la meva veïna, versió deessa [Juno]

miro dubtosa les portes de l'hivernacle. Em pregunto si algú hi haurà entrat en els tres mesos d'estiu. Jo gairebé no he tingut les forces...

I, quan entro, les meves sospites es confirmen. està tot en un estat deplorable... Les meves pobres plantetes.

- Sento molt no haver-vos cuidat aquest estiu...

Però de seguida somric, i em poso mans a l'obra. vaig als armaris i agafo sacs de sorra nous, i les eines, i, tot escoltant música i tararejant, vaig arreglant totes les plantes, així com les instal·lacions.

Ja dec anar per la meitat quan sento un soroll darrere meu. Em giro, somrient.

Entro a l'hivernacle amb el meu quadern de dibuix i els meus llapissos de colors i m'aturo en veure que ja hi ha algú. No hi estic acostumada, a que hi hagi gent quan entro a dibuixar alguna flor o planta que em sembla interesant. Em quedo allà uns segons, mirant a la noia, i després faig un somriure tímid. És pot saber que fas, Juno?

-Ehm... hola!- Miro al meu voltant i sospiro.- Oh, déu méu... Sembla que ningú s'ha preocupat per les plantetes aquest estiu... Estàs arreglant-les? Vols que t'ajudi?

I, quan em giro, puc veure que qui ha entrat és una noia. Sé qui és, tot i que no la conec gaire.

- Hola - Li dic, amablement, amb un somriure - Sembla que no... La veritat és que em sento una mica culpable.

Miro les pobres plantetes amb un somriure trist, i continuo podant un arbust, que ja té un aspecte força més maco.

- Et dius Juno, oi? - li dic, mentre treballo - Tranquil·la, jo sola ja puc. Si segueixes amb intencions de dibuixar, fes-ho, però; jo no et molestaré.

Faig que sí quan em demana si em dic Juno. Deixo el meu quadern de dibuix i el meu llibre a un costat i faig que no amb el cap.

-No, dona... t'ajudaré, a més, les plantes així fan peneta i no puc dibuixar-les bé. Ja tornaré quan hagin reviscut una mica...

Agafo unes petites tisores de podar i començo a llevar les petites branques fetes pols de les plantetes.

-Tú ets l'Erin, oi? L'amiga de l'Allie.

Assenteixo a la seva pregunta, somrient en veure que m'ajuda igualment.

- Sí, em dic Erin - Dic, somrient - Erin River. Encantada.

Deixo caure unes fulletes dintre la bosa on estic deixant totes les restes, i li faig un nus en veure que ja està plena.

- Aquí n'hi ha una altra - dic, obrint-ne una de nova - La veritat és que em sento malament. Porto aquí només una hora, i mira tot el que hi ha...

Faig un somriure, però. No sé què té aquesta noia... però em cau bé.

-Juno Styles.- Li dic, somrient.

Vaig a agafar una altra bossa jo també i segueixo ajudant-la a arreglar una mica les plantes. Faig una ganyota quan diu allò de que es sent malament.

-Jo he fet milers de dibuixos d'aquest hivernacle, i veure'l així fa pena... Em demano com pensa fer classe el professor de botànica amb un hivernacle així.- somric.- Potser ens regala punts per haver-li fet el treball!

Somric.

- La veritat és que ho he fet moltes vegades, això, i mai he rebut punts extra... - admeto - Però bé ho ha de fer algú, no? - dic, somrient amablement.

Tallo les últimes fulletes de l'arbre que estan dolentes i em passo a una floreta mig moixa. Amb un somriure, i molt de compte, rego delicadament les arrels de la planta.

- M'agradaria veure algun dels teus dibuixos - Li dic, amablement - Si no t'importa. Jo també n'he fet bastants, però segur que els teus em superen... - Faig una rialleta, veient com la floreta sembla revifada. M'agrada la rapidesa de les coses màgiques. Em fa sentir bé.

-Bé, doncs ho farem per les plantes, pobretes.- somric.

