Quan no saps si entrar a casa teva... [Kevin]

- Shht... No és culpa teva... No és culpa teva... - l'abraçava i la besava a la cara, amb delicadesa, intentant reconfortar-la, però no sabia què més fer.

I allà estàvem, ben a prop del cos que s'enrigidia mentre jo acariciava i acotxava, subtilment, l'Elle. Però és que, senzillament, no sabia què fer.

Vaig respirar fons, notant com m'anava calmant a mesura que anava sentint el seu tacte, els seus petons suaus. Vaig eixugar-me les llàgrimes, i vaig desfer-me dels seus braços, dirigint-me cap a la meva roba, que estava per terra. Però la camisa estava mig estripada per davant, i se li havien caigut la meitat dels botons. La faldilla també estava en mal estat. Vaig sospirar, i sense dir res vaig desaparetre. Vaig aparetre a casa meva, a la meva habitació, i d'una revolada vaig agafar el vestit negre que duia a l'enterrament del pare del Kikus, però el vaig deixar de seguida, sense saber ben bé per què, i vaig optar per quedar-me un vestit verd fosc, que em vaig posar d'una revolada, juntament amb unes sabates de tacó negres. Vaig anar al bany, em vaig pentinar d'una revolada, i vaig tornar a aparetre a casa el Kevin. Amb un moviment de vareta vaig fer desaparèixer la roba de terra, i després vaig mirar al Kikus, sentint com en poc tornaria a desfer-me en un mar de llàgrimes... Llàgrimes que ja afloraven als meus ulls.

- Po... Podem marxar d'aquí, per favor? - les darreres paraules, però, estaven trencades pel plor.

Sense dir res, ja més calmada, va comprovar l'estat de la seva roba i va desaparetre. Vaig alçar una cella, però abans de poder fer gaire res va tornar, vestida i pentinada, encara que amb els ulls molt vermells i la cara suada. Quan la incipient plorera va amenaçar amb tornar a sortir, la noia va demanar de marxar i jo vaig alçar-me, afirmativament, i la vaig abraçar i besar una última vegada abans de desaparetre.

[TEMA TANCAT]