja allà dins.-Se sap alguna cosa de com ha sigut?

Vaig arribar el més ràpid que vaig poder a l'infermeria. Eren preocupants els atacs a Hogwarts. I ara que una alumna hagués mort... ho empitjorava tot. A més havia sigut una altre alumna qui l'havia trobat!
I la noia estava estirada ja sense un bri de vida sobre una camilla, envoltada per els altres professors.

-Què està passant aqui? No ha sigut de causa natural, oi?-em temia la resposta. S'hauria de fer alguna cosa per frenar-ho.

-Quinze anys, Harry... Només té... tenia quinze anys...

Vaig acariciar-li la galta a la Lizzie, que era com li agradava que li diguessin. La Lizzie no tenia enemics... Mare meva! Si amb prou feines tenia amics! Només havia tingut la mala sort d'estar en un mal lloc en un mal moment.

Van entrar el Danny Fletcher i el Dougie Judd. Vaig separar-me del Harry.

-Assassinada. No hi ha dubte. La noia era de la meva residència, puc assegurar que no tenia cap problema de salut, i no te marques de res estrany. Ha estat un Obitus per Subitum. Qui la fet i per què es una cosa que no m'explico...

Vaig tornar a mirar-la.

-Escriuré una carta als seus pares. Hauriem de donar la noticia a l'escola, amb calma, per què ningú no entri en pànic... però això es sabrà de seguida. Almenys la noia que la va trobar ja ho sap, i estic segura que no deu estar molt bé. El Saïd s'està encarregant d'ella... Hauriem de fer venir el Dumbledore...

Vaig apartar la mirada de la noia, sense poder aguantar-ho més...

Vaig deixar anar la Nicole amb un gest suau quan va entrar el Danny a l'infermeria, i vaig anar cap a ell. El vaig abraçar, amistosament, i vaig dir, amb veu pesant:

- Sembla que això torna a començar, Dan...

Quan va entrar el Doug vaig donar-li la mà, compartint el sentiment amb ell, amb els altres tres, amb tothom. Vaig tornar cap al cos de la Lizzie i, en veure que la Nicole ja no la podia mirar més i sense interropre el que estava dient, vaig agafar un llençol blanc i la vaig tapar, parsimoniosament.

- Sí, hauríem de fer venir en Dumbledore...

Vaig treure al vareta, i vaig murmurar:

- Expecto Patronum.

El kapi platejat va aparèixer, com sempre, amb majestuositat, davant nostre. Vaig escurar-me la gola, i vaig dir:

- Professor Dumbledore, hi ha hagut un accident, ens temem que provocat. L'Elizabeth Speckhart, cinquè, Hufflepuff, ha estat assassinada. L'ha trobat una altra alumna als jardins, d'ella ja se n'està encarregant el professor Al-Maad. A l'infermeria hi som els professors Fletcher, Judd, Barrock i Jones. Vingui quan pugui, si us plau. Quant abans millor.

Vaig indicar al kapi que anés a buscar el professor, i jo em vaig girar cap a la resta, conjurant butaques pels quatre. Em vaig asseure, pensatiu, i vaig dir:

- I ara què fem?

Vaig rebre el patronus del Saïd. Estava jugant amb ninotets de goma al meu despatx. No vaig entendre el que deia gaire bé, i em destorbava.

Després però, va arrivar un altre patronus i em va deixar més preocupat.

-Aberforth! - va cridar el retrat del meu germà-. Al calaix! Agafa una caramel, JA!

Caramels, sí, davant de la confusió, caramels.

Vaig trobar una capseta decorada amb fils de colors. Allò eren caramels, sens dubte. Me'n vaig empassar un. I tot es va tornar més gris i més fosc.

- Un altre cop no, siusplau...

Em vaig aixecar de la butaca i vaig córrer cap a l'infermeria. Quan vaig arribar, ja hi havia gran part de la plantilla docent.

