De nou a casa...

M'havien donat (per fi) l'alta a snt mungo i després de pasar per la sala comuna, havia decidit anar fer un passeig per Hogwarts, però encara no estava del tot curada i necesitava descansar cada mitja hora, horrible, totalment horrible, jo cansada, això havia de canviar si o si. I per aquest motiu havia decidit que aniria a correr més a sovint. I havia d'entrenar-me més.

Vaig sentar-me en un dels bancs recolçant el cap en la freda pared, el passadis estava mig buit. Ultimament hi venia algun que altre flashback a la meua ment, però encara no tenia clar del tot el que havia passat. Però si que tenia clar que havia anat a buscar el Fortin.

Me quedaria una estona ahi, s'estava bé, tranquil.

Anava passejant tan tranquil pel passadís quan vaig veure una noia pèl roja amb el cabell curt que s’asseia amb aspecte abatut en un banc. Vaig acostar-me a la noia, i vaig obrir molt la boca en veure qui era.

- Però què...?

Vaig acostar-me a ella una mica més, i vaig dir:

- Ostres, què et passa? Vas d’incògnit? Perquè la disfressa és boníssima, i et queda genial...

Vaig seure al seu costat, curiós.

Vaig girar-me i vaig vore que era el Sam, vaig somriure al sentir el que deia.

- D'incognit? No, no, m'he tornat boja i me fet pel-roja. Però gracies pel complit.

Vaig deixar-li lloc al banc.

- Un canvi de look sempre va bé. Tampoc és taaan...bé, si, si que ho és.

- Potser no t’has tornat boja, però t’asseguro jo que molts ho pensaran. Però mira, és igual, si ho has fet perquè et sents bé així, que es fotin els que creuen que ets boja.

Vaig somriure.

- A més, una mica de bogeria sempre va bé, no? La vida seria molt avorrida sense gent que sobresortís de la resta per les seves idees animades i fora del comú.

Vaig pensar en diverses persones que aportaven una mica d’alegria a la rutinària vida que duiem tots, i vaig dir:

- Puc saber d’on et van venir les ganes de fer el canvi? Vull dir... Puc dir-te una bona llista de noies que envejaven la teva cabellera rossa, Sam...

- Sincerament, mai m'ha importat molt el que pensa la gent i ara molt menys.- vaig posar-me a jugar amb un fil de la camiseta.-

En això tenia raó, a la vida hi ha que posar-li emoció, si no per a que viviem?

- Doncs nose, estava a snt Mungo i me va vindre la idea al cap i ho vaig fer. Aixi que enveja? Bé,no crec que...és més ara soc pel-roja, però pot ser d'aci un mes o dos m'alce i torne a ser rosa i amb el cabell com abans. Es com si tu demà et despertes i dius: ja me cansat de tindre el cabell castany ara vuic ser ros. Doncs ve a ser més o menys el mateix.

- Sant Mungo?

Vaig alçar les celles, estranyat. No sabia que ella hi hagués anat, també. M’havia assabentat de l’Allie i el seu accident, i també de que li havia passat alguna cosa a la Lily Bell, però d’ella no en sabia res.

- I què et va passar? Per què eres a Sant Mungo?

- No ho recorde.- si més no era part de la veritat.- Vaig despertar-me en una de les habitacions, el Jake Bynson diu que és per la commocio, pot ser ho recorde algun dia. Però ja estic millor, varen donar-me l’alta aquest mati. Ja tenia ganes de marxar.

Vaig deixar el fil i vaig posar-me a jugar amb un dels cordons de les sabatilles.

- I a tu com et va tot? Me perdut alguna cosa aquesta setmana a Hogwarts?

Vaig fer una ganyota quan em va explicar que no recordava el que li havia passat. Pobre. Esperava que algun dia ho recordés.

- Per aquí no ha passat massa cosa... Fa un parell de dies una nena de primer es va caure al llac i en va sortir amb una rascada al coll. Hi va haver pànic general, perquè la imatge es veu que recordava massa a com havien trobat l'Allie, però la nena estava bé, havia relliscat mentre parlava amb el Calamar i s'havia rascat amb uns matolls...

