Necesite un reculatemps i el necesite j...merda, tu no!

Cerco amb rapidesa per el diari, anant cap a la part de necrologiques. Penso que a mi m'hauria agradat que algú fes per mi el que jo estava fent per la Rose en aquell moment. Encara que ella tindria menys records del seu pare que jo.

Llavors arribo a les necrologiques, i a l'ultima pagina de les necrologiques veig el nom de Peter Jones.

-Aqui, mi...

M'aturo i em falta respiració. D'acord, perquè s'assembla tant a l'Erion? De que va, això??

-Mira...- aconsegueixo dir. Per quèee???? Per què tot això m'està resultant tan... Extrany?

Aleshores em mire la fotografia del pare de la Rose Jones, oh, val...es pareix al pare, ehm...clar cabell castany i ulls blaus. Merda...Bé, no passa res.
Agafe el periòdic.

- Que...que puc fer una copia?- pregunte.

Llisc la cronologica, posa si més no el que jo he dit, de que treballava, com va morir.
Hauria de inventar més coses, algun informe sobre el Peter Jones, alguna data de naixement i també la mare...la...Laura Jones. La Laura Jones...pot haver algun article amb la seua descripcio o fotografia, dona detesa per robar a una casa, cabell castany clar...no, ros, cabell ros i ulls marrons, d'uns 30 anys.
Pose la mà a la butxaca on esta la vareta, i murmure l'encanteri de nou. Tusc per disimular, em torque els ulls com si estiguera a punt de plorar.

- Hmm...pareix tan jove.- dic encara mirant la foto del Peter Jones. Em mire la mare que es mira la foto alucinada.- Que el coneixes?- li pregunte.- Per la teua cara...

No li deixo agafar el periodic. Faig que no, amb el cap, quan em demana si pot fdr una copia.

-No podem deixar escampades copies dels diaris que hi han aqui. Qui en fa, després les ha de destruir... Però et puc fer una copia dd l'esquela, si vols. Això no molestaria a ningú.

Segueixo mirant la foto. Vaja, jo també em faria una, i li demanaria a l'Eron, potser era familiar seu llunyà...

-Eh? Bé, a ell no, jo tenia 6 anys, llavors, però s'assembla una barbaritat a un que conec...

No poden fer copies del diaris, ahà, clar mare, clar. Però em diu que em faria una copia de l’esquela, i me la dona.
Em mire la foto del pare de la Rose Jones, doncs es bastant guapo, si. Agafe l’esquela i trec una carpeta de la motxilla, la deixe dins. I ara que?

- Gràcies.- li dic somrient.

Aleshores veig una cosa que em crida l’atenció uns metres més a la dreta, la porta de la biblioteca, està ahi, a uns passos, a tan sols uns passos he de tindre un manual per arreglar el reculatemps, uns passos que sense algun tipus d’excusa factible no podia donar, i no en tenia cap, però estava ahi. Si recordava com arribar a l’hemeroteca, podia arribar a la biblioteca.

- I aci estan tots els periòdics incluint els més recents?- algo he de dir, se puposa que la Rose Jones vol buscar sa mare.

-Tots, incluint fins i tot el d'avui. I no només del profetic, tambe hibhan devistes mes enlla com el Tafaner i Cor de bruixa - Dic. Mai he entés perquè fiqueb la Cor de bruixa en un lloc aixi. Però bé... Cerco ara, mentrestant, un altre diari, intentant llevar-me del cap la fotografia.- Escolta, Rose..., tu no coneixeras un "Erion Wood, " oi?

Aqui, 20 d'Agost... La trobo en un costat, ni cinc linees dedicada a nosaltres. "Fan fora de casa seva a dues noies, una de 14 i l'altra de 6. On vivien soles des de la mort dels seus pares (Oliver i Rose Bell) Seran portades a l'orfanat de Londres"

Mentirosos... Només ens van fer fora, ni portar-nos a cap lloc ni res. Soles davant de la vida al carrer.

- Cor de Bruixa?- pregunte intentant no riure.- L'Erion Wood?- que si em sona? Noooo, que vaaaa!- No, no he sentit mai el seu nom, qui és?- pregunte inocentment.

Em gire i em dirigisc cap els periòdics recents.

- No crec que la trobe mai...hi ha molts periòdics.- faig un somriure trist.

Agafe un dels primer i veig la data, de fa dos anys, parla sobre una mort que va haver a Hogwarts, la mare em va parlar sobre eixa època, per damunt, i el que no em va explicar ho vaig esbrinar a Hogwarts, per aquest motiu la Juls havia preferit elegir aquest temps intermig, molt més tranquil.
Mire el periòdic i el llisc per damunt, aci no pareix que pose res de la Laura Jones, ves a saber a que periòdic s'haurà creat. Deixe el que tinc a les mans i seguisc caminant.

- Eren els teus pares els de la necrologica que t'has copiat?

