Classe de natació!!

- Si, bueno, supose, però em segueix a tots llocs, li agrada agafar-se al meu cap, o sobrevolar, i com l'arbre dona sombra, doncs es sentirà bé. L'altre dia vaig veure com es menjava una aranya més gran que la meua mà!- dic rient.-Calfy? Ah, Ca Alfred, nose perquè la gent diu que dona por, si mola molt.

Entrem a l'aigua poc a poc, no solte la Wen de la mà, li pase el flotador perquè s'agafe a ell.

- Oh, jo he anat a la sala guay, en la sala guay he demanat un flotador i aparegut aquest, a que mola? Mola molt, és gryffindor, jo tampoc sabia que hi hagueren gryffindors, però és guay, això vol dir que pot ser també hi han banyadors i toalles! Ooh! Molaria molt que aci també es feren esports, a Grècia feiem natacio, carreres aquatiques, tir, correr, montar a caball...i quidditch, era el que més molava d'assignatura, a mi m'encantava!

-Oh! Jo a tir treuria un deu!- dic, somrient.- A Ca l'Alfred! Jo també hi vull anar! abans hi havia un passadís aquí, però es va caure per extranyes circumstàncies...

Agafo el flotador que em dona i em recolzo en ell. Passo el cap i el cos pel forat i m'agafo amb els braços.

-Molaria que hi haguessin tovalloles i així! Seria genial... Bé, ara què?- li demano, mirant els meus peus encara al terra.

- Algun dia anem, vaig trobar coses guays, te les ensenyare després. El vaig veure, el passadis que anava a l'escola, però el varem tornar a tapar, també varem trobar un que anava al bosc, mola molt.

Veig que esta agafada al flotador.

- Esta bé agafada, si?

I aleshores li agafe de la mà i l'estire amb mi cap l'aigua, fent que deixe darrere la terra i es quede flotant.

- Ho havia de fer.- li dic somrient.-A que no passa res? ^^

-Deu molar molt, Ca l'Alfred... Sí,estic ben agafada...

Quan m'agafa de la mà i m'estira deixo anar un petit crit i m'agafo amb força al flotador, amb els ulls tancats, i sento que no hi ha res devall els meus peus, però el flotador em manté a la superfície. Obro els ulls, i miro els meus peus, que es mouen lliures...

-Doncs... no, no passa res, no m'enfonso!

Ric, divertida, i em miro la Cass.

-Floto!

- hahahahahahahahahahahaha.- començe a riure.- M'encantaa!- ric més.- veus? Ja estas a un pas de nadar tu sola.

Li tire aigua banyant-li el cap, em submergisc i torne a eixir.

- Floteees, floteees, i no és gens difil, veus? Natural, com si nose...com quan et rasques algo per que et pica...no hi ha que fer es per flotar, hahahahahaha. Ix solees!- dic rient, li tire aigua i m'aparte d'ella nadant.- hahahahaha

-Bé, normal normal no és... estic agafada a un flotador!

Ric, quan em llança aigua al cap. També li tiro aigua jo, impulsant-me amb les cames per arribar on és ella, rient.

-Vine cap aquí que t'enxampo!- li dic, anant cap a ella, amb les mans agafades amb força al flotador. No m'atrevia a deixar-lo anar.

- Doncs quant et soltes veuras com també és normal, ja voras tu que guay.- li dic rient.

Vaig apartant-me d'ella nadant d'esquena.

- No m'atraparaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas! No po-draaaaaaaaaaas! hahahahahaha

Vaig nadant fent que es vaja apartant de la vorera sense donar-se compte.

- hahahahah, que guaaaaaaaaay!

Vaig nedant cap a ella i li esquitxo aigua, rient. Després em quedo quieta, agafada al flotador. Estavem lluny ja de la vorera del llac, i em sentia una mica desprotegida.

-Uo.

Vaig mullar-me una mica el cap, i vaig somriure. Estava guay, flotar així...

-Quan t'en vas, Cass?- li demano, encuriosida, ben agafada al flotador.

Vaig submergir-me i despres vaig eixir al costat de la Wen, em vaig submerigir i vaig tornar a eixir.

- Oooh, doncs jo creia que ja ja, perqu la mare em va dir que ja ja venia, en res, pero el pare m'ha enviat una carta dient que a final de mes, ells venen una setmana perque el pare vol visitar la tieta i estar-se a casa la tieta, a mi m'han dit que em puc quedar, fins que marxem. I tu? I tu quan marxes? Marxes prompte? Hi ha que fer despedida guguay abans de marxar totes, que te que molar, i tots, podem incluir támbe el Ed i el Nicolu, estarem separats un mes, pero amb tu i la Rue podem parlar menalment, i per teltefon...o com es diga, et donare el meu numero i aixi et cridare, si? A que mola?

Em pose cap amunt i flote.

- hahahahahahahahaha

-Jo marxo el quinze... Però sí, hem de fer una festa de despedida o algo, vos trobaré moltíssim a faltar...

La miro mentre es submergeix i després torna a sortir a la superfície, amb enveja. Jo vull fer-ho, també, sembla genial... però si ara em desfaig del flotador m'enfonso.

-El telefon, d'acord... però els meus pares em van fotre bastant bronca per allò de cridar a l'atzar i em controlen el mòbil, no se si podré cridar-te molt...

- Jo també a vosaltres, no sera igual, tindre l'Ari per ahi i em renyira per tot, ho veig, a no ser que se'n vaja amb les seues amigues i em deixe en pau. Perque sino s'avorrira, i si s'avorreix es posa de mala llet i em diu que hauria de fer aço, que no deuria de fer allo, que tal..blabla, pero ens volem igual, jo la vuic molt.

Faig unes braçades.

