Necesite un reculatemps i el necesite j...merda, tu no!

Entrar a la conselleria no era dificil, havia anat molts cops a buscar la mare i tot i que ara no em coneixien, perquè era del futur i bé, no em coneixien, encara sabia per on entrar, i com anar, havies d'anar com si sapigueres per on vas, i sense uniforme, roba muggle. Havia travesat el vestibul, m'havia posat un gorro de llana, per disimular el cabell, que tenia un cert to roig. Vestibul, ara els ascensors, buit, perfecte, nivell 9.
Va entrant gent i eixint, però jo em mantinc en un racó, fent que estic molt interesada en la carpeta que tinc a les mans, i aleshores arribem, isc i em quede totalment sola. Sols havia estat a aquest lloc un dia de menuda, avorrida d'esperar la mare havia eixit a passejar acabant aci, i just quan volia obrir la porta, em varen trobar i em varen renyir, per variar.
Recorrec el passadis, totalment fosc, respira Rose, estas a la conselleria, a la conselleria no hi ha res malament...no? obric la porta, pareix buit. Val, ara havia de buscar la sala on estaven els reculatemps, però per quina porta?
Vaig cap a la primera i entre a una sala, il•luminada per lampares, i un tanc amb....espera, espera això són cervells? O.O Retrocedim, retrocedim. Tanque, però al eixir les portes canvie i no se ni per on estava la porta d'entrada.

- Joder...-val Rose, respira, no es dificil, vas a poder fer-ho, 1...2..3

Em mire la porta de la meua esquerra, i vaig cap a ella, entre i es tanca, aleshores veig que estic en una sala plena de prestageries amb boles amb un llum blavosa, fa fred aci, el sostre és alt i no te llum artificial aixi que encenc la vareta, que són eixes boles?
M'aprope a elles i aleshores em ve un record, de quan li vaig preguntar a la mare que hi havia a l’altra banda d’aquesta porta: El departament de Misteris és un lloc perillós, mai ningú es sap que hi ha en ell, se, però que hi ha una sala amb profecies, alguna amb reculatemps (això havia sigut el que havia fet que jo vinguera aci) i d’altres totalment desconegudes, però jo pense que tot allò que busques està alli.
Profecies, això era el que tenia aquesta sala, vaig caminant, quan aleshores escolte que algú em crida, mire a banda i banda del passadis però no veig ningú però jo ho he escoltat, fluixet, com el so del vent, però se que està aci.
Seguisc per on he escoltat el soroll i acabe a un estant polsegos, numero 234. I aleshores em quede parada, posa el nom de la Juls!
Aurora Trelawney
2015
Julie Tahra Poynter Williams.


La Juls no va naixer en 2015, ella és del 2041, com jo? Com pot ser que estiga el seu nom ahi molt abans que ella...espera 2015...la mare era del 2015, la mare de la Juls...també.
No em quadra vol dir que ja es sabia que la tieta tindria una filla? Esta tot doncs marcat? Em mire la boleta, no es molt gran, petita, la puc agafar? Em mire la sala, no deuria estar aci, o pot ser si? Trac el mobil i li faig una fotografia, li ho he d’ensenyar a la Juls, jo no l’agafe, te el seu nom, no? Doncs que l’agafe ella, ahà, tota seua, estant 234, molt bé, ara isquem d’aci, retrocedim, retrocedim.
I quant estic a punt d’arribar a la porta veig que hi ha algú més, merda, merda, merda...Ehm, busca una excusa Rose, busca una excusa, o fes com si res, si a tu t’han fet vindre aci, tu no saps res més, t’han fet vindre aci...
Vaig cap a la porta, com si vindre a aquesta sala fos el més normal del món quan aleshores em quede parada, jo conec la persona que està a la porta, jo conec qui és...no, no...ella no, no ara, ehm...Passa de llarg, ahà, però no puc, esta davant la porta, i necesite eixir.

- Que em deixes passar, perf...per favor?- dic aparentant tranquil•litat i fent el meu somriure de nena bona.

Molt bé. Ja esta, ara em toca a mi anar al departament de misteris.

