On hi ha les estrelles hi ha la gent que estimes (Edgar)

- Tu també formes part de la familia.- li dic apartant-li un floc de cabell de la cara.- És més…-acabe de tindre una idea.- T’agradaria….t’agradaria passar el dia del teu aniversari en la meua casa?

Seria genial, es a dir, no crec que el 12 estiguera a Hogwarts, i m’agradaria passar el dia amb ella…si ella vol, clar. M’agradaria que poguera, si, seria genial.

- Vols…vindries? També…és a dir si vols passar el dia amb els teus pares….nose, podrien vindre també…-em quede callat, esperant la seua resposta.

La veritat és que em fa molta il·lusió que m'ho proposi. No havia pensat en el dia del meu aniversari...

- Suposo que sí... - dic, fent un somriure - M'agradaria molt, si els teus pares no tenen inconvenient, vindré - faig.

li faig un petó curt, i recolzo el cap a la seva espatlla. És increïble com, a cada moment que passa, m'enamoro més d'ell.

- Per què vam haver de trigar un any a aclarir-ho tot...? - pregunto, divertida - Ara hem de recuperar massa temps perdut - dic, rient.

- Per suposat que als meus pares no els importarà, tot el contrari, a la meua mare li encantarà, li anirà....li agradarà.- li dic somrient.

Escolte el que diu i comence a riure.

- Ves a saber, quin parell estem fets.- li dic.- Però el temps que no estavem junts tampoc el varem desaprofitar. Que em dius d'aquelles classes on havies d'aguantar el horroros so del piano tocat per mi? - li dic rient.