- oh, doncs et cridare jo.- me la quede mirant.- Vols submergir-te? Et done la ma i et submergeixes, i despres tornes a agafar-te al flotador, vols? Jo no et soltare i t'ajudare, vols? Jo se que voools, ho seeee, ho seeeee!

-Jo vull coneixer l'Ari, encara que crec que li donariem massa maldecaps nosaltres dues juntes.- Ric.- Guay, crida'm.

Em miro el flotador i després miro lla Cass, i somric.

-Va, d'acord... però m'has de prometre que no em faràs cap broma, eh? Si us plau.

- Te la presentare, bah, li cauras be, segur, jo hi ha vegades que crec que estima mes el Nicolu que no a mi.- dic rient.

Em quede mirant la Wen.

- Clar que no et fare cap broma, paraula de Konstantaras.- dic posant la ma damunt el cor. Li allargue la ma.- Aleshores si?

Li agafo de la mà , sense acabar de desfer-me del flotador.

-Aleshores sí.- li somric.

Em mossego el llavi i em llevo una mica el flotador, de manera que només m'agafo amb un braç.

-Quan tu diguis...

Li somric, li agafe la ma, li agafe l'altra, ara ja no s'agafa al flotador, sols a mi, ens submergim.
Ens estem ua estona baix.

No pots dir que no mola estar baix l'agiua, és genial, mira un peeeix! Quan vuigues pujar, quant et quedes sense aire, estiram la ma i pujem.

Quan baixem em quedo mirant l'aigua, al·lucinada. Em sento... genial. Allà, a l'aigua, sense res al meu voltant. M'encanta. Només la mà de la Cass.

D'acord

Em quedo allà uns segons. Em dona igual, estar quedant-me sense aire. L'espectacle s'ho mereix. Després sento que no puc més, i li estiro de la mà a la Cass.

Pujem de nou cap a dalt i acoste el flotador a la Wen.

- A que es genial? A que mola mooooooolt?-li dic somrient.- A mi des de sempre m'agradat esbrinar fins on podien aguantar els meus pulmons, he desocbert que puc quasi un minut- li somric.- Aleshores t'agradat? A que nadar és guay? A que no dona tanta poor?

-Si! Mola molt! No entenc perquè a la mama li fan tanta por!!

Després recordo el que li va passar al tiet, al seu germà, de petit, i ho entenc. No la puc jutjar.

-Bé, dona el mateix...- dic, baixant la mirada.- Mola molt! A veure quan ho puc fer sola, això!

- Mola, mola.- li dic flotant. - Segur que d'aci poc, has avançat moltissim!

Em quede mirant el cel.

- Saps? M'agradaria poder congelar moments, guardar-los i poder accedir a ells sempre, no creus que seria genial? Poder accedir ls bons records sempre, molaria molt, seria molt guay. Jo guardaria aquest, m'agrada molt.

-Crec que es pot fer.- li dic, pensativa.

Ho havia llegit en un llibre, un dels moltíssims llibres que m'havia llegit de la biblioteca després de la mort del Matt. Hi havia un que deia alguna cosa sobre un Pensiu i sobre un encanteri que extreia els records i es podien ficar en una espècie de flascons.

-Sí, em sona que ho vaig llegir a algun lloc. Ja ho miraré...

- Es pot fer? Uau! Doncs molaria moltissim!- ric.- hahahah, val, doncs si trobes alguna cosa guay m'avises.

Em quede flotant cap per amunt.

- Veus? Ja esta, no és tan complicat.- li dic somrient.- Encara que molaria més si volgueres deixar el flotador, peròooo, per ara va bé.- li dic rient.- Guay ^^

Em mullo la cara, el cap i les mans i somric. S'està fresquet, a l'aigua.

-Doncs miraré que es pot fer...

Em mossego el llavi, pensativa. On havia llegit jo...? Bha, que més donava. Vaig aixecar els peus, pensativa.

-He pensat en fer una de bona a principi de curs. No sé, explotar alguna cosa només arribar o alguna cosa així.- ric.- Fa temps que no fem res...

- Ooooh! Molaria moltissiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!- dic apropant-me cap a ella rient.- Si, jo m'apunte, si estic clar, però jo m'apunte ^^

Li tire aigua i ric, tirar aigua és guay.

- Explotaaar! hahahahahahah! Al tren, al tren guay podem organitzar-ho, o si tens algo pensant m'ho dius, jo pensare algo durant l'estiu. Que guaaaaaaaaaaaaaay!

Em quede mirant el llac.

- Saps? Un dia vaig anar a l'altra banda del llac, hi ha vorera, terra, arbres i als fons una carretera, mola.

-Pensaré durant l'estiu. Em portaré alguns llibres de la biblioteca.- Somric.- He escoltat que la Tinc-els-cabells-molt-llargs serà profe el pròxim any... ens divertirem.

Miro el llac i escolto el que em diu.

-Jo. No hi ha res més? Molaria que hi hagués alguna altra cosa amb la qual divertir-nos...

- La Tinc-els-cabells-molt-llargs? Ooooooooooooooooh! haahahahahahahahhahahah, m'encanta el nom, hahahahahhaha, hahahahhahaha Tinc-els-cabells-molt-llargs hahahahaha. -aleshores recorde el que ha dit.- Professora? Pobra, el que haura d'aguantar ^^ Ens divertirem, ens divertirem ^^

Alguna cosa guay a l'altra banda....hmm, eh, doncs molaria.

- Doncs nose, no vaig seguir molt la carretera, però hi havia un cartell que anava a no se quin poble podriem visitar algun dia el poble, pot ser hi ha algo, no? Imaginat que trobarem alguna cosa guay! Molaria molt! Podriem explorar! Ho apunte per l'any que ve.