Havia mentit a la Georgia i a la Sam, dient que anava a donar una volta. Necessitava saber coses sobre la meva familia, i... Bé, al departament de misteris es on havien tots els misteris. Al pujar a l'ascensor, però, el senyor Warner em va aturar.

-Ha entrat a la conselleria una noia. No és una amenaça, però ha entrat amb massa normalitat, hem de mirar de protegir més la conselleria, aurora Bell.

-Dacord, on es la noia? On l'heu portada?

-Per aixo parlava amb vostè. Trobi-la o se n'haurà d'encarregar l'aurpra Gray, i no està en els seus millors dies.

Faig un gest de que calli, la noia no pot anar a un altre lloc, esta anant cap on jo anava... Quan vaig a la porta, la veig allà, entre les profecies. Me la quedo mirant, mentre ve.

-Així que tu ets la llesta que ha entrat a la conselleria com si res?- Demano, somrient. Ella se'm queda mirant... Alguna cosa m'estranya. Ella es... Ella es algu... Per que s'assembla tant a...- Et... Et conec?

Em quede parada, mirant-la. Aixi que m'havien vist? u.u havia de vigilar més, quan entrara amb la Juls utilitzariem poció de la mutació, sense falta.

- No, ma....jo sols...- no la cagues, no la cagues...que me invente ara.- Es que he tingut un problema i....- pensa.- Coneixer-nos? No, jo no l'he vist mai...tot i que pot ser coneix ma mare.- ta mare?- Treballa aci al departament de misteris.- di que si, que com ho comprove voras.- Bé, treballava.- ahà, ahà.- O treballa, no se, fa molt que no la veig.- dic somrient. Clar que si!- No se res d'ella des de fa me...bé, doncs això pot ser has vist a ma mare i per això et penses que em coneixes, deu ser això.- li dic somrient.- Em deixes passar?

Va, vinga ix, has d'eixir, dona igual que no pugues aconseguir el reculatemps, vindras amb la Juls un altre dia, però ara marxa, que no et pregunte més.

Que treballava la seva mare aqui? Perque tenia un cabell fora que canviava? Era... Era tot molt estrany... Però la noia em feia gràcia. Em recordava molt... A mi.

Era això, el que m'incomodava. S'assemblava moltíssim a mi! Com era que...?

-La teva mare? Com et dius?

Me la quedo mirant. Veient com mira darrere meu.

-Saps que no et deixare anar com si res, no?

- Ma mare? Ma mare es diu L...-no Lily és ella.- Laura, es diu Laura.- havia llegit algo sobre que en la conselleria treballava una Laura...Laura...de cognom....ehm...Jones, com Indiana- Laura Jones, pot ser et sona o pot ser no, ma mare és molt rara i no sol parlar molt amb la gent, el seu cognom de soltera és Evans.- ale, di que si.

Em diu que no em deixarà marxar aixi com aixi.

- Però es que necesite marxar, buscava una cosa però m'equivocat de sala, açò és massa gran.

Veig que un floc de cabell ix del gorro i veig que s'està posant morat, el pose de nou dins.

- Tu treballes aci?- se que no, però, algo he de dir, si li pregunte coses pot ser no em pregunta ella a mi.

-No hi ha cap Laura Jones al departament de misteris... I no m'has dit el teu nom.

Me la miro, i decideixo somriure. Al cap i a la fi, jo també feia aquestes coses. M'ajupo una mica i li somric.

-Escolta, no cridaré a la teva familia ni a Hogwarts, que per cert, crec que es d'on vens... Però m'has de dir que cercaves, aqui. Jo no hi treballo, pero soc aurora i es la meva obligació...

- Això creus tu, que no esta, però en veritat mai es sap qui treballa al departament de misteris.- li dic repetint una frase que em va dir ella fa anys...bé, d'aci uns anys, si.-El meu nom? Em dic Rose, Rose Jones.

Me la quede mirant, mare no em mates quant torne al futur, eh? Ni se t'ocorrisca.

