Entrenament d'Slytherin

Vaig arribar a temps per sentir les posicions que ocupariem durant el partit d'entrenament, però per desgràcia també vaig veure com en Kikus feia una marranada per no deixar el seu bat.

-No pateixis, no necessito cap bat suat, jo. -vaig dir, mentre amb un conjunt de complexos moviment de vareta transfigurava una fulla del terra en un bat nou, lleuger, però potent, amb gravats platejats que posaven Slytherin.

Em vaig enfilar sobre l'escombra, i em vaig acostar a l'equip, aquell dia estava de mala llet i m'aniria bé donar quatre cops de bat per desfogar-me, a les bales, és clar.

-Se suposa que he de tirar a matar, o amb pietat per no lesionar cap titular. -vaig dir amb sorna a la Possesseur.

- Kikus, em coneixes prou bé com per saber que no canviaré d'idea per molt que et queixis... - vaig dir-li, impassible.

Vaig mirar com la Rosalie convertia la seva vareta en un bat. Pfff... N'hi ha que no saben apreciar el que tenen...

- Rosalie, pots tirar a matar, si et ve de gust, però confio suficientment en els meus jugadors, i estic segura que no en tocaràs cap...

Llavors vaig mirar cap a terra, i vaig dir:

- QUÈ, US PENSEU QUEDAR A FER LA MIGDIADA, ALLÀ BAIX?

Vaig resignar-me i vaig deixar el bat a terra de mala gana. Per què havia de deixar el MEU bat? I a més perquè l'agafés el Karl! EL KARL!
Vaig pujar a l'escombra renegant i vaig dir:

- Espero que això sigui realment útil, Gisèlle...

Llavors vaig anar volant fins al costat del Kikus i em vaig esperar allà, callat, trobant a faltar el tacte del bat a la mà.

Em vaig mirar a la Gis amb els ulls oberts com dues taronjes.

- JOOOOOOOOLINES Gis! - Vaig dir, amb veu de nena petita i a la que li han tret el carmel que estava menjant - A mi se'm dóna millor parar els gols, no intentar entrar-los...

Vaig agafar la meva escombra i vaig ascendir cap on eren els meus companys.

- Si no en foto ni una no em renyis eh! No és culpa meva!

Bé, com a mínim a mi de moment no em tocava canviar de posició, per sort, seguia essent encistelladora fins que em toques batejar, més valia que apartessin les criatures en aquell moment.

Vaig somriure i em vaig envolar, dirigint-me cap als meus companys d'equip.
-Diposats a apallisar als de l'altra banda?.- vaig dir guerrera.