Casa dels Moore

-MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT BÉ!- dic, contenta- VAIG A VEURE SI JA HO TENIM TOT PREPARAAAAAAAAAAAAT

-GWENDOLINA GINEVRA MOORE!!!!!- crida la meva mare.

-VALE JA DEXO DE CRIDAAAAAR

-Wendy..- diu la veu del meu pare.

-Vale...- dic, baixant el volum- Ja em tranquil·litzo...

Portava ja uns dies hiperactiva, tant jo com el Jack. Haviem estat saltant brincant tot el dia, i el dia que haviem anat a la Ronda D'Alla no havia fet més que emocionar-nos encara més. Potser el Jack estava més emocionat que jo, o potser no, perquè jo estic molt molt molt emocionada. Demà anem a Hogwarts, demà anem a Hogwarts!

-Vinga, anem a la meva habitació Jack Jackie Jack!

Entrem a la meva habitació i agafo la fulla de material de tots dos.

-Varetes?- demano, mirant-lo.- Varetes localitzades?

-PEROOOOOOOO SI MOOOOOOOOOOOOLA MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLT!

- Jaaack! Calla tu també! No crides!- em diu la mare.

Li somric a la mare i seguisc la Wengi cap a l'habitacio.

- Uooooooou, que passadaaaaaaaaaaaaa!

Es tooooooooooooo tan divertit! Vaig anar amb la Wengi a tendes on les coses es movien soles, i un tros de fusta anomenada vareta em feia pesigolles i feia una llum estranya, despres a una tenda on una cosa em mesurava, i em feia apareixer un uniforme per mi! Que passadaaaaaaa, tot aixo perque havia rebut la mateixa carta que la Wengi, anava anar a la mateixa escola que ella! Tenia magia! La mare deia que ara s'expliccava algunes coses que ens passaven, pero no se quines.

- Vareteeees!- i passe una vareta i...oh, l'altra.- Paleets de maderaaa! Tenim els palets de fusta, i pots fer coses amb ells? Que xaxi!

Agafo la meva vareta, que es lleugerament més llarga que la del Jack Jackie Jack, i la fico a la butxaca dels pantalons que em possaré demà.

-Sense la vareta no pots fer res o quasi res. Bé, els que saben molt saben fer algunes coses, jo no puc fer res sense vareta... almenys no encara. La Cass em va dir un dia que a la seva escola hi havia una assignatura que era moure coses amb la ment o algo així. Sigui com sigui a Hogwarts no està... Així que possa-la a algun lloc a prop teu, encara que encara no la sàpiguis utilitzar, sempre va bé^^.

Li torno la seva vareta perque la pugui guardar a la seva roba de demà o on vulgui, i miro de nou la llista.

-Llibres de transfiguració, de defensa contra les forces del mal, de pocions i d'encanteris!

I em posso a cercar els meus d'aquest any, possant també el de criança de criatures màgiques i adivinació, que tindria aquest any.

Em quede mirant el palet de fusta, i el pose en la butxaca de la jaqueta de dema.

- Es pot moure coses sense la vareta? I la teua amiga Cass et pot ensenyar? Seria moolt xaxi moure coses.

Em mire els llibres d'aquest any, la major part els he llegit, be, alguns que eren divertis, altres eren moolt avorrits, pero quan la wen venia jo els llegia.

- Tindre els teus llibres! I tenen cosees feteeees!- li dic somrient.- Tu m'ajudaras, a que si? Hi ha coses que pareixen complicades, ho són? I els professors? I la gent?

En veritat me importava poc la gent, la Wengi deia que hi havia uns que eren amargats, que anaven de verd. I sempre es volien posar amb tu, pero a mi em donava igual, que digueren el que volgueren. Jo no els faria cas com deia la Wengi.

- Que més? Que més?- li pregunte emocionat.

-És clar que t'ajudaré, Jack Jackie Jack!- li dic, rient.- Defensa mola, i pocions, bé, pocions a mi m'agrada, però a la Cass no. Encanteris també està bé. Historia no mola, es una avorrit. Però a veure quins profes tenim aquest any...- dic, pensant en el Harry i en la Nicole.- Crec que la Cass em va dir que la Tinc-el-cabell-molt-llarg seria profe- arrufo el nas- Això no serà bo, però sobreviurem, la tornarem boja, eh?- li dic, rient.

