Casa dels Williams i Cementiri.

Vaig plorar abraçada a la Lils i el Thomas, al cap d'una estona vaig començar a tranquilitzar-me.
I va apareixer la mare.

- Sam, vinga...hi ha que anar a parlar amb el notari, el teu pare vol que estigueu davant...- ens va mirar.- Intenta ser forta per ell...el teu pare no soportaria vore't aixi...

Vaig assentir i vaig alçar-me.

- Veniu?- els vaig preguntar.

Vaig fer-li que no amb el cap.

-Jo diria que millor que ens quedem aqui fora.. És un tema privat, de la vostra família, i no crec que n'hagi de fer res.

Vaig fer-li una última abraçada, abans que la Lilian n'hi fes una altre, també, i li vaig acariciar l'espatlla suaument.

-T'esperem aquí. Tot anirà bé, ja ho veuràs.

Vaig assentir i vaig entrar amb l'Edgar.

- Que creus que...- però no vaig acabar la frase.

No volia saber que m'havia deixat, jo el volia a ell no el que venia després de la seua mort, però havia d'estar alli. Varem seure en un dels sofas.
L'home que hi havia ahi el coneixia, era amic de l'avi...pot ser treballava al ministeri...bah, me donava igual. Va començar a parlar i a dir no se que, no vaig fer cas, vaig captar que als meus pares els deixava la casa i 15.000 galions i algo més, però no vaig saber el que perquè vaig tornar a desconectar, fins que va dir el meu nom.

- A Samanta Williams...- l'home va mirar-me.- He de suposar que ets tu, oi?- vaig quedar-me callada, podria haver soltat alguna cosa, però no vaig dir res.- A Samanta Williams, la meua neta, no oblides mai qui ets.- va llegir.- No oblides com ets...no oblides d'on vens.- va allargar-me la carta.- No la pense llegir tota, perquè és de vosté. Bé, el vostre avi li deixa al testament les següents coses: La guitarra, que utilitzava per contar les històries i ensenyar-la a cantar.[/i]- va treure la guitarra d'una bossa, donant-me-la. Que me l'haguera deixat no me soprenia, molts cops m'havia dit que seria meua.- Aquest penjoll, que va ser de la teua avia.- va passar-me una caixeta.- [i]Perquè quan estigues desesperada i necesites ajuda, ell estarà ahi.- vaig obrir la caixeta, era un penjoll amb un fènix...no l'havia vist mai, era precios.

- El penjoll de l'avia...- vaig sentir que deia el meu pare.- Pensava que mai el tornaria a vore. A la teua avia li agradava moltissim, sempre el duia posat.

El vaig mirar de nou, i me'l vaig posar, no me'l llevaria mai. Vaig suposar que ja haviem acabat, però l'home va tornar a parlar.

- També li deixa una important quantitat de llibres.- va passar-me una llista amb els noms.- La seua moto, una Harley.- va passar-me unes claus...espera, una moto? M'havia deixat la moto? Vaig mirar-me el pare, però aquest no va dir res.- I per finalitzar.- va dir.- 40.000 Galions que ja estan sent ingresats en el seu compte de Gringotts.

Vaig quedar-me parada...havia dit 40.000 Galions? Espera, acabava de deixar-me 40.000?

- No els vuic jo- vaig dir.- Jo....jo no vuic res d'aço!- vaig alçar-me. El que vuic és al fill de puta que la matat!

El pare es va alçar i va obligar-me a seure.

- Samanta calla, esta clar! No ho tornes a dir, et quedaras el que ta donat el teu avi. I no me fases discutir.

- Es que tu no ho vols? No vols matar al fill de puta que ho ha fet?

Aquest cop va ser la mare.

- Marxa a casa, marxa ja, parlarem amb tu aquesta nit.

Els vaig mirar furiosa, vaig agafar la guitarra penjant-me-la al muscle i vaig eixir d'alli donant un cop amb la porta.
Quan estava fora, vaig ignorar el Thomas i la Lils i vaig correr en direcció cap a casa, a mig cami, vaig llevar-me els tacons, els vaig agafar amb una mà.
Vaig entrar al bosc, i vaig sentar-me en terra, a la merda el vestit, me donava igual, vaig començar a plorar de nou. Ara damunt els meus pares s'havien cabrejat amb mi.

