Xerrada [Cass]

Vaig fer una altra volta al llit, i em vaig despertar de cop. Tenia fred, amb el moviment que havia fet, havia fet caure els llançols i les mantes al terra. Em moria de fred. Vaig abraçar una mica els meus peus freds i vaig aixecar-me del llit. No volia tornar a somiar-ho tot. Dic somiar-ho tot, perquè sempre somiava el mateix. Millor dit, el mateix dia.

Vaig agafar-me una manta i vai mirar la fotografia que havia deixat debaix del coixí. La foto del Matt ensenyant-me a tocar la guitarra era allà. Vaig agafar-la i vaig agafar la capa d'invisibilitat. Vaig possar-me-la per damunt i vaig sortir de la sala comuna.

Hogwarts era meu. Ningú em podria veure. I qui em podria veure? El Dougie? El Danny? tot dos eren bons amics de la Nicole i el Harry, estava segura de que si em trobaven no em renyirien molt. L'Aberforth? tampoc em renyiria. M'entendria. El James seria el que més m'entendria... i la Medea... feia temps que no la veia. La veritat, si portava la capa era només per ella.

Vaig arribar a aquella sala. Vaig obrir la porta i la vaig mirar. Sense ell esperant-me tocant la guitarra aquella sala perdia molt. Vaig anar fins al centre i vaig deixar la seva foto al terra. Em vaig quedar mirant-la uns segons abans de parlar:

-Saps que m'ha dit la meva mare? M'ha dit que no es pot saber on ets. La Sam em va dir que sempre estaries amb mi, als meus records, al meu cor.

El silenci em va respondre. Era una cosa que ja m'esperava, però igualment m'havia quedat molt bé deixant-ho anar. Vaig seguir mirant la fotografia.

-Segurament, si ets en algun lloc, hauràs vist tot el que ha passat. Bé, potser no. No ho sé... El Harry va morir per la meva culpa. D'una manera molt parescuda a tu... Jo... jo no volia que cap dels dos... la Nicole després...

Vaig començar a hiperventilar, així que vaig tancar els ulls, vaig repetir-me la frase i vaig mirar la foto un altre pic.

-Ho sento. No volia en cap moment que morissis... no volia que cap de vosaltres morissiu... No puc tocar la guitarra, em fa mal. No puc cantar, no puc fer res relacionat amb la música... I cada nit somio amb la nit que vas morir i la baralla... I em fa mal tot... i...

Em sentia millor cada vegada que parlava més. Deixar-m'ho tot per mi era horrible. Potser no em sentia, el Matt, però jo tenia la sensació de que el meu missatge li arribaria.

Feia fred, o si més no jo tenia mooolt de fred, aixi que vaig alçar-me per anar al llit de la Wen, hi havia cops que dormiem juntes, era millor.
Pero aquest cop no estava...vaja. Vaig agafar una manta i vaig sortir a buscar-la, no duia la capa-guay, pero perque la duia ella segur.

Caminava sense llum, l'escola donava mal rollo de nit, era molt gran, tot i anar amb la Mort es sentien sorolls estranys...

Ween...on parees?

Pero no contestava, vaig mirar la polsera..estava incolora, vale...on estaria? Ooh, pot ser havia anat a la sala del matt, si, pot ser estava alli.
Vaig donar la volta i vaig anar cap alli, es sentia una veu quan m'apropava, vaig obrir la porta.

- Wen? Ets tu? Puc pasar?

-La Nyx es troba malament també. Vaig parlar amb ella i la vaig notar trista. Crec que tu i jo erem els seus unics bons amics. Em fa pena i no se que fer per ella...

Vaig escoltar una veu darrere meu i vaig mossegar-me el llavi. Després em vaig adonar de que era la Cass. Vaig mirar la foto del Matt i vaig sospirar.

-Si, soc jo. Pasa.

Vaig girar-me i vaig somriure.

