Classes particulars [Juno]

Pujo tranquil·lament per les escales, repassant cada paret i comprovant l'estat de la torre. No hi havia pujat des d'abans que caigués, i ara que ja estava reconstruïda encara no l'havia vista.

De tota manera, el motiu de pujar a la Torre d'Astronomia era més simple: m'agradava el paisatge que es veia des de dalt. I és que potser molt havia canviat en un any: potser tot just un any abans jo era un simple monitor que demanava, implorava, la plaça de professor, en un ambient que propiciava pensar que tot anava bé. Ara, en canvi, sóc el director d'una escola encara atemorida pels incidents passats. Però hi ha coses que no canvien mai: i a mi em segueix agradant el paisatge.

Quan arribo a dalt, però, ja hi ha algú.

He pujat milers de vegades la torre d'astronomia, però crec que sempre mab alguna cosa. Ja sigui la meva càmara de fotos, el meu bloc de dibuix i les meves pintures, algun llibre, o fins i tot amb els deures.

Aquella vegada pujava sense res.

Només volia pensar. Pensar en tot el que havia passat aquest any. El Fortin, la por que em feia aquesta persona des que es va saber que havia estat ell, qui havia assassinat a sang freda a l'Elizabeth i el Matthew. Molta por, tanta com per tancar-me al lavabo, sentint els crits dels altres a la gran batalla a Hogwarts en la qual van morir l'Arianne, el professor Jones i la professora Barrock.

Deixo anar un sospir, i llavors sento que algú s'apropa. Em giro, espantada, però em relaxo de seguida en veure al professor Bohr.

-Hola, James...- Somric.

Somric, tranquil, i me la quedo mirant mentre m'acosto a la barana. Passa una mica d'aire, que em revifa, i em giro un moment cap a ella.

- Fa gairebé dos mesos que no es sap res del Fortin, capficar-s'hi és una manera de martiritzar-se sense motiu.

Me la quedo mirant, amb un somriure, guardant les distàncies.

- Tens altres coses en què pensar. Com... en les assignatures de l'any que ve, o, si vols disfrutar més de l'estiu -cosa que et recomano-, en el teu amic Slytherin, l'artista.

-És que... no deixo de pensar... en com vaig... actuar.

Deixo anar un sospir un altre pic. He pensat molt de pics que potser hauria pogut ajudar, si hagués anat a la baralla.. però em va fer tanta por...

-Les assignatures? Bé... crec que agafaré runes, estudis muggles...

Obro la boca quan parla de l'Alex, però estic en blanc. Em posso vermella, sense poder-ho evitar.

-L'Alex...- dic. No m'agrada que digui només amic Slytherin.

Assenteixo, tranquil.

- Sí, l'Alex. Sembla que teniu moltes coses en comú, no? - dic, somrient.

Després em giro cap al paisatge, mirant avall. No recordava que el paisatge fos realment tan bonic.

-Ehm...

M'era molt estrany parlar de l'Alex amb un professor. Vaig pensar en ell, i un somriure se'm va formar als llavis. Tenia el cavall que m'havia regalat a sobre de la tauleta que hi havia al costat del meu llit, i cada dia em mirava el dibuix del petó... o el tornava a dibuixar. Ja havia fet bastants dibuixos d'ell. Em sortien quasi sense adonar-me'n.

-Sí... moltes.- somric.

Alço els ulls al cel, rient per sota el nas, i després canvio de tema.

- No has portat les eines per dibuixar, avui. Llàstima, segur que un dibuix d'aquest paisatge et sortiria molt bé.

Sospiro, tranquil, i me la torno a mirar.

Somric, mirant jo també el paisatge.

-Ja en tinc un dibuix, d'aquest paisatge... Bé, en realitat, més d'un...

Em miro el professor i giro una mica el cap cap a un costat.

-I vos... i tú com et trobes?- li demano, al recordar que no li agradava que li tractessin de vosté

Somric, però quan em pregunta com estic dibuixo una ganyota i m'encongeixo d'espatlles.

- No ho sé... Tot va massa ràpid, no m'agrada... En un any he passat d'alumne graduat a director, no té cap sentit...

Esbufego, més feixugament: cada vegada que hi penso m'adono de la falta de naturalitat del que m'està passant.

I, de cop, el miro amb altres ulls. I és que el James només té quatre anys més que jo, i es director d'una escola on encara i regnen els traumes dels anteriors accidents...

-Jo... jo crec que ho pots fer molt bé.- li somric.- De veritat. Ho vas fer molt bé a la baralla, vas salvar-nos a tots... I et preocupes pels alumnes, i això és bo.

Li somric. Potser necessita ànims a la seva nova feina.

-I que, tindrem nous professors l'any que vé?

M'encongeixo d'espatlles, una mica més animat pel que em diu.

- Alguns, sí. Bé, és necessari, ja que... - però se'm fa un nus a la gola i m'aturo un segon -, ja que hi ha algunes vacants que s'han d'omplir. Bastanta gent jove, ja ho veuràs.

Sospiro, cansat, i em frego els ulls, que gairebé se'm tanquen.

-Sempre està bé veure gent nova.

Em quedo uns segons pensativa, mirant el paisatge. El professor Jones i la professora Barrock eren bones persones. Em va saber molt greu quan em van dir que el Fortin els havia assassinat. Esperava que les persones que ara tinguessin els seus llocs de treball ho fessin tan bé com ells.

-Hauries de descansar una mica.- Li dic, quan veig que gairabé tanca els ulls.