Entre classes.

Vaig arribar al vestíbul casi derrapant pels passadissos. A qui se li havia ocorregut posar primer Pocions, que es feia classe a les masmorres i després Transformacions, que es feia al tercer pis? En cinc minuts era impossible arribar.

Anava tan embalada que casi caic per culpa d'una estora. Vaig mirar a banda i banda, esperant que ningú hagués vist la meva casi caiguda.

Anava passejant tranquilament pel vestibul ja que tenia una hora lliure i vaig veure com una noia "Guapa també" gairebé queia per culpa d'una catifa, vaig apropar-me a ella.
-Estàs bé.- vaig preguntar.- no m'agradaria que li pases des a aquest nas perfecte.- li vaig fer amb la meva veu avellutada.

Un noi es va apropar a mi. "Merda, ja està, algú m'ha vist"

-Sí, sí. Estic bé- vaig contestar-li, una mica vermella. No sabia si perquè casi m'havia vist caure o perquè m'havia dit que tenia un nas maco.- I tu ets...?- vaig preguntar, al veure que no em sonava de res.

-Karl Foster.- vaig dir-li categoric- de Seté i Slytherin, però he arribat fa molt poc, de fet ahir.- vaig mirar-la intensament.- Sóc de noruega.
-I tu, qui ets maca?.- vaig dir amb la meva veu de lligar.

-Emily Blake, cinqué, Huffelpuff- vaig respondre-li, amb un somriure.

Allò de Slytherin primer em va sonar malament, normalment els Slytherin no eren tan amigables i menys amb els de no sang pura... Però no volia tindre prejudicis des d'un bon principi.

-Noruega, has dit? I és maco?

-Si.- vaig dir-li somrient seductoriament.- és preciós i molt romàntic però a l'hibern hi fa fresqueta.- li vaig picar l'ullet.- Així que ets de Hufflepuff, m'alegro de coneixer-te.- vaig dir-li, recordant-me que havia de ser subtil amb ella ja que només feia 5é.- Així ja coneixo a una noia de cada residència, bé de Slytherin més, però el fet es que...- vaig agafar-li la ma com un cavaller i li vaig fer un petó.- encantat de coneixer-la senyoreta Blake.

Quan vaig sortir de classe vaig veure l'Emily al final de passadís, i vaig decidir anar a preguntar a veure quan començaríem els entrenaments. Sempre m'havia dut molt bé amb ella, i com que era dos anys més petita sempre me l'havia mirada com a una germana. Per això em va sulfurar que un altre noi de setè com jo, el nou, estigués tirant-li els trastos d'aquella manera.

- Eh, tu! - vaig dir dirigint-me-li a ell-. Què et penses que fas, casanova?

Em vaig mirar a l'Emily.

- Estàs bé, t'ha fet alguna cosa? ¬¬

I després de que el Karl em fes un petó a la mà, tot així de molt pel·lícula muggle, va arribar en Saul.

- Estàs bé, t'ha fet alguna cosa?- Em va preguntar, llançant-li una mala mirada al Slytherin

-Eh, no...- vaig respondre, estranyada, i sense saber ben bé que passava- Crec que no.

-Perdona.- vaig dir-li al pallaso aquell de groc que s'habia interposat en el meu plà.- Pallaso, a tu qui t'ha donat vel en aquest entarrament.- vaig dir-li mordas.- L'unic que faig és preguntar-li si està bé, per que per la teva informació ha estat a punt de caure.- vaig dir-li, el volia deixar malament.- a més, només etsva coneixent a una altra companya, per si no ho saps sóc nou, tan sols m'he presentat.
-Sóc el Karl Foster.- vaig dir-li.- Tu, deus ser el pringat de Hufflepuff.

- Sí, segurament dec ser això - li vaig sir amb una mirada gelada gens comuna en mi-. I pel que veig l'Emily ja està dempeus i sana i estàlvia, moltes gràcies. Tampoc no calen tants petons ni escarafalls, eh?

Li vaig fer un somriure forçat.

- Anaves a algun lloc, Em? Vols que t'hi acompanyi? ^^ No se sap mai amb quins indesitjables et pots trobar...

Vaig observar l'intercanvi de mirades poc amigables com qui mira un partit de tennis.
Llavors en Saul, em va preguntar on anava.

-Jo anava a Transformacions i...- vaig mirar el meu rellotge-...arribo tard!

Vaig sortir d'allí corrents, mentre em despedia agitant la mà i cridant "Fins després" als dos nois. Esperava que cap dels dos tornés a llançar-se un d'aquells comentaris freds.

[Surto del tema]