Ondia! La meva tieta Cass!!

Haviem aconseguit passar un dia sense sospites. La Rose i jo ni haviem parlat amb les companyes d'habitació, i la ara, mentre la Rose intentava arreglar el reculatemps, m'havia fet fora de l'aula perque deia que no la deixava concentrar-se. Bha, així que aprofito per donar una volta per l'antiga Hogwarts, i trobar similituts i diferencies. A part de pensar en un mètode per apropar-me a la meva mare.

Llavors veig a algú que em sona molt. Es més petita que jo, i va fent bots d'un lloc a un altre. Quasi quan arriba a on soc m'adono de qui es i faig mitja volta. Es la tieta Cassandra!! Merdaaa...

- A veure....a veure....Mooort! Estas darrere l'estatua! Va, vinga que no em vingues dient que no que et veig la cua!

Vaig donant botets mirant la Mort quan tropesse amb algú.

- Me...-veig que duu uniforme de gryff.- Perdooo! Culpa de la Mort que....-em quede mirant-la.- Tu em sones...

Em quede mirant-la, faig una volta al seu voltant, i la Mort ve cap a mi, i l'olora.

- Tu em sones.......eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh! Saps que et pareixes moooooooolt a la meua cosina?- dic donant botets.- Alaaaaaa! Que passadaaa!! No ets Bam-Bam, oi? No, no, Bam-Bam és més alta, si, alaaaaa!

Merdaaaaa! Em freno quan es xoca amb mi. Ara no puc fugir, si ho faig cridaria l'atenció. La tieta (s'em fa estrany dir-li tieta i que sigui més petita que jo) i jo me la miro aparentant tranquil.litat. No pot saber qui soc, jo encata no he nascut...

-A la teva cosina? Que si soc qui? Que?

Mmm espero que hagi sonat força convincent. Quina gràcia, la tieta Cass!!

- Bam-Bam, la meua cosina, Bam-Bam, ets de la meua casa, deus saber qui és, es diu Sam, mola molt, és Bam-Bam!- li dic somrient.

Done botets

- I tu com et dius? Perquè no em sones, ets també nova? Ultimament hi ha molta gent nova, l'altre dia a classe nose qui, una serp deia que havia vist una rusa, també vingue, diuen una d'Egipte, nose, però ve molta gent nova, ets nova? Jo soc la Cassandra.

-Sam o Bam-bam?-li demano, dissimulant un somriure.

No para de fer botets, es igual d'activa de petita que de gran, penso.

-Sí, soc nova, vaig venir ahir... Jo soc la Julie.

M'estalvio cognoms. Com més senzill sigui tot, millor, ja m'ha dit que m'assemblo molt a la mare, així que espero que el pitjor ja hagi passat...

-I tu, que ets nova??- demano, innocentment.

- Bam-Bam i Sam és el mateeix!- dic.- Julie? Julie a seques?- li pregunte rient.

Trac una galeta i se la done a la Mort que l'agafa i comença a jugar, a jugar amb una galeta, mola.

- Nova? Jo? hahahhahahahahahah, no, però estar a aquesta escola es sempre com si fores nova, saps? Perquè sempre trobes coses noves i guaaaaaaaaaaays!

Done un botet i la mire.

- Ala! Que polsera més guaaay!- dic senyalant una polsera que duu.

-Sam i Bam-Bam es la mateixa persona?- ric.-Julie Jackson, com els Jackson five!

Mmm potser la Cass em pot ajudar a apropar-me a la mare. Bé, ho he de pensar. De moment no sembla sospitar res. És ben graciosa... Ric quan diu allo de que Hogwarts es com si sempre fossis nou. Té rao.

-I tu? Ets la Cass a seques?? La pulsera? T'agrada?

Es clar que li agradava, me la regalaria ella despres d'anar a Mexic...

- Clar, la Sam és Bam-Bam jo li dic Bam-Bam ella em diu Bitxo, jo vuic molt a Bam-Bam mola moltissim, algun dia te la presente.- li dic somrient.

Em balanceje mentres mire la polsera.

- Com els Five, la seua música mola, la Wen de vegades em canta cançons seues, mola. hahahhaha, no, jo soc la....és llarg, Cassandra Kaia Konstantaras i l'altre cognom no el dic perquè no acabaria mai ^^ Però em diuen Cassie, Cass, Caddie....nose. Si, mola, te uns colors molts guaaaays! D'on és?

-Els Jackson five molen perque duen el meu cognom, està clar.- dic, fent broma.

Em costa una mica seguir-la. Ja m'ho havia dit algun pic la tieta Cass que va fer classes de relaxació per parlarmés a poc a poc. Miro com em diu el seu nom i segueix mirant la polsera ben contenta.