-Pots venir a parlar amb nosaltres^^

Vaig entrar donant petits botets. La Mort va entrar i es va tombar damunt d'una butaca, el Xaf es va tombar damunt seua.
Vaig veure que la sala del Matt, seguia ahi algunes coses seues, supose que eren seues.

- Parlar amb qui? Amb qui estas parlant?

Vaig anar al seu costat i aleshores vaig vore la foto que havia fet jo, la del Matt.

- Amb qui parlaves?

Estaria parlant amb el Matt? Amb la foto? Podia vore el Matt?

Vaig alçar una cella.

-Amb ell. Amb qui si no?- vaig dir, senyalant la foto.

Vaig mirar la Cass mentre s'apropava i vaig fer-li un lloc al meu costat.

-Seu, Seu...

Vaig mirar la fotogrfia.

-Saps, Matt, el Slytherin dolent que em vas dir va fer mal a la Cass. A que si, Cass? Els Slytherin son dolents... - vaig creuar els braços.- No son bons.

Vaig sentar-me al seu costat..deia que estava parlant amb el Matt, amb la foto, vaig quedar mirant-la...
Cass reacciona! Qui ets tu? La teua consciencia, reacciona, va vinga! La meua consciencia? No et conec...Que vols? Per que vens? Que reaccione? Pero esta parlant amb una fotografia! I? Tu qui ets? Doncs no se perque et pareix estrany...Que no pot parlar amb una fotografia?
Ah, clar....bé, si la Wen deia que estava parlant amb el Matt seria peque estava parlant amb el Matt.

- Les serps venen de fabrica..son malvades, em va tirar un...un ..un encanteri lleig, oi Wen?

Era estrany parlar amb una fotografia...tu parles amb armadures,animals, plantes...continue?
Oh, era cert.

No podia dormir.

Em trobava malament... estava marejada. Necessitava que em toqués l'aire.

És per això que vaig sortir als passadissos sense fer soroll. Necessitava caminar una mica. Però m'era més difícil sense el Nikko, a qui havia deixat a l'habitació per si de cas. Si algú prenia mal, seria jo, no ell.

Vaig respirar una mica més tranquil·la quan vaig començar a caminar i vaig notar que em sentia una mica millor. Però aleshores vaig sentir unes veus... Sabia perfectament de qui eren.

- Wen! Cass! - vaig exclamar, baixet - on sou? què feu aquí a aquestes hores?

Vaig voler tornar a parlar amb el Matt, però la veu de la Rue em va cridar l'atenció. Vaig aixecar-me i vaig anar cap a ella.

-Hola Rue!- Vaig agafar-li delicadament de la mà i vaig acompanyar-la fins on erem.- Estem aqui, parlant amb el Matt.

Vaig ajudar-la a asseure's al meu costat.

- Ruee!

Vaig donar-li un abraç, vaig deixar-li lloc al meu costat.

- Vols manta? Fa fred. Tampoc podies dormir? Jo no tenia son i he vingut a buscar la Wen. Estava parlant amb el Matt, estem parlant.

Que estaven què? e.e

Vaig inspirar fons, contenint-me. No els hi podia dir res; al cap i a la fi, eren elles qui s'havien ensangrentat a la batalla. No podia culpar-les només perquè jo no havia patit mal.

- O sigui que parlàveu amb el Matt... - vaig dir, insegura - I què us diu?

-No.... No ens diu res.

Vaig baixar el cap, mirant la fotografia.

-Però ens escolta! Estic segura! Ens escolta ens escolta!

Vaig rodejar les meves cames amb els meus braços.

-Ens escolta...

- A mi res, li parla a la Wen. A mi no me diu res.

Aleshors la Wen va començar a parlar, ala...donava por...ens escoltava?
Segur? A mi no me molaria que algu m'escoltara. Però si ella volia creure-ho doncs seria cert.
Vaig agafar la mà de la Rue, volia que entenguera el que volia dir-li, que si la Wen ho deia, doncs seria cert.

