Descobrint la biblioteca per el dia.

Em vaig mirar l'Erin, tenia que dir allò en aquell moment? Em vaig mirar el sly que em mirava amb un somriure burleta.

- Per que he de portar-me be amb un noi sly?- vaig dir ignorant a aquest.- A més, crec que no he fet res malament.- vaig dir mentres em sentava al costat de Erin i agafava un llibre.

Ja havia agafat totes les meves pertinences. Vaig decidir "eliminar" el somriure que portava als llavis, i em va costar una mica perquè la veritat és que tota aquella situació era ben còmica.

- Va, l'Erin té raó. Intentem portar-nos bé. Total, jo només vull acabar un treball, després us deixaré soles de nou. Comencem una treva? - vaig demanar-li a la Sam, tot allargant-li la mà com si haguéssim de fer un pacte molt seriós. Com que no semblava disposta a donar-me la mà, vaig afegir, somrient - Vinga, Sam, que no mossego!

Em vaig mirar el Matthews.

- Una treva? Les treves es fan quan algú ha fet una cosa a l'altre, perque el que veig jo no te fet res i tu a mi per ara tampoc, perque hauriem de fer una treva?- vaig dir rient al vore la seua cara.- I per a tu soc Samanta.- vaig agafar un altre llibre- Segur que no mossegues? Aleshores com menjes?- vaig dir mentres feia que llegia el llibre.

Genial. Això començava a escapar-se'm de les mans. Vaig mirar-los suplicant que paressin. Em coneixia; si això arribava a la baralla, em quedaria perplexa com sempre i no podria fer res per evitar-ho.

- Siusplau...- vaig murmurar dèbilment agafant-los pel braç a tots dos.

D'acord, aquella noia era impossible. Anava a contestar-li malament, però aleshores l'Erin va agafar-me pel braç, i a més segur que Madame Pince apareixeria de nou (què pesada que era, aquella dona!) i jo havia d'acabar el treball, així que vaig menjar-me l'orgull.

- Està bé, Samanta - vaig dir, remarcant totes i cadascuna de les síl·labes del seu nom -. Com vulguis.

Però no me'n vaig anar. No pensava donar-li aquella satisfacció. Donant la volta a la taula, em vaig asseure a l'altra banda, de cara a les noies. Vaig amollar els llibres que portava a les mans, vaig obrir-ne un (Maleficis i contramaleficis. Com utilitzar-los) i vaig començar a llegir amb atenció.

Em vaig mirar com es sentava i agafava un llibre. Algo dins meu em deia que me havia passat, però vaig ignorar-ho. Aleshores vaig vore com agafava un llibre i es posava a llegir, però el llibre estava al reves. Vaig somriure.

- Emm...Matthews.- vaig dir.- Pot ser tu lliges diferent, però, tens el llibre al reves.- vaig dir senyalant el llibre que duia en les mans.

"Mmmm... Què bé. Sí senyor Kurt, acabes de fer el ridícul de mala manera" vaig pensar, però no vaig deixar que es notés gens. Al contrari, vaig somriure-li obertament, vaig girar el llibre, col·locant-lo correctament, i vaig dir-li:

- Oh moltíssimes gràcies, Samanta! - vaig estar temptat de tornar-li a fer l'ullet, però segur que aquella noia trobaria alguna manera de posar-me la situació en contra. Per tant, vaig decidir canviar de tema. Dirigint-me a l'Erin, vaig preguntar-li - Per cert Erin, què estàs estudiant?

Mentrestant, la Samanta va tornar a fer veure que llegia.

Vaig esforçar-me per animar-me una mica. La cosa hauria pogut anar bastant pitjor, i ho sabia.