Fico els llibres en el meu bagul mentre veig al Jack ficant els seus al seu bagul.

-MOOOOLT BÉ!

-WENDY!

-PERDONA!! Vull dir... perdona. Bé, ara toca.... L'uniforme. Això és millor possar-lo a dalt, ja que a meitat del trajecte ens fan possar-nos-lo.

Agafo el meu uniforme i agafo també la meva corbata de Gryffindor, la meva bufanda per l'hivern i una bandereta de Gryffindor que tinc des de primer. Gryffindor a mort!

- Doncs anire amb compte amb la Tinc-el-cabell-molt-llarg, em diras qui es, per que li dius aixi? Oh, si, l'estresarem i la posarem nerviosa, no deixarem que es pose amb nosaltres, com varem fer aquella vegada a l'escola amb el que preguntava molt.- dic rient.- La Cass? És la que és de Grecia? em presentaras els teus amics i amigues? Podre fer-me amics d'ells si?

Ric quan la mare diu allo.

- no ens deixa cridar, a Hogwarts podrem cridar tot el que volem, veritat? I podrem explotar coses? Estic millorant els explosius.

Em mire l'uniforme, tooot negre, el seu no, el seu te color roig.

- Perque el teu te color roig i el meu és completament negre? Jo també vuic ser com tu, roig, podre ser roig? No vuic ser verd. Jo vuic ser roig com tu.

-Jo t'ho diré el primer dia, ja veuràs! És una amargada. Li diem així perquè és diu Rapunzel, com la princessa aquella. Sí, la possarem nerviosa! Serà genial! Sí, la Cass és la que viu a Grècia, te la presentaré, segur que vos dueu genial. També estan l'Eddie, el Nicolu i la Rue, la Rue es molt simpàtica, ja ho veuràs. Oh, i l'Ed, oh, i el Nicolu. Bé, ja els coneixeràs!

Rodo els ulls quan el Jack es riu de que la mare cridi.

-A Hogwarts pots cridar per on vulguis, hi ha molt espai, i normalment no molestes a ningú. I si molestes a algú és que és verd i amargat, així que dona el mateix. Pots cridar el que vulguis... fins que algun verd et deixi sense veu per uns minuts. A vegades passa, però bé, després torna la veu, així que dona una mica el mateix.

Miro el seu uniforme i somric.

-El meu te vermell perquè ja m'han possat a Gryffindor. Però a tu encara no. Demà et possaran un barret i et diran de quina casa és. Si no ets Gryffindor, seràs o bé Hufflepuff (de color groc, com la Rue) o Ravenclaw (de color blau, com l'Eddie i el Nicolu). Però jo crec que et possaran vermell Gryffindor. Pots estar tranquil, ets guay, no amargat. No pots anar als verds...- penso en la Nyx. Ella no era amargada pero anava de verd. Bé, dona el mateix, segur que el Jack no hi va, no pot anar-hi.- Ja veuràs com mola tot!

Miro els baguls i somric.

-Bé, mascotes! On tens el Mushu?- li demano.

- Doncs me'ls presentaras, aixi podre ser tambe amic d'ells. La possarem molt nerviosa, s'arrepentira d'haver-se posat amb els Moore.- li dic somrient.

Aleshores em diu que els verds amargats et lleven la veu quan crides molt, pero que torna en uns minuts.

- Dona igual si et lleven la veu, es poden fer altres coses sense parlar.- li dic pensant en algunes.- Com traure-li la llengua o riure's d'ell/a o fer-li algun dibuix.- em diu que hi ha una que és diu gryffindor, una que es diu hufflepuf, i una que es diu ravenclaw.- Jo anire a la teua, i si em vol possar en la verda amenaçare el barret amb un encenedor.

El Mushu...el mushuuu...hhmm...Estava abans en la seua caseta, després ha eixit a passejar per l'habitacio. Pot ser estava baix el llit, deixe el llibre damunt la taula i entre en la meua habitacio, esta tombat al llit.

- Estava al llit.- li dic quant entre, s'ha pujat al meu cap.- Em podre dur la caseta, el terrari? Encara que per als viatges li agrada posar-se a la meua butxaca.- mire el rellotge.- Queden desset hores per pujar al tren.- li dic a la Wengi.- Les anat calculant des de fa una setmana.