- No tinc familia.- tu conta més mentires. Cara de poker, tu estas dient la veritat, aixi que no se te note- El meu pare va morir quant era petita.- em quede parada un moment, com si recordarà alguna cosa trista, continua- I com ja te dit fa temps que no veig a ma mare, ve de visita algun cop, però ja fa que no se res d'ella, visc a un orfanat muggle durant els estius- d'això ja m'havia encarregat amb la Juls, si ho buscava ho trobaria, l'orfanat era un dels que més nens tenia i del que era molt fàcil passar desapercebuda. Pot ser l'estava mentint massa, però bé.- Pots enviar una carta si vols, però crec que passaran totalment de tu.- dic creuant els braços.

Em pregunta que busca, me la mire, si o no, si o no.

- Del meu pare sols conserve tres coses.- lallalalala.- Una fotografia, un rellotge, i un reculatemps, l'altre dia es va trencar i recorde una nit que la mare havia be...que la mare em va dir un cop que al departament de misteris hi havia llibres on t'explicaven com arreglar-ho.

Molt bé Rose! El pare mort, la mare borratxa i desapareguda i tu vius a un orfanat durant els estius! Di que si! Mai pensaria que seria capaç de contar tantes mentires juntes, si el pare o l'Ols s'enteraven algun cop, estic castigada fins que complisca els 18.

Rose... Alço una cella, però no dic res. Escolto pacientment la història que m'explico i miro l'hora. En fi, ja no deu estar ningu al departament, me l'enduc allà.

-Si us plau, Rose, acompanyam al departament d'aurors.

Ella fa una espècie de cara d'horror i m'apresuro a tranquil.litzar-la.

-No et penso demanar res més, només dius mentides, però he d'indornar qe ja t'he trobat i després t'acompanyaré a Hogwarts, estem?

Oh, no, oh no....Improvisa, conta-li algo més.

- Em dic Rose Jones, vaig naixer a Australia, el meu pare va morir a causa d'un accident de tràfic, i em vaig criar amb la meua tieta i els meus cosins. La meua mare va desapareixer després de la mort del meu pare, de vegades m'envia cartes, en algunes diu que treballa a la conselleria, per això deia que pot ser la coneixies.- m'estic començant a posar nerviosa, no puc marxar!- En altres que treballa en un bar muggle. No se res d'ella des de fa mesos, he arribat aquest any a Hogwarts, i no te mentit, el meu pare em va deixar una fotografia, un rellotge i un reculatemps com herència, reculatemps que es va trencar. A l'escola havia sentit que aci hi havien llibres que em podrien ajudar arreglar-ho.- respira, va vinga, que cole.- I també volia esbrinar alguna cosa sobre la meua mare...-creue els braços mirant-la.- Pots creure-ho o no, això ja és cosa teua.

Bé, això era cert, tenia la mama davant, esbrinar-esbrinar no, sols tenia curiositat per veure com era de jove. Espere no tindre cap floc de cabell fora, perquè ara deu tindre un color entre negre i marro.

Me la quedo mirant uns segons, i em veig a mi. No noméser com s'assembla a mi físicament, també emocionalment. No ha perdut els dos pares, però com si els hagués perdut. Viu a un orfanat, no te una Dianne per cuidar-la, i només... Només vol saber coses de la seva familia. Què estava fent jo? Just el que ella anava a fer.

-Va... Si estas en silenci, pots buscar amb mi el que sigui que buscaves sobre la teva familia, però després t'acompanyaré a Hogwarts personalment. D'acord, Rose?

Se'm feia molt extrany parlar amb una noia que s'assemblava tant a mi i que tingués el nom de la meva mare. Rose...

Em mire la mare, almenys no m'envia a Hogwarts ni escriuria cap carta, si intentava esbrinar si aquesta història era certa, trobaria una data de naixement falsa, una familia australiana falsa, un paper de defunció també fals...havia introduit més d'un document, mai es sap, sempre pot haver algú que investigue més d'una història.
Em mire la mare, que se suposava que havia de fer ara? Buscar informació sobre una mare no existent? Inventar-me les dades mentres vaig buscant? Necesite el llibre, amb el llibre ja puc marxar, amb el llibre puc ajudar l'Ols a arreglar el reculatemps.

- Et dius...?- se com es diu, però no puc dir-li Lily quan encara no m'ha dit el nom.- Aquest lloc és inmens...tu...saps...jo buscava la sala on estan els llibres m'acompanyaries on estan? -pose eixa veu que utilitze de vegades amb la mare, la que dona pena, utilitzada normalment quan em renyia de menuda i també amb l'Ols, no soportava quan li posava eixa cara i eixa veu.- Per...per favor.