- Ens escolta Wen? Oh, vale...però...és a dir, pot ser ara esta ocupat i per això no respon o pot ser no pot parlar...et recordes del que ens va dir el Nick-de-poc-sense-cap?

Vaig somriure quan la Cass em va agafar la mà. Sabia què em volia dir. Sabia que no havia de jutjar la Wen pel seu estat; Sabia que el millor que podíem fer era recolzar-la en tot el que poguéssim i més.

Vaig sospirar, i vaig ajupir-me al costat de la Wen.

- Jo crec que la Wen té raó... Però el Matt no ens escolta a través d'una foto. - Vaig fer un somriure calmat, mentre li agafava la foto i li guardava a la butxaca - Ens escolta a través d'aquí - i vaig agafar-li la mà i li vaig col·locar al cor, abans d'abraçar-la fort.

-DEIXEU DE DIR QUE ESTÀ AL MEU COR!!

Vaig separar-me d'ella i vaig amagar el meu cap entre les meves mans, mentre torrnava a plorar.

-Jo no vull que sigui al meu cor.- vaig dir.- No ho vull. De que em serveix, allà? Jo el vull aqui, vull que estigui viu, vull que rigui, vull que abraçi la pobre Claire, vull que em torni a despentinar com feia quan li feia riure. Vull que el seu cor bategui, vull que vingui aqui i que toqui el seu violoncel...

Vaig mirar-les.

-Al cor no torna, al cor no fa això...

merda, merda, merda. L'acabava de cagar de mala manera.


- Wen... - vaig dir, espantada, quan es va separar - tots volem que estigui viu. No ho entens? tothom l'enyora tant com tu... - vaig dir, amb la veu tremolosa - Però no ens podem permetre enfonsar-nos. No el coneixia tant com tu, però si era amic teu significa que era una gran persona. I les grans persones no volen que els seus amics pateixin per ells.

Vaig asseure'm, secant ràpidament una llàgrima que em queia pel rostre, sense atrevir-me a tocar-la. Havia de seguir al seu costat... havia d'ajudar-la. No suportava veure-la malament.

- El Matt no està amb nosaltres - vaig dir, mantenint-me tant serena com podia - I nosaltres no podem fer res per evitar-ho. Però sí que podem fer una cosa... No oblidar-lo mai. Fer que la seva mort no sigui en va. Podem lluitar per ell. Podem pensar que, sigui on sigui, està en un lloc on podrà ser feliç per sempre.


Vaig tancar els ulls, tremolant una mica. Li acabava de deixar anar a la Wendy el mateix discurs que m'havia fet la meva tia... Feia sis anys. Però no podia deixar que m'afectés. Era la Wen, qui necessitava ajuda, no jo... jo no podia tornar a passar pel mateix.

Vaig escoltar el que em va dir, i em va fer sentir millor. No era el mateix que em deien sempre, al menys no exactament. Vaig mirar la Rue, i vaig veure que tremolava. Em vaig quedar sense paraules. Alguna cosa li passava. Em vaig llevar les llàgrimes.

-Gràcies... Rue... Jo...

Vaig mirar-la i vaig abraçar-la, delicadament.

-De veritat, ha estat... molt bonic... Rue... estàs bé?

Vaig tapar-me bé amb la manta, feia fred de nou...La Rue pareixia nerviosa per alguna cosa i la Wen havia cridat, no m'agradava que la gent cridara.
Vaig botar del sofa al costat d'elles que estaven abraçades, ben tapada perque feia fred. Pero no me vaig unir a l'abraçada.
A la Rue li pasava alguna cosa, estava aguantant les llagrimes, per que?

- Que passa Rue? I estas tremolant, i se que no és de fred...Rue?- Rue...ella..li devia passar alguna cosa important mai l'havia vist d'aquella manera.