- PERÒ TINC RAÓ! HI HA QUE CARREGAR-SE EIXE FILL DE PUTA!- vaig cridar i vaig donar-li un patada a un arbre, i un cop de puny.

Vaig entrar amb la Sam sentant-me en un dels sofas, no me trobava bé, me feia mal el cap i el que més necesitava ara era tornar a casa i tal volta desfogar-me.
Primer va parlar amb els pares, i després amb la Sam...aleshores vaig sorprendrem quan li va deixar la moto, però molt més quan li va deixar 40.000 galions, que?
Aleshors la Sam va començar a cridar, els meus pares van començar a cridar i la Sam va marxar.

- Sam, espera!- vaig dir alçant-me per anar a buscar-la.

- Edgar, no et mogues d'on ets.- va dir el pare, mirant-me. Mai els havia vist aixi.

Vaig seure de nou, parlaria amb ella després.

- I per finalitzar, per a l'Edgar Williams, li deixe 25.000 galions que s'estan transferint al seu compte.- va passar-me una carpeta.- Aquestes partitures que tocaveu de petit, per no oblidar els bons records i la bona música. També li deixa el seu piano i el seu violi, on va apendre a tocar.- espera, el piano? Me deixava el piano?- També li deixa alguns llibres.- va passar-me una llista.

L'home va assentir en silenci.

- Ja puc marxar?- me donava igual l'herència, me donava igual que la Sam haguera rebut més que jo, me donava igual els diners, perquè m'havia donat compte d'una cosa, que la Sam tenia raó, aquell que ho havia fet, ho anava a pagar, i l'ajudaria a fer-ho. No me deixaria, però ho intentaria. Perquè era l'avi, i perquè erem una familia.- Ja puc marxar?- vaig repetir. La mare va assentir i vaig eixir.

No estava fora no m'estranyava, vaig abraçar l'Erin.

- No crec que la trobeu...

Vaig esperar pacient davant la porta del notari amb la Lily i el thomas. Cap dels tres deia res... La tensió de l'ambient es podia tallar amb un ganivet.

Però llavors es va obrir la porta de cop i en va sortir la sam, corrent com una esperitada. Cap dels tres no va reaccionar a temps; Per quan ens vam adonar del que havia passat, ja l'havíem perduda de vista.

Van passar uns segons on ningú va fer res; tothom estava massa alterat i ningú podia pensar amb claredat. Va ser llavors quan va sortir l'Ed, que em va abraçar, compungit.

- Què... Què ha passat, allà dintre...? - vaig preguntar, indecisa. Ho sentia tant, tant per tots ells...

- La Sam s’ha cabrejat, no vol l’herència...I a començat a cridar dient que el que vol és carregar-se el fill de puta que ho ha fet, els pares l’han manat callar, però no ha fet cas, ha continuat cridant i ha marxat. Però els pares no li van a fer cas, és...és ja seu.

Vaig mirar el cami.

- És perillos deixar-la sola...-la coneixia, faria qualsevol estupidesa, ves a saber el que.- No fa falta dir que ja sabeu com és.

On estaría, on hauria anat? Però jo no anava a anar a buscar-la, pase de que me cridara, vaig continuar abraçat a l’Erin.

- Si algu vol anar a buscar-la que ho faça, però jo no vaig...acabara cridant-me i no vuic discutir amb ella ara.

Vaig assentir mentre abraçava l'ed amb força, protectora. Estava preocupadíssima per la Sam... Però no em sentia amb forces de deixar l'Edgar sol.

- Tom... - vaig dir, indecisa - Em sembla que si ha d'escoltar a algú, serà a tu. Deixem-li uns minuts que es desfogui sola, però... assegura't que està bé, vols? - vaig dir-li al Thomas, suplicant.

Vaig afirmar amb el cap.

-A veure què puc fer-hi..

Vaig aixecar-me i vaig arrencar-me a córrer. De moment només hi havia un camí possible, però quan arribéssin les bifurcacions ja veuria per on tirava.