Mentre ell surt a buscar el Mushu, jo agafo la gàbia de la Cova i cerco la Cova per l'habitació. La trobo feta una boleta al costat del Nyan, que també està fet una boleta sobre el llit, dormint la migdiada. Agafo la Cova amb compte i la fico a la gàbia. Després deixo la gàbia al costat del bagul.

Em giro quan sento al Jack tornar i somric, mirant-lo amb el Mushu al cap.

-Quan ens seguem al tren podras deixar-lo anar, però fins llavors millor el portes al terrari fins al vagó, perquè sempre hi ha molta gent a King's Cross i pot ser es perd...

Ric quan diu allò del tren i l'abraço. El meu germà es mag! Vindrà a Hogwarts! Quin curs més guay ens espera!!

-Molt bé... ara revisem l'operació!- li dic, somrient, mentre trec dues gàbies de debaix del llit. Al Jack i a mi ens havia costat molt aconseguir les gàbies amb els vidres tintats. Fins i tot ens haviem infiltrat a una tenda de la Ronda D'Alla! Però des que vaig llegir sobre ells al meu nou llibre de criança, sabia que els havia d'aconseguir.- Molt bé, ells estan preparats, només arribar obrirem les gàbies. Potser ens castiguen, però donarà igual, ja veuràs tu quin riure!

- El posare al terrari, pero si el deixe solt al tren ves a saber quant torna, pot ser és millor tindre'l a terrari, i com a molt en la butxaca.

Em mire la Wengi somrient, vaig amb ella a l'escolaaa, que divertit! Com abans!

- I si fan molt de soroll la gent no s'estranyara? No ens dira res? Oooh, ens riurem moolt, segur, i la gent segur que també o no, la gent pot ser no riu, pero ens poden castigar? Bah, sempre ens castiguen.-Li dic somrient- Pero si estem junts sera divertit, segur.

-Si estan tapats, com a aquesta gàbia, no fan soroll. Només quan surtin començaran a fer soroll. I volen molt ràpid, a vegades son molt dificils de veure tant com per muggles o per mags.- dic, recitant el que diu d'ells al llibre de criança de criatures màgiques.- Per això seran més dificils d'aturar...

Miro l'hora i somric.

-Bé! Ja ho tenim tot preparat. Demana el que vulguis de Hogwarts, que jo t'ho responc com vulguis!

- I els deixaran a tots sords durant uns minuts.-li dic.- I pot ser ens podem escabullir i fem com si no haguerem sigut nosaltres, si disimulem pot ser cola.- li dic somrient.

Pose l'últim llibre i tire l'uniforme dins, i mire, i tanque. Tot correcte, queden setze hores.

- Doncs, com és Hogwarts? És gran? La gent li agrada els explosius? Que coses magiques hi han? Es pot fer magia per ahi?

-No, sords no home, no fan tant tant soroll... però l'efecte de les seves picades és el que és divertit!

M'assec al llit i miro divertida al Jack, escoltant les seves preguntes.

-És gegant, molt més gran que cap escola que hagis anat fins ara, molt més gran que un camp de futbol. Té molts passadissos, i al principi et perds molt, després ja més o menys et saps orientar. No et menteixo quan et dic que moltes vegades encara trobo passadissos on no he passat mai. Hi ha gent a qui li agraden i gent a qui no. Oh oh! La germana de l'Eddie, l'Allie, li agraden molt i sap molt d'explosius!

Coses màgiques? Ric. Que si hi han coses màgiques em demana.

-Fliparàs de les coses màgiques que hi han.- li dic, despentinant-li el cabell.- I sí, es pot fer màgia. I aprendràs a fer coses molt guays amb el pal de fusta ^^

- Uooooooooooooouh! Doncs si que és gran si!- li dic imaginant-ho.- Ostreeeeeees! Que graan! I si agafes un mapa? Et perds menys, no? Un mapa xaxi.

Em diu que te una amiga que es diu Allie i qué tambe li agraden els explsoius.

- Uaaaau! Me la presentaras?- li pregunte somrient Quant em desfa el cabell moc el cap com els gossos i el faig de nou.- Aleshores he d'anar amb molt de compte de no trencar el palet de fusta.- li dic- Que passa si el trenques? Que menges? I on dorms? Pots menjar quan vuigues? Que te alrededor?

-Oh, hi ha un mapa. L'Agatha me'l va donar... però millor te l'ensenyo demà, així serà més divertit.- li faig l'ullet.- És clar que te la presentaré! No, no pots trencar el palet de fusta, si el trenques no pots fer classes. És molt important per a un mag el palet de fusta!