- Em sap greu fer tard - els vaig dir, i em vaig acostar al cos que jeia damunt una llitera-. Elizabeth Speckhart. Coneixo el seu pare.

Vaig fer un sospir.

- Piertotum locomotor! Armadures! tanqueu totes les entrades al castell! Que no es pugui entrar ni sortir! Expecto patronum!

Una cabra platejada es va plantar davant meu.

- Lex, ja hi tornem. Una alumna morta. Vine.



OFF: ¡Qué ganas tenía de hacer ese conjuro! XD

Quan la cabra de l'Aberforth va entrar per la finestra del despatx ja vaig tenir un mal pressentiment. No acostumava a estar serè per enviar patronus, i quan hi estava tampoc tenia la necessitat de fer-ho. Sempre havia preferit els mussols, ell.

No anava errat. Les paraules, curtes i rases, van glaçar-me la sang. "Una alumna morta", havia dit. Una alumna morta...

Tan aviat com vaig poder vaig aparèixer a Hogwarts, fent servir pols migratòria; quan hi vaig ser, vaig córrer fins a la infermeria, aguantant-me la perruca amb una mà mentre, amb l'altra, treia la vareta.

Quan vaig ser a la infermeria, per fi, vaig quedar blanc. Tots els professors eren allà, reunits al voltant del cos inert d'una jove Hufflepuff de cara pàl·lida i ulls vidriosos.

- He vingut tan aviat com he rebut el patronus, Ab. - vaig saludar-los a tots -. És important que es mantingui la calma. Aberforth, hauràs d'enviar una carta als pares de tots els alumnes, com ja deus haver pensat. No vull un allau de cartes al teu despatx, criticant-te per no haver-los informat del que ha succeït. També hauries d'informar al cap del Periòdic, al Jameson Rook.

Vaig girar-me cap als altres professors.

- Professors, vosaltres haureu de saber transmetre la calma als alumnes. No vull histèria col·lectiva, sinó ordre. Vull que els alumnes es sentin més segurs i protegits que mai, per més fals que sigui. I vull un nom. - vaig fer una ganyota -. Vull EL nom.

Hauria de dirigir la investigació personalment, davant la manca d'aurors disponibles.

- Penso agafar aquest filldeputa...

Vaig donar-li la mà al conseller quan va entrar, i vaig escoltar el que deia atentament. Vaig fer un pas endavant, i vaig parlar, amb veu segura.

- Amb el Jameson ja m'hi he comunicat jo, senyor Conseller. Quan ha sabut el succeït, m'ha dit que tindrà la notícia a punt demà a primera hora, a la primera pàgina del Periòdic.

Vaig girar-me cap als altres professors, i després vaig mirar de nou el conseller.

- De la calma dels alumnes ens en farem càrrec, ja ho vam fer un cop i ho repetirem. El problema està en el que vol vostè. Quan han trobat l'Elizabeth, no hi havia cap prova ni cap rastre de màgia, tampoc símptomes de violència. L'han matat amb un Obitus, conseller, i segurament el fill de puta que ho hagi fer haurà esborrat els rastres.

OFF: Puc? Si? Gràcies! xD

ON:

- Realment creuen que el fill de puta que ho ha fet, - Vaig dir, fent servir un to mofa de les últimes paraules que havia dit el meu company - Encara seguirà aquí? - Vaig dir, entrant en escena.

Vaig arribar-me fins al llit on jeia la noia i me la vaig mirar, amb cara de despreci. Vaig reprimir-me el comentari que anava a fer i em vaig mirar al conseller i al Director.

- No estaran pensant que hagi pogut ser algú de l'escola, oi? - Vaig preguntar, sense amagar la ironia de la veu - Si fos així, ja poden començar a fer Prioris incantatems a tort i a dret.

Em vaig creuar de braços, mirant-me'ls a tots.