-És d'un lloc molt molt llunyà i molt molt secret- Li xiuxiuejo a l'orella, com si fos un secret d'estat.

- hahaha, seguur!- li dic rient.

Aleshores s'apropa i em diu que és d'un lloc secret i llunyà.

- Uoh, aleshores és de l'Atlantida?- li dic també a l'oit.- Doncs ja m'estas dient on està perquè jo sempre he volgut anar, et promet que guardare el secret, perquè jo soc molt bona guardant secrets.

Em balancege i em mire la Julie, a mi em sona moltissim, com si ja la coneguera, i la Mort no s'aparta d'ella, és...estrany...

- Segur que no ens coneixem?

-Em sap greu, pero vaig prometre creuant els dits que mai diria on està... Així que no t'ho puc dir...

Somric, divertida, fins que em mira de dalt abaix. Merda, està sospitant. El somriure se m'esborra de la cara quan em demana si mai ens hem conegut abans.

-Abans d'ara? Et ben juro que no.- Li dic, creuant els dits.

Doncs que creuarà els dits però a mi em sonava molt, i perquè ja no somreia? Que cosa meeees rara, parlaria amb la Wen, aha, li ho comentaria.

- Oh, si has creuat els dits i no pots dir la ubicació...doncs l'esbrinare jo, ahà, ho fare i descobrire l'Atlantida, aleshores em dure jo els merits, viatjare per tooooot el món i descobrire coses guaaays!- li dic somrient.

Pose la mà a la butxaca i trec la bruixola.

- Segur que si li pregunte on està m'ho diu, el pare diu que és màgica, que marca allò que un vol.- li dic somrient.

Somric.

-Seràs la descobridora de l'antartida!

Em mata, aquesta Cass. Escolto el que diu.

-Oh, com la de el capità Jack Sparrow!! On es el ron?

Així, despistala...

- I li posare el meu nom o noms guays a les coses!- li dic donant botets.- Has estat en Kaboum? Doncs no, però vaig anar l'altre dia a...ehm....pensare noms guays i que la gent no oblide.- dic rient.- I aixi els meus pares no es queixaran dient que no faig coses de profit.

Em mire la bruixola.

- Això em va dir el pare, tot i que no l'he gastat molt, perquè no vuic que es trenque, tot i que Bam-Bam li va fer un encanteri perquè no es trencarà ni ferà malbé, com li va fer a la camera el meu pare.- dic senyalant la camera del coll.- Doncs el roon, està....-la bruixola es mou.- Cap a la cuina o al despatx al costat de l'estatua del quart pis, l'altre dia vaig veure entrar a un xic i una xica, no se que feien, però després va entrar més gent i un va cridar: Eh, on heu guardat el ron? Per tant supose que ahi guarden el ron. Crec que varen montar algun tipus de joc perquè no paraven de cridar, era rar, em vaig cansar i vaig anar a explotar taules, explotar taules mola

-Eh... Ves a saber que feien.- decideixo dir. Al futur també les fan aquestes coses...

Me la quedo mirant uns segons i somric.

-M'has parlat molt ja de la teva cosina... te l'estimes molt, oi? Com és? A part de que s'assembla a mi, dic... és molt amable?

Em pregunta per Bam-Bam, oh, poca gent em pregunta per ella.

- Ahà, Bam-Bam mola mooooltissim! Sempre em protegeix i no deixa que els pares em castiguen, ella sempre em protegeix, fa moltes coses per mi, mola molt. Gràcies a ella vaig a Hogwarts, els pares no volien que tornarà però jo em vaig escapar de casa i Bam-Bam em va ajudar replegant-me en Londres, vaig tindre un viatge molt guay des de Grècia fins a Londres, i Bam-Bam no em va renyir, al contrari, em va donar diners per al viatge, ella deia de vindre a replegar-me, però jo volia viatjar, viatjar mola, a més ella havia de descansar. Bam-Bam mola molt, és preocupa molt per mi ^^- li dic balancejant-me, Mort s'ha tombat a terra i s'ha posat a jugar amb un fil...que guay.- És auror, mola.

Em mire la Julie jo se que em sona, se que em sona d'alguna cosa, aaaaargh i es pareix a Bam-Bam, clavat, excepte en alguna facció, però clavat.

- Per? Per què preguntes per Bam-Bam?

Mentre la Cass parla m'adono de que un sentiment em va omplint poc a poc. Tardo en classificar-lo... no es tristesa, bé, potser en part sí, però en la majoria... és enveja. La meva mare va actuar com una espècie de Mare per la tieta Cass, i per mi no ho va poder fer. És imbècil... però...

