Escapada de les classes.

Hora de classes, tothom a les classes... Bé, tothom menys jo, que he esperat a que els passadissos estiguin buits per agafar l'Imbècil i la Mirja i anar als jardins.

He de reconeixer que m'han agradat els jardins de Hogwarts, però sempre està ple de gent amb la qui no vull estar, així que no he pigut encara gaudir d'un lloc com aquest. Ara que no hi ha ningú, és quan millor s'està.

La Mirja ronroneja, i l'Imbècil està totalment adormit damunt la Mirja. Somric, acaronant la Mirja. Ara sí que s'està bé...

Quan tothom és a classe trec el cap de l'habitació, vaig d'estranquis fins a la cuina, esmorzo ràpid i surto als jardins, tranquil. Corro una mica, estiro i em poso a entrenar, corrent pels jardins. A la quarta sèrie de quinze minuts m'aturo, miro al meu voltant per assegurar-me que no hi ha ningú, em trec tota la roba i em tiro al llac. En la primera dècima de segon maleeixo la meva pròpia idea mentre sento com el fred m'envaeix el cos; però aviat entro en calor i nedo durant una bona estona, tranquil·lament, sense ningú al voltant. Sort d'això, també...

Vaig donant voltes a les meves coses, mentalment. Ric per sota el nas en pensar en l'absurda situació de fa uns dies amb la Julie. Llàstima, mira que a mi m'agradava... Bé, potser si ho enfoquem d'una altra manera acaba caient, em dic.

Em submergeixo uns metres, tranquil, i després surto ràpidament cap a la superfície. I aleshores veig algú als jardins, estirat a la gespa. Glups.

"No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar."

Recito mentalment un de les meves poesies preferides, quan de cop sento un soroll que em possa en alerta. M'aixeco ràpidament, perquè és suposa que no hi ha d'haver ningú, ara, i perquè he sentit tot el que va passar el curs passat. Trec la vareta i llavors el veig al llac, Alço una cella, mig enfadada. ¿Perque? ¿Per què ha d'estar ell aquí?

-Tú no hauries d'estar a classe?!- li demano, de mala llet. Però bé, jo també hauria de ser-hi. Només és que estic enfadada de que m'hagin axafat el pla d'avui. La Mirja em bufa. És clar, l'he feta caure quan m'he aixecat. L'Imbècil segueix dormint...

Bufo, molest. De totes les persones a Hogwarts, havia de ser ella. Mira que si fos una mica menys borde amb mi li faria un favor... Nedo cap a la riba, sense presses.

- Au, guarda la vareta abans que facis mal a algú...

Arribo a la vora del llac i m'enfilo a la roca, exhibint sense vergonya la meva nuesa. Bé, és que sempre he pensat que no tinc res de què avergonyir-me.

-Què guardi la...?

Em vaig girar, sentint-me violenta. Què fa, anant nuu tan tranquil? Existeixen els banyadors, collons! Tenia que ser ell, joder... El Mirja el bufa, mirant-lo fixament, ja que ha notat que alguna cosa em molesta d'ell.

-T'adones de com és de rara la situació, Underwood?- li demano, incapaç de creure el que està fent.- Existeixen els banyadors, saps?

- Rara, la situació? - ric, divertit -. Per a mi és molt normal, la que actua de manera rara ets tu, que dónes l'esquena a una cosa que segur que no t'ha desagradat veure...

Ho dic amb sorna, burxant-la, rient-me d'ella. Sembla avergonyida i molesta per una situació que jo entenc com a divertida i inusual. M'espero uns segons, dret, de braços creuats i exhibint-me totalment, i després m'hi acosto, passa a passa, ignorant el gat blanc que em bufa.

- Apa... que et posa violenta, això? - li dic, en veu baixa, a cau d'orella, a pocs centímetres d'ella; trapella, amb tota la intenció de molestar-la més -. Tan reprimida estàs que un tio despullat ja et posa nerviosa...?

-Michael Underwood.- l'aviso, sentint-me cabrejada.- T'informo de que encara tinc la vareta a la mà, i t'asseguro de que sé molt bé com utilitzar-la.

M'obligo a quedar-me quieta, els braços creuats. La Mirja el bufa de nou. La seva advertència, suposo.

-I no em tornis a parlar a cau d'orella.- li dic, seria.- Entesos?

