Nit d'imsomni^^[James]

Varem entrar a la Sala de la necessitat amb les mans agafades, somrient per cualsevol cosa. Ara ens veiem, no com a la torre. En veiem somriure, ens veiem contents, feliços...

Vaig obligar-lo a aproparse a mi i vaig besarlo, disfrutant d'ell, recuperant el temps perdut.

Vam passar tres vegades per davant la porta de la Sala, fins que es va obrir. Sense més preludis, vam entrar i vam tancar la porta. Allà dins sí, que la podia veure. Estava preciosa. ERA preciosa.
Va agafar-me i em va besar, apassionadament. Vaig correspondre-li el petó i vaig tornar-li quan ens vam separar. Vaig abraçar-la i vaig començar a fer-li petons al coll, poc a poc i amb suavitat.

- Hmm... Aquesta sala sempre em sorprendrà. No falla per enlloc! - vaig dir quan vaig aixecar el cap; tot era perfecte.

Vaig agafar-la de la mà, de cares a ella i anant d'esquenes cap al llit, i la vaig estirar cap a mi. Els dos vam caure a sobre el llit, entre riures, i vaig començar a fer-li petons.

Em va abraçar i em va començar a fer petons al coll. Vaig deixar-me endur cap al llit fins que ens vam caure el dos al llit. Vaig riure, recordant el nostre primer petó...

En aquella mateixa sala...

Vaig deixar-me besar, sentint el seus llavis en la meva pell i notant com el meu cor accelerava la velocitat i els meus cabells cambiaven de color.

Vaig acariciar la seva esquena, poc a poc.

Vaig seguir besant-la, als llavis i al coll, mentre ella m'acariciava l'esquena. Vaig portar una mà cap als seus malucs, mentre l'altra maldava per ficar-se per sota la seva túnica, buscant els pits.

Vaig fer-li un petó, llarg, que ens va deixar sense respiració, i vaig tornar a buscar el seu coll, com si fos un vampir, buscant la seva pell...

Vaig envermellir una mica quan vaig notar la seva mà debaix la meva tunica, però el seu petó m'ho va fer oblidar tot. Seguia notant la meva cara molt vermella, pero els seus petons se m'emportaven lluny...

Vaig agafar el seu coll amb les meves mans i li vaig besar tota la cara.

No va enfadar-se per la meva incursió, encara que es va posar una mica vermella. Vaig fer-li un petó rere l'altre, per la cara i el coll, mentre li acariciava un pit amb la mà que tenia dins la túnica. L'altra mà, trapella, no va voler ser menys i va començar a acariciar, sense presses, el cul de la Lils.

- M'encantes... - vaig dir-li a cau d'orella després de fer-li un altre petó.

-James...- vaig fer, mentre em seguia fent petons.- James...

No em sentia i de cop vaig sentir una mena de por. Vaig separar-me d'ell de cop, una mica espantada.

-James... Jo no ...- vaig envermellir de vergonya.- No se si...

Vaig desviar la vista, avergonyida. No em veia preparada...

Reconec que estava bastant al meu món, disfrutant de les seves carícies i fent-la disfrutar de les meves. No vaig adonar-me que em deia alguna cosa fins que es va separar de mi.
Aleshores vaig tornar a la Terra.

- Ei... Tranquil·la, ho entenc. - vaig somriure-li i li vaig fer un petó al front -. Quan creguis que... quan ho vegis clar...

Vaig estirar-me al llit, de panxa enlaire, mirant el sostre. M'havia deixat una mica descol·locat, allò. Potser havia estat massa poc atent amb ella. Així ho sentia jo, vaja.

Vaig somriure quan em va consolar, i el vaig abraçar quan es va quedar mirant el sostre.

-Eh... no es culpa teva, eh? soc jo...- vaig fer, en veure la seva cara de preocupació.

Vaig tancar els ulls un moment, pensant.

Vaig somriure-li, comprensiu. En realitat l'entenia, però no per això em sentia menys incòmode.

Vaig girar-me cap a ella, que tenia els ulls tancats.

- Escolta, Lils... No ets tu, ni sóc jo. És, senzillament, que no era el moment adequat... o el lloc adequat.

Vaig fer-li un petó al front, dolç, i vaig tancar els ulls, com ella.

Vaig tranquil·litzar-me una mica i vaig recolzar el meu cap en el seu pit, encara amb els ulls tancats. Pensant en el que m'havia dit el James.

- Sí, pot ser tens raó... pero jo encara no tinic son...

Vaig abraçarlo amb força, sabent que estava allà.

Vaig seguir amb els ulls tancats, abraçat a ella. Va dir-me que no tenia son.

- I què vols fer? - vaig dir incorporant-me, participatiu. La veritat és que jo tampoc tenia son.

Vaig tornar al seu costat, li vaig fer un petó ben llarg i apassionat, i vaig aixecar-me buscant alguna cosa per fer.

OFF: Ho sentoooo -.- he tingut problemes per respondre. Ara mateix ho faig.

ON:

Vaig mirar com es va aixecar, en silenci. Vaig somriure-li.

-Podem... Podem explicar-nos coses d'aquests dies... ¿No creus?

Vaig aixecar-me i vaig anar cap a les estanteries, buscant cualsevol cosa que em cridés l'atenció.

- Dubto que tinguis ganes d'explicar-me coses d'aquests dies... - vaig dir, preocupat -. Per altra banda, aquí hi ha hagut molt merder. A part de la guerra personal que l'Agatha ha declarat al Rodlel, hi ha hagut alguns detalls. Ah, i una festa que ningú sembla recordar, encara que es veu que hi havia algú amb antídot a la poció que ens van donar.

Vaig adonar-me que no devia saber res d'allò.

- M'explico: van organitzar una festa de Cap d'Any a la Sala de la Necessitat, però amb la condició que tots beuríem una poció que ens faria oblidar tot el succeït durant la festa. I ningú sap qui va guanyar l'antídot.

Vaig alçar una cella i vaig abraçar-me a ell, pensativa. S'ho devien haver passat molt bé, encara que jo l'any nou m'ho havia passat a l'hospital... vaig moure el cap, llevant-me aquells records i vaig somriure.

-I tampoc us deveu enrecordar de que vareu fer... Pero suposo que vareu parlar de secrets o alguna cosa per l'estil...

- Suposo... De fet, el joc era prendre veritasèrum segons els resultats d'un joc de daus... o sigui que segur que sí.

Vaig abraçar-la i vaig somriure-li. Per un instant havia estat pensant en el seu cap d'any. Em vaig sentir una mica culpable i, òbviament, no tenia manera de fer-m'ho passar...

- De tota manera, no serveix de res pensar-hi fins que algú descobreixi qui va guanyar l'antídot...

-Mmmmm...- vaig fer, pensant...

Vaig col·loocar el meu cap damunt del seu pit, I vaig tancar els ulls, per pensar millor. ¿Que devien haver fet, en aquella festa? El James no semblava gens preocupat...

-No hi pensem, doncs...

Vaig acostar-me al llit, vaig endur-me les mans al clatell i vaig mirar el sostre.