Tornant al castell

Vaig donar la volta, em va eixir bastant be no vaig pedre l’equilibri.

-Si, crec que ja anem millorant.- vaig dir somrient.- D’aci res professionals.- vaig riure. Vaig alçar la ma i li vaig fer fer una volta., si que li va eixir.

Cada vegada la música es sentia més fort. Si algú ens estava mirant em donava igual, res em podía molestar en aquest moment.

Vaig mirar-me-la a ella. Llavors el cel. I finalment el llac. Volia provar una cosa.

Vam seguir una estona més ballant al ritme de la música, apropant-nos i separant-nos, anant ràpids i més lents.

-Em permets que provi una cosa? - vaig dir assenyalant el llac. - Has vist alguna vegada dirty dancing , la película muggle? A la meva mare li encantava, i no m'hagués imaginat mai que volgués recrear una de les escenes...

- Em sona, pot ser la he vist.- vaig dir mentres intentava recordar. Però no em venia cap escena al cap. Be, dona igual, jo confiava en ell.- Confie totalment amb tu. Prova el que vuigues.- vaig dir segura.

-T'hauràs de mullar, val? - vaig dir-li tot acostant-nos al llac, abans d'entrar-hi.

Em vaig treure les sabates, els mitjons i la jaqueta, i vaig començar a entrar dins l'aigua a poc a poc, ja que era molt freda.

Vaig mirar-me a la Samanta, que encara no havia entrat, i li vaig explicar la famosa escena. Havia pensat que li faria gràcia provar-ho, i ara veuria com s'ho prenia.

Vaig riure.

- Clar, que ho podem provar.- vaig dir.

Em vaig llevar la tunica, les sabates, els calcetins i el jersei i em vaig quedar en el pantalo i en la camisa.

- Tranquil a mi no me importa entra en l'aigua amb aquest fred.

Vaig entrar i vaig nadar fins al seu costat.

- Tu diras.

-mmm... si.. - i ara per on es començava? Ah, si!- val, tu només hauries de fer un salt amunt, tant com puguis, que jo t'agafaré per la cintura i t'intentaré tenir enlaire, val?

Quan havia vist la película semblava toto molt fàcil, clar està, però, que un cop a la vida real ja es complicava tot.

-Va, a la da una, a la de dues i a la de tres... Salta!

- Sols saltar?- vaig dir- Vale- vaig dir un poc nerviosa.

Era complicat saltar dins l'aigua, be no molt complicat però si no tocava terra si.

- Ara.- vaig dir i vaig saltar.

Aleshores ell em va agafar.

Va saltar i la vaig poder agafar per la cintura. De moment anavem bé. Estava ja a mig camí d'estar a dalt de tot, però vaig començar a trontollar. Abans de caure, però, vaig poder assegurar-me bé amb un peu entre unes roques i vaig poder acabar de pujar la Samanta amunt, i ella obrint els braços semblava un ocell, lliure, que en qualsevol moment hagués d'alçar el vol. Tot i així no vaig poder aguantar l'equilibri gaire estona, i a poc a poc i intentant aturar la caiguda vaig anar baixant d'esquena (o el que és el mateix, ella de cap). Es va sentir un xaaf! .
Ja estavem tots dos dins l'aigua, amb els cabells molls i tremolant de fred. Vaig mirar-me-la, la Sam perfecte, la Sam de sempre, la meva Sam... Tenia un aspecte còmic, ja que una alga se li havia entortolligat per els cabells i li formava una espècie de figura estranya sobre el cap.
Li vaig treure, estirant-ho en mica en mica, i no vaig poder evitar posar-me a riure. Val, hi havia un petit problema: la Sam estava tremolant de fred. I es que a qui se li acudeix posar-se dins un llac mentre estar nevant? A mi... Clar que, per altre banda jo també estava tremolant de valent.


- Va, vine, sortim, que sembla que hagis d'agafar hipotèrmia.- i vaig abraçar-la, intentant transemtre'ns calor mutuament, amb l'intenció de sortir de l'aigua.

Em va agafar i la sensació va ser increible, em va encantar. Aleshores varem caure els dos a l'aigua.

- Que jo vaig a agafar una hipotermia?- vaig dir abraçant-lo.- I tu, no?- vaig dir rient.- M'agradat el que has fet.- vaig dir- La sensació d'estar alli dalt...- abans que poguera dir res, vaig rodejar el seu coll amb els meus braços i el vaig besar.

Vaig abraçar-la jo també, tornant-li el petó una vegada, i llavors una altre i encara una altre. No hagués parat mai. Tot i així, estavem termolant, i era millor que sortíssim de l'aigua com abans millor.

Vaig agafar-la en braços, com si es tractés d'una princesa, i la vaig deixar ja a l'herba plena de neu.

Vaig arreplegar quatre pedres tot creant un petit cercle, posant-hi alguns troncs secs al mig.

-Incendio . Al mig va aparèixer una petita foguera, que feia prou escalfor com per poder-nos aixugar en un moment.

Em vaig posar al costat de la foguera.

