Banquet de Benvinguda

Mentre era assegut al meu lloc, el Gran Saló es va anar a omplint mica en mica de gent.

"Caram, tu, quina gentada... deuen celebrar alguna cosa."

Aviat les quatre taules van estar ben plenes de gent que xerrava alegrement, i llavors les portes del fons es van obrir i en van passar tot de xiquets fins arribar on érem nosaltres. Molt curiós, tot plegat. Vaig notar que algú em feia uns copets al braç.

- El discurs, va! - em va dir l'home de la meva dreta.

- Ui, quina cara més llarga... què és vostè, professor, o què? - vaig preguntar-li-. Què hi fa, tota aquesta gent, aquí?

- Com que què hi fan? El banquet! Va, Aberforth, que has de fer començar la Cerimònia! - va dir assenyalant un taburet amb un barret davant meu.

"Cerimònia...? Banquet...?"

- Ahhhhh! -vaig fer quan vaig lligar caps-. Cap problema, home!

Em vaig alçar, vaig aixecar els braços i els vaig obrir cap als costats, amb els palmells mirant cap al cel.

- Estimats nens i nenes - vaig dir, mirant les cares expectants que s'havien girat cap a mi-. Estimats germans. Estem avui aquí per unir en sagrat matrimoni a... ehem... qui són els nuvis? - vaig preguntar als nens de primer que em miraven amb una mescla de desconcert i pànic.

Al meu voltant, vaig veure que la gent començava a riure, i els bruixots de la meva taula es tapaven la cara amb les mans.

- Aberforth -em va dir el del meu costat-. No és una boda. Som a Hogwarts, s'han acabat les vacances i has de fer el discurs de benvinguda.

Allò va ser com una bufetada.

- QUÈ? -vaig exclamar llavors-. QUE S'HAN ACABAT LES VACANCES? PORTO DOS MESOS TANCAT EN UNA HABITACIÓ AMB UN POLLASTRE AMB HALITOSI I ARA EM DIEU QUE SE M'HAN ACABAT LES VACANCES? - vaig mirar aml meu voltant, indignat amb tothom-. HO TROBO... HO TROBO... HO TROBO... -vaig callar per buscar la paraula- QUAN SE M'ACUDEIXI UNA PARAULA PER DESCRIURE AQUESTA ABERRACIÓ, LA PENJARÉ AL TAULELL D'ANUNCIS!

Em vaig treure el barret i el vaig llançar sobre la taula amb un gest d'indignació i me'n vaig anar amb el cap ben alt. Abans de sortir per la porta em vaig girar i vaig mirar els alumnes.

- Sabeu què us dic? MEEEEEEC!

Vaig marxar, les taules es van omplir de menjar, i va començar el banquet.


OFF:

XD

- Vell xaruc... - vaig murmurar amb veu baixa -. Sempre fa el mateix. Cada any.

Vaig clavar una queixalada al rosbif, mentre observava el meu voltant. Em va saber greu que el professor Dumbledore marxés tan de sobte, perquè el respectava molt (quan es prenia les pastilles) i perquè quan se les descuidava muntava uns rebomboris impressionants. Volia saber què posaria al taulell. Segur que algun disbarat; però si es prenia les pastilles... bé, si se les prenia abans de fer el disbarat, encara penjaria una disculpa.

- Algú em passa el pollastre, sisplau?

Em vaig sentar a la meua taula i el Dumby es va alçar i va fer el seu discurs despres se'n va anar per la porta, aixo si, abans es va despedir amb un MEEEC. Era aluçinant aquest home, em caia genial, se prenguera les pastilles o no.
Per això pensava que encara que el discurs no fora el correcte es mereixia un aplaudiment, em vaig alçar de la cadira, encara riguent, i el vaig aplaudir. Molts en varen mirar estranyats. Sobretot els de primer.
Algu em va dir que em sentara, però jo continuava aplaudint.
- DUUUUUMBY, DUUMBY!!!!

(Off: si, jo sola. xD)

Em vaig mirar divertda el numeret que muntava l'Aberforth. Sempre acabava marxant indignat del Gran Saló per un motiu o altre.

- Em fa peneta, pobre home... podríem mirar d'animar-lo una mica, no? Què podríem...?

