Hora de divertir-se! A ballar damunt la taulaaaa! :D

- És un nom bonic.- li dic somrient.- Oh, jo també estat informant-me, per una cosa, però serà sorpresa.

Em mire a l'espill, val, ja estic.

- Val, gira't un moment.- si no, no mola tant.

M'espere a que es gire.

- Però no mires!

Agafe les lentilles, i amb compte, sempre m'han donat mal rollo, em pose les de color tirant a groc, pose la mirada perduda, i deixe penjar la mandibula, guay. Veig que la Wen segueix d'esquenes i fent grunyits, com de gos, com de mort, si, vaig cap a ella, arrastrant un poc el peu, quant estic prop estire els braços per agafar-la.

-Sorpresa? Quina sorpresa?

Alço una cella quan em diu que em giri. Em giro poc a poc i creuo els braços, rodant els ulls. Què fa? La sento venir, sento els seus passos i els grunys, però igualment, a pesar de saber en el fons de la meva consciència que és la Cass, quan els seus braços em toquen i em giro i veig la seva cara actuo totalment per instint.

"Atacar! Mossegar!"

Em separo d'ella un metre i salto al damunt d'ella, fent-la caure, i li subjecto les mans al terra. Després alço els llavis ensenyant els ullals grunyint.

Aleshores veig com la Wen es llança damunt meua i caiguent les dos a terra se me posa damunt i em grunyeix. Em quede parada un moment i comence a riure.

- Hahahahhahahahahhaha, aixo deu significar que soc molt real! Com molaria anar aixi per Hogwarts asustant a la gent!

Veig que continua agafant-me amb força les mans, però no em preocupa, és a dir, és la Wen, no crec que em mossegue i si ho fa...bah, és la Wen, i no és lluna plena, no passaria res. Però que passada, m'agradat fer de zombie, em vestire igual per Halloween.

- T'alçes ja? T'estas embrutant de sang falsa.

Me la quedo mirant fixament uns minuts, ensenyant els ullals, grunyint, mentre poc a poc el meu cos es relaxa i vaig sent conscient del que ha passat. De cop deixo anar les mans de la Cass i m'aixeco, espantada de mi mateixa.

-Oh déu meu...

Sofreixo un calfred, ha estat extrany. Massa extrany.

-Oh déu meu...

M'alçe d'un bot i em mire la Wen.

- Estas bé? Jo estic bé, doncs aleshores no ha passat res.

Agafe la camera de fotos i em faig una foto per recordar com anava, per Halloween. Em lleve les lentilles.

- Que no ha passat res, és normal, la Nymeria s'ha asustat perquè era massa real.- me la quede mirant i l'abraçe.- Que no passa res...hmm...tens sang falsa a la samarreta, però això marxa amb aigua.

Em mire a l'espill, mola l'aspecte.

-Es que... he deixat de ser jo... ha estat estrany...

Miro la Cass i li faig un lleu somriure.

-Uau... tinc els pèls de punta. No sé si per la teva disfressa o per la meva reacció, les dues coses han estat... uau?

Ric lleument i després em moc una mica. D'acord, no ha passat res, no he mossegat, he recuperat el control poc a poc...

- hahahahahaha, ho veig, ho veig.- dic senyalant el seu braç.- La teua reacció m'ha deixat parada però no tenia por perquè ets tu.- li dic.- I la disfressa....a que mola moltissim! Jo vuic anar per Hogwarts aixi, seria mooooooooolt guay! I espantar la gent!

Em mire la Wen i em pose al seu costat i ens faig una foto, i jo pose cara de zombie.

- Esta clar em vestire de zombie! Uau, com moles!- li dic a Wen.- No se si llevar-me ja tot aço o no...hhhhmmm...

-No tenies por perquè era jo? No era jo, Cass, i estava grunyin-te a menys de dos centimetres de la teva cara, del teu coll, pensava en mossegar-te. Hauries d'haver tingut por.

Somric per la foto i després torno a moure les mans per tranquil·litzar-me.

-Mola molt la disfressa.- li somric.- molt realista.

- A mi no em donaves por, por tu?- li dic rient.- hahahha, no em fases riure, si tu no podries amb mi ni amb els ulls tancats- li dic mentres m'aparte d'ella donant botets i rient.

Agafe una toalleta i em lleve la ferida super guay del coll, costa, però acaba marxant, llastima, amb el que molava. Em mire la cara.

- Molt, molt. Pareix que haja menjat algo recentment.- dic senyalant-me els llavis, amb una altra, els netege.

Em vaig llevant la pintura, però abans apunte en un paper els pasos que em seguit per posar-la, primer la base, baseee, hahahaha, agafe el paper i el penge a la paret, continue llevant-me la pintura.

- Guay, que guay, m'agrada. Farem un concert i el 31 espantare gent, mola ^^

-Vols provar?- li dic, possant-me en possició defensiva.

Somric, sé que la guanyaria. Ella sabia karate, jo també, però jo ara també tenia uns dons extres, oïda sobrehumana, gran capacitat de reacció, força...

-Va, vinga, no deies que em pots guanyar?

