Noves possibilitats [James]

Agafo el llibre d'estudis muggles i de runes antigues, elss posso sobre la taula. Estic acabant el curs, ho sé, però començo a llegir primer el d'estudis muggles per la primera pàgina.

Sé bastant dels muggles, però ara que ells saben de la nostra existència... què serà d'aquesta asignatura? I a les escoles muggles, faran estudis màgics? M'entre llegeixo, em surten tot de dubtes sobre aquesta nova época que ens ha tocat viure. ¿Què ens portarà això? Els muggles, de moment, sembla que ho porten bé gràcies al professor de Defensa... però per poc provoquen una guerra. A Hogwarts es va estendre el pànic. I per què no dir-ho, jo també em vaig espantar molt. Quant duraria aquesta pau?

-Una nova época, una nova vida.- xiuxiuejo.- Noves possibilitats.

És en la meva volta, gairebé rutinària últimament, per la Sala Comuna de Ravenclaw, quan em trobo un quadern de dibuix que algú s'ha deixat en un racó, darrere d'una taula, al terra. Li deu haver caigut, penso. L'agafo, l'espolso i l'obro.

Els dibuixos són molt bons. Només són esbossos, però estan molt ben fets. Després miro a qui pertany el quadern. A la primera pàgina hi ha el nom, en una cantonada. Juno Styles. De seguida la recordo: havia estat alumna meva durant aquells pocs mesos en què havia pogut fer classes. Ravenclaw, tercer curs. Una tap de bassa molt tímida i amb idees molt interessants. Em poso el quadern a la bossa i vaig cap a fora, pensant on la puc trobar. Obro al màxim la ment, observant totes les ments no ocluments de l'escola, i no em costa gaire identificar els seus pensaments tímids i dissimulats en aquell batibull de mentalitats juvenils.

Quan arribo a la biblioteca me la trobo llegint un llibre d'Estudis muggles, i no puc evitar dibuixar un somriure. Ara que és més a prop, no em costa gaire comprendre els seus pensaments, i m'adono de la seva preocupació. M'acosto a ella una mica adolorit, prenent una pastilla abans d'arribar-hi, i deixo el quadern sobre la taula mentre m'ajupo.

- Moltes noves possibilitats, i tant - murmuro, divertit -. Juno, vigila més les teves coses. Gairebé perds el quadern de dibuix.

Aixeco el cap en sentir algú apropant-se i miro el meu quadern sobre la taula. Obro molt els ulls i l'agafo, mirant a l'home que me l'ha portat. Es el professor de Defensa, el que va sortir per la televisió i a qui van disparar.

-Oh...- dic, envermellint una mica.- Sí, ho faré... Gràcies per portar-me'l, professor.

Després me'l quedo mirant alçant una cella.

-Sou legelement.- Li dic. No li demano, perquè m'ha llegit els pensaments.- No ho sabia. Si ho arribo a saber hauria anat amb compte a les seves classes... Es troba millor?

Li somric, tranquil. Em passa pel cap que possiblement d'aquí setanta o vuitanta anys, quan tingui l'edat del professor Dumbledor, també seré un vellet afable i savi. Bé, primer s'ha de sobreviure fins aleshores.

- Sí, gràcies per preocupar-te. Però, sisplau, tuteja'm; em sento vell si em parlen de vostè.

M'assec al seu costat i me la quedo mirant.

- Sí, tens raó, sóc legerement. Però no em calia ser-ho per endevinar què pensaves: això últim ho has dit en veu alta. Fluixet, però en veu alta - somric -. Així, estàs preocupada per què passarà ara que els muggles saben que existim? O més aviat ho veus com un munt de noves possibilitats?

Estrenyo el meu bloc de dibuixos contra el meu pit i l'escolto. Encara no em puc creure que hagi deixat el meu quadern sol per algun lloc. No sé que hauria fet si l'hagués perdut.

Havia dit en veu alta això últim? Envermelleixo una mica més, desitjant tapant-me la cara amb el bloc de dibuix, però no puc, perquè estic parlant amb un professor i és una falta de respecte tapar-se la cara quan parles amb algú.

-Doncs...- començo, perquè em fa bastanta vergonya dir els meus pensaments.- Crec que pot ser un perill, i això em fa por. És a dir, fa pocs mesos els muggles estaven decidits a acabar amb la raça muggle al més pur estil Nazi. Però ara es mostren curiosos, creuen que podem superar les nostres diferencies. No tots, d'això estic tan segura com que hi han mags que no soporten els muggles... però cooperar amb els muggles és una oportunitat que no hem tingut mai, i que pot resultar... interesant.

