Casa dels Moore

- No preguntes? Però per...-és una pregunta em calle.

Veig que pareix que li passe algo, perquè es queda callada, però de seguida continua, pot ser es que no s'enrecrodava d'eixe tros.

- Li va tallar el coll?! Com pot ser que hi haja que gent que fa això! Tallar el coll!- abraçe el coixi de la Wen i la mire.- Que més? La Mort pot morir?

-Normalment és per culpa d'ambició de poder...- dic, ho havia llegit a algún lloc. Quina quasualitat que els Slytherins fossin qualificats com "ambició de poder"-Volia la vareta, i era dolent. Eh... no, crec que la Mort no pot morir... Shhht! Jack!

>>Per la seva banda, el germà mitjà va continuar fins a casa seva, on vivia sol. Un cop a casa va agafar la pedra que tenia el poder de convocar els morts, i la va fer giravoltar tres vegades dintre la mà. Meravellat i joiós, va veure que se li apareixia la figura de la noia amb la qual s'hauria volgut casar si no hagués tingut una mort prematura.

>>Però ella etava trista i dreda, com si un vel la separés d'ell. Tot i haver tornat al món dels mortals, no hi pertanyia, i això la feia patir. Al final el germà mitjà, embogit per aquell anhel sense esperança, es va suïcidar per reunir-s'hi definitivament.

>>I així va ser com la Mort es va apoderar del germà mitjà.

>>En canvi, tot i que el va buscar durant molts anys, la Mort no va ser capaç de trobar el germà petit. No es va treure la capa d'invisibilitat fins que no va haver arribat a una edat molt avançada, en què la va regalar al seu fill. I aleshores va rebre la Mort com una vella amiga, i se'n va anar amb ella de bon grat, i, com ànimes germanes, van abandonar aquest món...

Acaba el conte. M'ho he imaginat tot, incluint aquell que tallava el cap, ecs.

- Wengi, el conte mola moltissim, m'agrada el germà menut, els altres dos no, però el menut si, és més savi, més intel.ligent, els altres no es donen compte de que la Mort s'enfada i tot i això els dona regal, com pot ser que estiga enfadada i et done un regal? Esta clar que és per enganyar-te, no? No es varen donar compte? Els regals existeixen? Hi han capes aixi de guays? Venen? Puc comprar una? No m'agrada la vareta, pot ser perillosa, ves a saber si algu malvat l'agafa, i la pedra....per què voldries parlar amb algú mort? Es a dir...nose, donaria mal rollo. El conte és real? Existeix? La Mort pot morir?

-La Mort no pot morir perquè no és una persona, Jack, recorda-ho, és un conte.- ric. El veig content i al·lucinat.- I es venen capes, sí, però les capes que venen són capes normals amb un encanteri mimetitzador, que al cap d'uns anys ja no són invisibles. La capa del conte, he llegit, és suposa que és una capa que es totalment invisible, que mai es gasta i que és capaç de repel·lir qualsevol encanteri.

I ara, de cop, penso en la baralla, en la Cass amagada debaix de la capa i com no li donava cap encanteri, i com jo havia de moure'm ràpid i no quedar-me quieta si no volia que un encanteri em donés...

-La vareta... sí, pot caure en mans dolentes, si existís.- La té el Fortin, el Fortin té la vareta d'àlber....?- I bé, la pedra... suposo que la voldries si tinguessis alguna persona estimada que hagués mort...- dic, baixant la mirada.

- Aleshores..la Mort no pot morir? No ho sabem, tot conte te algo de realitat, oi? Ho va dir el pare aquell cop, quan lo de les llegendes aquelles. Aleshores es venen capes! I jo em puc comprar una? Pot ser no duren molt, pero busquem algun encanteri potent i aleshores sempre et fara invisible.

Seria una passada! Buscare, pot ser hi han.

- La vareta....pero la pedra? Es a dir, perque voldries parlar amb alu que esta mort? Encara que te l'estimes molt, estaria trist i acabaries tornant-te boig, per que voldries que ell o ella tornara amb tu i si sols pot vorela tu, et tornaries completament boig! No creus? Li podem preguntar a algu que hagi perdut algu estimat, nosaltres no em perdut ningu estimat, pero pot ser algu que ha perdut algu ens podria respondre la pregunta, no?- li dic.- Wengi? M'agradat el conte, és molt xulo, pero duu moltes preguntes, oi? Els nostres en tenen menys.- ric.- Excepte aquell de la ventafocs...encara que ara que ho pense, pot ser és un conte mag, al igual que blancaneu, apareixen bruixes! Pot ser fou algo real, i algun dels nostres ho va vore i ho va transmetre! Aixi tindria més sentit!

-Per què cercar una burla imitació... si la Cass, la Rue i jo vam trobar la de veritat a Hogwarts?- li dic, amb un somriure.

Se m'encongeix una mica el cor quan diu això, i penso en el Matt, en el Harry, que van donar la seva vida per que jo pogués seguir vivint. Gràcies a això, jo estava allà, explicant-li un conte al meu germà, i el meu germà em deia, innocent, que no haviem perdut cap persona estimada. Li somric, però no li dic res. No vull dir-li que em van voler matar dos pics, no vull explicar-li res del Fortin.

-Tens raó, potser els nostres contes són perquè un muggle va els va veure.- li dic, somrient encara.- Ets molt llest, Jack Jackie Jack!

Em mire la Wen amb els ulls molt oberts.

- Tens la capa que et fa invisible?- li dic alucinat.- Tu i les teues amigues la vareu trobar?!- li comence a pegar amb el coixi.- I no em vares dir reeeeeeeeeeeees! Ja et vaaaaaaaaaaaaaal!

Me la mire rient.

- Si soc llesta és perquè tinc una bona mestra.- li dic rient.- Me l'ensenyeeeees? Jo vuic vore-la!

-No t'ho vaig dir perquè era perillós, creia que eres un muggle! Ja has vist el que li va passar al germà gran, Jack...- Li somric.- T'ensenyaria la capa, però la te ara la Cass. Quan estiguem a Hogwarts te l'ensenyaré. Mola molt.

Miro l'hora i somric al Jack.

-Què, ara si ens anem a dormir?

- No soc un muggle!- li dic somrient.- Soc especial com tu, oi? Aleshores si no haguera sigut mag no me l'hagueres ensenyat? Ala, ja et vaaaaaaaaal.- li dic rient.- Oh, val, val. T'ho recordare.

Em gire i mire el rellotge.

- Quinze hores. Dormir? Hhhmmm....no crec que puga dormir.- em mire el Mushu que esta tombat damunt la taula.- Ell si que dorm, no s'entera de res.

M'alçe del llit de la Wengi.

- Vale, però em promets que quant et despertes, siga l'hora que siga em despertaras?- li pregunte somrient.- Si? Si?- li allargue la mà com si estiguerem fent un tracte important.- Trato hecho?

-Si fossiss un muggle t'ho hauria ensenyat, però quan fossis més gran- li trec la llengua, somrient.

Allargo la mà i li agafo, somrient.

-T'ho prometo. I conta ovelletes, segur que t'acabes adormint com el Mushu!

- Quan fora gran, excuseees.- dic traient -li la llengua.

Agafe el Mushu i done un abraç a Wengi.

- És més divertit recitar els encanteris, aixi se me queden.- li dic rient.- O noms de petards!

Li dic adeu rient i vaig a l'habitacio, deixe el Mushu al terrari i em tombe, que emocionant, unes quinze hores i estare a Hogwaaaaaaaarts! Que passada!
Poc a poc em vaig quedar dormit.

[Tema Tancat]