Tinc unes ganes irrefrenables de dir-li que si, però utilitzo el sentit comú.

-Entenc el que penses, però crec que a l'hemeroteca es trobaran més coses... Si no trobo res, anirem a cercar els arbres genealògics.

Un arbre genealògic a vegades dona molta més informació que qualsevol llibre o diari.

-Va, segueix-me i no et separis, al departament de miateris hi han moltíssimes coses estranyes...

Vale, perfecte, m'havia posat jo sola on no em demanaven, anava a quedar-me amb les ganes de buscar el llibre, tornaria amb la Juls, tornaria amb ella i abans de vindre a les profecies passariem a per el llibre, a qui si le ocorria contar tantes mentires? A mi, clar, i pareix que solament a mi les mentires se li giraven en contra, i mira que jo no solia mentir a no ser que fos totalment necesari, però ara havia sigut necessari, sino la mare haguera pogut enviar una carta a Hogwarts, i podia no tindre temps de impedir-ho i ja l'haviem fotut.

- Doncs anem l'hemeroteca senyoreta....- pareix que la mare s'havia oblidat de dir-me el seu nom. Esperava que la mare no recordarà aço en un futur i no em renyira també per aço, però ho havia d'entendre, si, jo ho entendria.

La seguisc pels passadissos per on em duu, no se on estem, però vaig guardant el camí, quant vinguem serà de nit, bé, supose que serà de nit, i passava de que em tornara a veure, aixi que utilitzaria poció de la mutació. Esperava que l'Ols no s'enterara que havia vingut o estava morta.

-Bell.- Li dic, somrient.- Lily Bell.

La faig pasar davant de mi. No m'acabo de refiar d'ella, així que co més controlada la tingui millor.

-L'hemeroteca és cap a la dreta.

M'ho havia dit el senyor Warner. Va bé tenir amics dels teus pares a la conselleria quan volies coneixer coses d'ells...

- Encantada.- li dic somrient.

Em fa passar davant, ahà, no es fia, que incomode, quina situació més incomoda. Veig que encara tinc la vareta encesa a la mà, l'apage i la guarde a la butxaca de la jaqueta.
Menys mal que tenia el gorro i el cabell amagat, haguera sigut pitjor si el meu cabell començara a canviar de color, amb els ulls, però no podia fer res, si canviavem, sempre podia dir que era per la llum.
Gire cap a la dreta i topete amb la porta.

- Es pot obrir sense més? O es necesita una clau?- li pregunte.

D'aquest lloc jo no em fie, abans les portes canviaven de lloc, ves a saber que faria aquesta. Em mire la porta, i em pose al costat de la mare, la mire de reull, em fa gracia vore-la tan jove.

Li recordaria algo al pare, o sols a ella? Perquè a ella em pareixia moltissim, massa, la gent sempre m'ho deia, aquesta època almenys la gent sols em preguntava si la coneixia, o si erem parent. Amb tanta gent pareguda a tanta gent em pareixia estrany que ningú es donarà compte. Si les coses s'havien complicat massa, ara erem...8 o 9 del futur? I haviem d'anar amb molt de compte, però que d'aquest 8 o 9, dos eren els bessons Williams i la Claire...Haguera sigut més fàcil sols nosaltres tres, però pareix ser que no pots fer res sense que s'entere tota la familia.
Bé haviem de vigilar, jo encara no m'havia trobat amb el director Bohr, ja era un pas.

-No, espera!

Per sort no ha tocat la porta. Faig un gest amb la vareta i la porta desapareix, ensenyant el passadís encara de profecies.

-Misteris, ja saps...

La guio entre els passadissos mentre em demano com es pot assemblar tant a mi un desconegut. Bé, del tot a mi no. La boca la tenia lleugerament diferent... Pero m'era coneguda, igualment.

-I... Ets a gust a l'orfanat?

La porta desapareix, ves a saber que passaria si l'arribara a tocar. Em pregunta si es viu bé a l'orfanat...ehm...molt bé, pensa com la Juls, que faria ella?