No va durar gaire, el camí únic, i vaig haver de triar.

Mmm...

El de la dreta em sonava d'haver-lo vist abans, per tant vaig decidir avançar per aquell. Portava cap a un bosc... el que portava cap a casa la Sam, ara ja sabia de què em sonava.

Vaig avançar per allà, encar corrent, esbufegant i traient núvols d'aire calent per la boca. I no hi havia rastre de la Sam.

Al cap de poc vaig decidir parar-me a escoltar si sentia alguna fressa, i va resultar que hi havia algú plorant no massa lluny. El soroll era feble, però la podria trobar.

Vaig anar seguint, intentant trobar-la.

Allà estava. Asseguda al terra, tapant-se la cara amb les mans, descalça, i plorant.

Vaig acostar-m'hi, i m'hi vaig ajupir al davant, perquè veiés qui era.

-Sam...-vaig dir abraçant-la sense deixar-la anar.-Tranquila.. tot anirà bé, ja ho veuràs...

Ella no parava de sanglotar, tot i que semblava que ho intentés.
Vaig eixugar-li les llàgrimes de la cara amb el palmell de la mà, i la vaig mirar fixament.

-Tots estan preocupats per tu, i més quan has sortit corrents i has desaparegut de la nostra vista...

Aleshores va arribar el Thomas, jo no volia que ningú es preocupara per mi! I ell ho feia, ella la Lils, l’Erin i l’Edgar, que sabia perfectament perquè no estava allí, i el Thomas me va abraçar.

- NO! Deixa’m, tu no saps....!- vaig tirar els tacons a terra i la funda de la guitarra, alçant-me. És pot saber que fas? ÉS POT SABER QUE FAS? Ha anat a buscar-te, ha vingut des de Hogwarts! Eres imbècil o que et passa! Tens el noi perfecte, que cony estas fent!

El vaig mirar, estava preocupat per mi, i jo que feia? El cridava..i l’havia apartat de mi cridant, ell sempre estava ahi quan el necesitava, sempre, mai m’havia fallat, i que feia jo? Fer-lo sofrir, era cruel, massa cruel, encara no entenia com podia estar amb mi. Ens necesitavem, jo el necesitava, seria avariciosa? No...jo l’estimava...l’estimava des de feia anys, i ell volia ajudar-me, i per un cop en la meua vida deuria de deixar que els altres m’ajudaren. Vaig llançar-me de nou als seus braços.

- Ho sent, ho sent...ho sent...soc una imbècil...ho sent...ho sent...no, no vuic que marxes...t'estime...per favor...quedat...

Vaig quedar-me assegut al terra a uns pams d'ella sense moure'm, mirant-la fixament.

-Jo no se? Jo no se què? -vaig dir, mirant-la secament. Segurament em tornaria a reaccionar d'aquella manera, però no em sortia de dins anar-me'n. No volia que estigués sola. -Ja se que no se res. Però tant més. Jo... només volia que estiguéssis bé. Només volia ajudar. No puc suportar veure't malament, ho entens?

Vaig mirar al terra, on havia llençat les sabates.

Potser feia més nosa que servei, allà, almenys segons la seva opinió, però no me n'aniria. Esperaria a que es tornés a calmar una mica, a veure llavors què passava...

Però no va caldre esperar.

Vaig envolar-la amb els braços, arrepenjant el meu cap sobre el seu.

-No, Sam, no et disculpis i tampoc et diguis tot això. No val la pena, d'acord? I no, no m'ananiré, estaré aqui amb tu fins que tinguis ganes de marxar.

Vaig apartar-li els cabells de la cara i li vaig fer un petó al front.

-Jo també t'estimo, d'acord? I tots ells també. Els teus pares, l'Ed, la Lily, l'Erin... Tothom està preocupat per tu.

- Si, si que ho dic, perquè ho soc...moltissim...i- vaig abraçar-lo amb força per por de perdre-lo, no podia perdre-lo, no podia perdre ningú més.- Ho sent, ho sent...La culpa sempre és meua...jo tinc la culpa de tot el que passe!- la mort de la Lizzie entre ells.

