Descobrint....el seté pis.

Vaig mirar-me-la enmurriat. Però vaig desistir,... estava tan mona quan somreia.

-Mmm.... va si, ja paro. Però que sapigues que en vull molts més. No em comformo amb un parell... - llavors em va fer un petó, i no em vaig poder resistir a tornar-li, però dues vegades.

En vaig donar compte de que al passadis començava a haver gent. Vaig apuntar a la bruixa bornia per a que es tancara.

- Que deies que volies?- vaig dir somriguent.- Ah, ja crec que ja ho recorde.- vaig dir rodejant amb els meus braços el seu coll i donant-li un bes.

El passadís estava ple de gent, cert. Però a mi n m'importava, no em molestaven. I a ella semblava que tampoc. .

-mmm....- estava dins una bombolla, d'on ningú em podria treure. -Em comences a conèixer millor que ningú, eh...- vaig dir-li, amb una mirada i somriure pícar.

Vaig somriure.

- Si?- vaig dir tornant-li el somriure. Em vaig fixar que algunes persones se nos quedaven mirant- Mmm...demà el rumor correra per tot Hogwarts.- vaig dir riguent.

El vaig abraçar, m'agradava notar-lo entre els meus braços. Però en aquell moment la meua panxa va fer un ruidet, u.u, la vaig ignorar totalment. Vaig recolzar el meu cap sobre el seu muscle. No volia marxar.

Estavem bé, allà, traient esclar les mirades indiscretes que ens dedicaven alguns alumnes (la majoria més petits, però algun altre de no tant), quan vaig sentir la panxa de la Sam roncar de gana.

-Sam... perquè no m'has dit que tens gana? Va, anem cap al gran saló.

Me el vaig mirar, no volia marxar perque tenia gana.

- No, no tinc fam.- vaig dir.- Estic be, lo de la panxa ho fa per fastidiar, no li façes cas.- vaig dir- A més aci s'esta molt be.- vaig dir. Tenia gana, però no volia fotre aquest moment per un cosa com aquella.

Vaig agafar-la de la mà, i la vaig estirar cap al final del passadís, on hi havia el trencant per anar cap avall.

-Va, anem. Se que tens gana, i no cal que ho amaguis... - vaig dir-li, fent-li un petó curt. -Va anem, ja trobarem més moments per estar junts... i sense moros a la costa. -vaig continuar baixet, a la seva orella, mirant dissimuladament a la gent que es trobava per allà.

Me el vaig mirar.

- Perque ets tú.- vaig dir donant-li un bes.- I perque tinc un poc de gana.- vaig dir agafant-li de la mà.

I tots dos varem anar cap al Gran Saló, agafats de la mà. No me importava el que la gent murmurara. Jo era feliç amb ell.


[TEMA TANCAT]