Assenteixo, mentre l'escolto. Sí, que té les idees molt clares. Li fa molta vergonya exposar-les, però les té molt clares.

- Fa uns dies es pensaven que tots els mags eren com en Fortin. Ara saben que els que treuran més benefici de la cooperació seran ells. Nosaltres també, és clar. Què se t'acudeix que se'n podria treure?

La noia torna a envermellir, i agafa el quadern amb força. Gairebé em penso que el partirà per la meitat.

-Ells.... ells poden treure molta comoditat. És a dir, mentre ells tarden hores en fer un bastó, nosaltres amb un gest de vareta podem crear-lo. Per a ells serà tot un avanç, per nosaltres... Bé, ja no farà falta que ens amaguem, i podem avançar... Bé, en la meva opinió, hauriem de juntar grans invents muggles amb la màgia, perfeccionar-los de manera que sigui un gran avanç tant per muggles com per mags. A més, molt de nosaltres estem capficats en la màgia, i això ens pot donar una oportunitat de veure com s'ho fan els muggles per solucionar els seus problemes, i aprendre d'ells, perquè sempre ens pot passar que la vareta es trenqui, o la perdem, o ens la llevin, i per llavors molts de nosaltres estem perduts.

Miro el bloc de dibuix i després em ve una idea el cap.

-L'has... l'has mirat? El bloc, dic...

Em pregunta si he mirat el bloc, i no puc evitar riure, divertit. Feia temps que no reia, penso. Assenteixo amb el cap, tranquil, i veig que es posa vermella.

- Sí, els primers dibuixos els he mirat - noto com es posa més nerviosa -. Tens molt talent, moltíssim. De veritat, no havia vist mai uns dibuixos tan ben fets.

Me la miro, encuriosit. Quants talents amagats sota la timidesa deu tenir? Veig que dibuixa i pinta; que toca el piano; que munta a cavall. Somric dissimuladament: jo també tocava el piano.

-Gra... gràcies.

Miro el meu bloc i faig un petit somriure. Encara qque em fes molta vergonya que la gent mirés els meus dibuixos, havia de dir que em sentia molt bé quan em deien que eren bonics.

-Vost... Que en penses tu d'aquesta nova época que ens a obert el Fortin?- li demano, amb curiositat.- M'agradaria saber-ho.

- Doncs... ho veig com una oportunitat única. Estic convençut que nosaltres podem aprendre tant dels muggles, com ells de nosatres. Per exemple: els muggles tenen un problema important amb l'energia, i construeixen... centrals elèctriques, i coses d'aquestes. Nosaltres, no tenim problemes amb l'energia, perquè la sabem generar.

Sospiro, adolorit, però evito fer cap ganyota i segueixo parlant.

- En canvi, ells la saben utilitzar molt, mentre que nosaltres fem servir la màgia però no tenim gaires avenços tecnològics.

-Ells utilitzen l'energia com si fos la nostra màgia, o nosaltres utilitzem la màgia com si fos la seva energia.-Faig que si amb el cap.- Ara tenim l'oportunitat de canviar el món com el coneixem.

Baixo la mirada al meu llibre d'estudis muggles.

-Hauries de prendre alguna cosa pel dolor.- dic, passant una pàgina del llibre.- Se't nota una mica, saps...? Mira, una central elèctrica.- li dic, mirant el dibuix del llibre.- Els muggles són molt llestos per arribar a trobar aquestes solucions als seus problemes...

Assenteixo, ignorant el comentari de prendre alguna cosa. Ja ho faig, ja.

- Depenem massa de la màgia, nosaltres. Si no la tinguéssim també tindríem pensades similars.

Definitivament, em fa mal. Trec una pastilla pel dolor i me l'empasso, ràpidament, i després em torno a mirar la noia.

- Però també hi ha hagut mags amb molta visió. El meu besavi, Niels Bohr, era mag. Però s'ho va repensar, va deixar estar la màgia i es va dedicar a la ciència muggle. Tenia la manera de pensar d'un mag, però els interessos d'un muggle: ara és un dels científics més famosos de la història. Si ens ho proposéssim, coses així serien possibles gairebé diàriament.

-Niels Bohr.- dic, i alço una cella.- Niels Bohr, nascut en Dinamarca, mort l'any 1962, a qui van donar un premi nobel de física l'any 1922 per els seus traballs amb l'estructura atòmica i per el seu model atòmic? El de l'element químic...? És el teu besavi?

Faig que si amb el cap. Ostres, no hi havia pensat que fos familiar del James Bohr...

