Parlant després de la baralla. [James]

- L'Eileen... no la mereixo... - vaig sospirar, amb un mig somriure dibuixat als llavis -. Sí, farem reunió. I jo tampoc em refio de la Medea. Per això mateix tornaré al lloc de professor de Defensa, i us prepararé tan bé com pugui. Per no parlar de l'EM, és clar. Toca aprendre molt. I he de seguir amb l'estudi teòric; és el que em va salvar en el seu moment.

Vaig fer una ganyota, mentre m'incorporava.

- La Wendy... no es mereix tot el que està passant. Ningú ho mereix, però ella menys. Una criatura tan pura no pot patir tant...

Vaig somriure. Yey!

-Oh oh jo he millorat!- vaig dir, alçant el braç com si estiguessim a classe, després vaig riure.- Eh, no, però he millorat amb la Sam, ja ho vares veure...

Vaig pensar en la Wen i vaig fer una ganyota.

-Crida, per les nits.- vaig sospirar.- L'escolto des de la meva habitació. A ella i a la Cass. Ella crida el nom del Matt, i a mi se m'encongeix el cor... El Fortin la volia matar a ella, i no a ell. No em puc imaginar com de culpable s'ha de sentir, pobreta...

Vaig riure, divertit.

- Sí, que heu millorat molt. Estic molt sorprès, la veritat. Heu fet una feina excel·lent.

Vaig sospirar quan va parlar de la Wendy.

- Pobra... voldria ajudar-la, però... no sé què fer. Tot el que ella voldria seria tornar a abraçar el Matt, i em temo que això no puc donar-li...

Vaig sospirar.

-Ningú pot fer tornar a la vida als morts, i això ho ha de saber. Un cop superat això... es veurà amb forces de tot.

Sabia de que parlava. Jo havia passat per la mort dels meus pares als sis anys, més petita encara que la Wen... i el més dificil va ser allò, veure que per molt que plorés no hi tornarien, i que perdia temps, que la vida era curta i mai podriem saber quan s'acabaria, que s'havia d'aprofitar el temps tot el que puguessim.

-Has dit que volies parlar amb ella sobre la mort del Matt, abans? Si ho fas... millor treu el tema com qui no vol la cosa, no li parlis directament d'allò.

Vaig sospirar, cansat.

- Sí, en sóc conscient. Hauré de mirar d'enfocar-ho de la manera més suau i subtil possible... Però així i tot no serà fàcil.

Vaig ficar-me la mà a la butxaca i en vaig treure un flascó de color vermell. Sang, la pròpia sang vessada en combatre el drac, barrejada amb la sang de la bèstia. Era un potent curatiu propi, que només podia prendre jo; però pensar-hi em donava molta corda. Aquell flascó convertia l'antitesi entre el drac i jo en una deliciosa amalgama de poder, bé i salut.

- Sang - vaig dir, en percebre el seu dubte -. Sí, que és sang. Meva, i de drac. Mesclades en batalla i guardada la barreja, zelosament, esperant a ésser utilitzada. La sang de l'enemic em fa més fort. És un pensament terrible... Però m'ajuda a reflexionar.

Vaig tornar a guardar el flascó.

- Tinc por, Lily. Por de perdre-us, por de perdre'm. Em vaig morir per dins quan vaig veure caure l'Eileen, a la batalla. Ni tan sols m'he atrevit a parlar amb ella seriosament des d'aleshores. No he pogut... em surt de cop, a raig, tot el patiment i el dolor. I tota la por...

-No, mai es fàcil.

Vaig arrufar el nas quan em va ensenyar aquell flascó i el em va dir que era sang. Encara que l'explicació de després em va ajudar una mica, em semblava una mica fastigós i horripilant portar sang a sobre...

Vaig recordar a l'Eileen, caient.

-Jo també vaig morir. Jo moria cada cop que ells ens feien caure. Vaig... quan va fer caure l'Eileen... jo vaig fer caure brutalment un noi d'Slytherin i vaig plantar-me al davant de la Darkwood. L'Ei... es una bona noia.- vaig somriure-li, amablement.- De veritat. Ella em va ajudar a sortir-me'n d'una situació una mica dificil- "Ara et toca a tu" Em va dir la seva veu.- I... entenc el teu dolor. De veritat. Jo no em puc ni imaginar per que esteu passant tu i la Sam... però ells estan bé, i el millor es oblidar-ho. Jo vaig pensar que moririem tots, en un moment, però... bé. Vaig ser una mica kamikaze. Vaig pensar que si em moriria ella vindria amb mi, que no faria més mal... vaig caure, però abans vaig fer-la caure a ella. Tu, jo, la Sam, l'Agatha... pensem igual. Ens donem igual a nosaltres mateixos, ens preocupem per els altres.

Vaig somriure.

-Això està bé, però es un punt feble terrible, i es per això que el Ventigmila em va atacar a mi. I es per això que la Sam no em fa cas ara... i potser es per això que la Darkwood va atacar l'Eileen. Però... no l'ignoris. Es passa malament. De veritat... fes cor fort i parla amb ella.

Vaig assentir, amb el cap.

- Ho sé, és una tasca pendent abans de fer qualsevol altra cosa. I tu hauries de fer el mateix amb l'Erion. Per cert... per quan el vagis a veure, l'encanteri deslocalitzador és senzill... Impossibile ad locant.

Vaig sospirar mentre m'aixecava.

- Espero veure't ben aviat, a punt per tornar a enfrontar-nos a aquesta gent. A punt per ser millors, per a aprendre a plantar-los cara. Si necessites res... seré al meu despatx, fent experiments estranys, o a la sala de la Necessitat fent-ne d'altres.

-Moltes gràcies... per tot.

Vaig somriure i jo també em vaig aixecar.

-D'acord. Ho tindré en compte... Eh, James.- vaig fer que em mirés.- Tot un plaer tornar a parlar amb tu.- vaig somriure.- Com amics, dic. No em tornis a ignorar d'aquella manera, eh? T'he donat una altra oportunitat, no la desaprofitis.

I vaig anar cap al jardí, pensativa.

[Surto del Tema]