En veure la cara que feia la dona aquella en mirar el cos que hi havia al llit, em vaig encendre. Vaig anar fins allà, i vaig acabar de cobrir-la amb el llençol.

- Senyoreta Black, amb tots els respectes, però a no ser que tingui alguna idea millor que parlar sense saber, o pugui donar-nos el nom del fill de puta, calli. Pot guardar-se la seva ironia per un altre moment, i respectar els que intentem pensar. Si vol, pot anar fent els Prioris Incantatems vostè mateixa, però comenci ja, que Hogwarts és molt gran.

Vaig guardar-me la part de "I és una feina que ha de fer vostè, no la poden fer els seus elfs domèstics, senyora. Alguna altra brillant aportació, o els que tenim cervell podem seguir pensant en com resoldre aquest cas?" i el que continuava per respecte al Conseller, al Dumbledore, i als altres professors.

Vaig aixecar una cella i vaig restar impassible al que m'anava dient aquell... home? Bé, es podria catalogar com a tal.

- Com molt bé ha dit vostè, era tot ironia. Però tranquil, que no pretenia que ho captés a la primera - Li vaig dedicar un somriure de menyspreu i vaig seguir parlant - Però, ah, no es preocupi. Si fa falta que fem Prioris Incantatems, jo seré la primera que comenci. Però amb la meva residència. Bé que les altres tenen caps propis, que han de servir per a alguna cosa més que per plorar la mort dels seus alumnes, no?

I li vaig clavar la mirada, preparada per a sentir el que m'havia de dir respecte a allò.

- I es pot saber què pretén vostè que fem? Ser com vostè, freda com el marbre, i restar impassibles davant aquest assassinat?

Vaig acostar-me a ella, i vaig dir:

- Cada vida humana val tot un món. Potser si la Lizzie fos una Slytherin en comptes d'una Hufflepuff ho hauria entès. O potser ni això, qui sap.

Vaig dirigir-li una mirada de menyspreu total, i vaig tornar al costat de la Nicole, cabrejat perquè no podia aguantar aquella mala puta.

- Oh... I pensava que els Slytherin ereu astuts, no egoïstes. Ara veig que sou les dues coses... Doncs mentre vostè s'ocupi de la seva residència, la resta del docent lluitarem per protegir a tots els alumnes de Hogwarts i mantenir-los units davant qui sigui que és l'enemic - vaig dir, remarcant la paraula "units".

Vaig humitejar-me els llavis amb la llengua, aguantant-li la mirada, desafiant, esperant una resposta.

Vaig riure, sarcàsticament.

- Però que no veu que mentre més units els vulgui mantenir, més fort es farà l'enemic, professor Jones? - Vaig mirar-me a la resta de l'equip docent - Que no veu que això és el que pretén? - Em vaig passar una mà pel cabell i vaig tornar-me a creuar de braços.

Vaig moure'm per l'estança. Mentre ells es sulfuraven i s'indignaven, jo restava impassible.

- I no és que sigui freda i egoïsta. Simplement crec que les coses que s'han perdut estan... Això, perdudes. I no es poden recuperar. Està bé trobar a faltar a les persones, però no per això s'han de fer mala sang.- Vaig dedicar-li un somriure irònic.- O vostè ha trobat la fòrmula per a resucitar als morts, professor?

- Em sembla que la que no entén alguna cosa aquí és vostè, professora Black... Els alumnes són més que simples peces a la vida d'alguns professors. Haver perdut la Lizzie és tot un pes que hem d'afrontar, i que ens cau damunt l'ànima. Se'n diuen sentiments, per si no ho sabia.

Vaig mirar la Nicole, en un instant fugaç, i vaig passejar l'esguard per tots els professors i també pel director i el conseller.

- I no, professora, no he trobat la fórmula per ressucitar els morts. I vostè, ha trobat a les estrelles algun indici sobre qui pot hever comès tal atrocitat? Perquè tinc entès que algunes races creuen en els poders d'endevinació de la situació estelar...