- Estic fent uns deures de pocions- vaig dir- Ara mateix estic escrivint sobre la història de l'ús de la pedra de lluna des que es va descobrir- vaig mirar el llibre- Sabíeu que els habitants d'aquella època pensaven que realment eren trossos de lluna, pel color? Es veu que al principi pensaven que era una pedra màgica que podia concedir qualsevol desig, abans que es descobrís que el que tenia eren propietats curatives...- Vaig començar a submergir-me en la lectura, absorta; allò era molt interessant...

Vaig arribar al final de pàgina i vaig aixecar la vista, encara absorta. Aleshores em vaig adonar que tots dos m'estaven mirant. Els havia deixat penjats...?

- Ho-ho sento...

Em vaig mirar l'Erin somrient, era Erin.

- Nah, no passa res.- vaig dir.- Continua, continua, que has d'acabar que sino...mmm.. com deies a si: No et deixare eixir d'aci encara que siga de nit!.- vaig dir rient, ja que era el mateix que ella m'havia dit feia temps. Vaig vore la seua cara.- Perdo, ho tenia que dir.- vaig tornar al llibre.

Vaig somriure-li a l'Erin. Em queia bé aquella noia.

- Així que com no ets gaire habitual d'aquest recinte... - vaig dir-li a la Samanta - Una llàstima, la veritat, que encara no apreciis la bellesa de la biblioteca, segur que tot arriba, però!

I havent dit tot això, vaig continuar amb el meu treball.

-Qui diu que no soc gaire habitual?- vaig dir.- Que has vingut alguna vegada de nit? No, veritat. Doncs aleshores no digues que no soc habitual. M'agraden els llibres- vaig agafar el pergami d'Erin i vaig començar a llegir el seu treball.

vaig fer un sospir i em vaig girar cap a la sam.

- sam, sé que estàs enfadada...- vaig dir suaument- Però jo encara no he acabat el treball ^^' T'importaria llegir una altra cosa fins que acabi les tres línies que em queden, siusplau'

Em vaig mirar Erin.

- Enfadada?- vaig dir estranyada.- Jo no estic enfadada.- vaig deixar el treball en la taula.- Tens ahi un error, has posat pedra lunar en comptes de pedra lluna.- vaig dir somrient.- Es que no se que vols que faça.

- Gràcies- vaig fer corregint-ho- Deixa un segon que... Val, ja està- vaig dir mentre guardava el treball, i vaig mirar al Kurt vigilant que no mirés- Aviam, Sam. Calma't una mica-li vaig dir fluixet- No sembla un mal noi, no l'ataquis sense motiu. Siusplau- vaig fer suplicant. De debò que no volia més baralles.

- No estic fent res mal, val em comportare.- vaig dir mirant el llibre- Però si em diu alguna cosa no em quedare de braços creuats.- vaig deixar de fer que llegia.- I tu acaba ja el treball.

- Només et demano que facis el que puguis- vaig dir suaument- I el treball ja l'he acabat. Ara hauria d'estudiar una mica pel juny; va, agafa això i fes el mateix- vaig dir agafant un llibre d'una presttgeria- És de defensa contra les forces del mal, així que no et queixis. Siusplau, intenta fer-ho- vaig dir suplicant.

Vaig agafar el llibre i el vaig mirar.

- No em convenceras.- vaig dir. – No pense estudiar en Decembre lo que és per a Juny.- vaig dir deixant el llibre damunt la taula- Si vols te ajude en algo, però no pense estudiar.

- Ooh, està bé- vaig dir amb un sospir- Pregunta això, doncs- vaig dir passant-li un llibre.

Havia estat completament absent, concentrat en el meu treball. Quan finalment vaig posar el punt i final, vaig estirar els braços per darrere la cadira. N'estava prou satisfet, de la feina feta. Segur que em posarien bona nota. Aleshores, vaig clavar els ulls en l'Erin i la Samanta: la Samanta li estava demanant la lliçó a l'Erin.

I així, mirant-les sense dir res, van passar uns minuts, mentre decidia què podia fer aleshores.

Vaig veure que el kut acabava el treball. vaig fer-li un somriure.

- De què anava, el que estaves fent?