Estic emocionada. Faig petit botets al llit, rient.

-Oh! Pots menjar quan vulguis si vas a la cuina, si no mengem tots al Gran Saló, que és un saló amb quatre taules molt llargues! I A FORA HI HA EL CAMP DE QUIDDITCH I EL PI CABARALLA I EL LLAC I EL CALAMAR GEGANT I HI HA UN BOSC QUE ÉS PROHIBIT PERÒ QUE TOTHOM...

-WENDY! NO VULL TORNAR-HO A DIR, TORNES A CRIDAR I NO HI HA HOGWARTS!

-... Però que tothom hi va. Hi han aranyes gegants, i diuen que hi han centaures...- dic, baixant la veu.

- CENTAURES? EXISTEIXEN EIXOS ANIMAALS?!

- JACK, et dic el mateix que la Wendy!

- Existeixen els unicorns? I els centaures? Un mapa? Qui és l'Agatha?- no trencar el palet de fusta, entes.- Camp de quiddicth? Per volar amb la granera? I els jardins, son grans? Aranyes gegaants? Uoooh! I són simpatiques, parlen? I els centaures? Parlen? I els unicorns? Que fan? Que passada! Que emocionant! Que divertit és Hogwarts, si te totes aquestes coses que dius.- em pue al costat seu damunt el llit i comence a donar bots emocionat, que passada!

-Oh! Si! Em van dir que hi han unicorns al bosc! Però jo mai n'he vist un, no es solen deixar veure. Diuen que son els animals més bonics del món. I sí, hi han centaures, això sí que ho sé, perquè una vegada em vaig trobar fletxes que no eren meves, i segur que eren dels centaures... Eh... no, les aranyes no parlen. No molen, son fastigoses i et volen menjar. Crec que els centaures parlen, sí, però pel que es veu els unicorns no.

Somric, mentre veig com bota al llit, i jo també boto, perquè si no puc cridar, he de baixar l'energia fent alguna cosa!

-Ja veuràs que bé ens ho passarem!

- Uoooooooooooooooooooh! Qu xaxiiiiiiiiiiiiiiii, doncs anire amb compte amb les aranyes, pero buscare els unicorns i els centaures! I parlare amb ells, a veure que conten! Pot ser els unicorns parlen, el que passa es que son massa timids!

Done bots al llit, rient. M'aprope al seu oit.

- I m'ensenyaras a disparar l'aaaarc? I esgrimaaaa? Jo vui apendre moltes coses xaxis!

-Doncs potser, potser, potser tens raó- li dic, fent bots i aguantant-meles ganes de cridar.- I t'ensenyaré a jugar a Quidditch, que mola molt també! I... i...- penso una mica.- I llocs on amagar-te si et persegueixen, i... i tot!

Miro l'hora i sospiro.

-Mmmm... Potser si dormim es passa més ràpid...- dic, però la veritat es que no tinc ganes de dormir.

- Uooooh, si, si, quidditch, vaig llegir el llibre que em vares deixar, i era molt guay, explicaven tactiques xules, jo vuic jugar amb tu, podre? Podre jugar amb tu? Te passadisos secrets? Que passada!

Em deixe caue al llit.

- Jo no tinc sooon, no puc dormiir, sols queden setze hores i vint minuts, no puc dormir. Encara que...pot ser si em contes un conte...- li dic somrient.- Contam un conte!

-Jugarem! Encara que no crec que et deixin jugar als partits oficials, perquè els de primer no hi poden jugar.Sí, Hogwarts te molts passadissos secrets!

M'estiro al llit al seu costat i ric, pensant en un conte.

-Mmmm vale... Et contaré un conte de mags. Saps que els mags tenen contes diferents? Son guays, però no coneixen la ventafocs, per exemple.

>>D'acord. T'explicaré una, una que quan la vaig llegir vaig flipar molt. Es diu La rondalla dels tres germans. I comença així...: Una vegada hi havia tres germans que anaven per un camí solitari i ventós al capvespre. Al cap d'una estona, els tres germans van arribar a un riu que era massa fondo per passar-lo a gual i massa perillós per travessar-lo nedant. Però aquests tres germans en sabien molt d'Arts màgiques, i amb un simple cop de vareta van fer aparèixer un pont per sobre de les aigües traïdores. Quan van arribar al mig del pont, van trobar que els barrava el pas una figura encaputxada.

