Despotricant dels professors

Estava submergida en una increïble muntanya de llibres de totes les assignatures. Teniem deures d'absolutament tot. Ja em feia mal la mà de tan escriure i no havia fet ni la meitat de la feina! Vaig passar-me les mans per la cara, desesperada. Algú es va asseure davant meu, però no li podia veure la cara per culpa de la inacabable muntanya de llibres. Vaig aixecar-me una mica i vaig veure qui era.

- Ah, hola!

- Hola Allie.- vaig dir mentres deixava els llibres damunt de la taula.- Estresada, per el que veig, no?

Em vaig sentar en la cadira de davant seua i vaig obrir el llibre de Criança.

- Ja has fet els deures?- vaig dir senyalant el llibre.

- Uf! - vaig exclamar -. Em sembla que em toca fer Criança quan acabi transfiguració, que em toca després de defensa contra les forces del mal.

Vaig sospirar.

- És el que té de dolent voler fer tantes assignatures...

- Jo transfiguració ja ho he acabat, però que teniem de defensa?- vaig dir buscant el llibre.- Merda, no recordava que tinguerem deure de defensa.- vaig rebuscar en la motxilla, però no vaig trobar el llibre.- Bé, dona igual, em posare a fer criança, eren els exercicis 4 fins a 8, no?

- Eren del 3 fins al 8 - el vaig corregir -. Però bé, criança no m'importa. Pel Fletcher es fa el que calgui i més - vaig afegir, en broma.

Vaig rebuscar entre els llibres i baig dir.

- Joder... El White es passa un ou! Ens hem de llegir trenta pàgines i resumir-les en cinc pams de pergamí com a mínim! I a sobre el tema dels homes llop... No et fot! El més difícil...

- Del 3 fins al 8?- vaig encerclar també el 3.- Sobre els homens llops? Uff....i per a demà, ostres que home... val, hui no dormire.- vaig dir somrient.

Vaig traure un full i em vaig posar a fer criança sense ganes, encara que millor fer això que no defensa.

Vaig obrir el llibre de defensa sense ganes. Trenta pàgines.

- Mare meva... Els professors no entenen que tenim vida social?

Vaig sospirar, i vaig tancar el llibre de cop. Era incapaç de fer defensa en aquells moments. Així que vaig agafar el llibre de criança i vaig començar a fer el sis (ja havia fet el tres, el quatre i el cinc).

- Em... Mervin, els hipogrifs son senyal de mal averany?

- No ho se, els de mal averany no eren els vesprals?- vaig preguntar, jo també anava per la mateixa pregunta.- Però jo no pense que siguen aixi, jo els veig com criatures que no els agrada que els molesten.- vaig dir.- A mi tampoc m'agradaria que vinguera un a molestar-me i que em fera fer el que ell vol.- vaig dir mentres canviava de boli.- Però, bé, supose que la resposta es que si, pot ser aquest llibre se ha equivocat i volia preguntar els vespral, perque els hipogrifs estan en el següent full.

- Això pensava jo...

Vaig escriure entre cometes "vesprals" en lloc d'hipogrifs al llibre, i vaig contestar la pregunta al full.

- Mare meva... Qui coi va escriure aquestes preguntes?

Els hipogrifs son millors nedant, volant o excavant?

- Excavant, obviament... - vaig dir, amb la veu carregada de sarcasme.

- No, són millors nadant. Clar, no sabies que el monstre del llac Ness és un hipogrif?- vaig dir rient.- De veritat, o els dels llibres els escriuen quant van massa feliços o no és fixen en lo que posen.- vaig llegir la següent pregunta.- Quin conjunt d'animals és un hipogrif? Una vaca...no, et fot.- vaig dir somrient.

Em vaig posar a contestar les preguntes intentant no riure molt.

- Una vaca, una truita de riu i una mantis religiosa! Això és cultura general, qui no ho sap?

Vaig riure, sufocant el soroll amb la mà perquè la Pince no em sentís.

- Què es van fumar, els escriptors?

- A saber però segur que algo normal, no.- vaig acabar de copiar la resposta i vaig passar a la següent.

- Ostres, aquesta és la millor!- vaig intentar no riure però era impossible.

Vaig tapar-me la mà amb la boca. Realment, els escriptors estaven borratxos perduts quan van escriure això...
Vaig fer una ullada a les altres preguntes.

"Els hipogrifs es mengen les sevse cries?"
"Els hipogrifs es converteixen en ratpenats quan els toca la llum?"
"Els hipogrifs beuen sang?"

Vaig fer que no amb el cap. Estaven com una puta cabra.

Vaig mirar les següents preguntes, si definitivament estan mal del cap, vaig agafar la ploma i vaig continuar escriguent. Al cap d'una estona vaig acabar.

- Bé, ja ens queda menys.- vaig dir guardant el pergami.- Mmm....que va ara?- vaig preguntar.

- Defensa, Història de la màgia, transfiguració, encanteris, botànica, runes antigues, futurologia... Jo sóc imbècil, m'he apuntat a massa coses.

Vaig sospirar mentre guardava el llibre de criança i agafava el d'encanteris.

- Tantes dones?- vaig preguntar.- Jo sols done la meitat...- vaig buscar el meu llibre de transfiguració i vaig buscar la pàgina.- Era la 50, no?

- Si. Exercicis del... - vaig fer memòria -. Del deu al vint-i-quatre.

En aquells moments hauria anat a la paret i m'hauria començat a donar cops. És clar, ell només donava la meitat d'assignatures! Però què passa? Que l'Allie és idiota i vol fer massa coses.
Vaig agafar el llibre, abatuda, i vaig començar a fer els exercicis.

Vaig vore que estava feta pols i per els llibres que tenia encara li quedava prou feina.

- Dona'm.- vaig dir agafant la fulla.- Ja et fare jo aquest exercicis, no tinc res que fer.- se me va quedar mirant.- No em diras el contrari, aixi que et fots i em deixes que ho faça.