Visitant la "gent"... es pateixen accidents

Vaig arribar a la mussolerissa amb u tovalló ple de galetes de l'esmorzar. Ja feia temps des de l'inici de curs i encara no els havia saludat. Vaig deixar la cartera a la porta i vaig entrar.

- Hola, mussole...-Vaig dir quan vaig haver arriabt on eren, però no vaig poder acabar. Com vaig comprovar amb els bronquis, no havien netejat. Vaig mirar al terra. Estava tot ple de pols, i els mussols aletejant no eren una bona ajuda per manternir els àcars quiets.

Instintivament i ja començant a costar-me respirar vaig posar la mà a la meva butxaca. En vaig treure un inhalador; Vaig comprovar amb horror, però, que se m'havia acabat. I m'havia deixat la bossa amb l'hinalador de sobres a fora.

Vaig començar a sortir, lentament i tossint, amb les mans tapant-me el nas i la boca. M'estava cansant molt, però havia de continuar o em farien una nebulosa de les grans, cosa que significava dues hores a la infermeria, i tenia deures i coses per fer.

Vaig seguir caminant, ja desesperadeta perquè la porta encara estava lluny.

Anava a entrar a la mussoleria, ja que algú deuria de respondre a casa, quant em vaig topar amb una motxilla, vaig suposar que algu al entrar l'havia deixat fora sense donar-se compte. Al agafar-la pre a dur-la al propietari, va caure a terra un objecte, al fixar-me millor em vaig donar compte de que era un inhalador. Vaig entrar a la mussoleria quant vaig vore a una xica, que em pareixia haver-la vist en alguna classe, casi en terra. Aquesta duia un inhalador en la ma. En seguida ho vaig captar i li vaig llevar l'inhalador que duia en la ma, que estava buit, i li vaig posar l'altre, però com pareixia que no poguera ni apretar-lo, ho vaig fer jo mateix.
- Hola?- vaig preguntar preocupat- Et trobes millor?
Al cap d'una estona em va contestar.

Per sort, es va obrir la porta. En va aparèixer un noi de la meva classe, amb qui no havia parlat però que feia poc que sabia que era el germà de la sam. Gràcies a déu; portava el meu altre inhalador a la mà.

Me'l va posar a la mà i va apretar. De seguida vaig notar el mal gust, però al cap de poc també vaig notar que respirava una mica millor.

- M-moltes gràcies- vaig dir tossint una mica- Bé, millor si m'en vaig...- vaig deixar el paquetet amb les galetes en un cubet de menjar i vaig començar a caminar cap a fora.

- Ei.- vaig dir quant vaig vore que volia marxar. La vaig agafar del braç- Tu no marxes fins que no et sentes i fases exercicis de respiració. On creus que vas? Casi et dona algo. - vaig dir mentres la mirava preocupat.

- NO passa res- vaig dir somrient- només anava a fora a prendre l'aire, això està ple de pols. Moltíssimes gràcies, per cert.

Me la vaig quedar mirant.

- No et pense deixar sola aixi que si vols marxar, ho sent però jo te acompanye- vaig dir mirant-la als ulls- Que passaria si et donara un altre atac, eh!? On vols anar?- vaig preguntar.

Abans que em contestara vaig cridar al meu mussol i li vaig donar una carta.

- Per a casa- vaig dir i aquest es va enlairar.

- gràcies- vaig dir, un cop més- Vine, si vols, jo sóc bona, no com la teva germana, que mai s'està quieta- Vaig caure en què 1) no m'havia presentat i 2) ell potser no sabia que coneixia a la Sam.

- Per cert, em dic Erin River- vaig dir quan vaig seure- Vaig a la teva classe a Criança, però diria que mai havíem parlat. No sé si ho sabies, pe`ro conec a la teva germana. és una noia genial, tot i que sempre haig de ser la seva consciència... Ja en pots estar orgullós^^

Vaig començar a fer els exercicis repiratoris.

Vaig riure amb els seu comentari:
- Si, la Samus esta fatal. Gràcies, veig que no soc l’unic que intenta que siga bona- vaig dir riguent- Encantat, jo soc Edgar i ara que ho dius tens rao anem a la mateixa classe.- vaig esperar a que acabara els seus exercis- Anem?

- Sí, gràcies- vaig dir quan vaig acabar, i tots dos vam anar a caminar pels jardins a respirar l'aire fresc; Així no hauria d'anar a veure a Madame Pomfrey.

[TEMA TANCAT (Continuació als Jardins, "Respirant aire net")]