Descobrint noves joguines

Estava passejant pels terrenys, començava a ser primavera i encara era de dia, feia una temperatura molt agradable.

Vaig passar per devant del llac i vaig saludar al calamar gegant, ens haviem fet molt amics amb el poc temps que duia a hogwarts, quan fes més calor em banyaria amb ell al llac.

Caminant, vaig arribar a un arbre molt molt gran, que feia una ombra molt bona, em vaig apropar per aseure'm a sota a llegir un bon llibre de fantasia, pero quan era gairebé a tocar es va moure sol i amb un cop de branca em va escombrar 5 metres enrrere.

Em vaig aixecar i vaig mirar al meu voltant, esperant que ningú ho hagues vist, vaig treure la vareta i vaig apuntar al arbre.

-Inmovilus.- vaig cridar, pero l'arbre va passar de mi i es va seguir movent.

Anava donant botets pels jardins, buscava la Mort, però no la veia, u.u, ultimament li agrada jugar a l'amagatall, bé, doncs ja apareixeria.
Aleshores vaig veure que el Pica, com li deia la Wen, va llançar algo per l'aire, vaig anar a veure que era donant botets.
Oooh, era una persona.

- Holaaaaaaa! Estas bé?- vaig senyalar l'arbre.- T'ha llançat volant? Oooooh! Jo un cop vaig estar a punt d'eixir volant per culpa d'una rama!- no la coneixia.- Soc la Cass, qui ets tu? ^^

-Hola.- vaig dir molt animada a la Cass.- Si, si, estic bé, només ha sigut l'espant, a tu també tu va fer això?.- vaig preguntar encuriosida.- Percert, em dic Ketzahl, però els meus amic em diuen Keta, sóc de Hufflepuff.

Mentre l'abre seguia sense parar de moure's.

-Saps com fer que pari? -li vaig preguntar- Perque li he llençat un encantameri de inmovilitat i no m'ha fet ni cas, vaig posar cara trista amb un somriure trapella.

- Va estar a punt, però em vaig ajupir, tot i que un cop a Grècia vaig caure d'un arbre, es que volia agafar un fruit i la branca on vaig posar el peu era molt feble. Jo soc de la casa dels lleons, Gryffindor ^^ Tu ets teixó, que guay ^^

Com es parava...com es parava...hhmm...hmmm...Wen havia dit un cop com fer-ho...ja!
Vaig mirar per terra i vaig vore una pedra, no molt gran.

- Wen va dir-me que si tiraves la pedra al nus que hi ha a aquell forat es parava, crec que era algo aixi.- vaig agafar la pedra i la vaig tirar al nus.- Yay!

La pedra va encertar de ple i l'arbre es va quedar quiet.

-Moltes gràcies Cass.- Vaig dir i vaig anar caminant fins al arbre, vaig deixar la motxilla a terra i vaig començar a pujar.- T'apuntes?.- vaig dir un cop vaig ser a una branca més o menys alta.- Les vistes són molt bones, va vine!_ vaig exclamar.

Aleshores es va quedar quet, guay.

- De res.- vaig dir donant un botet.- Ooooh! I tant! A mi m’encanta pujar als arbres!

Espera, primer havia de fer-me les dos cues al cabell, aixi no me molestaria, vale, guay, ara a escalar ^^

- Oooh! mola mooolt! Jo no he pujat mai ahi dalt!- vaig posar el peu en una branca i vaig agafar-me d’una altra que estava davant meua. – Yay ^^