Mare meva, la que em vé a sobre...

És, claar, és claar. És compleeetament normal que toooots i cada un dels advocats que hi havia l'any passat al buffet haguéssin arribat a l'edat de jubilar-se en el meu segon any. I, per si fos poc, no hi havia cap persona de la meva edat disposada a estudiar per a ser advocat. De manera que, amb només un any d'experiència, el pobre Thomas A. Clearwater passa a ser el cap del buffet i la totalitat d'aquest. Per sort pagaven bé, només faltaria...

Mare meva, la que em venia a sobre. Per sort, ara que s'havia atrapat el malote ja no hi havia gaire cosa a fer. Mira que arribar-me la notícia un dia després d'apuntar-me de monitor al campus d'estiu de Hogwarts tenia tela... Mare de déu, ara sabia com s'havia sentit la noia aquella d'aurors, la Ginevra Grey, al començar.

Een fi. Com que el despatx estava ple de caixes, el primer i l'únic que vaig fer aquell dia va ser endreçar i posar-ho tot en ordre. Cap al final del dia, la cosa va quedar més o menys així:



Em vaig mirar la meva obra, satisfet. De veritat creia que podria fer-ho. Però no, no em vindrien malament un parell d'ajudants...

Vaig entrar al despatx d'en Thomas Clearwater, el nou cap del dept. de Bruixijustícia. Vaig entrar a tota pastilla, sense ni trucar a la porta ni res. La veritat, la mort d'en Rodlel havia dificultat les coses a la buida Conselleria.

- Bon dia, Thomas. - vaig deixar-li els disset expedients d'en Rodlel/Dusell a sobre la taula, abans de començar a parlar -. Bé, com et deus suposar, la mort d'en Rodlel ens ha deixat molt tranquils: podem dormir amb la dona i estar amb els fills, sense patir.

Després de la breu introducció, el vaig convidar a seure al sofà que ell mateix havia posat, i em vaig asseure al seu costat.

- Però, com també et deus suposar, la seva mort suposa una feinada extra, més enllà de les infraccions dels menors, dels delinqüents per Ús Inapropiat de Material Muggle, i dels infractors de la Llei de Secret Ètnic (ja saps, la llei que fa que el món muggle no s'assabenti de nosaltres). Al damunt del teu escriptori t'hi he deixat els... setze o disset expedients d'en Rodlel, la seva identitat secreta, els documents de cerca i captura, i les declaracions escrites dels testimonis de la seva mort.

Vaig explicar-li més o menys el cas, i vaig demanar-li que es mirés amb detall el tema de la doble identitat. Era quelcom que havíem d'haver detectat i, encara que no tingués connotacions legals, me'n sentia directament responsable.

- Alguna pregunta?

Estava a punt d'anar a fer un cafè quan va arribar el conseller.

- Hola, senyor... Veig que em porta feina- vaig comentar.

el senyor Lupin em va convidar a seure al meu sofà (la qual cosa em va fer força gràcia xd) mentre m'anava introduïnt el tema. Vaig fer un somriure.

- Tranquil, senyor; el dia que tingui dona i fills ja no patiré- vaig bromejar.

- Però, com també et deus suposar-va continuar ell- la seva mort suposa una feinada extra, més enllà de les infraccions dels menors, dels delinqüents per Ús Inapropiat de Material Muggle, i dels infractors de la Llei de Secret Ètnic (ja saps, la llei que fa que el món muggle no s'assabenti de nosaltres). Al damunt del teu escriptori t'hi he deixat els... setze o disset expedients d'en Rodlel, la seva identitat secreta, els documents de cerca i captura, i les declaracions escrites dels testimonis de la seva mort...

Em va explicar més o menys el cas, i va demanar-me que em mirés amb detall el tema de la doble identitat.

- Alguna pregunta?- va fer.

- No, senyor- vaig respondre- Ho faré sense cap problema, no és tanta feina com m'havia imaginat. Només... Que sap si hi ha algú a Hogwarts pensant en estudiar Bruixijustícia? És que... Bé, no és pas que em senti sol, però... m'agradaria saber si estaré així gaire temps més- vaig fer, divertit.