-Sí -dic, somrient, en veure com s'aguanta el riure.- Saps el Grilderoy Lockheart? Va ser un mag molt famos per aquella revista, va anar a treballar a hogwarts l'any que la cambra secreta es va obrir. Es va descobrir que tot era una farsa. Suposo que per motius com aquests guarden aquests tipus de revistes...

Copio l'article. Guay...

-No t'han ensenyat encanteris atraients? Appropinquetdiaris que parlin sobre la Katie Bell!

Van venir tres cap a mi. Els vaig agafar i miro a la noia quan diu allo de l'Erion

-És... Un bon amic meu. S'assembla una barbaritat al teu pare, potser son parents o alguna cosa. Per aixo t'ho he demanat, pero si no el coneixes...

Vaja, així que ha espiat el que jo agafava...

-Sí. Jo els vaig perdre als dos en un accident d'avió muggle. La mevamare es deia com tu, saps? M'ha semblat curiós...

- El Lockheart, si, em sona d'haver-lo llegit en alguna banda, i lo de la cambra ho vaig llegir al llibre de la biblioteca...Hogwarts la història. És molt interessant.

Oh, clar encanteris atraients, hm...

- No, no havia pensant en utilitzar la vareta, de vegades se m'oblida i tot.-la trec de la butxaca i apunte a la sala.- Appropinquet periòdics sobre Laura Jones!

Aleshores per la meua sorpresa apareixen dos, els agafe, un és de fa vuit anys i l'altre de fa tres.

- Vaja...- dos periòdics? Pot ser era una altra Laura Jones...- Ho sent moltissim. Es diu igual? Oh, que coincidència...ma mare em va posar aquest nom perquè la seua mare es deia aixi.- li dic i això era cert, jo duia el nom de la iaia i l'Ols el del iaio.- Eh...es..es una costum. La meua mare es diu igual que la seua avia.

Em mire els periòdics de la Laura Jones, i obric el primer, trobe el seu nom i la seua fotografia unes pagines després, Laura Jones, 30 anys. Menys mal, en aquesta dona no me basat en la mare i tot i tindre alguns trets pareguts a la mare, com la forma del nas i la forma dels ulls, en altres era totalment diferent, i era rosa, no hi havia semblança, no et pot recordar a ningú, mare.

- No creia que....

Laura Jones detesa per intentar robar a la casa d'un muggle utilitzant la magia, pasa a disposició de la policia muggle. Oh, gràcies periòdic, ara hauria de inventar-me també una fitxa policial i la mare era auror...ehm...bé, era la policia muggle, no? Ells no podien accedir a les seues fitxes...veritat? I si ho intentava esbrinar esperava que ja no estiguera aci.
Segon noticia, l'accident del pont, això em sonava que era real, en la llista de mort, posa que es creu que va morir a aquest perquè varen trobar el seu cotxe. Vaja...pobre Rose Jones, el pare mort, la mare desapareguda, una tia que no l'estima...que desastre. Crec que me passat un poc. Perquè no em podia haver iventat alguna cosa més senzilla, com...que visc a Australia però que a la meua familia li agrada molt viatjar i mai estem al mateix lloc? O que vaig nàixer a Australia però visc a un vaixell i mai ens estem més d'uns mesos en el mateix lloc? Haguer estat una història més divertida, i menys complicada, sols que, no haguera explicat el motiu pel qual estava aci.
Tinc massa imaginació, el pare sempre m'ho diu, sempre m'agradat inventar-me històries, a Juls de petita li contava històries que anava inventant i ens ajudaven a dormir, sempre em deia que les devia apuntar però moltes les oblide, i també de vegades sommie massa desperta, no se de qui ho he tret això.
Però bé, m'havia inventat una història complicada, ara no podia fer res més que continuar seguint el fil, i marxar el més prompte d'aci, que encara serà pitjor.

- Aquest periòdic menteix. No era el seu cotxe, la mare mai conduia, no li agradava.- això, que no siga tan dramatic, que encara em posare a plorar, encara que si plore pot ser més real. Deixe el periòdic damunt la taula.- No és cert, la mare és viva.

-Jo mai vaig ser molt bona en historia... Després em vaig possar les piles en veure com d'util era, l'assignatura.

Faig un gest amb la mà de que no importava, i mentre ella mirava els diaris que havien sorgit de l'encanteri, jo vaig passejant-me una mica més enfora. Veig l'esquela de la Lizzie i recordo la seva mort. Aquelles ganes de que fugís d'allà... Però era un record. Allò ja havia succeït.

"Es mort" Em repeteixo. "Es mort, no pot fer més mal, tranquil.litzat... És mort."

La veu de la Rose em treu dels meus pensaments. Vaig cap a ella i llegeixo per sobee seu la noticia. Se'm remou l'estomac.

-Po... Potser no es ella.- La miro.- el cognom Jones es bastant comu... Saps? Jo podria ajudar-te. Si no es ella la Laura Jones esta desapareguda, i els aurors ens encarraguem també de les desaparicions. Podria investigar que ha passat amb ella.

- No, no és ella, recorde que quan era petita la mare agafava molt poc el cotxe, no li agradava, no es sentia segura. Està viva.

