Bronca [Black!!]

Vaig posar la directa tan bon punt vaig haver sortit de l'infermeria. Al cap de només cinc minuts ja era al Camp de Quidditch, escrutant el camp amb la mirada. I per fi hi vaig trobar el que buscava:

- Sonorus - vaig encantar la meva veu perquè em pogués sentir -. TUUUU! BLAACK!!!

La noia, que estava damunt d'una escombra, es va girar cap a mi. No podia distingir-ne la cara, ni l'expressió, però la cara que devia ficar devia ser de terror. O terror o sorpresa. Més aviat sorpresa, perquè no devia saber com d'emprenyat estava.

En realitat estava somrient. Bé, en realitat, realitat, estava cagada de por, perquè temia que no estava al nivell del Fortin pel que feia a màgia, ni molt menys, però havia aconseguit el que volia: cabrejar-lo. Cabrejar-lo de debò. No llançar-nos puyes per dissimular quan hi ha algun davant. No, ràbia de la bona, de la de sempre. Em vaig acostar cap a ell, amb aire de superioritat fingit, perquè ja m'estava veient jo a infermeria, avui.

- Veig que estàs millor - vaig fer amb un somriure tort-. Tornes a tenir el teu to de veu dolç com la mel de sempre...

- Avui li donaré a Madam Pomfrey un bon motiu per castigar-me... - vaig treure la vareta i la vaig apuntar -. Prepara't per rebre...

Vaig apuntar-la, irat. Estava furiós, però no era tan traidor ni tan rastrer com per atacar-la quan ella estava en inferioritat, allà dalt de l'escombra.

- AU, VA! BAIXA SI TENS OVARIS! - vaig dir, cridant -. No et pensis que això acabarà així...!!!

"Ahí va... sembla que s'ha ofès una mica més del que m'esperava..."

Tot i així vaig baixar de l'escombra, no fos dit que era una covarda.

- Trobo que n'estàs fent un gra massa - vaig dir amb somriure insegur-. Només és un càstig. Una estoneta copiant o netejant la Sala de Trofeus i ja estarà. I, si et serveix de consol, em va sortir el tir per la culata; a mi també m'han castigat amb tu. I no m'estic estirat estirant els cabells. Tampoc no et pensis que em fa il·lisuió haver d'estar-te veient el careto cada dia, últimament... ¬¬

Vaig notar que estava molt atractiu, quan s'enfadava. Em vaig disposar a veure fins on podia tensar la corda.

- Està enfadada la serpeta? - vaig dir amb una veu infantil i amb cara de gatet bo.

- Que n'estic fent un gra massa? - vaig dir, emprenyat -. Ja et val, Black...

Vaig abaixar la vareta. Estava furiós; necessitava desfogar-me. I m'ho estava posant a ou.

- Sí, està enfadada. I és verinosa... - vaig dir, amenaçant.

Sabia que ho feia expressament. Era el que volia: tensar la corda fins que petés. Però qui sap què passaria quan petés. Una part de mi volia provar-ho; l'altra, tenia por del resultat.

- Ho, ho, ho - em vaig burlar, acostant-me a ell, amb un somriure als llavis-. És una amenaça?

Vaig veure que havia aconseguit que baixés la vareta. Era a dos centímetres d'ell.

- No penso permetre que vagis de bon nen -li vaig dir-. No em deus cap favor, no intentis fer-me'n. Sé que no et caic bé, no intentis caure'm bé tu, perquè no funcionarà. No et facis l'amable, perquè sé que no ho ets, i cada vegada que ho intentis, seré tan zorra que se te'n passaran les ganes. A mi no m'entabanareu. Esteu tots molt simpàtic últimament.

Vaig acostar-m'hi, subtilment. Estava molt a prop d'ella; per un instant vaig desitjar besar-la, però em vaig apropar a la seva orella. Temptat de mossegar-li, vaig aguantar-me i vaig parlar, murmurant.

- Sí, és una amenaça - semblava que tingués la vareta caiguda, amb la guàrdia baixada, però en realitat estava preparat; abans que se n'adonés li havia pres l'escombra, amb una mà, i amb l'altra vaig agafar amb força la vareta -. Kaos gea!

Vaig muntar a l'escombra i vaig enlairar-me, mentre la terra començava a tremolar i una dotzena de minúsculs volcans apareixia al voltant de la Black. El terra del camp es va començar a aixecar i fer-se malbé...