"Ah! Ja sé!"

D'un salt em vaig posar de peu a la cadira i, amb compte de no trepitjar les safates de menjar, després sobre la taula. Em vaig escurar el coll.

- Ei! Gent! - em vaig fer notar-. Què us sembla si mirem d'animar una mica el dire? Sé que toooots vosaltres us heu omplert les butxaques de llaminadures que heu comprat a la dona del carret del Hogwarts Express i segur que a molts encara us sobren cosetes. Perquè no fem una petita recol·lecta i li portem?

Vaig mirar al meu voltant, a veure si hi havia algú que portés barret, perquè jo no me n'havia posat. Hi havia una nena de segon que en duia.

- Perdona, em permets? - vaig treure-li el barret abans que pugués contestar.

Em vaig treure un parell de Granotes de Xocolata de la butxaca i les vaig posar a dins. Després, vaig anar recorrent la taula de Gryffindor (i era difícil, perquè la taula era plena de coses) posant el barret al nas de la gent i fent-los males mirades fins que no hi deixaven caure alguna cosa.

- Vaaaa, no sigueu garrepes!

Quan vaig acabar amb la taula de Gryffindor vaig saltar àgilment fins a la següent, la de Hufflepuff, vaig recuperar l'equilibri per pèls i vaig fer el recorregut de tornada.

- Ara vinc a pels de Ravenclaw, eh? - vaig cridar mentre passava el barret-. Per Slytherin no caldrà; així ens estalviarem de patir per si alguna cosa porta arsènic ¬¬ VA, VINGA, UNA ALMOINA PER UN VELLET TOCAT DE L'ALAAAA!

Vaig veure l'expectacle que feia el Dumbledore. Pobre home, sempre acabava igual i cada any devia fer un numeret d'aquests, pero s'havia de dir que feia molta gràcia.
-Any nou... costums iguals.- vaig sospirar.
Vaig começar a menjar tranquilament quan l'Agatha va proposar fer-li un regalet al "Dumby" segons la Sam. Vaig somriure i de seguida em vaig posar les mans a les butxaques i vaig donar unes tres granotes de xocolata que m'havien sobrat perque ja no tenia gana. Les vaig posar al barret de seguida que me'l van pasar i vaig somriure a l'Agatha.

Aix, que bé que em queia el Professor Dumbledore. per això, de seguida que l'Agatha va passar pel meu costat li vaig deixar una granota de xocolata tot dient:

- Sento no tenir més, és que avui hem comprat molt poc... Si puc, li compraré és en quant anem a Hogsmeade!

Estava assentat a la taula dels professors, i la veritat, se'm feia bastant estrany de verure-ho desde una altre prespectiva. Era el primer any que feia classes a Hogwarts, després d'estar-hi fins a setè.

Esperava deleitós les paraules/discurs del director, es clar que, ja el coneixíem i sabiem que en podía sortir amb qualsevol cosa.

Quan va haver acabat de dir la "gran paraula" el menjador es va quedar mut, amb l'excepció de dues noies, una que s'havia posat a aplaudir a en Dumbledore i l'altre que passava a recollir caramels per animar-lo. Vaig rebuscar per les butxaques de la meva túnica, on hi vaig trobar unes quantes xocolatines i caramels de tots el gustos de la Bertie Bott. Jo també volia col·laborar amb la recolecta, encara que sigués només per donar una bona imatge i que els alumnes em veiessin com a un més.

Vaig dir als alumnes de Gryffindor que em quedaven més a prop que aviséssin a la noia de la recolecta i, quan l'hi van dir, li vaig dir que s'acostés i li vaig ensenyar els dolços que tenia a les mans.

Uns quants em van dir que passés també per la taula de professors, o sigui que quan vaig acabar amb les taules de Gryffindor i Hufflepuff hi vaig anar. El professor nou també volia participar.

- Moltes gràcies, professor ^^ - li vaig dir amb un somriure, agafant els carmels que em donava.

Em va agaradar que hi haguéssin profes nous i joves; segur que serien més divertits que alguns dels vejestorios que corrien per allà.