Agafo una petita regadora i rego amb compte una planta, que revifa màgicament i els seus colors tornen a brillar. Somric, sense poder-ho evitar. És com si donés les gràcies.

-Oh, els meus dibuixos...- somric.- Bé, no sé, potser els teus son millors. Si vols tel's ensenyo quan acabem de revifar les plantes com toca. Et sembla bé?

- És clar - Dic, animada - Em farà molta il·lusió veurel's.

Me la miro uns segons, somrient. Em fa molta gràcia, aquesta noia.

- Saps? - li dic, mig rient - Ets clavada a una amiga meva, al poblet on visc. Les vegades que t'he vist pel castell, sempre he pensat que t'hi assemblaves físicament, però ara veig que també és com et mous, com parles.... us hauríeu de conèixer. Us cauríeu molt bé - dic, somrient.

Alço una cella, sorpresa, i somric.

-Sí? De veritat?

Mai m'havien dit res així. La veritat era que només em deien que era una Ravenclaw responsable, o coses així. Mai ningú m'havia dit que coneixia algú que s'assemblés a mi. Podria ser divertit.

-I com es diu la teva amiga?- li demano, encuriosida.

- Es diu Rory, Rory Gilmore - Li dic, amb un somriure - Mira-ho per tu mateixa.

Vaig a buscar la meva cartera, d'on trec un petit moneder. D'una butxaqueta del moneder trec un feix de fotos, i rebusco fins que trobo l'indicada. Li allargo la foto a la Juno, divertida.

Foto:

- És una mica més gran que tu i jo - Li dic, mirant la foto amb carinyo - És un geni de noia. Va a una de les escoles més bones de tota Irlanda, havent-la tingut la seva mare amb setze anys. És genial... Crec que us cauríeu molt bé. ^^

Agafo la foto que em dona i me la quedo mirant mentre ella parla. Si, si que s'assembla a mi. Fa por i tot, del que s'assembla a mi.

-Uau...- dic, flipada.- Fa por i tot. Si que s'assembla a mi...

Li torno la foto i em giro per veure com un clavell màgic reviu ràpidament. Somric, mirant la flor, i després torno a mirar l'Erin.

-Bé, sembla que amb aquesta part ja em acabat, ara anem a arreglar les d'allà...

[off: vaja si fa por, es ella mateixa... xDD]

[OFF: xD he intentat agafar alguna foto on no s'assemblessin moltíssim, pero bueno xDD]

Ric amb les coses que diu. En realitat té raó...

- Està bé. - Li dic, encara somrient, i em dirigeixo al lloc on ella em diu.

Ens quedem uns segons en silenci, cada una arreglant la seva part.

- I d'on ets, tu? - li dic, amablement.

-Soc d'Escòcia.- li contesto.- D'un poble molt alegre, i amb moltes muntanyes per els voltants...

Arreglo una branqueta d'un petit arbust i li posso adob al terrari de l'altra planta, tranquil·lament.

-És genial per anar en cavall... Tú hi has anat, en cavall, algun pic?

- Que maco! - li dic, amb sinceritat - Sí que hi he anat. No gaires vegades, però sí suficient com per no caure'm del cavall. - Bromejo - Hi han uns quants estables a Stars Hollow... Fa uns anys que ajudo allà als estius, tot i que no munto (off: està ben escrit? xd) tant com m'agradaria.

Faig un somriure, i miro al meu voltant.

- Ja gairebé està... moltes gràcies, de veritat.

Somric, passa poques vegades això de trobar algú que monta a cavall o que li agrada, i a mi aquest tema m'encanta. Vaig cap on he deixat el quadern de dibuix i cerco un dels dibuixos que he fet del Pigat, i torno cap a ella.

-Aquest és el Pigat, el meu cavall.- li somric.- Quan vaig amb ell, és com si fos tot diferent. És la meva mascota, i l'estimo molt.

Guardo el quadern i l'ajudo amb unes plantes més. Faig que no amb el cap quan em dona les gràcies.

-No me les donis, qualsevol faria el mateix, Erin. Les plantes no tenen la culpa de que els professors les abandonin.- somric.