Em va agafar completament desprevinguda. I jo que pensava que havia abaixat la vareta de debò...

"A veure si aprens a tancar la boca"

El terra estava trontollant massa. I aquella massa de color vermell que s'acostava ami no feia gaire bona pinta. Merda, merda, merda.

"Vale, pensa"

Però no hi havia temps per pensar. Vaig evitar un parell d'explosions amb dos salts hiperàgils dels meus, però ben aviat al terra hi van començar a haver-hi esquerdes. Vaig anar saltant, vareta en mà, sense que se m'acudís res útil per fer-la servir. En un dels salts, el terra es va obrir just on anava a aterrar i... em vaig veure caient infinitament al no-res.

- Levicorpus! - vaig cridar, presa del pànic, assenyalant-me a mi.

No havia estat la millor de les idees, perquè vaig quedar de cap per avall, però almenys seguia viva, penjant a cinc metres del terra.

- Fortin, tros de quòniam, torna'm la meva escombra!! - vaig cridar de cap per avall, ridículament.

Per sort, anava amb l'uniforme de quidditch, que era de pantalons i no se'm veia res. Sempre podia ser pitjor...

- Ara hi corro, Black... - vaig dir, sarcàstic -. No veus que jo hi estic de meravella, aquí?

Vaig aixecar la vareta i la vaig apuntar. Vaig estar temptat de deixar-la inconscient, que caigués a aquell llac de lava i que li passés el que Déu volgués. Però no n'era capaç, no era un assassí, jo.

- Illusio draconiæ - un immens drac va sortir de la punta de la meva vareta, directe cap a la Black; només era una il·lusió, jo ja ho sabia, però ella s'enduria un bon ensurt.

- LA MARE QUE ET VA PARIR, FORTIN! - vaig cridar, encara de cap per avall, quan vaig veure sortir el drac-. UN ALTRE COP EL PUTO DRAC, NO!

Ja m'havia fet allò l'any anterior. Era una il·lusió, vale, molt bé. No es podia fer aparèixer un ésser viu del no-res. Era una de lleis de un vell tarug estudiós de la màgia. Però el foc que treia feia molta calor. No seria foc de veritat? O sigui, si es podia fer un incendo, no veia per què no es podia...

"Merda, merda, merda"

No em podia deixar caure perquè acabaria al llac de lava. No podia moure'm perquè estava enganxada per una cama a l'aire per l'encanteri.

- Aquamenti! - vaig cridar quan el drac va deixar anar una flamarada, i el "foc" no em va arribar a tocar.

Em vaig girar cap al Fortin quan el drac tornava a la càrrega. Si podia distreure'l ni que fos un segon, el drac desapareixeria...

- Confundus!

- Protego totalum! - vaig evitar el seu atac, però el drac va desaparèixer - Bravo, Black, molt intel·ligent...

Vaig acostar-m'hi, amb la seva pròpia escombra, i m'hi vaig posar a uns centímetres, amb un somriure macabre als llavis.

- Què et passa, noia? - vaig dir -. Ja et dónes per vençuda? - abans que pogués atacar, vaig apuntar-la -. Expulsiarmus!

Alaaaaa... ara m'havia fet saltar la vareta, d'això se'n deia cobrir-se de glòria U.U Ell anava amb dues varetes i uan escombra i jo sense res i, per més inri, estava penjada de cap per avall.

Gairebé tenia cara de boig, però això no impedia que em seguís posant nerviosa. I no en un sentit negatiu, precisament. Potser encara em quedava una carta per jugar. La que tenia més ganes de fer servir.

Vaig allargar les mans cap a ell, i el vaig atansar a mi, ajuntant els meu llavis amb els seus. Li vaig fer un petó curt i dolç. I després un altre i un altre. Amb la sang que em baixava al cap, encara es semblava estar al·lucinant més. Però d'alguna manera, em va servir per no oblidar-me d'on era. I quan va deixar anar les mans de l'escombra, la vaig agafar i la vaig estirar d'una estrevada. Meva.

Érem a quinze metres, ell tenia dues varetes i es tractava de la seva il·lusió. No li passaria res.

... OI? O.O

Tan bon punt vaig tenir l'escombra, m'hi vaig pujar i vaig caure en picat a tota velocitat. No havia baixat ni sis metres que ja l'havia enxampat i havia caigut a sobre l'escombra, davant meu i de cara a mi.

- Jo crec que ho podríem considerar un empat.