-Eh...- dic, m'adono de que m'ha demanat alguna cosa.- Ah, doncs no sé, com que m'has dit que m'assemblo a ella i tota l'estona parles d'ella, m'ha agafat curiositat.

- Ah, es que et pareixes moolt. Jo se quepoca gent enten a Bam-Bam, la gent diu coses d'ella de vegades, però jo m'encarregue de que no ho tornen a dir, i no ho fan.- li dic somrient.- Els pares, per exemple jo se que diuen que és una mala influència, però jo se que no, ella s'encarrega de protegir-nos, també al tete Ed, el tete Ed és el seu germà, també mola moooooolt, és molt guaay, però no vesteix de negre, però mola ^^

Em mire el passadis, no, no el veig, estrany, perquè ha de passar per aquest passadis per anar a la seua casa.

- I tu tens germans? Jo tinc una germana, l'Ariadna, tu tens? I cosins?

-Una mala influència? I això perquè?

Bé, ja havia sentit alguna vegada que la madrina Lily i la meva mare havien fet algunes de les seves per Hogwarts, però per això deien que era una mala influència? Bé, després està lo d'aquell noi que va matar... però ell l'havia torturat...

Em demana si tinc familia. Faig un mig somriure.

-Sí, tinc cosins molt molt lluny, on son ara els meus pares de visita, a Nova Zelanda. Son molt simpàtics...

- Això diuen, perquè fa coses que no es deuen fer o no se que, però no tenen raò.- li dic i és cert, no la tenen.- Uoooh? Nova Zelanda? Que guaaay! Jo vuic anar allí! No he anat mai! Si vaig et buscare! Aixi et faig una visita ^^

Done botets.

- I és molt verd com diuen? He vist parts als llibres que són verdes i altres aixi de muntanya. Que guaay!

Somric.

-Jo no visc allà, eh? Només tinc una tieta allà. He anat un parell de pics. Els meus cosins muggles viuen allà, i els meus pares els van a visitar de tant en tant. Sí, és molt verd. Hi han cangurs molt guays, i uns altres que medeixen un metre, així.- dic, ensenyant amb la mà.- i després hi han animals més estranys, com l'ornitorrinc.

Li faig l'ullet.

-Li hauried de dir a la teva Bam-Bam que t'hi porti algun dia.

- No? Oh, doncs no et podre visitar, i d'on ets?- li pregunte.- Jo soc d'una illa grega, Grècia és també molt guaay, mola molt nadar. Uooooooh, ornitorrinc! Que guaaay! La Wen te una bossa d'un ornitorrinc que es diu Perry, és verd. Jo vuic un cangur, per posar-li una cadira de montar i botar amb ell, seria guay, com montar a caball. Hmm...molaria, però ultimament està ocupada i la veig poc, a més encara ha de dur-me a l'Antartida!- dic rient.- A la seua casa en un raco de la cosa que podem anomenar jardi-bosc posem una tela i aparentem que estem al desert o d'acampada, és guay, de vegades l'Eddie s'unia i l'avi seu ens contava històries. A tu també et conten històries vora el foc?- li pregunte.- Segur que si, mola moolt, normalment ho fan.

Done uns botets i em sente en el banc.

- Bé, excepte els meus pares que no fan eixes coses, a ma mare no li agrada dormir en un sac i el meu pare fa allò que la mare vol, però bé, els tiets molen més.

-Jo? Soc de Nova York.

Somric, mentre ella m'explica com s'ho passaba amb la meva mare i la meva famolia en general. M'aguanto un sospir. Jo feia això que m'ha dit amb el pareperò no sempre era divertit, perquè el meu pare es possava trist, ja que li recordava a la meva mare.

-Sí, ho he fet amb la meva familia. Amb la meva avia, amb els meus tiets i amb els meus pares, ens ho passem bé sempre.-Menteixo.

- Oh, Amèrica! Que guaaay!

Done botets i aleshores em recorde.

- Oh, ooooooh.- deixe la motxilla al banc i començe a buscar-lo i aleshores el veig, se'l ensenye a la Julie. És un explosiu gran-gran. - L'he fabricat jo! Amb polvora, però encara no l'he provat, vols provar-ho amb mi? Tenia pensant explotar alguna cosa guay, la taula de les serps, o la seua casa, alguna ser antipàtica...tot i que també podria explotar alguna cosa vella d'algun despatx, vols...vols explotar algo amb mi? ^^

Tant bon punt la Cass em demana si vull explotar alguna cosa amb ella, sento que tinc un dilema. Per una part, m'encantaria fer alguna cosa, per l'altra, bo estic a la meva epoca, la Cass es la meva tieta i... Que collons.

-Vinga, va, d'acord.

Li agafo el petard. Es bona...

-Mmmmmm podriem... Explotar... Alguna caldera dels Slytherins.