Vaig quedar-me parada, va caure al llac...Tot i que havia dit de primer i la Wen, la Cass i la Rue eren de segon..

- De primer? Segur? I saps el nom? Pot ser la conec.- vaig fer com si no fora res.- Doncs pel que veig no me perdut molt, i jo pensant que hauria pasat alguna cosa interesant.

Vaig quedar-me callada, el Sam pareixia bon tio i estava sent simpàtic, però tot i aixi..però tot i aixi, no sabia si podia fiar-me.

- No recordo el nom, ho sento...

Vaig dirigir-li un somriure, i vaig mirar el rellotge. Es feia tard, i jo havia quedat per estudiar a la Sala Comuna en cinc minuts. Vaig aixecar-me, i vaig dir, amb un somriure de bona fe:

- M'alegro de que tornis a ser aquí... Encara que no sabia que havies marxat. Jo et deixo, Sam, estic segur que hi ha molta gent amb qui has de parlar, i jo m'he d'enfrontar al llibre d'Encanteris. Ens veiem!

Vaig fer un gest amb la mà, acomiadant-me, i amb un somriure amable als llavis vaig marxar.


[Surto del Tema]

Anava passejant amb el Mr. Mouse al costat. Tenia encara unes venes al braç i unes aferrades a les costelles, però em trobava ja molt bé. Acabava de tornar de veure a l'Allie un altre pic, i veure-la sense canvis m'havia possat tant trista que ni cantava ni botava mentre caminava... fins que vaig veure a la Sam.

Espera, segur que era la Sam, oi?

-Sam?- vaig demanar, amb la boca oberta.

- Sort amb encanteris.- vaig dir-li al Sam.

Vaig tancar els ulls un moment i aleshores vaig sentir que algu deia el meu nom sorpresa, i abans d'obrir els ulls ja sabia que era la Wen.

- Wen! Com va?- vaig vore que en un dels braços se li eixia un tros d'un vendatge.. que li havia passat?- Que t'ha passat al braç? Estas bé?

-M'encanta el teu nou cabell!- vaig dir, admirada.- Jo també me'l vull pintar, pero la mama no em deixa.

Vaig mirar-me les vendes del braç dret i vaig alçar les espatlles.

-No ho sé.- vaig mirar al terra- De cop i volta estava lligada al pi cabaralla. No recordo com vaig arribar allà...

Caaaaaass! la Sam està aquí! al passadís del primer pis!-vaig avisar a la meva amiga.

-I a tu que et va passar?- vaig demanar-li.- Em vas espantar.

- Si? T'agrada? La major part de gent me diu que me tornat boja, i dius que te'l vols pintar? Doncs quan sigues major d'edat pots provar-ho.

Al pi caraballa i no recordava com havia arribat...ja tornaven i ara atacaven també als petits, cabrons.

- Doncs vaig caure per les escales, però tranquil·la ja torneu a tindre'm aqui, no vos podeu desfer de mi tan facilment.

Vaig deixar-li lloc al banc per si es volia seure.

Vaig alçar una cella, mirant-la.

-Sam, que potser tinc dotze anys, però no soc tonta.- vaig dir-li.- Jo no recordo res del que em va passar, però sé perfectament que algú em va atacar, i veient com van les coses, segurament una serp amb prejudicis cap a la sang muggle.

Em vaig asseure al seu costat.

-I a tu t'han atacat també.

Vaig sospirar, una persona a la qual no podia enganyar.

- Ja se que no ho ets Wen, és simplement que estic acostumada a no preocupar a la gent amb les meues coses, saps? Pero si me van atacar, pero tot i aixi el record és confus pel colp que vaig donar-me al cap, ho anire recordant eles proximes setmanes. Me promets que no li contaras a la Cass que va passar de veritat, la conec i és capaç de fer una estupidesa.- vaig mirar el passadis, Hogwarts canviava de nou.- I aixo va tambe per tu, no et dic que no lluites, sols et demane que vages amb molt de compte, no soportaria que et passes res. Deixa'm a mi els actes kamikazes.

-La Cass sap moltes coses, saps?- vaig dir-li, somrient.- Es més, crec que tot això ja ho sap, i sap que el Fortin la va atacar...