Estava molt a prop. Ja tenia la seva vareta a la mà; però en aquell moment em va agafar pel coll i em va besar, tot i estar de cap per avall. La ràbia es va esvair en aquell petó; vaig deixar anar l'escombra per agafar-la i besar-la, més intensament.

I en aquell moment va prendre'm l'escombra. Vaig notar com queia, cap a terra. "Què fot?! Es pensa que és una il·lusió, això del terra?!", vaig dir mentre queia. Vaig agafar la vareta i vaig apuntar cap a la "gespa" del camp de quidditch, ja que més aviat era tot un immens toll de lava i volcans.

- Finite! - a mitja caiguda, mentre els volcans es replegaven i la lava se'n tornava cap a l'interior de la terra, la Black em va recollir.

Ens vam quedar de cara, mirant-nos l'un a l'altre. Mica en mica vam ser més a prop de terra. La ràbia va tornar a mi; m'havia utilitzat, a mi i a l'atracció que em provocava ella, per sortir del pas.

- Empat? - vaig mirar-la, enfadat -. Això és joc brut.

- En l'amor i en la guerra tot s'hi val - vaig dir amb un somriure. Després vaig pensar en el que acabava de dir i em vaig posar vermella-. I no es necessiten pas totes dues coses - vaig afegir-. Més t'agradaria.

Tornàvem a estar molt a prop l'un de l'altre, però sabia que quan estava enfadat es controlava millor, i que l'acabava d'enredar i ara no tornaria a caure. Jo, però tornava a estar nerviosa. Encara podia sentir els seus llavis de feia un moment.

- Ehem. Crec que potser hauria d'anar a dinar... - vaig buscar una excusa per intentar apartar-me d'ell. No era massa bona, ja que encara no era ni migdia, però se'm tornava a enterbolir la ment...

Va dir un comentari inapropiat i es va posar vermella. M'agradava quan la vergonya la superava, però estava massa emprenyat per sucumbir a aquell sentiment. Oi?

Vam arribar a terra. L'escombra, que ningun dels dos aguantava amb força, va caure a terra.
M'hi vaig acostar una mica; la desitjava, però no podia fer-ho. I no volia. Estava enfadat, i allò, per estrany que sembli, m'ajudava a pensar amb claredat.

- Segur que tant com a tu... - vaig dir-li.

Li vaig fer un petó curt als llavis; jo em controlava, en aquell moment, però sabia que el sol contacte amb mi la deixaria amb ganes de més. Sobretot si, immediatament després, me n'anava.

- Escac i mat.

I, havent-ho dit, vaig fer mitja volta i vaig començar a caminar cap a la sortida, arreglant la gespa del camp a cada passa.

No m'esperava el petó, però em va posar de punta els pèls del clatell. Quan vaig obrir els ulls, però, ell ja marxava. De nou, no em vaig poder controlar.

- Espera, no...! - ell va parar i se'm va quedar mirant. Jo m'havia quedat a mitja frase- ... t'oblidis de tornar-me la vareta.

Havia de deixar de fer allò. Se'm veia el llautó per totes bandes. S'havia quedat amb mi. Quina ràbiaaaaaaa...!

- És clar... La vareta. - vaig dir, sarcàstic.

Li vaig llançar. Potser m'hi hauria d'haver acostat? En el fons sabia com ella desitjava acostar-se a mi, i besar-me; jo també ho desitjava, però les ganes de quedar-me amb ella superaven aquell desig, en aquell moment.

- Adéu, Black... Ja ens veurem durant el càstig!

I vaig marxar, tranquil·lament. Anava a poc a poc, intentant allargar l'agonia de la Black en veure'm marxar. Lentament, però inexorablement. Sense interrupcions. Sense mirar enrere, tot i les ganes...

[Surto del tema]

Vale. Vale. Molt bé, perfecte. M'havia deixat literalment amb el calentón. I a sobre s'hi recreava, com si a ell no li afectés... quines penques... ¬¬. Sense adonar-me que allò era ridícul, que ni era el meu nòvio ni em devia res, em vaig sentir bruta i ofesa. Vaig donar una coça a el terra, però vaig tenir suficient orgull com per no corre-li al darrere com un gosset (tot i que entenia ganes). Allò ja hauria estat passar-se de taca d'oli.

"IM - BÈ - CIL"

De nou, tornava a tenir la sensació que no sabia si anava per ell o per mi.

[TEMA ACABAT]