"Benvinguda" [Black]

Vaig travessar el vestíbul, altiu, amb un somriure a la cara. Tot em sortia bé, últimament: havia progressat a nivell màgic, a nivell de coneixements, amb l'Elle... tot anava bé.

El meu somriure es va tornar sarcàstic quan vaig veure-la. Feia molt que no la veia, des de molt abans de Nadal. Al primer moment vaig pensar en evitar-la, fer com si no l'hagués vist, però a la fi vaig anar cap allà. Tenia ganes de riure.

- Vaja, però si la personificació de Gryffindor ha tornat! - vaig riure, sarcàsticament, xulesc -. Ja creia que no et veuríem més per aquí, Black.

Tornava dels jardins de parlar amb les noies quan el vaig veure. El cor em va fer un bot. M'havia autoconvençut durant les vacances que ja ho havia superat. Ha! No sabia si era millor amagar-ho o no. I després del que m'acabaven d'explicar...

Vaig somriure francament i vaig acostar-me cap a ell.

- No em puc permetre no tornar -li vaig dir-. Us deixo un mes sols i a la meitat us han enviat cap a St Mungo. Hi ha d'haver algú vilgilant a tothora, eh? Tu no fas cara d'haver-hi passat, per això... ^^

Vaig alçar una cella. Em va estranyar el seu comportament, me l'esperava més distant i prudent.

- Ha! Ho dius com si tu poguessis fer res per canviar-ho... - vaig alçar els ulls al cel, divertit -. Tot i que segur que ja has fet les teves especulacions i teories, i ja tens a un culpable i tot.

Vaig mirar-la, altiu. Feia cara de no saber res, ben res. De fet, segur que no sabia res.

Em vaig preguntar perque no em feia por. I si tot el que m'havien dit era cert? I si havia intentat matar companys meus. Me'l vaig mirar. Podia ser, era capaç d'això i de molt més. Però... no tenia por. Em desconcertava a mi i vaig veure que fins i tot el desconcertava a ell.

Abans de vacanes havia intentat ser amiga seva. No m'havia deixat... havia d'insistir? Me'l vaig mirar. La veritat és que sí que estava canviat, tenia com una aua fosca al voltant però... era el MEU Fortin. Seguia estimant-lo. Era capaç de fer aquell mal a amics meus?

Em vaig negar a creure que no tenia solució. Em va divertir veure'l tant altiu i em van entrar ganes de picar-lo una mica.

- Saps que jo puc canviar qualsevol cosa -li vaig dir, mentre per la seva sorpresa i la meva diversió em vaig acostar a ell i li vaig fer una abraçada i un petó a la galta. La seva olor, que no havia notat en un mes, em va embriagar un moment.

"Fes-te el malote, ara ¬¬ "

- Si, corren certs rumors - vaig dir quan va dir allò de les especulacions i teories-. Segons la gent has estat tu... jo no me n'acabo de refiar.

Me'l vaig mirar fixament

Va fer-me una abraçada i un petó. Ni em vaig moure, impassible; tan sols vaig alçar una cella.

- Hauries de confiar més en els teus amiguets... - vaig riure, per sota el nas -. Són curtets i no saben massa bé què diuen, però mereixen la teva confiança.

Vaig somriure; la noia em mirava, fixament.

- I, perquè consti... a mi, no em pots canviar. Ja ho vas fer una vegada, i no cometo dues vegades el mateix error.

Quina impassibilitat! Quin canvi. Com podia combatre allò? Hmmm. M'anava dient a mi mateixa que tècnicament havia d'anar amb peus de plom però és que... és que no em sortia, amb ell. I si feia com ell? Impassibilitat i tal. Allò el desconcertaria?

- Així vas ser tu? -li vaig preguntar, sense immutar-me-. T'has dedicat a atacar la gent per l'esquena? -vaig mirar el rellotge, com si em fos igual-. Tens temps per anar a fer un cafè? M'ho podries explicar mentrestant.

La veritat és que tenia ganes d'anar a prender alguna cosa calentona a Hogsmeade. I em vaig descobrir amb ganes d'anar-hi amb ell.

"Potser ha estat atacant gent" em vaig recordar "Potser és un assassí en sèrie que senzillament encara no ha tingut sort".

I jo seguia sense tenir por d'ell. Interessant, si més no.

- Jo no he dit que hagi atacat a ningú... Però si ho fes, no ho faria per l'esquena. - vaig alçar els ulls al cel -. No és el meu estil, m'agrada veure la por als ulls dels altres.

Vaig mirar-la, avorrit.

- Ho sento, no tinc temps per tu. I no prenc cafè. - vaig mirar el rellotge, fent com si m'ho hagués plantejat.

- Un suc de mandarina, doncs? - vaig dir irònicament-. No ataques per l'esquena però després esborres la memòria a la gent?