Vaig seguir mirant-la, pensant en el que deia dels actes kamikazes.

-Jo no faig actes kami...- vaig recordar, com un flash, quan la Davis es va enfadar amb mi per dir-li el que pensava sobre les serps quan empaitava a l'Eileen al summercamp i vaig somriure.- Defensar el que penses sense importar-te les conseqüencies és fer actes kamikazes?

- Vaig parlar amb la Cass uns dies abans de marxar, i li vaig explicar que s'apartarà dels slytherins, però tot i aixi, se que te massa curiositat. Doncs podria ser si, un acte kamikaze seria enfrontar-te a algú o a algo, sense importar-te el que et pot passar a tu, és a dir, sense importar-te la teua vida. Més o menys el que duc fent jo des de fa anys.- vaig dir somrient. I el que continuare fent..

-Jo vaig dir-li una vegada a la Davis un parell de coses sobre les serps i sobre l'orgull i em va deixar inconscient.- vaig dir-li.- I fa quasi un any, vaig enfadar-me amb la cosina de l'Agatha per què em va dir sang de fang. Sang de fang es una cosa molt lletja de dir, però m'ho diuen totes les serps.- vaig dir-li.

Em vaig mirar la venda.

-Saps què? Això de no recordar m'ha passat dues vegades. Una al pi cabaralla, i l'altra a la torre d'astronomia

- La Rapunzel Davies?- vaig dir.- Si, a mi va intentar...va intentar fer que confies en ella, i jo li vaig seguir el joc, però sense confiar en ella. L'Ursula? Ha canviat, bé, si més no esta canviant, vaig parlar amb ella fa uns mesos, encara tampoc es que me fie d'ella, però si més no, ja no me cau tan malament com abans.

Va dir que dos cops...torre d'astronomia.

- Torre d'astronomia? Ja saps a qui pertany eixe territori, no? Odie eixa dona, no la suporte, algun dia...algun dia li fare entendre certes coses.

-A la Medea Black, exacte.

Jo havia arribat a la mateixa conclusió moltes vegades, i sabia que allò havia de ser il·legal per força... però no hi havia proves.

-Em vaig... Vaig tornar en mi petrificada enmig de la torre d'astronomia, sense recordar res i sense moure'm. Sort que la Georgia em va trobar.

- És una puta, saps? El primer dia que va arribar va començar...bé, ja saps com és i saps que vaig fer jo? Donar-li una bufetada, vaig
quedar-me més bé.- vaig dir somrient.- Després va castigar-me, però bah, estic més que acostumada. Però aixi ni vos se ocorrisca fer-ho, eh.- pareix ser que borrar la memoria era la firma de prou gent i la major part slytherins, com no- Si, sol fer eixes coses de borrar la memoria, es pensa que no ho sabrem, però saps? Aixi l'únic que fa es deixar com la seua firma.

-Ah, si, ho recordo, l'Agatha em va donar un mapa molt guay i em va dir que amagués tots els quadres.

Vaig somriure, recordant-ho.

-Va estar bé.- Vaig escoltar el que em deia de borrar la memòria.- Ja, però a mi m'agradaria saber qui em va deixar lligada al pica, voldria tornar-li el gest.- Vaig somriure, amb cara de no haver trencat mai un plat.

Vaig riure.

- Lo ddels quadres...si, va fer-me buscar-los, per al final el castig tampoc fou tan dolent. No et preocupes, no es quedara sense castig,. Els slytherins ho pagaran, si més no aquells que s'ho mereixen, encara que hagi de fer el que faci falta. Saps? No crec que la gent que l'altre cop va ser neutral ho siga de nou aquest cop.

Vaig fer que si amb el cap, seriosa.

-Jo també els ho vull fer pagar. Ningú toca l'Allie, i ningú toca a la Cass.

Vaig creuar els braços.

-Això acabarà malament.- vaig dir, finalment, després de pensar molta estona.- Em recordo quan van matar al Mark l'any passat. Jo em vaig espantar molt, vaig marejar-me. No vull que ningú mori, Sam... No ho vull...