Vaig alçar una cella, i vaig afegir:

- Però és igual. Per molt que parli no crec que ens faci canviar de parer. Ni a mi, ni a cap dels aquí presents que comparteixen les meves idees. Si el que vostè creu és que hem de separar els alumnes, crec que va errada. I si vol ser la reina de l'escola i fer el que vulgui, busqui's un altre lloc per governar. Aquí creiem en la igualtat, la fraternitat, la llibertat d'esperit, l'amistat, la confiança i l'empatia.

- Creu que seria aquí... - "perdent el temps" anava a afegir, però vaig rectificar just a temps - amb vostès, aportant idees que no són ben rebudes, si les estrelles m'haguéssin dit alguna cosa? - Vaig preguntar-li, amb el mateix to que faria servir una persona per explicar que dos més dos eren quatre.

Vaig deixar anar un riure sarcàstic.

- Bé que algú ha d'aportar sang freda als assumptes delicats. I no tot és un camí de roses dins una bombolla florescent. Que aquí n'hi ha uns quants que la llibertat d'esperit s'ho prenen massa al peu de la lletra - Vaig dir, referint-me als alumnes de la seva casa.

-PROU!- vaig dir jo, quan ja no vaig aguantar-ho més.

Vaig creuar els braços.

-Creieu que aqui, amb el cos present de la Lizzie, és el millor lloc per demostrar quina de les quatre residències es la millor? Creieu que es el que hem de fer?

Què la Lizzie estigués morta em feia mal. Em sentia molt responsable. Varies vegades havia vingut a parlar amb mi quan no entenia alguna cosa, i ara veure-la allà, i veure la cara de despreci que li havia dirigit la professora Black quan havia entrat, em feia mal... i que es barallessin per allò en aquell moment, em podia.

Vaig mirar al director Dumbledore.

-Director, m'encarregaré d'escriure al seu pare el que ha succeït. L'atendré quan vingui. És el minim que puc fer, com a cap de la casa de Hufflepuff...

Vaig mirar al Harry i vaig somriure-li. Esperava que entegués que era un somriure d'agraïment. Havia defensat la Lizzie davant de la Black, li devia una.

Vaig quedar-me mirant la situació, impassible. No pensava aixecar el to de veu, però no va fer falta: la professora Barrock va fer-ho abans que jo.

- Professora Black i professor Jones, aquí es primen el respecte i la rigurositat. No permetré que es discuteixin, banalment, sobre qui és millor que l'altre; perquè mentre ho fan, hi ha algú que pot vanar-se de ser millor que vostès. - vaig esbufegar -. I, sinó, expliquin-ho a la senyoreta Speckhart.

Vaig quedar-me'ls mirant, uns instants, abans de girar-me cap a la resta.

- És un modus operandi una mica estrany. Sembla gairebé una mort accidental, per bé que no es llança un Obitus sense voler. No sé quin motiu podria tenir per matar-la... Preferiria pensar que no té a veure amb la naturalesa de la noia, filla de muggles o de sang barrejada. Potser, senzillament, es va creuar amb algú enfadat i a aquest se li en va anar de les mans. Dubto que fos premeditat, perquè no hi ha cap mena de muntatge ni escenari... - parlava gairebé per mi mateix -. Em fa mal dir-ho, però hi ha algun distorsionador al castell. Algú que fa mal, o que indueix als altres a fer mal. Sinó, no m'explico ni els atacs previs, ni el cas actual.

Vaig fer una ganyota.

- Bé, senyors, estiguin alerta. Ab, envia'm un mussol quan sàpigues més coses... I fes-me el favor de prendre't les pastilles amb una mica de rigurositat d'ara endavant; no vull una escola sense director mentre un boig es dedica a atacar alumnes.

I, dit això, vaig desaparetre.

[Surto del tema]