Somric, divertit, en sentir la seva resposta.

- Jo també tinc una... vareta. Bé, això ja ho saps, l'acabes de veure - dic, burxant-la més; però faig un gest ràpid, infal·lible, i li prenc la seva vareta de la mà -. Apa, ara en tinc dues.

M'hi torno a acostar una mica, parlant-li de nou a l'orella.

- Què passa, si et parlo a cau d'orella? Et poses calenta? - m'ho passo massa bé prenent-li el pèl -. Perquè se m'acudeixen maneres d'arreglar-ho, això, si tu et deixes... No t'aniria malament, fins i tot t'agradaria.

Em giro poc a poc, cap a ell, i el miro als ulls, un segons. Em mossego el llavi lleugerament, i col·loco les meves a les seves espatlles.

-Així que creus que no m'aniria malament, eh?- li dic, apropant el meu rostre al seu.- Que m'agradaria... I a tu, t'agradaria...?

Apropo més els meus llavis als seus, i quan veig que ell s'apropa a mi, per disfrutar d'un possible petó, la meva mà vola i li dona una bufetada d'aquelles que sonen, i recupero la meva vareta.

-Amb mi no s'hi juga, Underwood.- li dic, amb un somriure a la cara.- Ha quedat clar ja?

Alço la cella davant la seva pregunta.

- És clar, que m'agradaria, quines preguntes... - dic, mentre se m'acosta i jo faig el mateix gest.

He d'admetre que per una dècima de segon m'havia pensat que el petó me'l faria de veritat, però la bufetada em torna a la realitat. Somric, altivament; sembla que la noia s'ha oblidat durant un moment de la meva nuesa. L'agafo de la cintura, ràpidament, i l'acosto a mi estrenyent el seu cos contra el meu mentre li faig el petó que ella no m'ha fet abans.

- Did that feel like playing a game to you? - dic, en veu baixa, en separar-me d'ella mentre m'allunyo una passa.

Em torno a sentir realment violenta quan m'estreny contra ell, però quan realment m'enfado és quan em fa aquell petó. D'on ha tret l'educació aquest noi? Li torno a donar una altra bufetada, realment enrabiada.

-A mi els petons no me'ls roben, està clar?- li dic, realment cabrejada. Joder! Maleducat... Agafo aire. Joder, i segueix nuu davant meu.- Et penses vestir en algun moment del dia?

La Mirja surt corrents de cop, i me la miro cabrejada. Sí, sí, abandona'm, gràcies."

La segona bufetada, malgrat ser més previsible que la primera, arriba amb més ganes: aquesta me la sento i no puc evitar dibuixar una ganyota, encara que la situació no ha acabat de perdre la gràcia.

- D'acord, d'acord, ja em vesteixo... I no pateixis, que el pròxim petó no l'hauré de robar - li pico l'ullet, divertit, mentre m'allunyo fins on hi ha les meves coses.

Em vesteixo d'una revolada, sense pudor, i em miro la noia una altra vegada.

- Què, més còmoda ara que em pots mirar sense trobar-te amb sorpreses? - dic, fent mofa -. Esperaré pacientment el dia en què reconeixeràs que t'ha agradat el que has vist avui...

Li pico l'ullet una altra vegada i comprovo que no em deixo res, sense presses.

Creuo els braços, mirant-lo amb el ceny arrufat.

-Segueix somiant, guapo.

L'Imbècil, que ha estat tota aquesta estona dormint, ve cap a mi i salta per que l'agafi. L'agafo amb paciència infinita i me'l col·loco a la meva espatlla.

El pròxim petó deia. Com es podia ser tan arrogant. I després em deien a mi que tenia ego.

Somric, divertit, en sentir la seva resposta.

- No pateixis, això està fet, preciosa - li dic, picant-li l'ullet, abans de posar-me a caminar cap al castell.

[Surto del tema]

L'Imbècil fa un sorollet, mentre em miro com marxa el noi. El miro encuriosida, i veig com em demana amb la mirada que ha passat.

-Sincerament, Imbècil... No en vull parlar del tema.

Em torno a possar com estava, abans de que passés tota aquesta escena violenta. Abraço a l'Imbècil, sospiro i em quedo mirant al cel.


-Apa, anem a cercar la Mirja, Imbècil.- Li dic, quan acabo de recitar el poema mentalment.

[TEMA TANCAT]