- Accio.- i la nostra roba que haviem deixat per ahi tirada es va posar prop nostra.- Crec que abans de traurem de l'aigua estavem fent alguna cosa....- vaig dir mentres ell es sentava al meu costat.- Però crec que no recorde el que era.- vaig dir mentres posava els peus dins la neu.- Vaja.- vaig dir mentres feia un petit somriure.- No ho recorde.- em vaig girar cap a ell.- Tu ho recordes?

-Et refereixes a això? - i vaig rodejar-la amb els braços. - o a això?- vaig dir-li mentre li acariciava l'esquena - o potser millor això? - vaig dir-li mentre li feia un petó llarg, amb passió.

Estant d'aquella manera semblava que el fred no era tan viu.

- Mmm.... crec que tots tres.- vaig dir mentres li tornava el peto.

Em vaig apropar més a ell i li vaig rodejar el coll amb els braços, vaig fer-li un, i un altre. No me importava que estiguera nevant, ni que estiguerem banyats, sols me importava estar amb ell. I començava a no tindre tant de fred.

El fet d'estar molls fins els ossos no feia que em paressin les ganes de petonejar-la. Era com una droga, i no se pas si gaire sana, ja que hagués tret les hores de son i els àpats per poder estar d'aquella manera cada dia, cada hora, cada minut, cada segon.

Vaig agafar-li un braç, i li vaig anar passant els dits suaument amunt i avall, mentre li anava fent petons per el coll.

Podia ser que la roba estigués seca del tot, ja que amb prou feines notava el fred. Només la podia notar a ella i la seva escalfor corporal, fent-me passar tot el fred que pogués tenir en aquells moments.

El vaig abraçar amb força sense deixar de besar-lo. Cada bes era millor que el anterior. Intesos, amb passió. Ja no notava el fred, sols el notava a ell. Em va acariciar el braç, cosa que va fer que se me posara la pell de gallina.
Vaig passar les meues mans per el seu cabell, passant per les seues orelles, i em vaig donar compte de que estaven unides al cap, com si foren un.

- Saps?- vaig dir- M'agradaria que sempre estigueren aixi.- vaig dir somrient.

-Doncs pots estar tranquila, anem per el camí de que no se separin mai... - i vaig correspondre-li amb un somriure immens,ple de sinceritat i sobretot felicitat.

Vaig acostar la meva cara a la seva, fent que els nostres fronts es freguéssin. Vaig tancar els ulls, disfrutant aquell moment. Vaig abarçar-la ven fort, notant-la al meu costat, desitjant de tot cor poder disfrutar d'allò a cada moment.

- Això espere.- vaig dir somrient.

Vaig recolçar el meu cap sobre el seu muscle, olorant la seu olor.

- Res fara mai que em separe de tu.- vaig dir.

Havia d'eixat de nevar, vaig vore que la nostra roba havia sigut tapada per una capa de neu. Estaria gelada quan se la posaren.

- Crec que la música aquella era per a nosaltres.- vaig dir somrient.

Em posava d'allò més feliç quan em deia allò. Desitjava de debò tot el que em deia.

-Doncs han fet molt bona feina, si senyor!- vaig dir-li mentre m'aixecava i anava a buscar la roba que ens haviem tret abans. Li vaig donar la seva, ja que abans havia vist que es mirava el bulto de roba colgat de neu, i em vaig començar a posar les sabates. Estaven realment fredes. I humides. Me les vaig tornar a treure, posant tota la pila de roba molla al costat del foc, i en un moment va estar seca.

Varem agafar la roba i se la varem posar.

- Deuriem de dir-li al tio de la música que la posara més vegades- vaig dir mentres me acabava de posar la túnica.- O almenys que ens la deixara alguna vegada.- vaig dir somrient. Aleshores em vaig fixar en l'hora que era.- Em de marxar ja?- vaig preguntar. Aleshores vaig riure, ja que lo que acabava de dir em recordava a un nen petit.

-Si, potser que comencem a tirar cap a dins si volem aprofitar la nit i dormir una estona...

Vaig acabar-me de vestir, cordant-me els cordons de les sabates i lligant-me bé la capa. Vaig aixecar-me i vaig apagar el foc. Sincerament ja no quedava cap raste del possible fred que hagués pogut passar anteriorment en el meu cos.

Vaig donar la mà a la Samanta, ja que no volia separar-me'n, durant el camí, i vam començar a tirar cap al castell tot iluminat.

Varem caminar cap al castell. Em vaig donar compte de que no tenia son. res ni un poc.

- Sincerament, no tinc son.- vaig dir rient.- Però si em de anar a dormir, jo dormire.- vaig dir mentres arribavem al castell.- Però pot ser abans agafe alguna cosa per a menjar, ara ja tinc fam.

Ella no tenia son. Jo tampoc. Però si no anavem a dormir l'endemà no serviriem de res. I ella tenia gana. Doncs vinga, l'acompanyariem.

- Doncs t'acompanyo, val? Aprofitaré i també agafaré alguna cosa.

Vam entrar al castell, amb l'intenció d'anar a menjar alguna cosa.


[tema tancat]