- No, bé, és complicat, després de morir el meu pare, vaig anar a viure amb els meus tiets i els meus cinc cosins fins que vaig complir els set anys, però no em podien mantindre, no entrava suficient diners a casa, aixi que havien de desfer-se de mi, la meua tieta mai s'havia dut bé amb els meu pare i no em suportava i com no tenia més familia vaig acabar a l'orfanat.-em quede callada, com si estiguera recordant alguna cosa.- Quant vaig arribar jo tenia set anys, i era hivern. L'orfanat és muggle com ja te dit abans, per tant he d'amagar tot el que estiga relacionat amb la magia. Les habitacions son...-silenci de nou.- Hi ha molta gent, és fàcil passar desapercebuda.- clar que si Rose, clar que si. Segur que cola eh?- Crec que hi ha una escola magica a Australia, però jo volia vindre a Hogwarts, necesitava saber...No se perquè et conte aço, no crec que te interese. La reposta és no, no m'agrada viure alli, però no tinc cap altre lloc on anar, i no puc quedar-me a Hogwarts durant els estius.

Em torne a callar, i mire el terra, crec que aço se m'està donant bé, esperava que la mare no recordara res d'aço en el futur. Pot ser m'estava passant un poc, sabia que la mare havia perdut els pares en un accident, i pot ser aço li tocava, però ja havia començat amb les mentires, ara no podia canviar la història i esperava que resultara creïble. A la Juls li faria gracia, sempre em deia que era massa bona i no era capaç de mentir, doncs mira ara.

No se perquè, pero a mesura que ella va parlant jo vaig pemsant cada cop més que es tot mentida. Però bé, tindrà els seus motius per no dir-me la veritat... Jo tampoc deia res sobre els meus pares de petita. De fet, fins als setze anys no vaig tenir el valor suficient com per explicar-ho a ningú... Així que si no em volia dir, jo no tenia dret a demanar-li la veritat...

...Però investigaria. Em cridava massa l'atenció que em resultés tan familiar...

-Bé, no et separis de mi.-dic, obrint la porta de l'hemeroteca.- I si vols investigar alguna cosa avisa'm abans.

Pot ser no ha sigut bona idea vindre a la conselleria tal i com soc, deuria d'haver utilitzat poció de la mutació, la mare no es fiava, ho havia vist als ulls, i si començava a investigar, bé, intentaria anar creant documents mentres buscava, no ens podia descobrir, si ens descobrien estavem perdudes.
Em diu que no em separe d'ella i obri la porta de l'hemeroteca i no puc evitar sorprendre'm, està completament plena de llibres, diaris, més diaris....Ella va caminant i jo la vaig seguint, em mire el cabell de la mare a la llum, no li ha canviat de color, la mare també era metamorfomaga i gràcies al cabell podia saber com es sentia, al cap dels anys havia acabat coneixent els codis, molts d'ells es pareixien a mi.

- Per on començem?

Passe per una pila de periodics amb data de fa uns deu anys, intente que no se me note, però m'estic posant nerviosa, com ho faria sense que ho veiera? Si poguera parlar amb la Juls o l'Alice, segur que elles coneixerien alguna manera.

-Com que per on comencem?- Li demano.- jo ara vaig a cercar un parell de diaris que necessito, tu pensa mes o menys quins necessites i els mirem entre les dues.

Molt bé. 25 de juny de 2023... Del profetic, si pot ser, millor.

-Vine, el diari que cerco està a aquell prestatge.

