Serpotes de fàbrica. [Cass]

Anava caminant pel passadís, sense saber molt bé què fer. Ja havia acabat els deures i tampoc em venia massa de gust quedar-me a la biblioteca. Encara feia fred per sortir a fora i no portava abric, així que havia descartat els jardins.

M'avorria molt. Ja quasi no quedaven Slytherins al castell i era una merda.

Anava distret i gairebé no vaig veure a la Cassandra, la plasta de Gryffindor, fins que hi vaig ser el costat.

Aixi que la culpa era meua.

- Yay!- vaig donar-li una patada a un gerro que hi havia en una estantería, es va trencar, guay. – I jo que sols volia ajudar-la! I damunt ho pagava amb mi! I damunt apunta a la Mort!- era flipant.- Nosaltres no teniem la culpa!

Aleshores vaig recordar-me d’una canço guay, una que cantava Bam-Bam, com es deia...aah, si.

A girl can do what she wants to do and thats
What Im gonna do

I espera…després venia algo com.

An I dont give a damn bout my reputation
Never said I wanted to improve my station
An Im only doin good
When Im havin fun
An I dont have to please no one
An I dont give a damn
bout my bad reputation

- Yay!- vaig trencar un vidre amb la vareta.- A la merda! An I dont give a damn bout my reputation!

Ooooh! Ja recordava l’estrofa que més m’agradava!

An I dont really care
If ya think Im strange
I aint gonna change

Vaig continuar trencant coses del passadis brut aquell, que més donava, si ningú me diria res. I aleshores vaig vore que algu venia al meu costat, era el Percy, bah, vaig continuar trencant coses.

- Yay!

Vaig esquivar els vidres de no sé què que la Gryffindor havia tirat del prestatge i que s'havia esmicolat contra el terra. Vaig fer un pas enrere, al veure-la cantant mentre trencava coses.

-Es pot saber què fas?- Vaig preguntar, aixecant una cella mentre em mirava els vidres i els trossos de gerro que adornaven el terra.

Vaig treure la vareta amb resignació, disposat a arreglar tot el que havia trencat. Reparoera un encanteri molt guay, arreglava tot el que es trencava. Fins que tornava a trencar-se.

-Reparo- Vaig dir. I els trossos de ceràmica que estaven al terra van ajuntar-se per formar altre cop el gerro que la Cassandra havia trencat.

- Trenque coses, per què? Mai has vist trencar coses?

Aleshores vaig vore que ho arreglava.

- I tu per què ho arregles? Ho trenque perquè estic enfadada, i trencar coses és guay i relaxa, la mare va dir que era preferible que trencara coses que no trencara persones. I a Karate me varen dir que quan estava enfadada podía donar patades a les parets...bé, si més no jo vaig escoltar això, però ara que ho pense és estrany, no?- vaig somriure i vaig trencar un altre gerro.

Vaig tararejar la canço.

- I tu que fas? No tens cap serp de fàbrica per parlar?

em va contestar que trencava coses. Cada dia em semblava que aquella noia estava més malament.

-Les coses es poden arreglar, però és millor si no les vas trencant.

Vaig quedar-me parat, amb els braços creuats i picant amb un peu al terra amb impaciència. Va ser llavors quan em va dir si no hi havia més serps (De fàbrica?) amb qui pogués parlar.

-Doncs no, no n'hi han- Vaig dir, fastiguejat. Havia donat just en el tema que més em molestava, que no tingués ningú amb qui parlar.

-I tu, per què trenques coses?

Estava tant avorrit que fins i tot em posava a parlar amb la boja de Gryffindor. Genial.

- Per el motiu que es poden arreglar és més segur trencar-les, saps? Les puc trencar i si no fora per la magia s'arreglarien, perque necesiten la magia, pero també les podem trencar i no arreglar. No sempre es pot arreglar, hi han coses que és millor que estiguen trencades.

Vaig mirar-lo somrient i vaig donar-li una patada a un marc, trencant-lo tambe.

- Segur que et mors de ganes d'arreglar-lo. Pero pots resistir. Sols pensa que no esta ahi. A més ningu ve mai a aquest passadis, ho he comprovat.- va dir que no tenia ningu amb qui parlar.- Tu ets una serp de fabrica? O ets diferent?

Aleshores em va preguntar perque trencava coses.

- Oh...no crec que interese, deixem-ho que estic enfadada i trencar coses és...és guay, si.

- Que es puguin arreglar no és motiu per trencar-les, però, bah, és igual. A més, puc aguantar sense arreglar-les. - Vaig dir, amb superioritat.

Vaig quedar-me una estona en silenci, esperant, però no va dir res, així que vaig seguir parlant - I per què estàs enfadada?

Vaig sentar-me en un dels banquets guays, vaig posar-me a acariciar la Mort mentres movia les cames.