Com sempre, la culpa era meua, com sempre…que estrany, no? La Sam te la culpa...Vaig continuar uns segons abraçada a ell fins que vaig tranquil·litzar-me. Va, ara no fases com si no haguera pasat res imbècil.
Vaig agafar les sabates i me les vaig posar de nou, vaig agafar la guitarra i la vaig penjar al muscle. Vaig abaixar la mirada.

- Gràcies per soportar-me...- havia de tornar i demanar disculpes als pares...i a tots, i a l’avi.- No ho meresc...

Vaig abaixar la mirada.

-No... tu no tens la culpa de res. No ho diguis això. I si ho ets, no ho ets pas més que tots nosaltres.

Vam continuar abraçats una estona més fins que es va calmar.

-Shht, no diguis això. El que no et mereixes és tot el que t'està passant. I... no em donis les gràcies. T'estaré fent nosa fins que decideixis que ja en tens prou, de mi. Estaré amb tu passi el que passi. No ho oblidis.

Vaig agafar-li la mà, i acariciar-li el revers amb el polze.

-Vols tornar? -vaig dir-li amb un mig somriure, trencat.

- Si me passen coses te que haver-hi un motiu...No fas nosa, és més bé, el contari, soc jo...

Vaig deixar que m’acaricies la mà, sempre m’havia agradat.

- Si, per favor...

Varem tirar cap al cementiri de nou, vaig netejar-me la cara, però devia de tindre una pinta horrible igualment, aixi que ho vaig deixar passar.
Varem arribar de nou al cementeri, vaig abaixar la cara al arribar, sense mirar ningú.
Però havia de fer-ho, aixi que vaig alçar el cap.

- Ho sent...- vaig dir a l’Erin, la Lils i a l’Edgar.- Ho sent.

Vaig mirar a la Sam tornar i vaig anar a abraçar-la amb força.

-Li ho farem pagar. T'ho prometo... saps?- vaig dir-li, xiuxiuejant a la seva orella.- Que sàpigues que he possat la seva foto a la paret de la sala de l'EM. Per lluitar també per ell.

Vaig fer-li l'ullet en separar-me d'ella. El que necessitava ara era sentir que estàvem amb ella, que l'estimàvem, i que sapigués que no la deixariem sola.

-Sam, Ed, l'Allie m'ha dit que vos doni el seu condol. No ha pogut venir.- vaig mirar a l'Erin i al Thomas.

Vaig somriure-li a la Lily, agraïda. Sabia perfectament que l'Allie sí que hagués pogut anar al funeral; però la coneixia, i sabia també que el que passava era que no volia anar-hi. I li agraïa profundament a la Lily que l'hagués encobert, perquè L'allie ja havia passat per prou coses per com que, a sobre, la gent la mirés malament per no voler anar a un funeral. No era que no volgués; era que no podia.

Tots ens vam quedar en silenci uns segons, pensatius. Vaig mirar-los a tots, intentant alliberar la tensió; però tots se sentien massa malament. Vaig mirar a l'Ed, al meu costat, i després a la Sam... Ara mateix no convenia que parléssin.

- Hauria d'anar a deixar les maletes a l'hotel - vaig dir, lentament - Ed... T'importa acompanyar-me? no sé molt bé on és.

- Gracies Lils.

Aleshores l'Erin va dir que havia de marxar a l'hotel...no anava a parlar amb la Sam ara ni tan sols m'havia girat a saludar-la.

- A l'hotel?- vaig preguntar. No volia que marxarà...-Que...que et voldries quedar a ma casa? Hi han habitacions de sobra i als meus pares no els va a importar...po...podries? Per favor...- si no volia ho entendria i no insistiria més.

Em va sobtar una mica, aquella proposta. En cap moment havia pensat que, amb tot el que estava passant, la Sam i l'Ed em preguntarien si em volia quedar a casa seva. Vaig pensar que ho feia per educació... però aquell "per favor" que em va deixar anar em va fer veure que realment volia que fos allà amb ell. Jo també ho volia, en realitat.

Vaig somriure, conciliadora.

- Sí, suposo que sí. - Vaig girar-me a la sam - No et fa res?