Diaris vells [Black]

Vaig entrar a la biblioteca, esperitat. Havia estat pensant en possibles maneres de treure'n l'entrellat. Sabia que la vareta havia passat del Harry Potter al meu avi, que l'havia vençut poc després de la desfeta de Lord Voldemort.

Però feia quinze anys, després de molt temps exiliat i amagat, el meu avi William McNair havia estat assassinat per un auror, el nom del qual desconeixia. El 9 de maig del 2019; recordava perfectament aquella data. Necessitava, doncs, la informació continguda en algun fitxer del Departament d'Aurors, corresponent al meu avi. O, potser, algun diari d'aquelles dates.

És clar, el Periòdic Profètic havia perdut tot l'arxiu, cremat presumptament accidentalment (en realitat, cremat per l'Agatha Black amb una astuta estratègia que jo desconeixia, però que li havia donat coartada).

Ella! Ella devia tenir còpies! Vaig sacsejar el cap, conscient que no podia demanar-li allò; però no em quedava cap altra opció. "Digues-li a l'Agatha Black que vingui a la Biblioteca ARA MATEIX.", vaig dir-li al falcó platejat que sorgí de la punta de la meva vareta quan vaig conjurar el patronus.

El patronus em va trobar de seguida, i em van faltar cames per anar a la biblioteca. No perquè volgués veure'l (bé, també, però no essencialment), sinó perquè el Fortin passava olímpicament de mi tant com podia, últimament. Si volia que hi anés, havia de ser alguna cosa important.

El vaig trobar a la biblioteca, seguint el seu patronus, i em vaig acostar a ell. Se'm va accelerar el cor.

"Seràs estúpida!"

Tampoc no hi podia fer res. Li vaig fer un somriure amistós.

- Hola -li vaig dir, semblava idiota-. Què passa? Semblava important...

Vaig fer una ganyota quan la vaig veure; no en volia saber res, d'ella, però necessitava informació que només podia treure d'ella.

- Sé que tens còpies dels diaris del Profètic dels últims quaranta o cinquanta anys, i en vull uns en concret. No t'importa el per què, i si t'importa, tampoc preguntis perquè no ho respondré. Senzillament, vull que me'n deixis uns. - vaig fer un somriure fals, contenint-me.

Vaig alçar una cella, gairebé divertida, però sobretot sorpresa perquè em vingués a demanar un favor.

- Després del que m'has fet i de passar de mi... ara vens a demanar-me un favor i a sobre com si fos una exigènia?

Quina barra. Em vaig inflar sense ni tan sols adonar-me'n mentre em preguntava per què devia voler aquell diari tan desesperadament.

- Quan estiguis disposat a tractar-me amb una mica de respecte i a demanar les coses amb educació, siusplaus, i aquestes coses, em tornes a cridar, si vols. No tinc per què aguantar-te. Ja no. Mho has deixat molt clar.

I vaig girar cua, preguntant-me si els diaris serien tan importants com per fer-lo baixar del burro.

Igualment... li donerai el que volia? Sense saber per què ho volia? A qui semblava que s'havia trastocat. I si era ell qui havia mort l'Elizabeth? Encara li faria un favor?

Vaig alçar els ulls al cel, avorrit.

- És una exigència, Black. Vull que em dónis aquests diaris - vaig esperar-me un parell de segons -. I t'estic tractant amb respecte i educació. Si no fos així estaries al terra amb una vareta apuntant-te a pocs centímetres...

Vaig somriure, tort, i em vaig aixecar.

- Però, ja que sembles tan disposada a no donar-me els diaris... hauré de buscar altres mitjans.

Dit això, vaig fer mitja volta sobre els talons i vaig dirigir-me cap a la sortida.