- Es que he discutit amb la Wen...-no sabia si podia contar-lo, perque no tenia dret, o si, nose.

No havia contestat a la pregunta, tornaria a preguntar.

- Perseus...tu ets una serp de fabrica? Ets com ells? O ets diferent?- vaig dir mirant-lo.- Ets malvat??

- De fàbrica?- Vaig preguntar, sorprès- És clar que no sóc de fàbrica! -Esperaba que no comtinués amb aquest tema, perquè jo pasava d'explicar-li d'on venien els nens i aquestes coses, d'això que se n'encarreguessin els seus pares.

-I no sóc malvat...- Vaig dir, aquest cop amb més desconfiança. -Només tinc dotze anys- Vaig excusar-me.

No era de fabrica, ja era un pas.

- Aleshores si no ets malvat, si no ets com ells...-vaig mirar-lo.- Per que et caiem tant malament? I dius sang-de-fang a la Wen? No ens coneixes, i si ho fas per prejudicis, doncs, aleshores ets com ells, no? Jo tambe tinc la teua edat, pero no jutge la gent sense coneixer-la. Nose, ens podries coneixer abans de jutjar-nos, oi? Pot ser podriem acabant sent amics i tot ^^ Encara que se que no vols que et vejem amb mi, aixi que...Pero no ho comprenc.

Peq que la gent era tan complicada? No es podia jutjar sense coneixer, i si diu que ell no era malvat...i no era de fabrica com ells...perque li queiem mal?

- Per que et caiem malament?

Vaig mirar cap a una altre banda, inquiet. Per què no entenien el que a mi m'havien explicat tota la vida?

-Perquè els Slytherin i els Gryffindor mai s'han portat bé, no ho sabies?- Vaig preguntar, aixecant els ulls al cel- I sobre els sang-de-fang... Estan per sota nostre. No és racisme, és una qüestió biològica aplastant. - Vaig fer, repetint les paraules que havia sentit dir al meu pare.

-A més, les cases són un reflexe de com som, no? Doncs ja està.

(OFF: Em sento super cruel escrivint aquests posts xDD)

- Pero no s'han portat bé per aixo, mai ningu ha donat l'oportunitat a un Gryffindor i a un Slytherin portar-se bé, es a dir, la major part de gent s'auto-odia pel simple fet de ser de la casa que son, a mi, Bam-Bam va dir-me que anar amb compte amb les serps, i vosaltres es com si...sols es juntareu amb slytherins, hi ha pocs dels vostres que es junten amb altres cases, perque doneu tanta importancia a les cases?- es que no ho entenia, a Grecia no era igual, les cases, es podien dur malament, pero la gent no.- Una qüestio biologica aplastant?- val aixo ja no ho havia pillat.- Els...sang-de-fang com vosaltes els anomeneu no son aixi! No els podeu anomenar aixi, que passa que tambe li doneu molta importancia a l'origen de la sang? I qui vos diu que la vostra sang no esta mesclada? Perque ara fora pura abans deuria de no ser-ho.

Me'l vaig mirar, es que les coses eren rares, no...Nose, pero no podien dir sang-de-fang a gent com la Wen.
Vaig acariciar la Mort mentres movia les cames.

-No hi ha que donar-li moltes voltes. Slytherin i Gryffindor no es porten bé. Ja està.- Vaig dir, cansat. - A més, tu creus que si ara li anés a un Gryffindor i li preguntés si vol ser el meu amic em diria que sí? Siusplau- Vaig posar els ulls en blanc.

-Sobre els sang-de-fang... És fàcil: Com més parents mags, més màgia tens tu. - Va, no era tan difícil d'entendre, no? Tenia molta lògica. - I no és el mateix enterar-se que ets un mag amb onze anys que una família màgica amb tradició i història, eh que no?

- Però no ho són pel simple fet de que són slytherin i gryffindor, no doneu mai l'oportunitat. Si dos persones són amigues abans de vindre aqui, i després una va a Gryffindor i l'altra a Slytherin, que passa? Es separen?- eren complicats, per què ho feien tan complicat?- Doncs jo soc Gryffindor i si ho preguntares et diria que si.- vaig dir somrient, per què no? Tampoc era tan complicat! Jo no me fixava en l'escut. Vale, Bam-Bam havia dit que no me fiara, però bah.- Però no voldries perquè et caic malament...- doncs vale, però si ho preguntava jo diria que si.

La Mort, va donar un salt al terra i es va tombar davant els seus peus, ha!