>> I la Mort se'ls va adreçar. Estava enfurismada per no haver pogut emparar-se de les tres noves víctimes, perquè els viatgers acostumaven a ofegar-se al riu. Però la Mort era astuta. Va fer veure que felicitava els tres germans per la seva màgia, i els va dir que cada un havia guanyat un premi per haver sigut prou llest per eludir-la...

- Jugarem doncs.- li dic somrient.

Em tombe al seu costat agafant un coixi i espere que comence el conte. Quant comença a narrar-lo comence a imaginar el paisatge, els personatges...i la Mort! Que passada, la Mort. Que conte més guay, però pareix que no acabat.

- La Mort volia que sempre la gent s'ofegara? Per dur-se la seua ànima? Si jo eludisc la Mort em donarà un premi? Continua! Continua!- li dic somrient.

Ric amb el que diu i agafo aire per continuar. Em sabia aquell conte de memoria, ja que m'havia agradat bastant i perquè sortia la capa, la capa que teniem.

-El germà gran, que era un home bel·licós, va demanar una vareta més poderosa que totes les que hi havia al món: una vareta que donés la victòria al seu propietari en tots els duels que fes, una vareta digna d'un bruixot que havia vençut la Mort! I la Mort va anar fins a un àlber que hi havia a la vora del riu, va fer una vareta amb una branca que penjava sobre l'aigua i la va donar al germà gran.

>>El germà mitjà, que era un home arrogant, va decidir que volia humiliar la Mort encara més i li va demanar la facultat de fer tornat a altres persones del món dels morts. La Mort va agafar una pedra de la vora del riu i la va donar al germà mitjà, i li va dir que aquella pedra tenia el poder de convocar els morts.

>>Aleshores la Mort va demanar al germà petit què volia. El germà petit era el més modest i també el més savi dels tres germans, i no es refiava de la Mort. I li va demanar una cosa que li permetés anar-se'n d'allà sense que la Mort els seguís I la Mort, de molt mala gana, li va lliurar la seva pròpia capa d'invisibilitat...

Me imagine la Mort, enfadada per el que han fet els tres homes, que l'han enganyada, i els dona un regal?

- Però si esta enfadada amb ells, per què els dona un regal? Oh, els menteix, a que si? És una trampa! Per enganyar-los! La Mort reflexa la gent malvada que t'enganya. Existeixen els regals? A mi m'agradaria tenir una capa guay d'eixes, imaginat el que farien amb una capa aixi! Ningú ens podria vore mai!

Seria total tindre una capa aixi, pot ser en venen.

- I que més? I que més?

-Shhhh, Jack.- ric.- Preguntes i respostes per el final del conte! D'acord?- li dic, sonrient.- Per on anava..., ah, sí, la Mort els estava enganyant...

>>Aleshores la Mort es va enretirar i va permetre que els tres germans continuessin el seu camí, i ells se'n van anar tot parlant meravellats de l'aventura que acabaven de viure i admirant-se dels obsequis de la Mort.

>>Al cap del temps, els tres germans es van separar i cada un va seguir el seu camí.

>>El germà gran va viatjar una setmana o més, i, arribant a un pobre molt remot, va buscar un altre bruixot amb qui combatre. Com és natural, tenint la vareta d'àlber com a arma, va guanyar el duel. Tot seguit, deixant el cadàver del seu enemic estès al terra...- De cop ho recordo, recordo el Fortin, les seves paraules. Nena, hi ha tres coses que has de saber. La primera és que els sang de fang com tu no heu d'entrar a la Cambra Secreta. La segona és que no hi tornaràs. La tercera és que ets una privilegiada, ja que seràs la primera en morir en mans d'aquesta magnífica vareta que veus... El Matt mort al terra. Moc el cap d'una banda a una altra, guardant aquest dubte per més tard. Ara he de seguir el conte.- Va anar a un hostal, on va començar a presumir amb baladreria de la poderosa vareta que havia arrencat de les mans de la Mort en persona, i de com aquella vareta el feia invencible.

>>Aquella mateixa nit, un altre bruixot va acostar-se al germà gran mentre jeia al llit carregat de vi, li va robar la vareta i, per si de cas, li va tallar el coll.

>>I així va ser com la Mort es va apoderar del germà gran.