Vaig riure per sota el nas.

- No sé què és més covard, si atacar per l'esquena o no voler enfrontar-se amb les conseqüències dels actes d'un. Ah, potser atacar nenes petites? Sí, crec que això s'emporta la palma. T'he parlat mai de la Wen, la Cass i la Rue? Són les meves nenes. Les nostres, de fet. M'ho prendria una mica personalment, si algú els posés la mà a sobre...

- Esborrar la memòria? - vaig alçar una cella; només li havia esborrat la memòria a la Bell, una vegada, perquè havia fet servir el Crucio líquid, i igualment no havia esborrat tots els records, sinó només aquell puntualment -. No he esborrat la memòria a ningú, jo. Si algú diu que ho he fet, menteix. És rastrer i propi d'un covard. I no sóc cap de les dues coses, a diferència d'altres.

Vaig quedar-me-la mirant, desafiant.

- Ja conec a alguna d'aquestes. A la cosineta de la Bam-Bam, que li diu ella...

Em va dir que no havia esborrat la memòria a ningú. Però ningú no recordava haver-lo vist, només la Lily... So... HA! LA MEDEA!

Vaig somriure sense voler, amb malícia. Sabia que ella hi era al darrere! Veia que el Fortin ja no tenia cap ineterès en mi, però almenys li estava traient informació. Per algun motiu, em seguia parlant.

Va dir que ja coneixia alguna de les nenes.

- Doncs serà millor per a tu que la teva relació amb la Cass no sigui gaire estreta...

Li vagi fer un somriure fals, d'advertència. Vaig decidir canviar de tema.

- Encara ets amic de l'Ursula? Com està? Segueix ajuntant-se amb les ketchup?

Vaig alçar els ulls al cel, estranyat. No entenia aquella noia, però m'estava cansant d'ella.

- Euh... Ara està sortint amb algú, un Hufflepuff... I treballa a Carraway's com a model. Però millor parla amb ella, que jo ja m'he cansat de tu i tinc altra feina. - vaig fer mitja volta, marxant -. Adéu, Black!

"Qui tha dit que he acabat amb tu?"

- Espera un moment! -vaig dir, corrent cap a ell i posant-me al seu costat, com qui no vol la cosa-. Explica'm allò de la pedra de la Lily! ^^

Somriure, parpalleig, parpalleig, somriure. cara de nena bona. No tenia ni punyetera idea del que estava parlant. M'ho havia d'explicar la Lils aquella nit, però sabia que ell sí que sabria de què parlava.

- Suposo que li vas dever fer mal per un bon motiu, no?

- Els meus motius no són incumbència teva. Ni fiquis el nas on no et demanen... - vaig apartar-me d'ella, mirant-la amb menyspreu -. Passa de mi i jo passaré de tu, Black. No vulguis complicar-te la vida, perquè t'hi faràs mal.

"I si no te'n fas tu sola, te'n faré jo.", vaig pensar mentre tornava a reprendre el meu camí cap a les masmorres.

- No m'ha precupat mai, fer-me mal, i tampoc no em preocupa ara -li vaig dir mentre el seguia escales avall.

Em sentava fatal que em tractés d'aquella manera. El meu Fortin... Què li havia passat? Veia que no em tractava com a una amiga, i que no li agradava la meva companyia, però... em seguia tractant diferent que a la resta. Jo no era com les altres, encara que la diferència fos ínfima.

- I fico el nas només on el meu nas és necessari -li vaig deixar anar-. Els meus amics són de la meva incumbència, tu també encara que no ho vulguis, i els teus actes també ho són, ja que segons em vas dir, aquest canvi en tu el vaig provocar jo. A mi em demanen on a mi em dóna la gana.

Vaig treure la vareta, sense ni molestar-me a girar-me per mirar-la. Per sobre l'espatlla, apuntant cap a ella, vaig somriure.

- Silentio - la noia va quedar muda, almenys ja no la sentiria més.

Vaig seguir el meu camí, i quan ja era a la porta de la Sala Comuna vaig dir la contrassenya i vaig entrar, deixant la noia sola a l'entrada a les masmorres.

[Surto del tema]

Quan va treure la vareta se'm va parar el cor un instant. Si ell havia atacat als meus amics què em deia que a mi no em...?

Però només em va silenciar.

...

"No tenia por."

"No, què va."

"Però a mi no em faria mal."

"Ja me n'ha fet"

"Vale, pero no intenta matar-me ni això... "

"... encara."

No em vaig molestar a treure'm se sobre l'encanteri. Ja se n'aniria sol al cap d'una estona. Bé, de moment encara semblava que era una mica de sucre. Potser podia estirar una mica més de la corda fins que m'ataqués. Havia d'esbrinar quina era la línia que no podia creuar.

"Acabaré a St Mungo. O al cementeri."

Challenge accepted.

[tema acabat]