- No te perquè. Per els nascuts de muggles és molt més complicat, perquè no saben que són mags, els passen coses rares i la gent es riu d'ells perquè poden botar des d'un tercer pis i levitar...o explotar algo amb la ment...- això m'havia passat a mi un cop, fou moooolt divertit, botar des del balcó i no fer-me res- ...i ells ho han d'amagar perquè si no la gent pensa que són bojos. Però aleshores quan tenen 11 anys, reben la carta i veuen que això que els passava no era res estrany, que tenen magia, que poden fer coses guays, i que hi ha més gent com ells. I clar venen a l'escola molt il·lusionats per apendre, però aleshores veniu vosaltres i els comenceu a insultar pel simple fet de que són fills de muggles! Ells tenen magia, nosaltres tenim magia, som iguals.- per què no ho volien vore! Si era aixi de fàcil! Tots som iguals!- Creixen en mons diferents, però tots dos tenen els mateixos drets.

Ale, i no podia dir que no era cert, perquè ho era! No hi havia diferència excepte pel fet de que havien crescut en diferents families.
Em vaig mirar el Percy somrient.

- Per què ho feu? Per què són diferents? Per ells, nosaltres també som diferents, i no per això ens insulten.

-Tu no comptes! Tu ets... rara. Qualsevol altre em diria que no, i ho saps. - Vaig creuar els braços, emprenyat i vaig apartar-me del gat, que va donar un salt i es va tombar als meus peus.

No m'agradaven els gats.

-Veus? Doncs per això és per què haurien d'anar a una escola a part o alguna cosa així, perquè no tenen ni idea del què són. En canvi, nosaltres- Vaig dir, referint-me als sang pura. - Ho sabem des de sempre i tenim famílies amb tradició i història que és una cosa que s'hauria de tenir en compte.

-Potser tenen màgia, però segur que és algun tipus de problema. Són raros, no te sentit que en tinguin. - Vaig donar una passa al costat, per apartar-me encara més del gat.

Vaig començar a riure quan va dir-me que era rara....hahahahahahahaahhahahah...rara...hahahaha

- No soc rara, el que pasa que vosaltres sou tots iguals.- la Mort es va apartar del Percy i va tornar al banc.- Tranquil·la Mort, algun dia havia de passar no pots caure bé a tots.

Vaig continuar movent les cames.

- Però no! Ells no ho sabien però tenen poder i per aquest motiu són com nosaltres, si no t'agrada, doncs no vingues a l'escola, ells tenen tot el dret a estar aqui. No són raros. Ells també tenen familia amb tradició i història, són persones, no setes, no apareixen de repent.

Per què li costava tant entendre-ho?!

Aquella noia m'exasperava, per què reia, ara? I per què em comparava les persones amb bolets? Estava clar que no entenia res de res.

-Es clar que no aurten com bolets. Per suposat que tenen pare i mare i família. Però és una família muggle, és a dir, no te cap mena de tradició i història en el món dels mags. -Vaig bufar.

-Es que no ho entens?- Vaig acabar preguntant, ja una mica cansat d'aquella conversa. En serio, aquella nena no connectava neurones o què?

- Si, que ho entenc, i podria dir que inclos millor que tu.- vale, es cansava de la conversa, doncs res.- Però deixem-ho aixi.

Vaig alçar-me del banc donant un bot.

- Canviem de tema, fem alguna cosa guay? Has anat algun cop al bosc?

Anava a replicar quan va dir que ho deixessim estar. Vaig aguantar-me les ganes de dir-li que era jo qui ho entenia millor que ella. Tsk, estava clar.

No volia anar amb ella, perquè, bé, era rara, però m'avorria i no volia anar sol, perquè encara m'avorria més...

-Vale...- Vaig acceptar, una mica enfadat amb mi mateix.- Sí que hi he estat, als bosc. És guay.

- Guay, doncs anem ^^- vaig tirar a caminar cap al jardi, cap al bosc.- Jo es que sols he entrat un cop, buscava una planta per herbologia, crec o pocions, i un cop, per els limits va ser on vaig trobar la Mort.

Anava donant botets mentres caminava.

- I tu has estat? Es tan perillos com diuen? Hi han bestioles i coses rares?

-Sí que hi he estat, però només és perillós si vas molt lluny. Hi han acromàntules, diuen. - Vaig dir, amb un somriure. No les havia vist mai, però m'havien dit que eren enormes.

-Hi han moltes coses. Un cop crec que vaig veure un unicorn. - Havia vist un reflex platejat desaparèixer camí enllà acompanyat de soroll de cascs - Guay, eh?

(Off: Tanquem tema?)

off: val…però obrim al bosc?]

- Ooooh! Acromantuleeeees!- que guaaay, jo vuic vore acromantules!

Varem eixir per la porta i el bosc ens esperava al final...ooooh! anavem d’excursió al bosc ^^

- Unicorns? Ooooh! Pot ser veiem algún ^^

-Sí, potser sí, però no es deixen veure gaire. - Vaig dir, mentre travessava el llindar de les portes del castell per anar cap al bosc.

-Però no ens pot veure cap profe. - Vaig dir, baixant la veu- Perquè en teoria està prohibit. Però, bah, hi va tothom.

[Tema tancat]