-Era mag? Això no ho sabia...

Assenteixo amb el cap, lentament.

- Bé, tècnicament és el meu... rebesavi, però sí. I sí, era mag. Igual que d'altres grans personatges de la història del món. Plató, al seu moment; i a més no era cap secret, perquè en aquella època la màgia estava integrada a la societat. És clar que no es dominava gaire, però la seva famosa Acadèmia és en realitat la primera escola de màgia de la història. Leonardo da Vinci, ho era, i com molt bé saps, hi ha una escola de màgia en honor seu. Napoleó, també es diu que ho era; de fet, diversos historiadors màgics afirmen que no va ser extradit a l'Illa de Santa Helena, sinó a l'illa on actualment hi ha Azkaban. Però això últim ja no m'ho crec.

Somric, divertit. La noia m'escolta amb una mena de curiositat poc comuna en un alumne qualsevol.

Ja no hi ha vergonya, quan parlo amb ell, però es que estic al·lucinant massa com per tenir ara vergonya. Plató havia fundat la primera escola de màgia, Napoleó...

-Leonardo Da Vinci ja ho sabia, la Scuola Da Vinci... De veritat que Napoleó era mag? I Plató? Uo, hauria de llegir més llibres de historia mags. Es flipant, no ho sabia. I els grans dictadors de la segona guerra mundial? Eren mags o muggles? Ara ja no sé com prendre'm la història, James.- ric.

M'encongeixo d'espatlles, quan em pregunta sobre els dictadors de la segona guerra mundial, però ric quan diu que ja no sap com prendre's la història.

- La veritat, si Hitler era mag no ha trascendit a la història. No ho sap ningú, vaja - alço una cella -. I hi ha altres... personatges interessants. La Reina Victoria no era bruixa, però va ser atacada per un home llop l'any 1861. El príncep consort, Albert, que era el seu marit, va morir, i ella va resultar infectada. Sempre que penso en la reina Victoria convertida en licantrop se'm posa la pell de gallina, devia fer por de veritat. I ho dic jo, que sóc professor de Defensa.

Alço les celles, traient-li importància a l'assumpte, i ric.

-Uo.- dic, i ric.- Sí que devia fer por, si... a més, per aquella época encara no s'havia inventat la poció matallops...

Deixo el bloc damunt la taula.

-Devia de ser horrible per llavors, ser infectat. Ara també, és clar, però suposo que va millor tot amb aquesta poció... Mira, ara els muggles infectats també podran curar-se.- somric.- Què em dius de... Ghandi? Era muggle, aquest, no? I Martin Luther King? I have a dream...

- Ghandi, pel que jo sé, era muggle. Martin Luther King, no en tinc ni idea. Es podria investigar, tot i que el seu discurs seria perfectament aplicable a la distinció entre mags i muggles, no creus?

Em paro un moment a pensar, intentant recordar altres figures històriques importants.

- Ah! Jesús Crist, també era mag. Sí, va existir, i era mag. Sempre m'ha fet gràcia...

Faig que si amb el cap. Mai ho havia pensat d'aquesta manera però el seu discurs era perfectament aplicable, com ell ho havia dit.

Llavors em quedo de pedra uns segons i després començo a riure. La bibliotecaria em mira malament, i jo em tapo la boca, avergonyida, i baixo la veu.

-Jesús Crist? Deus estar de broma. Què li passava, se li va anar l'olla i va començar a dir que era fill de Déu?

- Més o menys... Pel que he llegit, hi ha llocs on la densitat de mags és més baixa. A l'Israel de fa dos mil anys, hi havia molt pocs mags i l'existència de la màgia era gairebé totalment desconeguda. Jesús va considerar que els seus poders eren una cosa única i va considerar que eren un regal de Déu; els seus deixebles van interpretar que algú amb els poders d'un Déu havia de ser un Déu en si mateix.

Ric, divertit, i me la quedo mirant.

- Au, me'n torno a treballar, que d'aquí una setmana s'acaba el curs i s'ha de començar a coordinar el Summercamp - somric, mentre m'aixeco; noto una fiblada de dolor, però la ignoro i segueixo -. Fins aviat, Juno! I vés amb compte amb les teves coses, la pròxima vegada!

-Doncs jo sempre havia pensat que si havia existit havia estat un muggle amb esquizofrènia, sentia veus al seu cap, tenia al·lucinacions...

Veig com s'aixeca i faig que si amb el cap.

-Eh, si puc ajudar en qualsevol cosa m'ho dius, eh?- Faig adéu amb la mà.- Gràcies per portar-me el bloc!

[Tema tancat]