- Vinga, Ravens que vinc a per vosaltres, aneu preparant la mercancia...! ^^

Vaig veure com s'acostava l'Agatha, vaig rebuscar per les butxaques i vaig traure tots els dolços que tenia.

- Ei Agatha!- vaig dir- Aci tens més!- vaig dir llançant-los dins el barret.

- Hola, Irlandesa! - vai dir passant-li el barret a la Sam, de nou enfilada a la taula-. Perdona que no t'hagi saludat abans, és que havia de guanyar una cursa...!

Em vaig donar la volta i li vaig ficar a sota el nas del James Bohr.

- Au, set-ciències, tu també! - vaig dir amb un gran somriure.

L'Agatha es va plantar al meu davant, em va dir set-ciències i em va demanar dolços.

- Agatha, saps que no m'agraden els dolços... Només les varetes de pega-dolça, de fet. - vaig treure'n un parell i les vaig posar al barret.

- No t'agraden els dolços O.o? - vaig preguntar, i després vaig riure-. Vaja, això ho explica tot... gràcies per les pega-dolces, de totes maneres...

Vaig seguir recollint dolços.

Seguia pensant en el Dumby, i mirant a la Sam, que aplaudia i cridava com una boja, quan l'Agatha em va passar per davant un barret negre.
-Ei, Agatha- vaig saludarla, amb un somriure. Vaig rebuscar per les butxaques i vaig treure un parell de barres de xocolata muggles que havia portat de casa- Només em queda això- vaig dir-li, mentre les posava a dintre del barret, que ja començava a estar ple- Ho sento.

Vaig seure, com feia ja cinc anys, a la taula de Gryffindor amb els meus companys de residència. Estava esbufagant per la curreguda que acabava de fer, segons havia sentit, per no quedar última i ser una Sllytherin. Havia valgut la pena.
Després d'un gran discurs per part del director ja va començar la bogeria de cada any. L'Agatha Black, una noia d'un any més assaguda just davant meu, es va aixecar per fer una recolecta de llaminadures pel nostre estimat director.
Hi vaig participar amb una granota de xocolata i un grapat de caramels de tots els gustos, tot sigui pel nostre dire preferit! ^^

- Moltes gràcies a tots ^^- vaig dir quan l'última noia de Ravenclaw em va posar un dònut i uns quants caramels, que vaig acceptar amb un somriure-. Als d'Slytherin també, per no contribuir-hi - somriure forçat cap a la taula verda.

Vaig tornar a la taula i m'hi vaig asseure, després de sopar duria els caramels al despatx del director.

- Mmm! Pollastre rortit, que bé! Passeu-me'n una mica... vaig dir a la gent de la meva taula.

- QUè, una bona recol·lecta?- vaig dir, mentre li passava el pollastre- Jo quan pugui te'n portaré més^^

-Un moment Agatha, no amaguis del tot el barret encara -li vaig dir, mentre li allargava una bossa plena de caramels, dònuts, sidral, i més. - Agafa això i porta-li a en dumbledore, d'acord? Encara que el barret ja estigui ple, no crec que li fassi pas cap mal, una bosseta més.

-Ah, i bon profit! Per cert, us recomano el púdding, això si que està bo! - vaig dir, mentre me n'omplia el plat per segon cop.

- Uhhh, merci a les dues ^^, crec que té llaminadures per un mes, i això que no para- vaig dir, agafant la plata de pollastre-. Després aniré a pel púdding.

Gryffindor!! m'avia tocat Gryffindor!! dons quin desastre! i jo que volia Hafflepaff, el groc era el meu color preferit. Bé en teoria era de 4rt o sigui que no m'avien ficat sota un Barret presisament, però sempre que arrivava el dia de la ceremonia em turmentava pensant per què dimonis, per no posar una altre cosa, m'avia tocat Gryffindor!
Vaig deixar el tema de vanda i van agafar una cuxa de pollastre per devorar-la. Ho sí, aquell any si que em tornaria obesa.

NO espera calla calla, em vaig mirar l'uniforme, Jo era una Haffelpaff! si, no sé perquè coñ em menjava l'olla cada dia de la cerimonia del barret de cda anys pensat-me des de l'hora que em llevava que jo er auna Gryffindor. Realment estava com un llum.