Que quin necesitava, que quin necesitava, doncs cap mare, cap. Que els mirariem les dues, per què jo? Jo sempre m'havia portat si més no bé uu
Seguisc la mare cap al prestatge, a veure, se suposa que el pare de la Rose Jones va morir quan la Rose tenia quatre anys, jo ara tenia 15 i estavem en el 2034, se suposa que havia nascut en el 2019 més 4, 2023...2023...
A veure, mes, anem a inventar un mes, hmm...novembre, val, el pare de la Rose Jones va morir el...15, el 15 de novembre del 2023.
Mire la prestageria on estem, 2023, i veig que la mare comença a buscar, oh...perfecte...per què buscava eixa data? Em sonava però...
Bé, no podia canviar res, aixi que res. Anem a inventar un accident de tràfic que mata un mag anomenat...ehm...Peter, Peter Jones de 23 anys...massa jove...26, si, Peter Jones de 26 anys, mag respectat de la comunitat australiana, mort en un accident de tràfic, ahà, amb una fotografia...cabell...castany, ulls blaus, somrient, treballava com a pastisser, ahà, tot molt bonic, fins que una nit de pluja per la carretera el seu cotxe es va eixir i va morir, es creu que els frens varen ser manipulats, pot ser ahi me pasat...el seu cotxe va explotar, soterrament serà per la vesprada a les 7 mateixa, molt bé, perfecte tot molt bonic.
Mentres la mare busca als periodics, em pose darrere seua com si buscarà alguna cosa, trec la vareta i apunte a una pila de periodics, val, l'encanteri, he de dir l'encanteri. Tinc en ment tot el que he pensat.

- Creare praeteritum!- dic en veu baixa.

Espere que estiga ben fet, espere que s'haja creat allà on siga necesari, guarde la vareta i faig com si estiguera mirant els periodics.

-Aqui!- Dic, en trobar el profetic del 25 de juny. Vaig a les necrologiques i els veig. Dues fotos seves.

Rose Bell i Oliver Bell, Adéu, bons amics, meravellosos pares i encara més meravelloses persones. Havia escrit un tal Joseph Kroock.

Me les quedo mirant uns segons. Tinc molt poques coses d'ells, ja que me les vaig haver de desfer per poder sobreviure mentre la Dianne i jo viviem al carrer. No tenia cap foto, en realitat, d'ells d'ells només conservava el reculatemps que la meva avia li havia donat a la meva mare quan ella era petita. Jo l'havia amagat perque no volia que la Dianne m'obligués a vendre-lo, com va fer amb la marieta.

Em duc una mà al coll, a la marieta, i faig una copia del diari.

-Quina data vols que cerqui, Rose?

Aleshores veig el que estava buscant, abans que ho guarde, ho llisc per damunt, els avis...buscava la necrologica dels avis, em mire la fotografia, és la mateixa fotografia que te la mare a l'album familiar, Rose i Oliver Bell...Rose, no havia pensat en que tenia el nom de la iaia, haguera sigut més creïble si l'haguera canviat...bé, dona igual, em mire la fotografia dels avis, tan joves...2023...la mare no havia parlat molt sobre els anys després de la mort dels avis, però jo ho imagine el que haurà passat, ella i la tieta Dianne, sobretot pel fet que te molts pocs records d'eixa època, un dels que més volia era el reculatemps, reculatemps que ja no funcionava, ja, moriria quant tornarà, però sempre podia deixar el reculatemps a la vitrina i fer com s'haguera trencat solet. Veig que es posa la mà al coll, s'agafa la marieta, un cop de menuda li vaig preguntar sobre ella, em va dir que un regal del seus pares que havia perdut quan era petita, al preguntar-li com l'havia recuperat em va respondre que havia sigut la tieta Sam qui li l'havia regalat anys enrere.
Torne a la realitat quan em pregunta quina data buscava, ehm...

- El meu pare va morir quan jo tenia quatre anys, en el 2023, un 15 de Novembre.- crec que la mare flipara molt al veure la data, però bé.

Vaja, això si que no m'ho espero. Me la quedo mirant, alçant una cella.

-Al 2023? Quina... Coincidencia...

Em giro cap a la prestatgeria. D'acord, Novembre de 2023... 15... El miro fixament fins trobar el diari. L'agafo.

-Com es deia el teu pare?

- Peter, Peter Jones.- li dic.

Em mire el periòdic, que estiga per favor, que haja funcionat, que haja funcionat. Veig com la mare comença a passar pàgines i jo al seu costat m'aguante la respiració, i si no ha funcionat? I si no està? I si no possa res i comença a preguntar de nou? Que faig? La deixe inconscient i isc corrent? No, impossible, la mare es massa bona, si no està, doncs puc dir que no era tan important com per eixir al periòdic, ahà, que sols eixiria al local.
Continua passant fulles, que estiga, que estiga. Aleshores arriba a la part de necrologiques, que siga el que siga.