Vaig sospirar. Sabien que em passava alguna cosa, i eren les meves amigues. Els ho havia de dir. I, més important... Podia ajudar la Wen.

- Jo... Jo t'entenc, Wendy... - vaig dir, tremolant més - T'entenc més del que creus. Hi ha... Hi ha una cosa que no us he explicat...

Vaig inspirar fons.

- Els meus avis eren membres de l'Ordre del Fènix, sabeu? - vaig explicar - Havien posat a la presó forces cavallers de la Mort. És per això que, quan van morir, els meus pares van començar a rebre amenaces d'aquests cavallers que havien quedat en llibertat. Com que sabien que anirien a per ells, es van amagar. Però un dia... - Vaig dir, sense donar importància a les llàgrimes que ja em queien - El dia del meu sisè aniversari, van aconseguir trencar els encanteris de la nostra casa. I, fent la història curta, van agafar els meus pares, els van torturar i els van matar. Davant els meus ulls. I a mi... A mi em van fer això - vaig assenyalar-me els ulls.

Vaig amagar el cap entre les cames.

- No sóc cega de naixement, noies - vaig explicar - Em van deixar cega amb un àcid que em va matar els ulls. Gràcies a Déu, la meva tieta em va rescatar... Però sempre recordaré aquella escena. De la mateixa manera que sempre la recordaràs tu, Wen... - vaig somicar.

Vaig aixecar el cap, fent-me la forta. Però allò feia mal, molt mal...

- Sé molt bé pel que estàs passant, Wendy - vaig dir, compungida - és per això que tot el que et dic t'ho dic amb seguretat. Potser el Matt no tornarà al teu costat, però sempre vetllarà per tu. Almenys això és el que jo sento. Jo tampoc m'ho creia quan la Tia Camile m'ho va dir, però he comprovat que és cert. Ho és, Wendy, ho és... Creu-me, siusplau. - vaig suplicar-li.

Em vaig quedar de pedra. En tot aquest temps, sempre havia pensat que la Rue era cega de naixement. Es més, crec que mai haviem parlat d'aquest tema. Per a nosaltres, la Rue era genial sigui com sigui, i que fos cega no era cap inconvenient per divertir-nos juntes... I mai havia parlat dels seus pares, sempre parlava de la tieta Camile, però...

Com havia estat tan cega? Tan imbécil?

-Rue... Rue jo... Et crec, et crec...

No em podia imaginar que seria veure com fan mal als teus pares, com els torturen i després com cauen al terra com varen caure el Matt, el Harry, la Nicole... sense poder fer res...

Vaig abraçar-la amb força, aguantant les llàgrimes.

-Seré forta Rue... igual que tu...

Vaig somriure mentre l'abraçava, secant-me les llàgrimes.

- És tot el que necessito - vaig dir - que siguis forta. Algun dia tot aquest patiment s'acabarà, n'estic segura. LLuitarem juntes aquesta guerra, i aconseguirem venjar-los a tots i que no n'hi hagin més.

Vaig somriure. Em feia mal recordar totes aquelles coses. Però el més important en aquell moment era preocupar-se dels vius. I semblava que, gràcies a la meva història, la Wendy estava millor.

Vaig fer que si amb el cap, encara abraçada a ella.

-Juntes.- vaig dir, mirant la Cass, fent un gest perque s'apropés.- Les tres juntes. Els venjarem.

Vaig fer un débil somriure.

-Per ells, d'acord? Per tots ells.

M'havia quedat un moment sense pensar després del que havia dit la Rue. Ooh...havien matat els seus pares...uns...fills de puta els havien matat! I l'havien deixat cega! A ella! A la seua familia! Els havien....els havien!

- I....I.... no se sap qui...no?

Vaig abraçar-la Rue i la Wen.

- Sempre juntes...sempre. Per mi sou molt importants sou les primeres noies que volen ser amigues meues.- la Wen va dir que els venjarem.- Si! Ho farem...per ells!