Em diu que em pot ajudar, que els aurors també s'encarreguen de les desaparicions...ehm, no, no pots buscar a algú que no existeix.

- No.- deixe el periòdic damunt la taula.- Ja has fet suficient per mi.

Em mire la fotografia de nou, si la Rose Jones haguera perdut sa mare pot ser aniria a les zones marginals de Londres, pot ser la mare també pensava això, bé, dona igual, ara hi ha que marxar i no tornar-se a trobar amb la mare de nou.

- Gràcies per tot, però serà millor que busque un altre lloc, aci no trobare res...- em mire la mare i li intente somriure però no se que haura eixit.

Val, com s'eixia d'aci? Ehm...ah, mira ahi posa eixida, doncs deu ser per ahi.

-Eh, espera!

Faig una copia dels diaris per llegir-los més tard, i vaig cap a ella.

-No et puc deixar marxar sola. T'he d'acompanyar a Hogwarts. És la meva obligació.

La miro i li somric.

-Va, anem a les xemeneies. Anirem amb pols migratoria.

Em gire, em diu que m'acompanyara a Hogwarts.

- No fa falta, se com tornar...-veig la cara de la mare, es la mateixa cara que posa quan no admiteix cap excusa ni replica.- Molt bé, doncs.

Espera, espera, amb pols migratoria? Ha dit amb pols migratoria? Oh, no...

- Pols migratoria? I on em deixaria la pols? Jo crec que és més fàcil anar amb el autobus, em deixa a Hogsmeade...- se suposava que havia escapat de Hogwarts i si la pols em duia a...el despatx del director, i no crec que fos bona idea anar al despatx del director amb la mare, massa sospitos.- No...més fàcil...

Me la quedo mirant alçant una cella. Va en sèrio? Prefereix anar en aquell boig autobus que rapidament amb pols... Ah, la pols anava al despatx del director...

-D'acord, anirem en bus...

Em sentia molt responsable d'aquella nena, per alguna rao que no acabava d'entendre.

-Va, vine, es per aqui.

Faig un suspir quan em diu que no anirem amb la pols...uff, menys mal.

- Gràcies.

Vaig seguint la mare pels passadissos, em pose al seu costat i mire el terra, no vuic que la gent em mire i veja la semblança, si poguera canviar la forma de la cara, seria més fàcil, però no, havia de canviar el cabells i els ulls, estava bé, però...esperava tindre els ulls del meu color natural, que no crec.
Pose la mà en la butxaca i trec diners, conte.

- Si, tinc suficient.- somric. Almenys tenia diners a la motxilla, l'unic que no tenia era molta roba sols una muda, però ja haviem agafat algo de la lavanderia.

Alço una cella quan diu que te suficient i faig que no amb el cap.

-No, ja t'ho pago jo, dona.

Llavors em fixo en els ulls de la noia i m'aturo en sec.

-Ets metamorfaga, oi?- Li faig un somriure. És dificil trobar gent amb aquest do.- Tens els ulls liles.

- No, no deixam pagar a mi, per favor, ja has fet suficient per mi.- li dic.

Aleshores em pregunta si soc metamorfomaga, li vaig a preguntar com ho sap, quan em diu que tinc els ulls liles, oh, perfecte.

- Ehm...si, es creu que ho vaig heredar del pare del meu avi. - de tu mare, ho vaig heredar de tu, al igual que l'Ols.- Però no puc controlar-ho molt.- em quede parada un moment, blaus vuic els ulls blaus.- El més segur siga que ara tinc un de color blau i un de morat o meitat i meitat, fan el que volen.

Esperava que la mare no lligara coses, no li havia dit res del cabell, ja que ella també ho canviava, i seria pitjor.

-No et preocupis, al final ja no t'importarà que canviin. T'ho asseguro.

Sortim del departament i anem cap a l'ascensor. El senyor Warner em veu i em fa un gest de ben fet, abans de ficar-se al departament de bruixijusticia. La Rose i jo acabem de sortir i la porto cap a un carrer on no hi ha molta gent. Els muggles no els poden veure, però el millor igualment es no cridar massa l'atenció.

-A quin curs vas?- Li demano, mentre esperem que arribi el bus boig.

- Bé, si la gent es coneix el codi si, es pot saber el que sents sols mirant els ulls.

Veig que com un home, somriu a la mare quan aquesta passa pel seu costat i li fa un gest, pot ser ha sigut aquest el que m'ha vist i li ho ha dit, moltes gracies simpàtic. Abans però d'eixir per la porta veig com una dona se nos queda mirant estranyada, aixi que aprete el pas per seguir la mare.

- Vaig a cinqué.- li dic.- És complicat, però no em va tan malament com pensava, la gent t'ajuda molt.

-Segur que ho fas molt bé.

Varem anar al bus, i per sort no vam tardar molt en arribar... Però el mareig no me'l treia ningú. Igualment, em vaig quedar fins veure-la entrar per un dels passadissos sexrets, i després vaig desaparetre de cop. Havia de veure la Sam...

[Tema tancat]