Vale, això era jo o era la Nymeria?

- Vuic provar, vuic provar.- li dic somrient i posant-me en posició defensiva.- Uoooh!

Jo sabia karate, i havia apres més coses durant l'estiu i donar bots ràpid i escabullir-me, i demés coses guays.

- Va vinga, vaa...vaaaa.- li dic rient mentres totes dos donem voltes en cercle, no puc parar de riure em fa molta gràcia.- hahahaha, si no ataquem, ens estarem tot el dia donant voltes en cercle!

Em quede mirant i veig un coixi i se'l tire.

- Yaaaay!

Esquivo el coixí amb facilitat i li trec la llengua.

-Esperava a que a ataquessis tu primer... encara tens temps per rendir-te. Ho vols?

Ella segueix fent cercles. És clar que no es rendeix, és la Cass.

-Molt bé, doncs.

Salto de cop, esquivant els seus inutils intents de protegir-se de mi (una potada i uns braços en creu) i agafant-la de les espatlles la posso contra la paret.

-Veus? Ara soc un monstre, no em pots guanyar.

- No.- li dic rient.

Em defenc, però ella esta en modo-llop i és massa ràpida, aix, no m'agrada, abans era jo la ràpida, buenooo, per ara, espera a que faça això ^^

- Què que faig?- li dic somrient- Doncs això!

I abans que puga donar-se compte començe a fer-li pesigolles, fent que totes dues caiguem a terra i rodolem, acabem damunt d'uns coixins que no se que feien per ahi, però guay.

- hahahaha, ara jo estic damunt.- dic mentres encara li faig pesigolles.- hahahahhaha.

Quan comença a fer-me pessigolles es com si els meus instints que fa dos segons estaven en ple funcionament s'apaguessin. Tornava a ser totalment humana, totalment la Wendy. Reia, mentre la Cass em feia pessigolles.

-Caaaaaaaasss!!- reia.- Paraaaaaaaa!!!

- hahahahahahahahahahhahahah!

Em quede parada i deixe de fer-li pesigolles.

- Te guanyaaaaaaat, hahahahha- em deixe caure damunt d'ella, amb compte de no fer-la mal, clar, però esclafant-la.- Xaf!- dic rient.- I no et faig més per pena, eh, perquè em dones penaaaaaa!- oh, pot ser li taque algo de sang...bé, no crec, ja s'ha secat.- Meeeeeeec!

Em giro de cop, agafant-li les mans i li faig un somriure.

-Res de pena!- ric.- T'he guanyat jo. Si no, intenta moure't.

L'havia inmobilitzada totalment, no hi havia cap manera de que sortis. I jo l'agafava amb força.

-3, 2, 1... he guanyat.- Ric.

Em mire la Wen.

- Tss...que no has guanyaat!- li dic rient.

A veure....mans, res, peus...tampoc...cap, podia menejar el cap. Em quede mirant-la i mire l'habitació, hi ha un coixi just als nostres peus, si poguera agafar el coixi...si poguera agafar el coixi i donar-li, aleshores podria alçar-me seria guay. Però no tenia la vareta, no se per on parava, per algun lloc deuria estar...però la vareta era un palet...jo volia menejar el coixi, aixi podria donar-li i aleshores alçar-me...hhmm...coixi....coixi...em quede mirant el coixi fixament, i aleshores veig com el coixi s'alça, O.O uau, i li pega a la Wen, però no es mou.

- Te donat amb un coixi que es mou sol, mou-tee! Vale, si, has guanyat, t'alçes?- li dic somrient.

Noto com alguna cosa em dona al cap, una cosa blandeta. No em moc, segueixo mirant amb un somriure a la Cass fins que es dona per vençuda. Li trec la llengua.

-T'he guayat!

Em miro el coixí.

-Com coi l'has mogut?

Li done un abraç estrujant-la.

- Bah, algun dia conseguire guanyar-te.- li dic rient.- Encara que tingues la Nymeria.

Com ho he fet? Doncs ni idea...

- Ehm, no se jo volia que el coixi es moguera per donar-te i l'he mirat fixament i s'ha mogut, nose, supose que és normal, no? Et recordes del llibre?

Em quede mirant el coixi fixament, jo vuic que es moga, mou-te....mou-te...i s'enlaira i li torna a donar al cap.

- Doncs aixi.- li dic rient.

-Aiiiix!

Em miro la Cass amb el ceny arrufat i després ric.

-Pero això a estat trampa! Trampulleraaaaa!!!

Veig la Cova amagada davall del llit i l'agafo.

-És la cobia més poruga que he vist mai.

- Però has vist quina cosa més divertidaaaaaaaaaaaaa? Puc fer que es moguen coses sense la vareta! Que passada! Podre moure objectes encara que em lleven la varetaaaaa!

Em mire la Cova rient.

- Pot ser li molestava el soroll, el Penjat és molt sensible, per això li he fet un forat a la finestra.- dic senyalant un forat menut a la finestra, tapat amb una tela.- Aixi no passa el fred, li agrada marxar, l'altre dia va dur-me una aranya molt guay.